Marie-Humbert Vicaire, de nom de naixement Paul Vicaire (23 de desembre de 1906 - † 2 d'octubre de 1993) fou un frare dominic francès, historiador de Sant Domènec de Guzman, de l'Orde de Predicadors i de la vida religiosa a l'edat medieval, sobretot de les heretgies.
Fou alumne de Pierre Mandonnet, i el succeí com a professor d'història de l'Església a la Facultat de Teologia de la Universitat de Friburg (Suïssa). El 1965, amb el canonge Étienne Delaruelle, creà els col·loquis de Fanjeaux, les actes dels quals es publicaren d'ençà el 1966 a la sèrie de Cahiers de Fanjeaux.
Obres Histoire de saint Dominique, París 1957 Dominique et ses prêcheurs, París 1977
Bibliografia Guy Bedouelle, « L'historien de saint Dominique », préface à Marie-Humbert Vicaire, Histoire de saint Dominique, Paris, Le Cerf, 2004, p. I-IV. Jean-Louis Biget, « Le Père M. H. Vicaire, historien de saint Dominique », Mémoire dominicaine, 20, 2006, p. 205-235.
Categoria:Frares dominics francesos Categoria:Medievalistes francesos Categoria:Professors de la Universitat de Friburg (Suïssa) Categoria:Persones de Brest Categoria:Morts a Friburg (Suïssa) Categoria:Religiosos bretons Categoria:Morts el 1993 Categoria:Morts a Friburg de Brisgòvia Categoria:Nascuts el 1906