L'alt alamànic és un dialecte de l'alemany alamànic que es parla al nord de Suïssa, al sud de l'estat alemany de Baden-Württemberg, a Liechtenstein, part de l'Alt Rin francès i la regió de Vorarlberg austríaca. Forma part del continu dialectal de l'altgermànic superior, en què s'inclouen l'alamànic, el bavarès i el franconi.
Àrea lingüística Els dialectes de l'alt alamànic es parlen a Liechtenstein i a la majoria de la Sprachraum alemanya: part de Baden-Württemberg (Alemanya), Liechtenstein, Alt Rin (França) i Vorarlberg (Àustria).
És important no confondre l'alt alamànic amb el terme «alemany suís», que es refereix a tots els dialectes alamànics de Suïssa, en oposició a la variant suïssa de l'alemany estàndard, la llengua literària de la part germanòfona diglòssica de Suïssa.
A Alemanya, els dialectes d'alt alamànic es parlen al sud de Baden-Württemberg, com per exemple a Markgräflerland i l'àrea adjacent al sud de Friburg de Brisgòvia, dins la Selva Negra. També es parla al sud de la regió de Sundgau, dins l'Alt Rin d'Alsàcia, a França. A la regió de Vorarlberg, a l'Àustria occidental, s'hi parla una forma d'alt alamànic al voltant de la conca del Rin.
Subdivisions L'alt alamànic acostuma a dividir-se entre les seves varietats orientals i occidentals, marcades per la línia Brünig-Napf-Reuss, a través dels cantons d'Argau i de Lucerna.
L'alt alamànic oriental inclou el zuriquès, l'alemany de Lucerna i els dialectes de Suïssa oriental.
L'alt alamànic occidental inclou el bernès, els dialectes de Solothurn i Friburg, i la majoria de dialectes d'Aargau i les parts septentrionals del cantó de Lucerna.Rudolf Hotzenköcherle: Die Sprachlandschaften der deutschen Schweiz. Sauerländer, Aarau, Frankfurt am Main, Salzburg 1984 (Reihe Sprachlandschaften der Schweiz 1), ISBN 3-7941-2623-8; hier: Der Nordosten. S. 91–124. Peter Wiesingers Untersuchungen der dialektalen Lautsysteme des Deutschen zeigen, dass das nördliche Ostschweizerdeutsch bereits eine Interferenzzone des Mittelalemannischen ist; siehe Peter Wiesinger: Die Einteilung der deutschen Dialekte. In: Werner Besch u. a.: Dialektologie. Ein Handbuch zur deutschen und allgemeinen Dialektogie (= Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft. Band 1). Berlin / New York 1983, S. 807–900, besonders S. 836 sowie Karten 47.4 und 47.5.
Característiques La característica distintiva dels dialectes de l'alt alamànic és la conclusió de la segona mutació consonàntica germànica, per exemple, chalt «fred» vs. l'estàndard kalt .
Referències
Categoria:Cultura de Liechtenstein Categoria:Alemany