Sittlichkeit és el concepte de «vida ètica» o «ordre ètic» proposat pel filòsof Georg Wilhelm Friedrich Hegel a la seva obra de 1807 Fenomenologia de l'esperit i a l'obra del 1821 Elements de la filosofia del dret.
Les tres esferes del dret A Elements de la filosofia del dret Hegel hi presenta lesfera del dret abstracte Mark Alznauer, Teoria de la responsabilitat de Hegel, Cambridge University Press, 2015, p. 6. (Recht),PR §37 la primera de les tres esferes del dret que estableix. Està marcat pel concepte de personalitatDavid James, Hegel: Una guía para perplejos, Continuum, 2007, p. 35. i les accions dels individus.David James, Hegel: Una guía para perplejos, Continuum, 2007, p. 37. Aquesta esfera constitueix el que Isaiah Berlin anomenaria llibertat negativa, és a dir, llibertat establerta a través de la negació d'un impuls extern. David James, Hegel: Una guía para perplejos, Continuum, 2007, p. 45.George Klosko, Historia de la teoría política: Introducción: Volumen II: Moderno (2a ed.), Oxford University Press, 2013, p. 465: "hem d'observar que la comprensió de Hegel de la distància entre la seva concepció liberal i la tradicional, que ell anomenaria 'llibertat abstracta', és clara en abraçar la llibertat positiva [a PR §149A ]".
La segona esfera constitueix la moralitat kantiana i, per tant, es diu lesfera de la moralitat (Moralität).PR §106 Aquesta esfera constitueix el que Isaiah Berlin anomenaria llibertat positiva, ço és, l'autonomia moral. David James, Hegel: Una guía para perplejos, Continuum, 2007, p. 45. Tanmateix, Hegel critica el desplegament de la moralitat kantiana a la societat per ser insuficient. Explica aquesta deficiència a través de la crítica filosòfica de patologies com la solitud, la depressió i l'agonia.
La tercera esfera és lesfera de vida èticaMark Alznauer, Hegel Teoría de Responsabilidad, Cambridge Prensa Universitaria, 2015, p. 6. (Sittlichkeit), que està emmarcada per la societat familiar, civil i l'Estat.PR §145PR §150PR §153Z. Un. Pelczynski (ed.), La Sociedad Estatal y Civil: Estudios en Hegel Filosofía Política, Cambridge Prensa Universitaria, 1984, p. 9.Alan Patten, Hegel Idea de Libertad, Oxford Prensa Universitaria, 1999, p. 25.
Per comprendre correctament el moviment des de les dues primeres esferes a l'última, cal entendre que la normativitat de la Sittlichkeit transcendeix a l'individu, mentre que la Moralität pot ser racional i reflexiva, Philip J. Kain, Marx y la teoría política moderna: de Hobbes al feminismo contemporáneo, Rowman i Littlefield, 1993, p. 128. i també és individualista. La tercera esfera és un intent de descriure una concepció limitada de la persona mitjançant una apel·lació al context institucional més ample de la comunitatDrucilla Cornell i Nick Friedman, El Mandato de la Dignidad: Ronald Dworkin, El Constitucionalismo Revolucionario y los Reclamaciones de Justicia, Oxford University Press, 2016, pág. 119. i un intent d'unir els sentiments subjectius individuals i el concepte de drets generals.
El terme Sittlichkeit ja havia estat emprat per Hegel anteriorment a la seva Fenomenologia de l'esperit per referir-se al "comportament ètic basat en el costum i en la tradició i desenvolupat mitjançant l'hàbit i la imitació d'acord amb les lleis objectives de la comunitat". Philip J. Kain, Marx y la teoría política moderna: de Hobbes al feminismo contemporáneo, Rowman i Littlefield, 1993, p. 128.Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Fenomenología del espíritu, Motilal Banarsidass Publishers, 1998, p. 266.
Referències
Categoria:Ètica