miniatura|La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 miniatura|La Seu Vella des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre el Turó de la Seu Vella, des del qual s'albira tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat també pel Castell del Rei o La Suda i la fortificació militar que els envolta. Tots tres elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional. El conjunt monumental ha estat triat dos cops Monument Favorit de Catalunya,Monument Favorit dels Catalans i el 2023 rebé 102.026 visitants.
La catedral és al centre històric de la població, i es considera una obra romànica, per bé que presenta elements propis de l'arquitectura gòtica i alguns afegits renaixentistes. Destaca especialment el treball escultòric de les portes de l'Anunciata, del Portal Major i de la Porta dels Fillols, considerades per part de la historiografia com una mostra paradigmàtica de l'anomenada Escola de Lleida.Turisme de Lleida Encarregada a Pere de Coma el 1193,Imma LORÉS et al., La Seu Vella i el turó (Lleida: Pagès, 2007), p. 39. la primera pedra del temple fou posada el 22 de juliol de 1203, i es consagrà el 1278,Imma LORÉS et al., La Seu Vella i el turó (Lleida: Pagès, 2007), p. 38. per bé que l'obra no es va donar per acabada fins a la construcció del cimbori i el cobriment de les naus, el 1286.Junyent, Eduard. Catalunya Romànica. L'Arquitectura del . Biblioteca Abat Oliba: Sèrie Il·lustrada. Volum II pàg. 244 El conjunt també està dotat d'un claustre, situat atípicament als peus del temple, que es va començar a bastir al darrer terç del i no es va acabar fins al segle següent.Imma LORÉS et al., La Seu Vella i el turó (Lleida: Pagès, 2007), p. 32-33 Fou llavors que es perfa el conjunt, amb el campanar i la porta dels Apòstols.
La Seu Vella sovint s'ha definit com una catedral romànica de monumentalitat gòticaBarral i Alter, Xavier, Catedrals de Catalunya, 1994 Edicions 62, pàg. 17 arran de la persistència de les formes de l'art romànic fins al , tot i que, davant les dificultats de categorització del conjunt, darrerament s'opta per definir-lo com un dels exemples més representatius d'una arquitectura catalana del .Manel REY CASCALES, Montserrat MACIÀ i Núria PIQUÉ, La Seu Vella de Lleida (Lleida: Pagès, 2004), p.18
El Turó de la Seu Vella i els seus elements patrimonials els gestiona un consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Paeria de Lleida.
Història Primera catedral cristiana miniatura|Porta plateresca de l'antiga capella Santa Maria l'Antiga des del claustre, obra de Jeroni Xanxo. Lleida era seu episcopal abans de la invasió sarraïna de l'any 719. Hi ha documents de l'any 419 que mencionen Sagiti com a primer bisbe conegut.Monestirs de Catalunya, Canònica de Santa Maria l'Antiga / Seu Vella de Lleida Al mateix lloc on hi ha l'actual Seu Vella hi havia la catedral paleocristiana i visigòtica, i que va correspondre a la mesquita major en temps de l'ocupació per la Taifa de Lleida. Els comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell van conquerir la ciutat de Lleida als sarraïns l'any 1149, i el bisbe Guillem Pere de Ravidats, traslladat de la diòcesi de Roda d'Isàvena, va consagrar la mesquita com a catedral cristiana sota l'advocació de Santa Maria l'Antiga, la canònica quedava regida per la regla de Sant Agustí.M. Lluïsa Ramos, Bisbat de Lleida, 2005, Barcelona. Geoestel
El bisbe Gombau de Camporrells, després de nombroses compres de terrenys i cases a la ratlla del temple, va decidir d'emprendre l'obra d'una nova catedral, a causa del gran augment de població.
