és un cantant i compositora canadenca, coneguda pels seus èxits com mentre "Mimi on the Beach", "I Muse Aloud", "One More Color" i "Calling All Angels". Va interpretar la cançó de tema a la sèrie televisiva Maniac Mansion. Ha alliberat material sota el nom Issa (/ˈiːsə/ EE-sə) – una identitat (com a nom oposat a un senzill nom artístic) que va utilitzar formalment entre 2006 i 2009.
En el 30 d'agost de 2005, Siberry va ser guardonada amb el Premi Victor Martyn Lynch-Staunton en categoria de música pel Canadian Council for the Arts.
Carrera artística Infància i joventut Jane Stewart va néixer en Toronto dins 1955 i va ser criada en el suburbi de Etobicoke. Va agafar el seu congnom, "Siberry", del nom familiar de la seva tia i oncle matern. Molts anys més tard, explicaria aquesta elecció afirmant que "aquesta dona i el seu marit van ser la primera parella que vaig conèixer on vaig poder sentir l'amor entre ells i vaig tenir davant meu com a punt de referència"
Siberry va aprendre piano des dels quatre anys, principalment de forma autodidactaBooklet Assaig per Jim Bessman enamorat és Tot – La Jane Siberry àlbum de CD de doble d'Antologia, 2002 (Rècords de Rinoceront, 8122-78277-2) i desenvolupant els seus propis conceptes de notació i estructura. A l'escola va aprendre la teoria de la música convencional (així com la trompa) i es va dedicar a tocar la guitarra treballant cançons de Leonard Cohen. La seva primera cançó es va completar a l'edat de disset anys, encara que havia estat desenvolupant idees de cançons des de molt abans.Després de la graduació de secundària de Richview Collegiate a Etobicoke, Ontario, i després al Canadian Junior College, Lausana, Suïssa, Siberry va passar a estudiar música a la Universitat de Guelph, i més tard canviant als estudis de microbiologia (en els quals va obtenir un grau BSc)Booklet Assaig per Jim Bessman enamorat és Tot – La Jane Siberry àlbum de CD de doble d'Antologia, 2002 (Rècords de Rinoceront, 8122-78277-2) quan va trobar cursos de música com alliberament. Va començar en clubs folk a Guelph, connectant primer amb la cantant Wendy Davis i després amb el baixista John Switzer en un grup anomenat Java Jive.
Primers tres àlbums i èxit canadenc (1979–1986) Després de la divisió de Java Jive el 1979, Siberry va mantenir una relació musical i romàntica amb John Switzer (que treballaria amb ella en els seus primers quatre registres). En sortir de la universitat, va donar suport al seu treball com a intèrpret en solitari treballant com a cambrera, guanyant prou per finançar-lo i anar de gira el seu àlbum de debut, d'influència folk Jane Siberry, el qual va ser publicat en el segell Duke Street Records el 1981. L'àlbum va tenir relativament èxit com a llançament independent, permetent a Siberry signar un acord per tres àlbums amb A&M Recods a través del segell Windham Hill. Com a part de l'acord, Siberry va poder llançar els seus àlbums en Duke Street Records a Canadà, mentre que Windham Hill va gestionar la publicació i la distribució nord-americanes.Booklet Assaig per Jim Bessman enamorat és Tot – La Jane Siberry àlbum de CD de doble d'Antologia, 2002 (Rècords de Rinoceront, 8122-78277-2)
Conjuntament amb la banda Switzer, que la formaven el guitarrista Ken Myhr, els teclistes Doug Wilde i Jon Goldsmith, i el bateria Al Cross, Siberry va enregistrar el seu segon àlbum No Borders Here (llançat el 1984) pel qual ella abandonaria majoritàriament el folk aproximant-se al gènere pop electrònic.Booklet Assaig per Jim Bessman enamorat és Tot – La Jane Siberry àlbum de CD de doble d'Antologia, 2002 (Rècords de Rinoceront, 8122-78277-2) Això coincidit amb un creixement de suport al gènere new wave i la música independent dins de mitjans de comunicació canadencs, incloent l'emissora de Toronto CFNY i el canal de vídeo MuchMusic. Tots dos es van convertir en partidaris de Siberry i van posar la seva música en programació permanent.
