LOrganització de Barri Túpac Amaru és una agrupació política argentina sobretot de la província de Jujuy, encara que té altres seus en 15 de les 23 províncies argentines. Fundada com una separació de part de l'organització de la CTA per la dirigent argentina Milagro Sala, actualment té al voltant de 150.000 afiliats i 4.500 en actiu.Berlanga, Ángel (2009): «Milagro Sala, conductora de la organizacion Túpac Amaru en Jujuy: “Somos coyas, con mucho orgullo”», entrevista a Milagro Sala, del 23 de febrer de 2009 al diari Página/12 (Buenos Aires), publicat al web Artepolítica.
Túpac Amaru s'ha pogut consolidar per la forma d'administrar els recursos de què disposa i desplegar una xarxa institucionalitzada de serveis que garanteix drets per als sectors populars informals, que inclouen la construcció d'habitatges, i la provisió de serveis com la salut i l'educació.(3) Es tracta de la segona plataforma ocupacional de la província, al costat d'Ingenio Ledesma, després de l'estat provincial. Les activitats que promou van des de l'organització de copes de llet fins a la construcció d'habitatges i l'engegament d'altres cooperatives de treball –tèxtils o metal·lúrgiques–, a més de l'administració d'altres programes estatals com la repartició de bosses d'aliments i l'assessorament legal. A més, l'organització té poliesportius, centres de salut, escoles primàries i secundàries, etc.
Després del canvi del color del govern provincial, l'organització patí diverses denúncies judicials. Així mateix, el nou governador Gerardo Morales li llevà, mitjançant un decret, llevar la competència jurídica, la direcció de les escoles, i el finançament de les obres.
Història miniatura|Ernesto Che Guevara (1928-1967), símbol de l'agrupació Túpac Amaru miniatura|Eva Perón (1919-1952), símbol de l'agrupació Túpac Amaru Des de la tornada a la democràcia al 1983, una sèrie de crisis econòmiques provocaren acomiadaments massius en les principals empreses provincials, entre aquestes Ledesma i la mina Aguilar. Gran part d'aquest grup d'aturats fou absorbit per l'estat provincial, que els assignà el que es coneixia com a "tasques sense vinculació productiva", l'equivalent a treball de baixa qualificació. Així, durant la dècada de 1980, a la província de Jujuy, l'estat provincial augmentà la seua participació per ser el major ocupador de la província; segons el cens de 1980 hi havia un 57,3% d'empleats estatals i segons el cens de 1991, el nombre s'havia apujat al 83,7%. Amb la presidència de Carlos Menem, s'adoptaren les directives del Fons Monetari Internacional que incloïen, entre d'altres, acomiadaments i retallades salarials als empleats estatals.
El 1988 es va formar el Front de Gremis Estatals, com a entitat representativa del creixent nombre d'empleats estatals en precari. En la dècada de 1990, les privatitzacions d'empreses públiques, per exemple Alts Forns Zapla, agreujà la situació sociolaboral de la província. El Front de Gremis Estatals arribà, amb el pas del temps, a coordinar accions amb altres entitats com Corrent Classista i Combatiu (CCC) i la Central de Treballadors de l'Argentina (CTA). L'organització barrial de la CTA, que després adoptaria el nom d'Organització Barrial Túpac Amaru, al 1998 se centrà en San Salvador de Jujuy amb l'organització de la provisió de copes de llet per a xiquets de famílies d'aturats. El 1999 l'organització, ja amb el nom d'Organització Barrial Túpac Amaru, començaria a actuar als ravals de la ciutat de San Salvador de Jujuy.
L'organització barrial de la CCC i l'organització barrial de la CTA, malgrat cooperar a la primeria, entraren en un període de competència i conflicte. Segons Battezati, aquest fet es degué que la CCC "sostenia una visió revolucionària del canvi que la CTA no compartia".