Catedral romànica La construcció de la Seu Vella de Lleida va començar l'any 1203, sota la direcció de Pere de Coma, que va ser el primer mestre d'obra i autor del projecte. Aquest va dissenyar una catedral sota els estrictes cànons del romànic (planta i alçats articulats «ad quadratum» amb rectangles de proporcions 1,3; arrel quadrada de 2; 1,5 i arrel quadrada de 3.)
El dia 22 de juliol de 1203 el bisbe Gombau de Camporrells, el rei Pere el Catòlic i el comte Ermengol VII d'Urgell van assistir a l'acte de la col·locació de la primera pedra, segons consta a la inscripció d'una làpida, situada al pilar del presbiteri del costat esquerre, on també s'esmenta el primer mestre d'obres: Pere de Coma com «Magister Operis Sedis Ilerdensis», que hi va treballar durant gairebé vint anys, fins a la seva mort, l'any 1220.
L'obra de la Catedral es va fer sobre l'antiga i va començar per la part del braç del creuer esquerre i la porta de Sant Berenguer, continuant per l'absis fins a arribar al braç dret i la porta de l'Anunciació l'any 1215; es creu que amb el mestre Pere de Coma van arribar les obres fins al segon tram de la nau i la porta dels Fillols.
El 31 d'octubre de 1278, a punt d'acabar l'obra, va ser consagrada pel bisbe Guillem de Montcada i d'Aragó; com constava a una làpida, avui desapareguda, col·locada damunt la porta principal dels peus de la nau. Amb el mestre d'obres Pere de Pennafreita, mort el 1286, es creu que es va construir el cimbori del creuer i es van cobrir amb voltes de creueria el temple. Malgrat que és d'origen romànic les noves construccions de finals del van conformar nous conceptes arquitectònics gòtics sense grans alteracions que van fer que l'edifici presentés una unitat equilibrada i harmònica.
Segons Puig i Cadafalch, els plànols de les catedrals de Lleida i Tarragona responen a un tipus estès a la França septentrional (Normandia) i lligat als monjos benedictins, caracteritzat per grans absis i un creuer de grans dimensions. El Cister va difondre solucions tecnològiques emprades al final del romànic borgonyó com la sustentació de l'edifici mitjançant l'arc ogival o la volta de creueria. Així, en aquestes dues catedrals es van incorporar elements del final del romànic o protogòtics.
Obres als segles i miniatura|esquerra|Vista exterior parcial de l'absis central. A la fi del estaven pràcticament concloses les obres més grosses de la catedral, però van continuar sense parar durant els següents anys, principalment amb la construcció de capelles, el claustre, el retaule de l'altar major, obres funeràries, la porta dels Apòstols i el campanar.
La construcció del claustre s'ha datat a la segona meitat del , el i es va acabar al . El mestre d'obres Guillem d'Enill el 1330 hauria treballat al claustre, i el 1337 estava bastida la capella d'Hug de Cardona.Español F.,La Catedral de Lleida: arquitectura y escultura trecentista, al Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes. La Paeria. Lleida. 1991, pàg. 181-213. Pere Piquer documentat entre 1340 i 1345 va construir la capella del bisbe Ferrer Colom, dels Montcada i del bisbe Arnau Sescomes. El mestre d'obra Guillem Seguer treballà a mitjan , i és qui va fer el primer projecte de la porta dels Apòstols, fins a l'any 1378 hi va treballar Bartomeu de Robió, que coincidí amb Jaume Cascalls, que dirigia la porta dels Apòstols. En aquell temps Cascalls també treballava al monestir de Poblet. Robió va fer l'obra del cor de la catedral i el gran retaule en pedra de l'altar major. Guillem Solivella (gendre de Cascalls) el va succeir i va construir la torre del campanar i el pòrtic de la porta del Fillols. Al hi treballà el francès Carles Galtés de Ruan, a la porta dels Apòstols i al coronament del campanar. El mestre Mateu Alemany va construir, l'any 1406, el primer rellotge que va posar a la torre major de la Seu. L'any 1441 és nomenat mestre major Marc Safont (tot i que no hi va treballar mai, atès que, en el seu lloc, hi era el seu esclau Jordi Safont, que va ser mestre major de la Seu de Lleida quan el seu senyor l'any el va alforrar 1442). El van succeir els mestres Bertran de la Borda, entre 1462 i 1485; i Francesc Gomar, per perfer la volta de creueria de la porta dels Fillols. El darrer mestre major va ser Antoni Queralt, que també exercia com a director de l'obra de la seu de Tortosa. Va acabar les obres, principalment al claustre, entre els anys 1494 i 1513.
