Weller, Phillip (2001). Lemaure, Catherine-Nicole (1704–1786), soprano. Vol. 1. Grove Música en línia. DOI:10.1093/gmo/9781561592630.article.42322. va ser una soprano d'òpera francesa. En 1719, es va unir al cor de l'Òpera de París, i després de 1723 va cantar molts papers principals i titulars durant tota una carrera destacada per jubilacions sobtades i imprevisibles fins a la seva jubilació final el 1744.
El 1719 es va unir al cor de l'"Académie Royale de Musique", més conegut com l'Òpera de París."Lemaure, Catherine-Nicole (1704–1786)". Rameau 2014 (in French). Consultat 2018-07-22 El seu debut en l'òpera va ser el desembre de 1721, en el paper d'Astrea a Phaëton, una òpera de Lully, el gener d'aquell any li van promocionar unes actuacions a Líbia.Harold Rosenthal et John Warrack, Guide de l'opéra, Fayard 1986 p. 445Macy, Laura Williams; Weller, Phillip (2008). The Grove Book of Opera Singers. Oxford University Press. p. 277. El 1723 va començar a tenir papers principals, com Hippodamie in Pirithoüs de Jean-Joseph Mouret i el personatge titular Philomèle a Philomèle de Louis Lacoste. No obstant això, va ser qualificada de capritxosa i volàtil, i de sobte va sortir de l'Òpera el 1725 després d'una representació de Les élémens.
La rivalitat i l'empresonament durant la nit Aquest període de la seva carrera va estar marcat per una rivalitat amb Marie Pélissier, que va ser alimentada per audiències dividides entre els cantants. Lemaure va detectar un repte i va tornar de la seva jubilació.Laura Williams Macy (2008). The Grove Book of Opera Singers. Oxford University Press. p. 374. Això va causar "disputes" durant la primera carrera de Pirame et Thisbé i va començar la rivalitat entre els sopranos i els seus fans, anomenats "mauriens" i els "pélissiens" després dels seus ídols. Lemaure es va retirar de nou des de 1727 fins a 1730, tornant a Hésione, seguit per cantar Oriane a Amadis el 1731, Iphise a la primera carrera de Jephté el 1732, personatge titular en Issé el 1733 i Iphigénie en 1734. Iphigénie en Tauride. El 1735 es va veure obligada a aparèixer en la reactivació de Jephté aquell any per amenaces de presó si no ho feia; per tant, va bombardejar intencionadament l'actuació i va ser escridassada pel públicJulie Anne Sadie, Guide de la Musique baroque, Fayard1995 p. 156 després que ella es va negar a continuar, va ser detinguda durant la nit a For-l'Évêque, una presó parisenca, fins que va tornar la nit següent per cantar el paper correctament. El 1735 va prendre una altra jubilació.Dieux et Divas de l'Opéra de Roger Blanchard et Roland de Candé – Plon 1986
En 1740, Lemaure va tornar a l'escenari. Va rebre ovacions per les seves actuacions d'Oriane i d'Iphise aquest any. En 1744, va assumir el paper d'Iphise a Dardanus de la mateixa Pélissier, que havia exercit aquest paper com a membre del seu primer treball. Va entrar en la seva jubilació final aquest any, no a través de deficiències en el rendiment, sinó a través del caràcter de capritxosa.
En 1762, Lemaure es va casar amb el baró de Montbruel. Va morir a París el 14 de gener de 1786.Lettres Portugaises de Marianna Acoforado Avec Les Reponses. Slatkine. 1970. p. 182.
Anàlisi artístic Lemaure tenia una veu destacada per la seva rara bellesa i instintivament va aconseguir molta grandesa a l'escenari, especialment en papers tràgics. A mesura que el públic continuava idolatrant-la, comparaven el seu talent vocal excepcional amb l'experiència artística de Pélissier, amb Voltaire escrivint que preferia "Pélissier pour son art, i el Maure pour sa voix".Lacome, Paul (1897). Thèmes variés: Les étoiles du passé ... (in French). P. Dupont. Va tenir una "fascinació personal en el rendiment" i va rebre molta descripció de Jean-Benjamin de La Borde. Voltaire va escriure el 1741 que "sense la veu del Maure, i el canard de Vaucanson, no hauria de ser capaç de ressuscitar la glòria de la França". ("Sense la veu de Le Maure i de l'ànec de Vaucanson, no tindríeu res per recordar-vos la glòria de França.")Voltaire, (pseud van François-Marie Arouet) (1819). Œuvres complètes de Voltaire (in French). Paris: P. Plancher. p. 491.
Tot i que es va retirar el 1744, Voltaire i el Mercure de France van continuar elogiant-la i es van referir a la seva obra fins als anys 1770.
Repertori Lemaure va exercir molts papers al llarg de la seva carrera: Astrea a Phaëton (Lully), 1721 Líbia a Phaëton (Lully), 1722 Hippodamie a Pirithoüs (Mouret), 1723 (rol creat) Philomèle a Philomèle (Lacoste), 1723 Pomone a Les élémens (Destouches, Delalande), 1725 Un paper a Hésione (Campra), 1730 Oriane a Amadis (Lully), 1731, 1740 Iphise a Jephté (Montéclair), 1732 (paper creat), 1735, 1740 Issé a Issé (Destouches), 1733 Iphigénie a Iphigénie en Tauride (Desmarets, Campra), 1734 Iphise a Dardanus (Rameau), 1744
Referències
Categoria:Cantants d'òpera sopranos Categoria:Sopranos franceses Categoria:Cantants parisencs Categoria:Morts a París Categoria:Nascuts el 1704 Categoria:Morts el 1786