Élie Poirée (Villeneuve St. Georges, 1850 - París, 1925), fou un musicògraf i compositor francès.
Fou bibliotecari de Santa Genoveva de París i president de la secció francesa de la Societat Internacional Musical. A més d'un bon nombre d'articles en diferents revistes, va publicar: L'évolution de la musique (1884); Etude sur Tanhäuser, el 1895, en col·laboració amb Alfred Ernst (1860-1898); Les Maîtres Chanteurs de R. Wagner(1898); Etude sur le discurs musical (1899); Le chant gnostico-megique des sept voyelles (1901); Une nouvelle interpretation du second Hymne delphique (1901); Chopin (1907).
També va compondre una sonata per a piano i violí, un trío, quartets, etc.
Referències
Bibliografia Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 1181. ()
Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Musicògrafs francesos Categoria:Morts a París Categoria:Persones de l'Ain Categoria:Músics d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Morts el 1925 Categoria:Persones de la Vall del Marne Categoria:Compositors de l'Illa de França Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1850