Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 22 de gener de 1778 - València, 31 de juliol del 1826) fou un mestre d'escola de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa. És històricament conegut per ser la darrera víctima mortal de la Inquisició espanyola (sota la denominació de Juntes de Fe).

Biografia Gaietà Ripoll va néixer a Solsona i va tenir un passat militar. Havia lluitat contra els francesos en la guerra de la Independència i el 1810 va ser fet presoner i traslladat a França. Allà va entrar en contacte amb grups de pacifistes quàquers i lliurepensadors francesos, adoptant idees properes al deisme. El 1814 va tornar a la Península i va servir a la Milícia Nacional fins que es va llicenciar el 1823.Gaetà Ripoll, el mite del republicanisme valencià (2)

Un cop llicenciat, es va instal·lar al barri valencià de Russafa, on va exercir com a mestre. Aviat va ser denunciat per alguns veïns sota l'acusació de no portar els seus alumnes a missa, no impartir-los la doctrina cristiana i substituir la tradicional salutació catòlica d'"Ave Maria Puríssima" per un "Lloat siga Déu".

Procés i execució Va ser detingut l'octubre de 1824 i va patir gairebé dos anys de dura presó. L'Església catòlica, a través de la Junta de Fe de València (l'òrgan repressor que havia substituït la Inquisició a instàncies de l'arquebisbe Simón López), presidida pel canonge Josep Maria Despujol, el va jutjar i condemnar per heretgia i deisme.

Tot i que la Inquisició tradicional condemnava els heretges a morir cremats a la foguera, la justícia civil va decidir penjar-lo a la forca. Com a gest simbòlic (o presumpta humanitat) per simular l'antic acte de fe, va ser executat sobre un barril amb unes flames pintades, el 31 de juliol de 1826 a la plaça del Mercat de València. Un cop mort, el seu cos va ser traslladat i enterrat en un terreny no consagrat o cremat al crematori de la Inquisició, situat tocant al pont de Sant Josep que travessa el Túria.

Repercussions i memòria L'execució de Ripoll va generar un gran escàndol i protestes a l'opinió pública europea. Fins i tot alguns membres del gabinet de Ferran VII hi estaven en contra i van recomanar al rei mantenir-se al marge de la qüestió, evidenciant el fanatisme extrem de les Juntes de Fe. Després de la mort de Ripoll la Inquisició va quedar en suspens a la pràctica, fins que el 1835 la vídua de Ferran VII, la regent Maria Cristina de Borbó, com a mesura contra el carlisme, va signar la Reial Ordre que dissolia les Juntes de Fe de forma definitiva.

L'escriptor Alfred Bosch va escriure la novel·la Inquisitio, basada en la seva vida. A la ciutat de València hi ha una plaça perifèrica amb el nom de "mestre Ripoll", encara que sense cap inscripció que indique qui va ser el titular i per què va morir.

L'any 2026, amb motiu dels dos-cents anys de la seva execució, l'Ajuntament de Solsona va organitzar la commemoració del bicentenari per reivindicar la seva figura com a defensor de la llibertat de consciència i l'ensenyament laic.

Referències

Categoria:Professors al País Valencià Categoria:Executats per condemnes inquisitorials Categoria:Processats per la Inquisició catalans Categoria:Solsonins Categoria:Morts a València Categoria:Mestres d'educació primària valencians contemporanis Categoria:Mestres d'educació primària catalans del sud contemporanis Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Valencians nascuts al segle XVIII