La cultura totonaca es refereix a la civilització d'un poble indígena mesoamericà que va habitar principalment Veracruz, el nord de Puebla i la regió de la costa. Originàriament, formava una confederació de ciutats, però, en èpoques posteriors, sembla que s'organitzà en tres senyorius: nord, sud i serrà. http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080065455/1080065455_05.pdf Tenia una economia agrícola i comercial, i grans centres urbans com El Tajín (300-1200), màxim exponent de l'esplendor de la cultura totonaca, Papantla (900-1519) i Cempoala (900-1519).

Els tres centres de la seua cultura destaquen per una ceràmica molt variada, l'escultura en pedra, i una arquitectura monumental de fang.

Toponímia D'acord amb el Diccionari de la llengua nàhuatl o mexicana, el terme totonaca és el plural de totonacatl i es refereix als habitants de la província de Totonacapan. Alguns autors remarquen que el terme totonaco significa 'persona de terra calenta'. En la llengua totonaca aquest vocable es compon dels termes tu'tu o a'ktu'tu referent al número tres, i nacu''' que significa 'cor'. Els totonaques empren aquest terme en el sentit que Cempoala, Tajín i el Castell de Teayo són els tres centres representatius del grup.

Història miniatura|Vista de la plaça principal de les ruïnes de la ciutat de Cempoala, capital de la nació totonaca, la primera a establir una aliança militar amb les hosts espanyoles per atacar els senyorius de la Triple Aliança o Excan Tlahtoloian Els antics totonaques vivien en la part central de Veracruz i, cap al clàssic tardà, la seua àrea ocupacional arribava al sud fins a la conca del riu Papaloapan, a l'oest als municipis d'Acatlán, estat d'Oaxaca, Chalchicomula, estat de Puebla, la vall de Perote, les serres de Puebla i de Papantla, i les terres baixes del riu Cazones. El més rellevant de la cultura totonaca es donà durant el clàssic tardà, quan construïren centres cerimonials com El Tajín, Yohualichán, Nepatecuhtlán, Las Higueras, Nopiloa i el Zapotal. Aquesta zona es coneix com el Totonacapan, el sufix nàhuatl -pa ('sobre') es refereix a lloc o terra.

El 1519 es reuniren 30 pobles totonaques a la ciutat de Cempoala. Això segellaria per sempre el seu futur i el de totes les nacions mesoamericanes: establiren una aliança amb l'invasor espanyol Hernán Cortés per marxar junts a la conquesta de Tenochtitlán. Els totonaques voluntàriament aportaren 1.300 guerrers al servei de Cortés, que, per la seua banda, s'acompanyava d'uns 500 espanyols.Díaz del Castillo, Bernal (1568) Historia verdadera de la conquista de la Nueva España, cap. XLVIII a XLIX pàg.178-183 "Cómo acordamos de poblar..", "Como vino el cacique gordo..", texto en la web Cervantes Virtual.López de Gómara, Francisco (1552) Historia de la conquista de México cap. XLIV "El encarescimiento que Olintlec hizo del poderío de Moteczuma", texto en la web arteHistoria, Junta de Castilla y León Les raons d'aquesta aliança eren alliberar-se del jou mexica. Una vegada aconseguida la derrota de l'imperi mexica, els totonaques, inclosos els de Cempoala, quedaren al comandament de la corona de Castella, i de seguida foren evangelitzats i en part aculturats per les autoritats virregnals primer i mexicanes després.

Foren convertits en serfs dels espanyols sota el sistema d'encomandes, i esdevingueren serfs dels colons i cacics indígenes, particularment en el naixent cultiu de canya de sucre, durant el govern de Nuño de Guzmán.García Icazbalceta, Joaquín Colección de documentos para la historia de México, Fragmentos de una historia de Nueva Galicia y Relaciones anónimas de las jornadas de Nuño de Guzmán en Nueva Galicia textos en línea Cervantes virtual Poc després, Cempoala restà deshabitada i la seua cultura extingida i oblidada. L'antiga cultura totonaca fou redescoberta a finals del s. XIX per l'arqueòleg i historiador mexicà Francisco del Paso y Troncoso.

Sembla que els totonaques formaren part de l'Imperi de Tula i a partir de 1450 foren conquistats pels nahua de la Triple Aliança i se'n van unir a les tropes.

Actualment, habiten en 26 municipis del nord de l'estat de Puebla i 14 municipis del nord de l'estat de Veracruz, a Mèxic, i conserven el seu idioma i costums ancestrals.

Religió Els totonaques, com totes les civilitzacions de Mesoamèrica, eren politeistes. El culte principal es retia al Sol, amb sacrificis humans; a més, adoraven la Dea de la Dacsa, que era l'esposa del Sol: els seus sacrificis no eren humans, ja que "Ella els detestava"; en comptes d'això li oferien sacrificis animals i ofrenes d'herbes i flors. Una altra deïtat important era "Tro Vell", l'"Amo de totes les aigües, però no de la pluja": desitjava negar el món, perquè les persones que morien ofegades es convertien en els seus servidors.

Vida quotidiana Elaboraven la roba amb fibres tèxtils naturals. La peça tradicional de les dones totonaques era el "quechquémetl", un vestit brodat, ampli i llarg, que encara s'usa entre les dones totonaques actuals. Els homes usaven només un tapall i plomalls.

Les cases només tenien una habitació rectangular, en la qual, sense divisions, es trobaven pocs i senzills mobles de fusta. La cambra tenia sostre de palla o fulles de palma i l'estructura de les parets era de pals gruixuts.

Referències

Bibliografia I. Bernall and E. Dávalos, Huastetecos y totonacos, 1953. H.R. Harvey and Isabel Kelly, "The Totonacas," in Handbook of Middle American Indians, 1969. Estrella Leona Adame, The Tajín Totonac, 1952. Ichon, A. : La religión de los totonacos de la sierra. Machupichu : Instituto Nacionaltaru, 1973. Lozada Vázquez, Luz María: El papel de Progresa en la reproducción de las unidades domésticas campesinas : Estudio en una comunidad totonaca de Huehuetla, Puebla, México, Universidad Nacional Autónoma de México, 2002. Lozada Vázquez, Luz María: « Chaleur et odeurs pour nos morts. La cuisine cérémonielle de la Fête des Morts dans une communauté Totonaque de Puebla, Mexique », in Food and History 6 (2) 2008 : 133-154. Ellison, Nicolás: Semé sans compter. Appréhension de l'environnement et statut de l'économie en pays totonaque (Sierra de Puebla, Mexique). Editions de la Maison des Sciences de l'Homme, 2013. Ellison N. : « Les enjeux locaux de la ‘reconstitution des peuples indiens’ au Mexique. Reconfiguration des rapports entre minorités et pouvoirs publics, le cas totonaque », in Cahiers des Amériques Latines, No. 52, (novembre-desembre), 2006; pp.5. Ellison N.: « Une écologie symbolique totonaque, le municipe de Huehuetla (Mexique) », Journal de la Société des Américanistes, p. 35-62, Tom 90-2, 2004. Ellison N.: « Cambio ecológico y percepción ambiental en la región totonaca de Huehuetla ». Actes du colloque international «Territoires et Migrations » (Zacatecas, Mexique), Sociedad Mexicana de Antropología, México''. Versión publicada en la revista electrónica Nuevo Mundo, Mundos Nuevos(CNRS/EHESS), 2003, n.º3. Lozada Vázquez, L.M.:Chaleur et odeurs pour nos morts. La cuisine cérémonielle de la Fête des Morts totonaque

Enllaços externs

Bibliografia totonaca

Categoria:Història de Mèxic