Josep Maria Bosch i López (Campanar (València), 1882 - Barcelona, 4 de novembre de 1957)José María Bosch López a grimh.org fou un empresari distribuidor i productor cinematogràfic català d'origen valencià.

Establert a Barcelona, el 1906 va fundar el Cine Diorama i el laboratori Cinematografia Josep Maria Bosch a la plaça del Bonsuccés, 3. El mateix any va fundar la productora Films Barcelona amb Fructuós Gelabert,Fructuós Gelabert a 100 Years of Spanish Cinema, p. 12 Narcís Bordàs, Josep Aussió i Domènec Batlló, que va produir Maria Rosa (1908) de Joan Maria Codina i Torner.D'Art, p. 302, Universitat de Barcelona El 1911 deixà la productora es dedicà a la venda de pel·lícules per lloguer, en el lloguer de locals i en representar altres distribuïdores com Rex, Sapho, Monopol, Sascha Films, Glombeck i Films Cuesta. Des de 1916, però, va potenciar el laboratori Cinematografia Josep Maria Bosch, ara situat al carrer Riereta, on des dedicava al muntatge, revelatge, viratge i tintatge amb Ramón de Baños.Josep Maria Bosch i López, Diccionari del Cinema a Catalunya

En gener de 1917 fou tresorer de la Mútua de Defensa Cinematogràfica de Barcelona i va obtenir la representació a Espanya de distribuïdores com Lubin, Méliès, Cosmograph i Etna Films. El 1924 va presentar al Cinema Novedades la primera pel·lícula en relleu, Faust, interpretada per actors de al Comèdia Francesa. El 1925 fou president de l'Associació d'Empresaris d'Espectacles Públics de Catalunya i el 1930 va inaugurar el cinema Majèstic, orientat a les famílies i que aposta pel cinema sonor.CINEMA MAJESTIC. Aragó 174-176 (1930-1938) a barcelofilia.blogspot.com

Durant la Segona República Espanyola va presidir la comissió organitzadora del primer Dia del Cinema el 18 de juny de 1932, el 1933 fou elegit president de la Germandat del Cinema i el 1935 fou nomenat president de la Cambra Espanyola de Cinematografia. La guerra civil espanyola va deixar molt malparat el seu negoci, ja que el 1938 el cinema Majèstic fou destruït en un bombardeig i només li va quedar el Cine Diorama. Va continuar el negoci fins poc abans de la seva mort, en què el cedí al seu germà Albert.

Referències

Categoria:Directors de cinema de València Categoria:Guionistes de cinema valencians Categoria:Productors de cinema de València Categoria:Directors de cinema catalans del sud Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Guionistes de València Categoria:Guionistes de cinema catalans del sud del segle XX Categoria:Productors de cinema catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Escriptors valencians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1882