Marianne Weber, de soltera Marianne Schnitger (Oerlinghausen, 2 d'agost 1870- Heidelberg, 12 de març de 1954) va ser una sociòloga, historiadora del dret, política i feminista alemanya. És coneguda pel seu activisme social i polític, que la va dur a constituir-se com a líder política. A més, va formar part de la generació de dones de la burgesia alemanya, fet que li va permetre ser una de les primeres dones en ser doctorada i accedir a un ofici científic. Centre el seu treball en la investigació sobre la protecció jurídica de les dones, la seva independència econòmica i educativa com a mitjans per aconseguir la igualtat entre homes i dones, a més a més en els seus escrits, analitza el paper de l'home, inclou la qüestió de la doble jornada i denuncia que les dones guanyen menys que els homes per fer la mateixa feina.
Marianne Weber fou esposa de Max Weber, de qui va escriure-hi una biografia posterior a la mort d'aquest, i editora de les seves pròpies obres. Posteriorment va criticar, gràcies a la seva comprensió de la sociologia i als seus estudis i investigacions al respecte.
La seva sociologia orientada cap a les dones és posterior i basada en la feina i tasca política realitzada per altres dones anteriors. Entre elles hi trobem Harriet Martineau, Charlotte Perkins-Gilman, Ida Wells-Barnett i Anna Julia Cooper.
Biografia Marianne Schnitger era filla del doctor Eduard Schnitger i d'Anna Weber, que al seu torn era filla d'un prominent home de negocis de Oerlinghausen, Karl Weber. L'any 1873 després de la mort de la seva mare en donar a llum a un nou fill, la família es va mudar a Lemgo on Marianne va ser educada per la seva àvia i la seva tia, ja que durant aquell temps el seu pare i els seus dos germans van ser institucionalitzats. Als 16 anys, el seu pare la va enviar a l'escola de moda de Lemgo i Hannover on es va graduar als 19 anys. Entre 1877 i 1886 va acudir a la “Töchterschule” la qual avui es diu “Marianne-Weber-Gymnasium”. Després de la mort de la seva àvia, l'any 1889, va viure diversos anys amb la seva tieta, la germana de la seva mare, Alwine, a Oerlinghausen.
L'any 1891, Marianne va començar a passar temps amb la família Charlottenburg Webers, que era la branca berlinesa de la família, formada per Max Jr i la seva mare, Helene. Aquesta es va convertir en una mare per ella. La Marianne també es va fer molt intima del seu cosí Max Jr i encara que la seva relació amorosa es va mantenir en secret, l'any 1893 Max Jr li va propsar matrimoni a la Marianne.
El 20 de setembre de 1893 es va casar amb Max Weber a Oerlingshausen i es van traslladar a Berlin a un apartament. Durant aquella època el sociòleg era reconegut com un jove brillant estudiós amb un doctorat en dret i història (Lengermann & Nibrugge 195) La parella es va traslladar a Friburg. On, tot i que no va obtenir cap diploma formal a la Universitat de Friburg, va estudiar amb un filòsof que formava part del moviment neo-kantià anomenat Heinrich Rickert i Alois Riech on la seva concepció de les ciències socials va ser un gran impacte per la sociologia alemanya. A partir de 1894 comença formar part d'activitats feministes, en el qual es va iniciar per la seva amistat amb la dirigent de la Federació d'Associacions de Dones Alemanyes, Gertrud Baümer després d'haver-la sentit parlar en un congrés polític. També va col·laborar amb el seu marit per augmentar el nivell d'assistència de les dones a les universitats. En casar-se la parella va establir un vincle igualitari: ell li va reconèixer el seu dret a una vida intel·lectual, compartia amb ella el seu treball com a científic social i l'acompanyava en l'activisme feminista.
En 1897, vivint a Heidelberg, va fundar l'associació “Frauenbildung- Fauenstudium” en la qual les dones rebien classes d'història de la religió i història de l'imperialisme, ciències naturals, ergonomia i ciències econòmiques, així com una formació en professions artesanals i agràries.