El primer èxit de Siberry va ser No borders Here tall de "Mimi on the Beach" un senzill de set minuts i mig de rockBooklet Assaig per Jim Bessman enamorat és Tot – La Jane Siberry àlbum de CD de doble d'Antologia, 2002 (Rècords de Rinoceront, 8122-78277-2) que va gaudir de la música abundant difusió pels mitjans de moment, amb la reproducció del vídeo feta pel Siberry i amics. Ambdós factors van fer-li guanyar adeptes a MuchMusic i a la programació radiofònica universitària. Dos nous senzills amb vídeos: "You Don't Need" i "I Muse Aloud", van consolidar el seu èxit. No Borders Here va vendre 40,000 còpies i va fer guanyar a Siberry un CASBY award com a millor vocalista femenina, a més de donar la seva primera oportunitat de tocar en directe a Nova York.
El tercer àlbum de Siberry, The Speckless Sky (1985), va continuar amb el seu enfocament pop art. Va ser un altre èxit comercial i de crítica, aconseguint l'or a Canadà al vendre més de 100.000 unitats i consolidant Siberry com a estrella pop canadenca. L'àlbum va proporcionar un altre senzill, "One More Color" -amb un divertit vídeo que presenta Siberry caminant amb una vaca-Booklet Assaig per Jim Bessman enamorat és Tot – La Jane Siberry àlbum de CD de doble d'Antologia, 2002 (Rècords de Rinoceront, 8122-78277-2) i va guanyar el premi CASBY de 1985 com a àlbum millor, i obtenint també el premi a la millor producció. El 1986 Siberry va signar amb la filial de Warner Brothers, Reprise Rècords, la qual va prendre el seu contracte americà de Windham Hill, alhora que respectava l'acord canadenc existent amb Duke Street Records.
Període Reprise Records The Walking i Bound By the Beauty (1987–1992) En el seu quart àlbum (el seu primer per Reprise) Siberry va crear The Walking. Va ser llançat el 1988, incorporant un conjunt de cançons completament estructurades, moltes d'elles llargues i canviades, tant en punts de vista narratius com en personatges. Moltes de les cançons es van enfrontar amb el col·lapse romàntic i la incomunicació, parcialment inspirat en la ruptura de Siberry amb John Switzer, que va ocórrer durant l'escriptura i enregistrament de l'àlbum. Va ser comercialitzada com a part del final del "high art" de la música de rock, juntament amb artistes com Kate Bush o Peter Gabriel. Siberry va començar una gira per Europa i els Estats Units per promocionar The Walking. Això va incloure la seva primera actuació europea, que va tenir lloc a l'ICA de Londres.
Malgrat els esforços tant del segell discogràfic com de l'artista, The Walking va tenir menys èxit comercial que El Speckless Sky, i Siberry no va fer el gran pas endavant en l'escena mundial. Encara que l'àlbum va tenir amb el mateix interès i atenció de la crítica com el seu predecessor, les ressenyes eren sensiblement més dures i menys acollidores. A més, l'àlbum va ser considerat inapropiat per algunes emissores, malgrat la presència de pistes més curtes i accessibles en l'àlbum. Per exemple "Ingrid and the Footman" va ser llançat com a single però no va tenir l'impacte desitjat.
Malgrat aquest contratemps, Reprise va retenir el contracte de Siberry, fins i tot assumint el costat canadenc de la distribució per al seu següent àlbum Bound by the Beauty del 1989<i id="mwUQ">.</i> Siberry va evolucionar cap a formes de cançons més senzilles i directes, passant de l'art-pop electrònic a estils més acústics basats en música country i música llatina. Encara que conservava el seu enfocament conceptual més densenfadat; els temes de la cançó de l'àlbum eren generalment més alegres que a The Walking. Abans del llançament de l'àlbum, Siberry va recórrer diversos festivals populars, en format duo amb Ken Mhyr a la guitarra, per reposicionar-se al mercat. Bound by the Beauty va tenir millors vendes discogràfiques, i va aparèixer en el RPM Top 100 llistà d'èxits del 1989."Part superior de RPM 100 Àlbums". Volum de Revista del RPM 50, No. 24 octubre 14, 1989. El 1990, va sortir de gira en 50 concerts al Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Gran Bretanya, els Estats Units i Canadà.
