miniatura|La mort de Jacint (1801), de Jean Broc El terme homoerotisme fa referència a la tendència social caracteritzada per la presència d'emocions eròtiques o desitjos sexuals que se centren en una persona del mateix sexe.Homoerotic Definició en anglès de homoerotic en The Free Dictionary; consultat 18 de març de 2013 Aquest concepte té una estreta relació amb el concepte d'homosexualitat, encara que pot diferir-ne, ja que l'homoerotisme fa referència a una forma del desig sexual que s'enfoca cap a persones del mateix sexe, mentre que el concepte d'homosexualitat fa referència a una identitat sexual o orientació sexual la naturalesa de la qual implica l'atracció sexual per persones del mateix sexe, assimilant-se com una identitat de l'homoerotisme.Why We Can't Be Honest About Homoeroticism Article de Stanton Peele en Psychology Today; consultat 18 de març de 2013
L'homoerotisme es considera sobretot una expressió artística de les arts visuals, la literatura i les arts escèniques, caracteritzat per la representació del desig emocional de naturalesa homosexual, i sovint evoca escenes sensuals, eròtiques o de pràctiques sexuals gais que involucren tècniques com el nu i la representació gràfica de la relació sexual.Homoerotic Definició en anglès de homoerotic en Merriam-Webster Dictionary; consultat 18 de març de 2013
Descripció i classificació L'homoerotisme és la presència de desig eròtic cap a persones del mateix sexe, la qual cosa involucra una estreta relació amb la naturalesa sexual de l'homosexualitat; l'homosexualitat, però, es refereix a una identitat social en què són presents diverses expressions de l'homoerotisme, i es tracta d'un concepte de major extensió. Es denomina homoeròtic allò que conté trets apreciables de l'homoerotisme, i es pot expressar-se en la interacció de les variants binàries tradicionals de gènere (masculí-masculí i femení-femení). L'homoerotisme se centra sobretot en la naturalesa emocional del desig entre persones del mateix sexe o cap a persones del mateix sexe, i retrata aspectes estètics que s'hi relacionen, com l'amor, la sensualitat i el capteniment sexual humà.
Es defineix com homoerotisme qualsevol manifestació cultural que expressa l'amor sensual entre persones del mateix sexe. Aquesta manifestació és generalment explícita, no pas pornogràfica. És difícil traçar una frontera inequívoca entre erotisme i pornografia, ja que sempre n'existiran diverses interpretacions i criteris; en parlar d'homoerotisme, però, ens basem en la part emocional associada a l'erotisme, que vol despertar el desig sexual i alhora sol aprofundir més en els sentiments que en els detalls específics de l'acte.
En el camp de la psicologia tradicional, es denomina homoerotisme els forts i persistents desigs libidinals que experimenta una persona cap a altres persones del seu mateix sexe. Aquest tipus de desig homoeròtic pot ser acceptat i expressat en comportament homosexual com homogenitalitat; pot ser sublimat i gradualment acceptat com a homosexualitat; o pot ser simplement rebutjat en una etapa de repressió del desig. En les teories freudianes se situa l'homoerotisme com a determinant en el desenvolupament psicosexual dels individus, independentment de la seua orientació sexual o identitat de gènere.
Art homoeròtic
Lart homoeròtic és l'expressió artística, normalment creada per la comunitat homosexual, que retrata la sexualitat homosexual o hi fa una clara referència. Els temes d'aquest tipus d'art van des de la sensualitat del nu fins a les relacions psicoafectives i eròtiques entre persones del mateix sexe. Aquest gènere artístic té un dels seus fonaments en les cultures ancestrals, que van dedicar part de les seues expressions artístiques al culte fàl·lic, com a promotor de la fecunditat, però també com a símbol de la virilitat i de la transmissió de la força entre els guerrers d'un clan o tribu. Hi ha hagut també altres manifestacions d'aquest tipus d'art en les diferents societats al llarg de la història.
