miniatura|Rafael. Les esposalles de la Mare de Déu miniatura|Giovanni Bellini, La Mare de Déu i el Xiquet amb sants La pintura del Renaixement italià va començar a la fi del i tingué el seu període màxim des de la primeria del fins a finals del a la península Itàlica, que en aquell temps estava dividida en moltes àrees polítiques. Els pintors de la Itàlia renaixentista, la recorrien en qualitat de diplomàtics i difonien les seues idees artístiques i filosòfiques.i.g. Antonello dona Messina who travelled from Sicily to Venice via Naples.
La ciutat de Florència a la Toscana es coneix com el lloc d'origen del Renaixement, sobretot de la pintura renaixentista (vegeu-ne més informació en els articles Renaixement i Arquitectura del Renaixement).
La pintura del Renaixement italià es pot dividir en quatre períodes: proto Renaixement (1300–1400), Renaixement primerenc (1400–1475), Alt Renaixement (1475–1525), i manierisme (1525–1600). Aquestes dates són aproximades, ja que la vida de cada artista i els seus estils traspassaren diferents períodes.
El proto Renaixement va començar amb la vida professional del pintor Giotto i inclou també Taddeo Gaddi, Orcagna i Altichiero. El Renaixement primerenc estigué marcat pel treball de Masaccio, Fra Angelico, Paolo Uccello, Piero della Francesca i Verrocchio. En l'Alt Renaixement destaquen Leonardo da Vinci, Miguel Ángel, Rafael i Ticià. El període manierista inclou Andrea del Sarto, Pontormo i Tintoretto.
Influències alt=Fresco. Jesus' disciples question him anxiously. Jesus gestures for St Peter to go to the lake. At right, Peter gives a coin, found in the fish, to a tax-collector|miniatura|Masaccio, El pagament del tribut alt=Fresco. St Anne rests in bed, in a richly decorated Renaissance room. Two women hold the newborn baby Mary, while a third prepares a tub to bath her. A group of richly dressed young women are visiting. On the left is a staircase with two people embracing near an upper door.|miniatura|Domenico Ghirlandaio, El naixement de la Mare de Déu Les influències que afectaren el procés de la pintura renaixentista a Itàlia també alteraren la filosofia, literatura, arquitectura, teologia, ciència, govern i altres aspectes de la societat.
Filosofia Es va recuperar un gran nombre de texts clàssics que s'havien perdut. Entre aquests, texts de filosofia, poesia, drama, ciència, art, i teologia cristiana. Gràcies a això es despertà un interés especial per la filosofia humanista: una nova filosofia en què la relació amb la humanitat, l'univers i Déu no era exclusiva de l'Església. L'arquitecte Brunelleschi i l'escultor Donatello van reviure l'interés pel món clàssic i estudiaren les restes arqueològiques de Roma. L'estil arquitectònic basat en l'estil clàssic inspirà el classicisme en la pintura, que es va manifestar en la dècada de 1420 en les pintures de Masaccio i Paolo Uccello.
Ciència i tecnologia Alhora que es recuperaven els texts clàssics, Europa va accedir a les matemàtiques avançades provinents dels erudits de l'Islam i de l'Imperi Romà d'Orient. La invenció de la impremta de tipus mòbils al feu que les idees es difongueren fàcilment i s'escrigué un gran nombre de llibres amb intenció divulgadora. El desenvolupament de la pintura a l'oli tingué efectes perdurables en la pintura italiana.
