Croàcia158x158pxEstació membre50px|link=Hrvatska radiotelevizijaFinal NacionalDoraAparicions31 (21 finals)Primera aparició1993Millor resultatFinal2n 2024Semifinal1r 2024Pitjor resultatFinal23è 2016Semifinal19è 1996Enllaços externsPàgina de Croàcia en Eurovision.tvPàgina de HRT Croàcia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1993. La candidatura es tria al festival Dora, un esdeveniment anual organitzat per la televisió pública nacional HRT. Dora es va celebrar per primera vegada el 1993, després que Croàcia aconseguís la independència de Iugoslàvia i fos admesa com a membre de la UER.

Fins al 2014, juntament amb Suècia, Malta i els països del Big Five (a excepció d'Alemanya i Itàlia), Croàcia va ser un dels pocs països que no va faltar a cap festival des de 1993, any en què es va introduir la relegació dels països amb els resultats més baixos cada any. Va mantenir la presència ininterrompuda des del seu debut al festival, la qual cosa convertia a Croàcia en un dels dos països (amb Espanya) que no havien faltat mai al festival des de la seva primera aparició (sense tenir en compte els països que van debutar més tard, com Ucraïna, Letònia, Moldàvia, entre d'altres). Aquesta ratxa es trencaria després d'anunciar la renúncia a participar en el festival de 2014 celebrat a Dinamarca.

Tampoc va participar en l'edició d'Eurovisió de 2015. No obstant això, el 26 de novembre de 2015 es va anunciar que Croàcia tornaria al concurs per a l'edició del 2016. També es va fer saber que la participant seria possiblement la guanyadora de la primera temporada de The Voice – Najljepši glas Hrvatske. Nina Kraljić va guanyar The Voice i va ser seleccionada per a representar Croàcia amb la cançó seleccionada internament Lighthouse. La candidatura es va classificar per a la final d'Eurovisió, convertint-se en la primera vegada que Croàcia arribava a la final des del 2009. Després de l'exitós retorn el 2016, HRT va confirmar el 17 de setembre de 2016 que també participarien el 2017. Jacques Houdek, el coach (mentor) de Nina Kraljić a The Voice, va ser seleccionat internament per representar el país el 17 de febrer de 2017, exactament cinc mesos després de confirmar la participació. Franka Batelić també va ser seleccionada internament per a representar el país al concurs de 2018.

En un total de 6 vegades, Croàcia ha aconseguit estar entre els deu millors d'una gala final.

Història Després de la dissolució de Iugoslàvia en 1991, la televisió pública croata Hrvatska radiotelevizija (HRT) va organitzar un festival per seleccionar la representació croata al certamen de 1992, del qual va sortir triada la cançó "Aleluja" de Magazin, que no va poder participar-hi a causa que HRT no es va adherir a temps a la Unió Europea de Radiodifusió.

Així, la primera participació de Croàcia com a país independent seria en 1993 amb el grup Put, que va interpretar "Don't Ever Cry". La cançó havia quedat tercera en Classificació per Millstreet, el festival previ que es va organitzar a tall de preselecció a causa del gran augment de països de l'est d'Europa amb desitjos de participar en Eurovisió.

La millor posició aconseguida per Croàcia, fins avui, va ser una quarta posició en dues ocasions: en 1996 amb la cançó "Sveta ljubav" interpretada per Maja Blagdan, i en 1998 amb la cançó "Marija Magdalena" interpretada per Doris Dragović. Irònicament, la participant de 1996 li va donar al país la seva pitjor participació en una semifinal amb un 19è lloc. El 3r lloc del grup Put en 1993 és el millor lloc en una semifinal del país.

El 19 de setembre de 2013, HRT va anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 per la crisi econòmica i els mals resultats obtinguts en les seves últimes participacions.

Cal destacar que en les semifinals en les quals no s'ha classificat, mai no ho ha fet ni per part del jurat ni del televot. L'única excepció va ocórrer el 2012, quan la cantant croata Nina Badrić va aconseguir la setena posició per part del jurat, per la qual s'hagués classificat; la candidatura croata va rebre afalacs per part del jurat de tots els països, encara que no va ser acollida gratament per part del televot.

