Els garamuts (pidgin) són tambors d'escletxa de diferents mides i formes, que es toquen en la música cerimonial de Nova Guinea, per a la transmissió de notícies i l'acompanyament de cançons i balls tradicionals. La majoria són tocats només per homes, són idiòfons, es troben a les costes i rius del nord de Papua Nova Guinea, especialment a la regió de Sepik, a l'Arxipèlag de Bismarck, a Nova Bretanya, a les illes del nord de Salomó i en altres illes més petites i es va estendre a les illes de Melanèsia.
Un garamut es considera un instrument musical sacre, a través del qual es parla amb els ancestres, i té un paper central en els ritus de pas o cerimònies d'iniciació. En conseqüència, existeixen alguns tabús de contacte: els garamuts es mantenen en un lloc determinat o en una casa de culte especial, la seva producció sovint es du a terme en un lloc secret al bosc, on és possible que les dones no puguin accedir. Els valuosos exemplars es produeixen amb molts relleus i les seves nanses portadores als extrems solen representar figures humanes i animals. El significat del toc del tambor pot ser diferent per a cada objecte de culte per als grups socials individuals en una societat i en funció de la situació. El mateix tambor d'escletxa es pot utilitzar per transmetre missatges i rituals individuals en un context màgic-religiós. Garamut és també el nom d'una fusta dura (Vitex cofassus) que s'utilitza comunament per construir aquests tambors. miniatura|Garamut construït a Aibom, a principis del , conservat al Museu de la Música de Barcelona
Propagació El nom de garamut no és del tot clar. Presumiblement, la paraula no arriba fins a finals del . Era quan van començar a viatjar els primers missioners i investigadors europeus de la regió. Igual que la paraula kundu, que resumeix els tambors amb forma de rellotge de sorra generalitzada a Nova Guinea i colpejada per ballarins, els europeus podrien haver estat agafat un nom específic d'un idioma local i haver-lo generalitzat per als europeus. Sibyl Marcuse(1964), en el seu lèxic dels instruments musicals, té una selecció de 13 termes per anomenar aquest instrument, alguns d'ells són angremut, dangamut (lavongai) galamutu (Illes Sant Maties) garamudu i karamut (Duc d'Illa York), kolamut o gamti (Nova Irlanda), naramut qaramut (Península de Gazelle), ngaramut i tarremut (Nova Irlanda).Sibyl Marcuse: Musical Instruments: A Comprehensive Dictionary. L'angremut va ser inclòs per Curt Sachs (1913), però a la secció de xilòfons. Així, l'instrument de percussió primitiu que es troba a Nova Bretanya era descrit per primera vegada el 1887, consistia en dos pals de fusta d'uns 70 centímetres de llarg i uns set o onze centímetres d'ample que el músic (com si fos una mena de xilòfon) es col·locava sobre els seus genolls o sobre una obertura estreta al terra, que servia com a cambra de ressonància.Curt Sachs: Real-Lexikon der Musikinstrumente zugleich ein Polyglossar für das gesamte Instrumentengebiet.
Garamut és el nom en pidgin del gènere Vitex cofassus, que s'ha convertit en l'"arbre del tambor". A la llengua Pala de Nova Irlanda, el garamut significa "una espècie de peix".Arnold Burgmann: K. Neuhaus' Wörterbuch der Pala-Sprache (Neuirland). El pare J. Eberlein va descriure el 1910 els tambors de la península de Gazelle i va dirigir la paraula a garamut com a composició d'un gara, "cançó" i coratge, "silenci", presumiblement perquè quan el tambor parla, la cançó i la paraula parlada queden en silenci. "A gara i muti" significa, doncs, una invitació al silenci, que algú demanava als cantants de la nit, si volia escoltar el tambor en la distància.Pater J. Eberlein, 1910, S. 635f
Alguns noms regionals per als tambors d'escletxa de la costa nord de Nova Guinea són galamo (llengua Nakanai a la província de West New Britain), galamutu (illa d'Emirau), giram (llengua Kairiru, província d'East Sepik), yilamo (gent de Kove a West New Britain província), giramo (illa manam) Wagan (iatmul Sepik mig, després que el mateix esperit ancestral) i el Solomon garamuc (idioma Halia a l'illa de Bougainville) i Kamus (idioma Tinputz mateix lloc). Els tambors de d'escletxa en les illes de l'Almirallat es diuen dali, rali, lali (també a Fiji i Tonga), així com drames, ndrame i ndral.
