Irlanda158x158pxEstació membreenllaç=RTÉ|40x40pxFinal NacionalThe Late Late Show: EurosongAparicions58 (46 finals)Primera aparició1965Millor resultatFinal1r 1970, 1980, 1987, 1992, 1993, 1994, 1996Semifinal2n 1996Pitjor resultatFinal26è 2013Semifinal18è 2019Enllaços externsPàgina d'Irlanda en Eurovision.tvPàgina en RTÉ Irlanda va participar per primera vegada en el Festival de la Cançó d'Eurovisió (gaèlic: Comórtas Amhrán Eorafíse) el 1965, a Nàpols. Des de llavors, ha participat en cada edició, excepte en dues: el 1983, a Múnic; i el 2002, a Tallinn. Radio Telefís Éireann (RTÉ) és l'emissora que representa Irlanda al Festival. La semifinal es transmet per RTÉ2 i la final, per RTÉ One.RTÉ:Eurovision. RTÉ.IE. Recuperat el 5 de setembre de 2007. Totes les seves cançons han estat interpretades en anglès, a excepció de l'any 1972, amb el tema en gaèlic «Ceol on ghrá» (‘Música de l'amor’).
Irlanda, juntament amb Espanya, Suïssa, Israel i Luxemburg, són els únics països que han guanyat quan han sigut amfitrions. De fet, és el que més vegades ha guanyat, fins i tot tres vegades seguides.
Irlanda va guanyar per primera vegada el 1970 amb Dana i la cançó «All Kinds of Everything». En total, el país ha guanyat set vegades, més que qualsevol altre. Així mateix, ha organitzat el Festival tantes vegades; sempte a Dublín, excepte una. El 1993 va ser organitzat a Millstreet, un poble de 1.500 persones a l'oest del Comtat de Cork.Millstreet. Cork-guide.ie. Recuperat el 5 de setembre de 2007.
Irlanda ha finit al top-10 de la gran final un total de trenta vegades.
Història Irlanda ha competit al festival gairebé contínuament des del seu debut, excepte en dues ocasions. El 1983, per una vaga a l'emissora RTÉ no es va poder enviar-hi un representant. En el seu lloc, RTÉ va transmetre el festival amb comentaris de la BBC. El 2002, Irlanda va ser relegada del festival a causa de la seva mala posició el 2001. Malgrat això, RTÉ va emetre el festival celebrat a Tallinn i va enviar-hi un comentarista.
De les 53 cançons que ha enviat a Eurovisió, set han guanyat i divuit han acabat entre els cinc primers llocs. A les últimes edicions ha obtingut baixes posicions.
Tres artistes guanyadors han representat el país al festival en més d'una ocasió. Després de sengles triomfs, el 1980 i 1987, Johnny Logan va ser l'única persona que ha guanyat Eurovisió dues vegades. A més, Logan va escriure altres cançons per a Linda Martin, que també va guanyar el festival amb «Why Me?» el 1992. Niamh Kavanagh, guanyadora el 1993, hi tornaria el 2010, amb un agre vint-i-tresè lloc a la final.
En gairebé tots els festivals on va haver-hi orquestra (fins 1998) la cançó irlandesa era conduïda per Noel Kelehan. Les excepcions van ser el 1965 (va conduir Gianni Ferrio), 1970 (Dolf van der Limitin), 1972-1975 (Satisfan Pearce), 1979 (Proinnsias O'Duinn), 1994 (No va haver-hi conductor, encara que Kelehan va conduir l'orquestra per altres cançons) i 1997 (Frank McNamara).
Els últims anys, el país no ha tingut el mateix èxit que antany. Jedward van ser els encarregats de portar la bandera irlandesa: el 2011 van classificar-se en vuitè lloc seguit d'un gran èxit posterior al festival, la qual cosa els va portar a presentar-se de nou per representar Irlanda a Bakú (2012). En aquesta ocasió, malgrat classificar-se, van acabar dinovens a la final. El 2013 van ser últims amb «Only Love Survives», la qual va ser la última aparició en la final fins al 2018. Després de 2013, Irlanda ni tan sols ha reeixit classificar-se amb Ca-Linn i Kasey Smith, el 2014; Molly Sterling, el 2015; l'exmembre de la banda Westlife, Nicky Byrne, el 2016; i Brendan Murray el 2017. El 2018, Irlanda va passar a la final amb Ryan O'Shaughnessy i la cançó «Together», que va acabar en la posició 16 amb 136 punts i va obtenir, fins i tot, 12 punts d'Àustria, Bèlgica i Espanya (per part del televot) i Lituània (per part del jurat) a la semifinal. El 2019, la sort va tornar a deixar d'estar de la mà d'Irlanda, ja que Sarah McTernan no va ser classificat amb la cançó «22» i es va quedar última (18a) amb només 16 punts.