Participacions Llegenda

AnySeuArtistaCançóFinalPuntsSemifinalPunts1993 MillstreetPut«Don't ever cry»15313511994 DublínTony Cetinski«Nek'tu bude ljubav sva»1627No va haver-hi semifinals1995 DublínMagazin & Lidija Horvath«Nostalgija»6911996 OsloMaja Blagdan«Sveta ljubav»49819301997 DublínE.N.I.«Probudi me»1724No va haver-hi semifinals1998 BirminghamDanijela Martinović«Neka me ne svane»51311999 JerusalemDoris Dragović«Marija Magdalena»41182000 EstocolmGoran Karan«Kada zaspu andeli»9702001 CopenhaguenVanna Ranilović«Strings of my heart»10422002 TallinnVesna Pisarović«Everything I want»11442003 RigaClaudia Beni«Više nisam tvoja»15292004 IstanbulIvan Mikulić«You are the only one»13509722005 KíevBoris Novković«Vukovi umiru sami»1111541692006 AtenesSeverina Vučković«Moja štikla»1256Top 11 de l'any anterior2007 HèlsinkiDado Topić & Dragonfly«Vjerujem o ljubav»No es va classificar16542008 BelgradKraljevi Ulice & 75 cents«Romanca»214441122009 MoscouIgor Cukrov & Andrea Šušnjara«Lijepa Tena»184513332010 OsloFeminnem«Lako je sve»No es va classificar13332011 DüsseldorfDaria Kinzer«Celebrate»15412012 BakúNina Badrić«Nebo»12422013 MalmöKlapa s Mora«Mižerja»1338No hi va participar entre 2014 i 20152016 EstocolmNina Kraljić«Lighthouse»2373101332017 KíevJacques Houdek«My Friend»1312881412018 LisboaFranka Batelić«Crazy»No es va classificar17632019 Tel-AvivRoko Blažević«The dream»1464 2020 Rotterdam Damir Kedžo «Divlji vjetre» Festival cancel·lat 2021 Rotterdam Albina «Tick-Tock»No es va classificar 11 110 2022 Torí Mia Dimšić «Guilty Pleasure» 11 75 2023 Liverpool Let 3 «Mama ŠČ!» 13123 8 762024 MalmöBaby Lasagna«Rim Tim Tagi Dim»254711772025 BasileaMarko Bošnjak«Poison Cake»No es va classificar12282026 VienaLelek«Andromeda»151246175

Participació com a part de Iugoslàvia El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1990 va tenir lloc a Zagreb, Croàcia, després de la victòria de la banda croata Riva en 1989 amb la cançó «Rock me». Així mateix, artistes croats van representar Iugoslàvia en 11 de 26 ocasions.

Llegenda

AnySeuArtistaCançóFinalPunts1963 LondresVice Vukov«Brodovi»1131965 NàpolsVice Vukov«Čežnja»1221968 LondresDubrovački Trubaduri«Jedan dan»781969 MadridIvan & 3M«Pozdrav svijetu»1351971 DublínKićo Slabinac«Tvoj dječak je tužan»14681972 EdimburgTereza Kesovija«Muzika i ti»9871986 BergenDoris Dragović«Željo moja»11491987 Brussel·lesNovi fosili«Ja sam za ples»4921988 DublínSrebrna krila«Mangup»6871989 LausanaRiva«Rock me»11371990 ZagrebTajči«Hajde da ludujemo»781

Curiositats La famosa cantant croata Tereza Kesovija també va representar Mònaco al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966. En l'actuació de Doris Dragovic al festival de 1999 es van utilitzar veus pregravades, i no cors reals presents en l'escenari, per la qual cosa Croàcia va ser penalitzada amb la reducció d'un terç dels punts que es tenien en compte en aquell moment per fer la mitjana que possibilitava participar en els països amb millors resultats en el següent certamen. El grup Feminnem, que va representar el país en 2010, havia representat prèviament Bòsnia i Hercegovina en 2005 amb la cançó "Call me".

Galeria d'imatges

Enllaços externs Preselecció croata per al Festival de la Cançó d'Eurovisió Lloc oficial d'Eurovisió Categoria:Països participants al Festival de la Cançó d'Eurovisió Categoria:Articles amb traduccions sense revisar

Vegeu també Iugoslàvia al Festival de la Cançó d'Eurovisió