A la costa sud de Nova Guinea i cap a l'interior, no hi és. A la costa nord de Papua Occidental pràcticament han desaparegut o mai han existit. S'estenen cap a l'est des de Papua Nova Guinea fins a les fronteres de les províncies de Madang i Morobe, en una zona aïllada al voltant de la ciutat de Lae a la província de Morobe i cap a l'interior al llarg dels rius, especialment al Sepik i al Ramu.Don Niles, Richard Scaglion, Vida Chenoweth u. a.: Mamose Region of Papua New Guinea.
Hi ha enllaços culturals amb illes més a l'est del Pacífic. Per exemple, abans en la música de Tuvalu i altres illes del Pacífic, el tambor d'escletxa es tocava a pate.Mervyn McLean: Music, Dance, and Polynesian Origins: The Evidence from POc and PPn.
Algunes persones que viuen més lluny de les costes i rius, els havien tocat fins al . Es desconeixien els tambors d'escletxa fins a començaments del , quan arriben els missioners cristians. L'Azera, a la vall de Markham a la província de Mor té tres tambors amb forma de rellotge de sorra, dits simpup, un amb el cos fet d'argila (simpup Gur). Els missioners van introduir els tambors d'escletxa, els van fer ells mateixos i els van posar en lloc de les campanes de l'església en els serveis de l'església i en altres reunions. L'Azera designa la importació com a garamut perquè no tenen una paraula pròpia.Karl Holzknecht: Die Musikinstrumente der Azera.
Disseny i maneres de tocar miniatura|Garamut del Iatmul al centre de Sepik. Tallat en forma de cocodril al Museu d'Art de Honolulu. Un tambor d'escletxa consisteix en la majoria dels casos en un tronc d'arbre, al que se li talla una ranura pel costat longitudinal i es buida per facilitar les vibracions, com si fos un gong. El terme anglès slit gong s'aplica correctament al tipus de producció de so, mentre que "tambor" fa referència falsament a un instrument de percussió amb una membrana. La longitud de les garamuts oscil·la entre els 40 centímetres i els 4 o 5 metres, de mitjana tenen entre 1,5 i 2 metres de llarg.Mervyn McLean: Garamut. Els tambors d'escletxa de la part inferior del Sepik són d'un a dos metres més curts que els del Sepik mitjà. El significat sacre d'alguns instruments es veu reforçat per talles artístiques al baix relleu en els laterals o la pintura amb patrons geomètrics. Les nanses d'un o dels dos costats sovint mostren figures animals o humanes.
Els grans tambors d'escletxa de Nova Guinea solen tocar-se horitzontalment sobre dues bases de fusta estirades al terra, les més petites -i menys corrents- en una construcció de pal. Els tambors amb ranures horitzontals són diferents dels moderns, verticals, grans tambors de les ranures de les lles Vanuatu, Vanuatu i les Illes de l'Almirallat en forma humana.Hubert Kroll: Der Iniet. El músic s'asseu en un costat i colpeja amb pals curts directament a la vora de la ranura o lleugerament lluny de la vora, produint diferents sons. Alternativament, una o més persones de peu poden tocar amb un pal llarg a la ranura del tambor. La diferència de to de les dues vores de les ranures depèn de la construcció, poguent tenir una segona, una tercera o una cinquena. Les possibilitats musicals inclouen, per tant, dins d'un ventall limitat de ritmes i de temps, la variació del volum, així com diversos sons i timbres. Els tambors d'escletxa els toquen quasi exclusivament els homes, tot i que en algunes ocasions poden tocar-los les dones com a entreteniment.