Participacions Llegenda
AnySeuArtistaCançóFinalPuntsSemifinalPunts1965 NàpolsButch Moore«I'm walking the streets in the rain»611No va haver-hi semifinals1966 LuxemburgDickie Rock«Come back to stay»4141967 VienaSean Dunphy«If I could choose»2221968 LondresPat McGeegan«Chance of a lifetime»4181969 MadridMuriel Day«The wages of love»7101970 AmsterdamDana«All kinds of everything»1321971 DublínAngela Farrell«One day love»11791972 EdimburgSandie Jones«Ceol on ghrá»15721973 LuxemburgMaxi«Do I dream?»10801974 BrightonTina Reynolds«Cross your heart»7111975 EstocolmThe Swarbriggs«That's what friends are for»9681976 La HaiaRed Hurley«When»10541977 LondresThe Swarbriggs«It's nice to be in love again»31191978 ParísColm C. T. Wilkinson«Born to sing»5861979 JerusalemCathal Dunne«Happy man»5801980 La HaiaJohnny Logan«What's another year»11431981 DublínSheeba«Horoscopes»51051982 HarrogateThe Duskeys«Here today, gone tomorrow»1149No hi va participar el 19831984 LuxemburgLinda Martin«Terminal 3»2137No va haver-hi semifinals1985 GöteborgMaria Christian«Wait until the weekend comes»6911986 BergenLuv Bug«You can count on me»4961987 Brussel·lesJohnny Logan«Hold Me Now»11721988 DublínJump the Gun«Take him home»8791989 LausanaKíev Connolly & The Missing passengers«The real me»18211990 ZagrebLiam Reilly«Somewhere in Europe»21321991 RomaKim Jackson«Could it be that I'm in love»10471992 MalmöLinda Martin«Why Me?»11551993 MillstreetNiamh Kavanagh«In Your Eyes»1187País amfitrió1994 DublínPaul Harrington & Charlie McGettigan«Rock 'n' Roll Kids»1226No va haver-hi semifinals1995 DublínEddie Friel«Dreamin'»14441996 OsloEimear Quinn«The Voice»116221981997 DublínMarc Roberts«Mysterious woman»2157No va haver-hi semifinals1998 BirminghamDawn Martin«Is always over now?»9641999 JerusalemThe Mullans«When you need me»17182000 EstocolmEamonn Toal«Millennium of love»6922001 CopenhaguenGary O'Shaughnessy«Without your love»216No hi va participar al 20022003 RigaMickey Harte«We've got the world»1153No va haver-hi semifinals2004 IstanbulChris Dauren«If the world stops turning»227Top 11 de l'any anterior2005 KíevDonna & Joseph McCaul«Love?»No es va classificar14512006 AtenesBrian Kennedy«Every song is a cry for love»10939792007 HèlsinkiDervish«They can't stop the spring»245Top 10 de l'any anterior2008 BelgradDustin the Turkey«Irlande douze points»No es va classificar15222009 MoscouSinéad Mulvey & Black Daisy«Et cetera»11522010 OsloNiamh Kavanagh«It's for you»23259672011 DüsseldorfJedward«Lipstick»81198682012 Bakú«Waterline»19466922013 MalmöRyan Dolan«Only love survives»2658542014 CopenhaguenCa-Linn feat. Kasey Smith«Heartbeat»No es va classificar12352015 VienaMolly Sterling«Playing with numbers»12352016 EstocolmNicky Byrne«Sunlight»15462017 KíevBrendan Murray«Dying to try»13862018 LisboaRyan O'Shaughnessy«Together»1613661792019 Tel-AvivSarah McTernan«22»No es va classificar18 16 2020 Rotterdam Lesley Roy «Story Of My Life» Festival cancel·lat 2021 Rotterdam Lesley Roy «Maps»No es va classificar 16 20 2022 Torí Brooke Scullion «That's Rich» 15 47 2023 Liverpool Wild Youth «We Are One» 12 102024 MalmöBambie Thug«Doomsday Blue» 6 278 3 1242025 BasileaEmmy«Laika Party»No es va classificar1328No hi va participar en el 2026
Festivals organitzats a Irlanda Irlanda és l'únic país que ha organitzat el festival en múltiples ocasions consecutives; tres vegades entre 1993 i 1995. Sis de les set edicions que han tingut lloc a Irlanda, van ser a Dublín; tres al Point Theatre, dos al RDS i una al Gaiety Theatre. A més, el festival del 1993 va ser a Millstreet, Comtat de Cork. Durant el festival del 1994, Riverdance va fer el seu debut com el número d'intermedi. EdicióCiutat seuLocalitzacióPresentandorsFestival de la Cançó d'Eurovisió 1971DublínGaiety TheatreBernadette Ní GhallchóirFestival de la Cançó d'Eurovisió 1981RDS SimmonscourtDoireann Ní BhriainFestival de la Cançó d'Eurovisió 1988Pat Kenny i Michelle RoccaFestival de la Cançó d'Eurovisió 1993MillstreetGreen Glens ArenaFionnuala SweeneyFestival de la Cançó d'Eurovisió 1994DublínPoint TheatreGerry Ryan i Cynthia Ní MhurchúFestival de la Cançó d'Eurovisió 1995Mary KennedyFestival de la Cançó d'Eurovisió 1997Ronan Keating i Carrie Crowley
Guanyadors Irlanda té el rècord del major nombre de victòries en l'Eurovisió, amb set edicions guanyades. D'elles, quatre van ser a la meitat de la dècada dels noranta, un període en el qual l'èxit irlandès va trencar rècords: el país va esdevenir el primer a guanyar tres vegades consecutives. AnyCançóArtistaCompositorPuntsSegon lloc1970"All Kinds of Everything"DanaDerry Lindsay, Jackie Smith32Regne Unit1980"What's Another Year"Johnny LoganShay Healy143Alemanya1987"Hold Me Now"Johnny Logan1721992"Why Me?"Linda Martin155Regne Unit1993"In Your Eyes"Niamh KavanaghJimmy Walsh1871994"Rock 'n' Roll Kids"Paul Harrington & Charlie McGettiganBrendan Graham226Polònia1996"The Voice"Eimear Quinn162Noruega
Galeria d'imatges
Referències
Enllaços externs RTÉ
Categoria:Música d'Irlanda Eurovisio Categoria:Països participants al Festival de la Cançó d'Eurovisió Categoria:Articles amb traduccions sense revisar