Literatura
La literatura homoeròtica té bases històriques recognoscibles en la literatura produïda en l'art de l'antiga Grècia, el qual conté referències explícites a aquest tipus d'imatgeria sobre les nocions tradicionals de l'amor grec i la naturalitat sexual dels personatges de la mitologia. Un exemple notable d'aquesta societat acostumada a l'homoerotisme implica el model social efebofílic de la paiderasteia com un propulsor social, militar i polític d'una persona jove, per part d'una persona adulta. La pederàstia i el desig sexual entre persones del mateix sexe fou un tema habitual en la societat clàssica de Grècia; fou abordat en els diàlegs platònics Symposium i Phaedrus. Xenofont aborda l'homoerotisme de Plató en forma de burlesque a partir d'una crítica enginyosa, com a part dels diàlegs socràtics del Symposium.Homosexuality and the Ancient Greeks Article en Religion Facts; consultat 18 de març de 2013 Aristòfanes inclou breus referències sobre l'homoerotisme i el transvestisme en la seua obra; i Plutarc inclou breus referències a l'homoerotisme en Erothikos.Aristophanes and Homoeroticism: Admiration or Scorn? Article d'Ànima Mazer; consultat 18 de març de 2013
En el període clàssic de l'Imperi romà, Suetoni, en la seua narració biogràfica dels dotze primers cèsars romans (De vita Caesarum) els fa participar en activitats homosexuals. La literatura eròtica a Grècia i Roma s'aprecia principalment en els escrits d'Estrató de Sardes, Safo de Lesbos, Automedon, Filòdem de Gàdara, Marcus Argentarius, Petroni, Gai Valeri Catul, Properci, Tibul, Ovidi, Marc Valeri Marcial, Dècim Juny Juvenal i Priapeus. Petroni inclou un escenari homoeròtic en el Satiricó; Safo de Lesbos es caracteritza per una lírica enfocada a l'homoerotisme femení i dona nom a l'amor "lèsbic"; altres autors com Ovidi presentaven breus referències a l'homoerotisme mitològic de Grècia en obres com Metamorfosis.
En el període medieval se suprimeix l'homoerotisme en l'art a causa de la criminalització política de l'homosexualitat i les seues expressions com la sodomia. L'efebofília i la pederàstia en expressió d'amor cap a joves són recurrents en la cultura musulmana posterior a la caiguda de l'Imperi romà, plasmades en obres literàries com El collaret de la coloma (s. XI) d'Ibn Hazm i El prat de les gaseles () de Muhammad al-Nawaji bin Hasan bin Ali bin Othman.The Meadow of the Gazelles The World History of Male Love; consultat 18 de març de 2013 Es troben notables relats homoeròtics en les obres d'Abu Nuwas com La delícia dels cors. La literatura sobre la filosofia LGBT a l'Índia apareix entre els s. XVI i XIV com un temptativa filosòfica i política que explicava la naturalesa de l'homosexualitat, la bisexualitat i el transgènere, en el codi legal Smriti-ratnavali i la crítica Yaia-mangala. Al Japó apareixen novel·les antigues com Genji Monogatari (源氏物語) i Kojiki (古事記), que contenen breus referències sobre l'homoerotisme i el transgènere.
En segles posteriors apareixen novel·les d'enfocament eròtic durant els s. XVII i XVIII. Al XVIII apareix la literatura altament eròtica o literatura pornogràfica amb obres que incloïen l'homoerotisme com Sodom, or the Quintessence of Debauchery (1684) de John Wilmot, Fanny Hill (1748) de John Cleland i Els 120 dies de Sodoma (1785) del Marquès de Sade. La compilació de poemes eròtics Les Chansons de Bilitis (1894) de Pierre Louÿs és molt representativa de l'art homoeròtic contemporani: són poemes que copien l'estil líric de Safo de Lesbos, antiga icona de l'homoerotisme clàssic. Al s. XIX van circular diverses obres homoeròtiques del període victorià, amb predomini de la publicació controlada i clandestina de material eròtic. Algunes obres homoeròtiques del XIX inclouen: Lesbia Brandon (1859-1868) d'Algernon Charles Swinburne, The Sins of the Cities of the Plain (1881) i Teleny, or The Reverse of the Medal (1893).
