miniatura|Localització de l'idioma. El baix alamànic (en alemany: Niederalemannisch) és una branca de l'alamànic, que és part de l'altgermànic superior. Les varietats són parcialment intel·ligibles a parlants d'alemany estàndard que no coneguin l'alamànic.
Subdivisions Alamànic del Llac Constança Nord del Vorarlberg Dialecte d'Allgäu Dialecte de Baar Sud de Württemberg Alamànic de l'Alt Rin Alemany baselès Dialectes de Baden al nord de Markgräflerland Alsacià, parlat a Alsàcia, França i per alguns Amish a Indiana Dialectes de la Selva Negra Dialecte de la Colonia Tovar, Colonia Tovar, Veneçuela
Característiques La característica que distingeix el baix alamànic de l'alt alamànic és la retenció de la /k/ germànica, per exemple kalt «fred» en comptes de chalt (alt alamànic).
La característica que distingeix el baix alamànic del suabi és la retenció dels monoftongs de l'alt alemany mitjà, com per exemple Huus «casa» en canvi de la versió sueva Hous; o Ziit «temps» en comptes de «Zejt».
Ortografia Les especificacions següents fan referència a parlants propers a Friburg de Brisgòvia.
Vocals: CurtesLlarguesOrtografiaPronunciacióOrthographyPronunciacióaaaäääèèèeeeiiioooùùùuuuyyy Consonants:
Com en alemany estàndard, amb les següents anotacions:
kh és una aspirada ng és una velar nasal ngg és un velar nasal seguida d'una velar oclusiva ph és aspirada th és aspirada z representa , no com en alemany estàndard
Articles Article definit CasMasculíFemeníNeutreNom/Acc Sgder Mand Fraus KindDat Sgim Man(in) der Frauim KindNom/Acc Pld Maned Fraued KinderDat Pl(in) der Mane(in) der Fraue(in) der Kinder
Article indefinit CasMasculíFemeníNeutreNom/Acc Sge Mane Fraue KindDat Sgim e Manin ere Frauim e Kind CatalàAlemany estàndardNominatiu AlamànicDatiuAcusatiuJoichich, ii, imiir, mir, mermii, miTududuu, du, dediir, dir, derdii, diElleräär, är, eriim, im, emiin, dins, en, eEllasiesii, siiire, ira, eresii, siAixòesääs, äs, es, siim, im, emääs, äs, es, sNosaltreswirmiir, mir, merùns, ésùns, ésVosaltresihriir, ir, erèich, ichèich, ichEllssiesii, siiine, ine, enesii, si
Verbs Infinitiu L'infinitiu acaba en «-e». Alguns verbs monosil·làbics no presenten aquesta terminació, com per exemple chùù, döe, goo, gschää, haa, loo, nee, sää, schdoo, schlaa, syy, zie, etc.
Participi Prefix El prefix per g- o ge- Abans de «b, d, g, bf, dsch, i z» és fusionat amb la paraula i no és visible (p. ex. broochd, glaubd, etc.)
Sufix Els verbs forts acaben en «-e» (p. ex. gäse, glofe) Els verbs febles acaben en «-d» o «-ed» (p. ex. bùzd, gchaufd)
PersonaFinalExemple1r SgN/Unich mach2n Sg-schduu machsch3r Sg-där machdPlural-emir mache
Numerals CardinalOrdinalMultiplicatiu IMultiplicatiu II1aisèèrschdaifachaimool2zwaizwaidzwaifachzwaimool3drèidriddrèifachdrèimool4viervierdvierfachviermool5fimffimfdfimffachfimfmool6segssegsdsegsfachsegsmool7siibesibdsiibefachsiibemool8aachdaachdaachdfachaachdmool9nyynnyyndnyynfachnyynmool10zeezeendzeefachzeemool11elfelfdelffachelfmool12zwelfzwelfdzwelffachzwelfmool13dryzeedryzeenddryzeefachdryzeemool14vierzeevierzeendvierzeefachvierzeemool15fùfzeefùfzeendfùfzeefachfùfzeemool16sächzeesächzeendsächzeefachsächzeemool17sibzeesibzeendsibzeefachsibzeemool18aachdzeeaachdzeendaachdzeefachaachdzeemool19nyynzeenyynzeendnyynzeefachnyynzeemool20zwanzgzwanzigschdzwanzgfachzwanzgmool21ainezwanzgainezwanzigschdainezwanzgfachainezwanzgmool
Referències
Enllaços externs Alemannic Enciclopèdia -alemany- Different German Dialects List and Map Importance of Languages
Categoria:Llengües d'Alemanya Categoria:Cultura d'Àustria