La Túpac Amaru començà a fundar delegacions en altres províncies argentines, com Salta, Tucumán, Santiago del Estero, Capital Federal, Vila 31, Mendoza…
Partit polític El 2012, en una assemblea l'organització decidí fundar un partit polític denominat Partit per la Sobirania Popular, a partir de l'any 2013.
El Partit per la Sobirania Popular fou reconegut per la província de Jujuy al maig de 2013. Presentà davant la Juticia Electoral un rècord històric d'afiliacions a la província amb la inscripció de més de 73 mil fitxes d'afiliats.
El partit s'ha presentat dins de Front Units i Organitzats per la Sobirania Popular, amb sis diputats provincials i una sèrie de regidors en diferents localitats de la província en els primers dos comicis en què participaren (2013-2015). Amb un 12% i un 8% dels vots en les darreres dues eleccions, són tercera i quarta força, respectivament.
Ideologia política El 1999, les dues opcions en pugna per donar nom a l'organització foren Che Guevara i Tupac Amaru, i amb una decisió assembleària guanyà la designació del nom del rebel indígena «perquè consideraren que tenia més a veure amb el context local». Les figures històriques de Túpac Amaru, el Che Guevara i Eva Perón, però, són part de la tríada simbòlica més reconeguda en la ideologia de l'organització fins ara.
Sobre la relació entre el sindicat de l'ATE, part de la CTA, Milagro Sala va explicar:Els membres de l'organització es reconeixen com a indígenes, com a part de la comunitat LGBT de la ciutat, com a pobres, com a negres. Aquesta agrupació indigenista té com a model polític Evo Morales, president de la República de Bolívia i es considera l'única organització social que capta políticament comunitats indígenes.Milagro Sala, como Luis Elía, pero en el Norte. La violencia paraoficial y la amenaza indigenista de Túpac Amaru, El Ojo Digital, 2009.
Característiques de l'organització miniatura|Províncies on l'organització té presència La Túpac Amaru presenta característiques que la diferencien d'altres moviments de treballadors aturats, perquè articula demandes que van més enllà del treball, incorpora demandes de dones dels sectors populars i els seus llocs directius són ocupats en bona part per dones.
Provisió de béns, serveis i drets L'Organització Barrial Túpac Amaru té un ampli entramat de provisió de béns, serveis i drets en les àrees de treball, seguretat social, pensions, salut, educació i lleure per a sectors populars informals, desprotegits per l'estat. L'organització ha construït una obra social; té escoles de primària, secundària, i un cicle terciari de formació professional on els integrants obtenen títols legals. Quant als serveis de salut, té centres d'atenció primària, farmàcies i consultoris equipats amb tecnologia superior a la dels hospitals públics, a més d'un centre d'atenció de discapacitats de 5.000 m². La Tupac Amaru realitza campanyes de prevenció amb ambulàncies i personal propi. També té espais recreatius per a esports. Un darrer element central de la Tupac Amaru és la circulació de béns culturals. Les activitats socials i de lleure al barri Tupac Amaru de San Salvador de Jujuy s'organitzen al voltant de tres espais: un parc aquàtic amb piscina, una reproducció a escala real del temple del Sol de Bolívia, on es realitzen els festeigs de l'Inti Raymi al juny, i una àrea de torradors i jocs infantils.
Inclusió de dones i minories esquerra|miniatura|Militant de l'Organització Túpac Amaru manifestant-se per la llibertat de Milagro Sala al gener del 2016 L'organització presenta una direcció mixta amb un clar protagonisme de dones joves, representat per Milagro Sala i el seu cercle íntim. El lloc protagonista de les dones en l'organització es dona en un context provincial conservador, amb accentuades desigualtats de gènere que dificulten la participació política de les dones.[nota 1] Segons Gaona, entre les militants de l'organització hi ha «la genuïna consideració per part de les dones que no existeix espai per a elles fora de la Túpac». No sols no s'aconsegueixen àmbits laborals en condicions dignes, de respecte i participatives, sinó, sobretot, és impossible assolir un habitatge.