Societat L'establiment de la banca dels Mèdici i el comerç subsegüent aportà fortuna a Florència. Cosimo de Mèdici imposà un nou model de patrocini a les arts sense vincles amb Església ni amb la monarquia. La presència d'individus amb geni artístic com Giotto, Masaccio, Brunelleschi, Piero della Francesca, Leonardo da Vinci i Miquel Àngel a Florència va formar un ambient que incità altres artistes a fer obres d'una qualitat extraordinària.Frederick Hartt, A History of Italian Renaissance Art, (1970) Una herència artística semblant succeí a Venècia amb la talentosa família Bellini, Mantegna, Giorgione, Tiziano i Tintoretto.Michael Baxandall, Painting and Experience in Fifteenth Century Italy, (1974)Margaret Aston, The Fifteenth Century, the Prospect of Europe, (1979)
Temes alt=Very large panel painting of a battle scene with a man in a large ornate hat on a rearing white horse, leading troops toward the foe. Bodies and weapons lie on the ground. The background has distant hills and small figures.|miniatura|Paolo Uccello, La Batalla de San Romano alt=Painting. A forest scene with figures, the central representing Venus. Left, the Three Graces dance and the God Mercury drives away clouds with his staff. Right, a wind God with dark wings swoops to catch a wood nymph who is transformed into another figure, the stately Goddess Flora who scatters flowers.|miniatura|Sandro Botticelli, Primavera Moltes de les pintures del Renaixement foren encàrrecs de l'Església catòlica. Aquestes obres solien ser de gran escala i eren representacions pintades en fresc de la vida de Crist, la Mare de Déu o d'un sant, normalment sant Francesc d'Assís. També hi hagué moltes pintures al·legòriques dins del tema de la salvació i la importància de l'Església per aconseguir-la. Les esglésies també encarregaven retaules, que es pintaven a l'oli en llenç. A més, es produïren petites imatges en gran quantitat, tant per a esglésies com per a particulars, i el tema més famós n'era la Mare de Déu amb el xiquet.
Durant aquest període, les comissions cíviques també foren importants. Els edificis de govern eren decorats amb frescs i altres obres, laiques com l'Al·legoria del bon i mal govern d'Ambrogio Lorenzetti, i religioses, com el fresc Maestà, pintat per Simone Martini al Palazzo Pubblico de Siena.
Els retrats eren poc comuns al i començaments del , limitats a imatges commemoratives, com ho foren els retrats de Guidoriccio da Fogliano per Simone Martini del 1327 a Siena, de John Hawkwood per Uccello a la catedral de Florència, o de Niccolò da Tolentino per Andrea del Castagno.
Durant el els retrats sovintejaren. Els posseïdors d'obres com retaules o frescs s'incloïen en l'escena: un exemple notable n'és la inclusió de les famílies Sassetti i Mèdici en l'obra de Donico Ghirlandaio de la Cappella Sassetti. Els retrats esdevingueren el tema principal de l'Alt Renaixement per a pintors com Rafael o Ticià, i continuaren en el manierisme amb obres d'artistes com Bronzino.
Amb el creixement de l'humanisme, els artistes tornaren als temes clàssics, sobretot per complir amb comandes per a la decoració de cases de clients rics: El naixement de Venus de Botticelli n'és la més coneguda, pintada per als Mèdici. Els temes clàssics també proporcionaren material al·legòric a encàrrecs cívics. L'humanisme també influèncià la manera d'interpretar els temes religiosos: un exemple destacat n'és el sostre de la capella Sixtina de Miquel Àngel.
Altres temes es prenien de la vida quotidiana, a voltes amb sentit al·legòric i d'altres amb fi merament decoratiu. Els incidents importants per a certes famílies també s'hi registraven: per exemple Camera degli Sposi de Mantegna, pintat per a la família Gonzaga a Màntua; i escenes socials com El concert de Lorenzo Costa, 1490.
Alguns fets importants es commemoraren en pintures com la Batalla de San Romano d'Uccello, així com festes religioses. També es feien retrats de personatges de la història o la literatura: els textos de Dant, La llegenda daurada de Varazzi i el Decameró de Boccaccio van ser fonts importants de temes.