Els problemes familiars i mentals del seu marit van afectar molt la vida de Marianne Weber. Ja el 1898 Max va patir un col·lapse psicològic, que és probable que tingués la seva causa en la mort del seu pare, la qual va esdevenir poc després que Max expulsés al seu pare (dèspota i maltractador de la seva mare) de la casa paterna, on havia estat vivint durant un temps després del seu matrimoni.Durant aquells anys, els papers es van invertir, mentre que Max Weber se centrava en la seva recuperació i descansava a casa, la Marianne Weber va assistir a reunions polítiques publicant així la seva tesi doctoral l'any 1900 ''El socialisme de Fitche i la seva relació amb la doctrina de Marx'', amb un pròleg del redactat pel seu marit . És així com Max es retira de la vida pública, entrant i sortint d'institucions mentals, viatjant compulsivament entre 1898 i 1904, i fins i tot renunciant a la seva càtedra l'any 1918, dos anys abans de morir.
Durant el viatge als Estats Units en 1904, Max Weber redacta una de les seves obres més importants anomenada ''L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme'', que servirà per incentivar l'activitat política i acadèmica de la Marianne Weber. No obstant això, Max Weber va començar a experimentar sexualment fora del matrimoni, tenint una aventura i enamorant-se d'una amiga en comú Else Jaffe, tot i així les seves vides van continuar i van seguir amb el viatge als Estats Units. Allà l'autora es va reunir amb dos feministes, pensadores i activistes polítiques: Jane Addams i Florence Kelley. En aquesta època publica diversos articles sobre l'experiència de les dones i s'involucra en les teories de Charolotte Perkins Gilman. L'any 1907 mor el seu avi Karl, deixant a la parella els diners suficients per viure de forma folgada. També aprofita per publicar un estudi monogràfic de historia del dret i la cultura ''Esposa i mare en el desenvolupament legal. Una introducció'', considerada una de les seves millors obres.
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914-1916), Max Weber va treballar com a organitzador d'hospitals militars, com a assessor en la negociació de la pau i per a l'oficina de la nounada República de Weimar també va reprendre la seva vida intel·lectual impulsant així que la Marianne també ho fes amb la creació d'obres com ara: ''La nova dona'', ''L'ideal del matrimoni'' l'any 1914, ''La guerra com a problema ètic'' l'any 1916; ''Els diferents tipus de dones universitàries'' l'any 1917, ''Les forces que modelen la vida sexual'' i ''Les tasques culturals especials de les dones'' l'any 1918.
El 1919 Marianne Weber es va convertir en la primera dona escollida per l'assemblea de Baden i l'any 1920 va ser nomenada presidenta de la Federació de les Associacions Alemanyes de Dones.
El 1920, la germana de Max, Lili, se suïcida, Max i Marianne van adoptar als seus quatre fills, i aquest mateix any Max Weber mor de pneumònia, el 14 de juny, entrant Marianne en una etapa de forta depressió, la qual cosa li va suposar el seu allunyament de manera provisional del treball intel·lectual i polític.
El 1921 Marianne Weber va tornar a Heidelberg i va començar a publicar alguns assajos del seu marit mort, i va començar un treball biogràfic: "Max Weber, una biografia" (publicat el 1926). Després d'obtenir el seu títol de doctorat el 1924, va començar la seva carrera de conferenciant, arribant a reunir en alguna conferència a més de cinc mil persones. Cap a l'any 1933, les reunions públiques que realitzava Marianne es van haver d'aturar a causa de les polítiques implantades pel dictador, Adolf Hitler. Weber es va continuar reunint en privat, posant en perill la seva vida. També va publicar diverses obres a través d'una premsa clandestina. Marianne Weber es va preocupar de la depressió sobre el règim nazi. Aquesta carrera es va acabar quan Adolf Hitler va dissoldre la Federació Alemanya de l'Organització de les Dones, el 1935 va publicar el seu llibre "Les dones i l'amor" (Frauen und die Liebe) i el 1942 "La vida plena" (Erfülltes Leben).