A les grans festes del poble (cantar), les cançons i els balls de vegades s'acompanyen de garamuts, a més dels tambors amb forma de rellotge de sorra petits (kundu). El líder d'una música cerimonial és el gran home que canta. A Nova Irlanda, als festivals, dos homes toquen el garamut amb pals llargs mentre realitzen un ball i mouen els pals de forma salvatge. El garamut solista és tocat i s'alterna amb el cant d'un cor mixt.Charles Duvelle: Papua New Guinea.
Només a Nova Irlanda hi havia deixalles usades, que en el seu sentit sagrat eren equivalents als tambors ranurats. Consistien en un bloc de fusta allargat, a tots els costats, arrodonit, que es talla a la part superior gairebé tres cops fins a gairebé al mig. Les ranures s'amplien dins de cavitats. Si la superfície és curta longitudinalment a mà, les parts individuals de fusta vibren i produeixen tres tons penetrants. Les dones i els no iniciats no van poder veure la fusta de fricció. Per a ells, el so hauria d'evocar veus fantasmes.Waldemar Stöhr: Kunst und Kultur aus der Südsee. El seu nom en el dialecte de la Nova Irlanda del Nord-oest és adequadament manu taga kul, "l'ocell canta".Gerald Florian Messner: Das Reibholz von New Ireland.
Construcció miniatura|Garamut del Sepik Central, segle XVIII-XIX. Nanses amb forma de figures humanes als dos extrems. Museu Rietberg, Zuric
Península de Gazelle Com a tambors per anunciar notícies no són adequats els tambors d'escletxa grans, però sí els de grandària mitjana, que produeixen un so més precís. Els garamuts ideals de la Península de Gazelle tenen uns 1,2 metres de llarg amb un diàmetre de 30 centímetres. Com que les dones no poden veure com es construeixen, el constructor de tambors, segons una descripció de l'any 1910, es retira en un lloc remot del bosc. Allà tria un arbre, divideix el tronc en tres o quatre parts, els col·loca en una cabana construïda especialment, on s'hi està diverses setmanes o mesos i pot treballar-hi si plou. En primer lloc, dona al tronc una forma ovalada, gairebé circular a la part inferior longitudinal i més estreta a la part superior. Als dos extrems hi construeix nanses de transport.
En la construcció tradicional de l'obertura del so, la ranura, s'estén un cable entre les dues nanses per determinar-ne la posició. Entre dos forats ovals tallats simètricament de 20x8 centímetres al llarg de línies s'executa al principi de l'obra, amb una ranura de 20 centímetres de llarg. El constructor tot seguit omple de carbó les obertures les obertures i empeny les brases dels dos costats cap al centre per ampliar la ranura a l'interior a una cavitat contínua. Quan les brases s'han cremat, les treuen i les substitueixen per noves. La forma es realitza amb una destral. Com més gran és l'espai ressonant creat a l'interior, més cos tindrà el so. El resultat del so adequat depèn també de la forma i l'amplada de les llengües. Els tambors d'escletxa de la península de Gazelle se solien pintar de vermell i de blanc en acabar, s'inauguraven amb un encanteri màgic i després es lliuraven al seu futur propietari.Pater J. Eberlein, 1910, S. 636f
A l'illa de Karkar, a la costa de la província de Madang, la construcció de tambors d'escletxa (goyak) encara es troba al centre de les activitats rituals dels homes. Diversos homes es retiren a un clar durant un mes on construeixen un gran nombre de tambors. Eviten el contacte amb les seves esposes durant aquest temps. A la gran festa de cloenda presenten garamuts, tambors de mà i canten cançons cerimonials acompanyades amb el Kundu (amung-mungo) i altres cançons de ball. Quan acaben, els tambors d'escletxa es lliuraran als pobles veïns per al proper festival.John Thornley: Healing, feasting & magical ritual.
Yangoru