En el modernisme anglosaxó apareixen diversos autors que retrataren la realitat de la sexualitat homosexual en literatura de divulgació massiva. Algunes obres inclouen: Claudine à l'école (1900), de Colette; Gestern und Heute, de Christa Winsloe, i The Well of Loneliness (1928), de Radclyffe Hall. Dues autores de poesia modernista homoeròtica lesbiana van ser Katherine Bradley i Virginia Woolf.
Al s'estableix una nova moral que anihilava la moral victoriana, la qual cosa permeté la divulgació massiva de literatura eròtica. A la fi del XIX apareix un format popular de publicació conegut com a dime novels que incloïa històries sobre homes hipermasculins que se situaven en un context relacionat amb el Wild West. Aquest format evolucionà en la literatura pulp enfocada a la ficció d'explotació: històries lascives de gust popular que incloïen sexe explícit i violència. El Spicy & Saucy fou una temàtica recurrent del pulp que presentava un escenari sexual de sexe explícit, violació i BDSM. miniatura|Portada de The Third Sex [El tercer sexe] (1959), d'Artemis Smith, pseudònim d'Annselm Morpurgo El pulp eròtic d'enfocament enterament homosexual sorgeix en els últims anys de la dècada dels 40, i aconsegueix gran popularitat en la segona meitat dels anys 1950 fins al final de la literatura pulp de la dècada dels 70. En la literatura pulp gai eren freqüents les presentacions de personatges masculins guaixats en situacions altament sexuals, incloent un argument romàntic sobre un amor bloquejat per la societat heteronormativa. L'art que presentava la literatura pulp gai incloïa homes seminus corpulents en les portades, dissenyats a partir de l'art hipermasculinista (estètica artística que proveïa les figures masculines de biotips mesomorfs i d'hipergonadisme). Alguns escriptors de pulp reconeguts foren Victor J. Banis, Chris Davidson i Carl Corley. La literatura pulp lèsbica és un dels enfocaments binaris de la literatura pulp homosexual que tingué gran popularitat entre els anys 1950 i els 1960, caracteritzada per la freqüent insinuació eròtica dels personatges femenins homosexuals que eren introduïts en la història. Igual que la literatura pulp gai, sovint es relacionava amb altres gèneres del pulp, però solia tenir un caràcter romàntic o sexual definit per l'heteronormativitat, l'amor impossible, etc. El pulp lèsbic va crear un estil en el feminisme lèsbic: oferí als consumidor(e)s la possibilitat d'adquirir material eròtic dins la societat heteronormativa anterior als Avalots de Stonewall. La literatura pulp lèsbica solia presentar personatges femenins butch amb atributs comuns com la bellesa i la rudesa dins d'escenaris altament sexuals. Algunes escriptores de pulp lèsbic foren: Marijane Meaker, Marion Zimmer Bradley i Ann Bannon.
L'era daurada del superheroi en el còmic permeté la introducció de personatges hipermasculins que suggerien l'existència d'un desig homoeròtic: el cas més reconegut en foren les teories que deien que Batman i Robin vivien en una constant fantasia homosexual. Aquestes teories van dur la censura del còmic de fantasia i propiciaren el sorgiment de còmics que retrataven persones en situacions reals com els còmics de l'editorial Archie Comics. El caràcter eròtic del còmic es troba totalment adornat de l'art que acompanya la història escrita, sovint d'art pin-up, com en Sheena, Queen of the Jungle (1937) i Barbarella (1962) de Jean-Claude Forest. La publicació dels primers còmics gai, la feu Tom of Finland a Dinamarca el 1967, l'estil del qual es caracteritzà per la hipermasculinitat corporal. Bill Ward també realitzava dibuixos explícits d'homes amb característiques sexuals exagerades en diferents contexts eròtics. Al voltant dels anys 1970, apareixen subgèneres de manga enfocats a la representació eròtica de relacions entre persones del mateix sexe, denominats yaoi, per a l'homoerotisme masculí, i yuri, per al femení.