Gai Licini Calvus Estoló () va ser tribú de la plebs del al . Va ser anomenat Estoló, nom que derivava de la cura amb què desenterrava els brots (stoloi, en grec) que sorgien de les arrels de les seves vinyes.
Va tenir en tot moment el suport del seu col·lega Luci Sexti en la proposta de diverses lleis, entre elles:
La supressió dels tribuns amb poder consolar. Els tribuns militars havien de ser nomenats pels cònsols i no pels comicis, i en l'elecció dels |cònsols, un almenys havia de ser plebeu. Limitació de la terra pública que es podia posseir a 500 jugueres i de 100 caps de bestiar gran o 500 de bestiar petit. Llei regulant les relacions entre creditors i deutors, els interessos i el pagament. Els llibres sibil·lins haurien de ser custodiats per un col·legi de 10 membres (decemvirs), dels quals la meitat almenys haurien de ser plebeus.
Els patricis es van oposar a aquestes lleis, que es coneixen amb el nom de Lleis Liciniae-Sextiae, però finalment van ser aprovades i Luci Sexti va ser el primer plebeu que va obtenir el consolat l'any .
Gai Licini Calvus Estoló va ser elegit dues vegades cònsol, el i el . Un temps després va ser acusat per Marc Popil·li Lenat d'haver transgredit la seva pròpia llei sobre tinença de terres públiques, i, declarat culpable () va haver de pagar una multa molt elevada.
Referències
Calvus Estolo, Gai Licini Categoria:Cònsols romans de la dècada del 360 aC Categoria:Tribuns de la plebs del segle IV aC