Va morir a Heidelberg el 12 de març de 1954.
Trajectòria Per molts anys es va conèixer a Marianne Weber com a esposa de Max Weber, malgrat ser una de les primeres dones a aconseguir un doctorat a Alemanya, ser l'única dona del Partit Democràtic Alemany (DDP) amb un càrrec al parlament d'un Land, i va contribuir de manera extraordinària a la recopilació i publicació de l'obra del seu marit. Malgrat això, pràcticament es desconeix la seva pròpia obra sociològica, que amb prou feines ha estat traduïda, fins i tot a l'anglès. A més Marianne Weber pot ser considerada com una líder intel·lectual del moviment feminista liberal alemany.
L'any 1904 els Weber van viatjar als Estats Units. Allà, Marianne, va conèixer a Jane Addams i a Florence Kelley; dues dones activistes i feministes que lluitaven per diferents reformes polítiques.
Marianne Weber inicia la seva vida pública com a intel·lectual quan publica "Matrimoni, maternitat i llei” (1907), obra a la qual seguirà "La qüestió del divorci" (1909), i després "L'autoritat i l'autonomia en el matrimoni" (1912), "La valoració del treball domèstic" (1912) i "Les dones i la cultura objectiva" (1913). També va publicar "La nova dona" i "L'ideal del matrimoni" (ambdues en 1914), "La guerra com un problema ètic" (1916), “Tipus de Canvi de Dones Universitàries" (1917), "Les forces que configuren la vida sexual" i "Especials tasques culturals de la dona" (ambdues el 1919).
En aquestes obres presenta temes com la moral i el matrimoni que havien estat objecte de debat entre la parella Weber, en uns moments en els quals Max Weber enganyava la seva dona amb Else Jaffe, una amiga comuna.
En 1918 Marianne Weber es va fer membre en el Partit Democràtic Alemany i poc temps després va ser triada com a diputada del parlament de l'estat federal de Baden. Des de 1919 fins a 1923 va ser la primera presidenta de la “Associació de les Dones Alemanyes “ (Bund Deutscher Frauenvereine). El 1924 va rebre el seu doctorat per la Universitat de Heidelberg.
Obra i pensament La seva crítica feminista i investigació sociològica està basada en la seva experiència com a dona en un món creat per homes, és a dir, en una societat patriarcal.
Escriu sobre les experiències de les dones alemanyes del seu temps, moltes de les quals entraven en el món laboral per primera vegada. Aquesta nova exposició de les dones al món exterior va provocar un canvi de dinàmiques de poder basades en el gènere dins la llar. Les institucions de dret, religió, història i economia que foren creades i dominades per homes, proporcionen un marc per a la vida de les dones, l'autonomia de les quals se’n ressent com a conseqüència.
Concretament es centra en la institució del matrimoni i en el treball. La seva teoria sociològica té com a punt de partida l'estudi de les diferències entre les dones amb relació a la classe social, l'educació, l'edat i la ideologia. A part, observa que hi ha diferències profundes no només entre dones rurals i urbanes, sinó també entre diferents tipus de dones rurals i diferents tipus de dones urbanes. Dins de la classe de les dones treballadores, les ocupacions de les dones (treball tradicional femení enfront de l'elit: acadèmics, artistes, escriptors, etc.) tenen un efecte quotidià en els patrons de la vida quotidiana i condueixen a diferències de necessitats, estil de vida i ideologies generals.
Marianne Weber lluitava per aconseguir l'autonomia de la dona i defensava la igualtat de la dona a l'educació, en la participació en la vida socioeconòmica i en l'aportació de les dones a la ciència i la cultura. Entén a la família com a essencial per a la societat i en la qual cada membre té els mateixos drets. Defensa l'ètica sexual en el matrimoni.