En aquest període es van desenvolupar tècniques particulars: observació de la natura, estudi d'anatomia, la llum i la perspectiva.Frederick Hartt, A History of Italian Renaissance Art, (1970)Michael Baxandall, Painting and Experience in Fifteenth Century Italy, (1974)Keith Christiansen, Italian Painting, (1992)
Pintura proto renaixentista alt=Small altarpiece with folding wings. Background of shining gold. Centre, the Virgin Mary in dark blue, holds the Christ Child. There is a standing saint in each side panel. The colours are rich and luminous, the figures are elongated and stylised.|esquerra|miniatura|Duccio di Buoninsegna: Mare de Déu amb nen, c. 1280
Tradicions de pintura del a la Toscana L'art de la Toscana a la fi del XIII es degué principalment a dos mestres de l'estil romà d'Orient: Cimabue de Florència i Duccio de Siena. Molts dels seus encàrrecs eren pintures religioses, grans retaules amb la Mare de Déu i el nen. Aquests dos pintors, i Guido de Siena, Coppo di Marcovaldo i el misteriós pintor conegut com "el mestre de Sant Bernardí", van treballar d'una manera molt formalitzada i seguint les antigues tradicions pictòriques.John White, Duccio, (1979) Cimabue i Duccio, però, s'encaminaren cap a un major naturalisme, tal com va fer Pietro Cavallini de Roma.Frederick Hartt, A History of Italian Renaissance Art, (1970)
Giotto Giotto (1266–1337) fou aprenent de Cimabue i destacà com el pintor més important de la seua època.Giorgio Vasari, Lives of the Artists, (1568) Possiblement influenciat per Pietro Cavilling i altres pintors romans, no es basà en cap estil conegut, sinó en les seues pròpies observacions. A diferència dels seus contemporanis romans d'Orient, les figures de Giotto són tridimensionals, tenen estructura i anatomia i els vestits cauen naturalment pel pes. Però, sobretot, mostren emocions: en les cares es pot apreciar alegria, ira, desesperació, vergonya, despit i amor. Els frescs La vida de Crist i La vida de la Mare de Déu que pintà a la capella Scrovegni de Pàdua imposaren un nou model a les imatges narratives. El seua Madonna Ognissanti es mostra a la Galeria Uffizi a Florència a la mateixa cambra que Santa Trinita Madonna de Cimabue i Ruccellai Madonna de Duccio, i se'n poden comparar estilísticament.All three are reproduced and compared at Italian Renaissance painting, development of themes Una característica de les obres de Giotto és la seua observació de la perspectiva naturalista. Se li coneix com el pare del Renaixement.Sarel Eimerl, The World of Giotto, (1967) esquerra|miniatura|Taddeo Gaddi: Anunciació als pastors
Contemporanis de Giotto Giotto tingué un nombre de contemporanis que foren influenciats per ell, o que per observació de la natura obtingueren resultats semblants. Ningú dels seus deixebles, però, hi fou tan reeixit. Taddeo Gaddi feu la primera pintura gran d'una escena nocturna: Anunciació als pastors de la capella Baroncelli, església de Santa Croce, Florència.Frederick Hartt, A History of Italian Renaissance Art, (1970)
Les pintures de l'església Superior de la basílica de Sant Francesc d'Assís són exemples de pintura naturalista de l'època, atribuïdes a voltes al mateix Giotto, però més probablement obra d'artistes companys de Pietro Cavallini.Sarel Eimerl, The World of Giotto, (1967) Una pintura de Cimabue a l'església Inferior de la basílica de Sant Francesc d'Assís representa la Mare de Déu i sant Francesc i mostra més naturalisme que els seus antics frescs a l'església Superior.
Moralitat i redempció alt=A small section of a badly damaged fresco showing people who are doomed to Hell. While horrible demons are clutching at them, the humans are intent on pursuing their evil ways of murder and seduction, seeming ignorant of their precarious state on the edge of a pit.|miniatura|Orcagna: El triomf de la mort Un tema comú en la decoració d'esglésies medievals era el Judici Final, que en les esglésies del nord d'Europa ocupa generalment un espai a la part superior de la porta del costat oest; a les esglésies italianes es pintava a la porta oest interior. La pesta negra de 1348 provocà que els supervivents afrontaren la mort en un estat de penitència i absolució. La inevitabilitat de la mort, les recompenses per penitència i els càstigs pels pecats són temes emfasitzats en nombrosos frescs.