Darrers anys miniatura|Església de Sant Llorenç que va assumir la seu catedralícia durant les obres de la Seu Nova de Lleida. Als segles següents es van modificar i substituir algunes capelles o peces escultòriques.
L'11 de novembre de 1707 Lleida va ser conquerida per les tropes francoespanyoles de Felip V i la Seu Vella va estar a punt de ser destruïda per ordre expressa del rei, atès que havia contribuït decisivament a la defensa de la ciutat. Va signar l'ordre d'enderrocament el 5 de juliol de 1746 però, finalment, no es va executar per la defunció del monarca. Després de traslladar les funcions religioses a l'església de Sant Llorenç, fins a la consagració d'una nova catedral el 1781, la Seu es va transformar en una caserna militar, d'acord amb les especificacions de l'aleshores enginyer en cap de Catalunya, Miguel Marín.Frederic VILÀ, «L'au fènix. De l'esfondrada a la nova integració de la Seu Vella en la ciutat contemporània», a AA.VV., Seu Vella. L'esplendor retrobada, 2003, p. 160
La major part dels béns que els canonges no s'havien endut, es van perdre o destruir. Durant la segona meitat del , en el marc de la Renaixença catalana, es va iniciar la revaloració de l'antiga catedral, fins que el 12 de juny de 1918 es va declarar monument nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola es va fer servir com a camp de concentració. El 1948 els militars la van cedir a la ciutat i, cap a 1950, se'n va començar la restauració.
L'any 2003 es va commemorar els vuit-cents anys de la posada de la primera pedra amb una gran exposició d'obres artístiques de la catedral que es trobaven disperses.
El 12 de desembre de 2012 s'iniciaren les obres de restauració del campanar, per tal de consolidar-ne els murs i restituir tots els elements per garantir-ne la seguretat. Amb una durada de deu mesos, s'ha fet una neteja integral de la façana, s'han restaurat elements esculturals, l'enllosat i l'aïllament de les terrasses.
El dia 2 d'octubre de 2015, el Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella va ser incorporat pel Ministeri de Cultura a la llista indicativa de monuments de l'Estat Espanyol que opten a ser reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El 4 de març de 2023 la Paeria de Lleida va inaugurar al mur d'accés davant de la Porta del Lleó un memorial en record dels aproximadament 7.000 presos que hi van ser tancats i torturats en condicions infrahumanes quan Lleida va caure ocupada per les forces colpistes durant la Guerra Civil Espanyola. Fou una iniciativa de la plataforma Memorial Seu Vella per dignificar les persones que hi van estar empresonades. El memorial és una obra escultòrica anomenada Sequera que té forma de font que només raja en cas de pluja com que vol ser un record de la set que hi van passar els presoners entre moltes altres penúries.
Gestió del conjunt L'edifici interior de la Seu Vella és propietat de la Generalitat de Catalunya mentre que l'entorn del conjunt, les muralles i el Castell de la Suda són de titularitat de la Paeria. El 18 de juny de 2009 s'aprovà la creació del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida, format a parts iguals per la Generalitat (a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació) i la Paeria de Lleida, per tal de gestionar en comú el conjunt monumental.Ros i Tresserras constitueixen el Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida Web de l'Ajuntament de Lleida. 18 de juny de 2009
El director del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida és l'historiador de l'art Josep Tort.
Arquitectura