Les activitats que es troben a la base i la consolidació de l'organització -menjadors comunitaris i construcció d'habitatges- tenen marques de gènere i classe, ja que solen realitzar-les dones i homes de sectors populars, respectivament. En alguns casos, sobretot en les etapes inicials de l'organització de les cooperatives, les dones participaren directament en la construcció d'habitatges. En els àmbits de l'economia es proposen estratègies explícites de paritat en el treball productiu, de conciliació en la cura que realitzen les dones i de tolerància zero a la violència de gènere. Un nombre significatiu dels obrers eren i són dones, gran part de les quals no havien tingut fins a entrar a la Túpac Amaru experiència prèvia en obra de paleta, ferreria i construcció. Entre les dones, un gran nombre de les incloses en els projectes de construcció d'habitatges estan embarassades, o són mares solteres, analfabetes, expresidiàries, amb problemes de salut (sobrepés, per exemple) i d'una edat que no entra en els requisits que s'exigeixen habitualment en l'univers laboral privat. D'altra banda, és rellevant la participació de les dones ocupant un rol, no sols com a constructores o obreres,[nota 2] sinó com a presidentes de cooperatives i encarregades d'obres, càrrecs jeràrquics poques vegades aconseguits per dones en l'àmbit laboral, en l'acció sindical, i en el treball popular i comunitari.
Així mateix, s'ha assenyalat que l'organització ha esdevingut un àmbit de trobada de moltes dones lesbianes i trans, perquè no sols és un lloc d'oferta d'ocupació relativament estable –en un sector molt vulnerat a partir de la classe, el gènere, la sexualitat i l'elecció afectiva–, sinó que també treballa com a espai distanciat de la normativa heterosexual més violenta, des dels espais institucionals generats per a la promoció del respecte i la valoració, fins al desenvolupament afectiu públic més quotidià entre militants i obreres.
La Túpac Amaru s'involucra en els casos de violència de gènere, expulsant els acusats per aquests crims de l'organització i les cooperatives.[nota 3]
Indigenisme L'Organització Túpac Amaru s'originà en una de les províncies que major quantitat de descendents de pobles originaris amerindis,[nota 4] i adopta diferents elements indígenes com a punt d'identificació, com a discurs de lluita, com a construcció d'una memòria col·lectiva. Utilitza elements de diferents pobles com l'aimara, el quítxua i el guaraní, a causa que ponderen ser descendents de pobles indis.
L'organització pren l'exemple de l'estat plurinacional de Bolívia i incorpora simbologia indígena, com la wiphala, i els sons de pututus i erkes. Així mateix, se n'adoptaren elements d'arquitectura i construcció de l'espai. Al Barri Túpac Amaru, de San Salvador de Jujuy, es construí una rèplica del temple de Kalasasaya, amb l'assessorament de xamans aimara.
Així mateix, l'organització creà mecanismes perquè els seus militants puguen conéixer els seus orígens, entre ells es troba la incorporació de la matèria “Pobles Originaris” en el currículum de secundària dels establiments educatius al seu càrrec, aquesta matèria no està en el programa oficial.
L'organització adoptà algunes cerimònies dels pobles originaris de Jujuy, sobretot les de les dates dels solsticis. L'Inti Raymi, el 21 de juny; el Kapaj Raymi, el 21 de desembre i la cerimònia de la Pacha Mama, l'1 d'agost, entre d'altres. Aquestes cerimònies reforcen les vinculacions de la Túpac Amaru amb diferents grups ètnics, com maputxes, guaranís, kolla, qom, lules vilelas, diaguita, etc.
En celebracions o mobilitzacions importants es dona la presència de Mama Quilla, membre del Consell d'Amautes, que acompanya al president Evo Morales. Mama Quilla representa una autoritat espiritual, que augura energies positives.
Obres esquerra|miniatura|L'Organització Túpac Amaru en la marxa pel Dia de la Memòria per veritat i la Justícia, el 24 de març de 2013
Copes de llet