El 1991, Siberry havia completat assajos pel seu àlbum pròxim: tanmateix, però els plans van ser reconduïts, ja que ni Reprise ni Siberry estaven satisfets amb els resultats, que consideraven era massa semblants a Bound by the Beauty. El 1992, durant l'espera del nou disc, Reprise va llançar un àlbum de recopilació de Siberry que va nomenar Summer en el Yukon pel mercat del Regne Unit. Aquest es va centrar principalment en el seu costat mes pop orientat, tot i presentant un remix del tall de Bound by the Beauty "The Life is the Red Wagon" amb una nova pista ballable.
When I Was a Boy, i Maria (1993–1996) El sisè àlbum de Siberry, When I Was a Boy, va ser llançat el 1993 després d'un període de gravació i enregistrament de tres anys, durant el qual va experimentar canvis en la seva vida personal i en la seva aproximació musical. Per primera vegada va optar per compartir les responsabilitats de producció d'àlbums amb altres músics, com Michael Brook i Brian Eno, amb els quals també va compartir treballs instrumentals dins l'àlbum. Durant el període de gravació, també va haver d'enfrontar i superar una addicció a l'alcohol durant molt de temps. Posteriorment consideraria l'enregistrament musical més alliberat, el que descriuria com a "...més cos, i energia sexual... tracta sobre els aspectes sagrats de la sexualitat, i finalment sento capaç d'abraçar-los, i no ser mes una mera obervadora.""In the Beginning Was Rhythm: Jane Siberry" – interview by Terry McGaughey in Slow Thrills webzine, 2002
A diferència del seu predecedent, When I Was a Boy vva estar influenciat per la música funk, dance i gospel, i va fer un ús extensiu de la textura musical i música sample. En línia amb l'evolució cap a la música pop, trip-hop i Rhythm and blues, Siberry llançaria la seva millor i més coneguda cançó, "Calling All Angels". Era un duet amb k.d. lang, el qual ja havia aparegut com a part de la banda sonora de la pel·lícula de Wim Wenders, Until the End of the World. Va ser també una pista de l'àlbum Summer in the Yukon, i més tard registrat com a la banda sonora de Pay it Forward. Altres col·laboracions de l'àlbum van incloure a la cantant canadenca Holly Cole i Rebecca Jenkins i, per última vegada, al guitarrista habitual Ken Mhyr. L'àlbum va introduir mes temes d'orientació espiritual que es van convertir en un segell distintiu del treball posterior de SiberryScott Gray, "Sing a Little Sweeter" . Ascent Magazine i van llançar tres senzills: "Calling All Angels", "Sail across the Water" i "Temple".
Abans del llançament de When I Was a Boy, Siberry va actuar a Edimburg com a telonera de Mike Oldfield en la seva gira Tubular Bells II. Es va trobar amb un rebuig desastrós per part de l'audiència. Va ser un cop molt dur per a Siberry, i va haver de fer una reavaluació seriosa sobre el seu treball. A partir d'aquest moment, va optar per recuperar el seu art per si mateixa i va decidir "Vaig recuperar tot el poder que havia posat fora de mi mateixa intentant complaure (els altres). L'espectacle pitjor de la meva vida ha esdevingut l'espectacle millor perquè m'ha donat la llibertat definitiva per preocupar-se només sobre que considero realment bo. Com fa que la meva carrera sigui secundària."
Siberry reafirmaría posteriorment el control total de totes les àrees del seu treball, des de la composició fins a la presentació escènica i la direcció del vídeo. Per a la seva gira promocional de When I Was a Boy, que va presentar com "The It Ain't a Concert Concert", va optar per no utilitzar una banda i, en comptes d'això, va actuar com a solista, fomentant la interacció amb l'audiència i incloent materials dels escrits presentats per la crítica.