La teoria del poblament primerenc, o teoria pre-Clovis, és una sèrie d'estudis i troballes arqueològics, lingüístics i genètics, que qüestionen la clàssica teoria del poblament tardà del continent americà basada en la cultura Clovis, i han generat un intens debat internacional sobre el tema.
En rigor no es tracta d'una teoria, ja que els científics implicats no tenen una posició comuna sobre l'origen humà a Amèrica, ni els seus resultats semblen conduir a una resposta coincident. Però tots tenen en comú el fet que són incompatibles amb la data més antiga proposada per la teoria del poblament tardà (Clovis): entre 12000 i 14000 ae. miniatura|Vista general de la cova de Pedra Furada, al Brasil. S'hi han trobat restes humanes datades en 32.000 anysGuidon, Niède; y Delibrias, G. (1986): «Carbon-14 dates point to man in the Americas 32 000 years ago», article en anglés en la revista Nature, 321: pàg. 769-771. Teoria del poblament tardà (Clovis) La teoria clàssica sobre el poblament d'Amèrica sosté que fa 13.000 anys un petit grup d'éssers humans procedent de Sibèria entrà al continent americà pel pont de Beríngia cap a Alaska en l'era de gel, i després baixaven cap al sud a través d'un corredor lliure de gel a l'est de les muntanyes Rocoses, la vall del riu Mackenzie, a la zona oest de l'actual Canadà, a mesura que la glacera retrocedia, per constituir la cultura Clovis, a l'actual territori de Nou Mèxic (Estats Units), de la qual al seu torn descendeixen totes les altres cultures originàries americanes. La base de la teoria del poblament tardà són els jaciments arqueològics excavats des de la dècada de 1930 que constitueixen la cultura Clovis i el seu cridaner disseny de puntes de llança (punta Clovis).
Cultura Clovis Fins a les recents troballes que qüestionen la teoria del poblament tardà, era inusual que els arqueòlegs cavaren més profundament en cerca de senyals humans. Fou Alex Krieger el precursor de la teoria del poblament primerenc, en proposar des de 1956 i documentar el 1964 un "estadi de prepuntes de projectil" (American Falls, Valsequillo, Muaco) anterior a l'"estadi paleoindi" (Clovis, Folsom, Sandia).Krieger, A. (1964) "Eraly man in the New World; J. Jennings & Norbeck, E. (comp.) Prehistoric man in the New World: 23-84. The University of Chicago Press.Krieger, Alex D. (1964) L'humà primitiu a Amèrica. Buenos Aires: Nova Visió, 1974.
La cultura Clovis es considerà a mitjan s. XX com la més antiga cultura indígena a Amèrica, amb una antiguitat de 13.500 anys, als darrers anys de l'última glaciació (era de gel). Els descobriments sobre aquesta cultura sostingueren durant la major part de la segona meitat del s. XX el que es coneix com el consens Clovis, base de la teoria del poblament tardà d'Amèrica. A partir de les dues últimes dècades del s. XX, noves recerques científiques qüestionaren aquestes conclusions i afirmaren l'existència de cultures paleoamericanes molt més antigues.
D'altra banda, una recerca de la Universitat de Copenhaguen suggereix que l'anomenat corredor lliure de gel es convertí en habitable per als humans només fa 12.600 anys, això és quasi mil anys després de la formació de la cultura Clovis, la qual cosa significa que els primers americans no pogueren entrar al continent des d'Alaska pel corredor lliure de gel canadenc, sinó que tant els grups que desenvoluparen la cultura Clovis, com també les cultures pre-Clovis, agafaren la ruta costanera del Pacífic.
Teoria del poblament primerenc i les anàlisis genètiques L'anàlisi genètica no pot descartar l'arribada d'altres possibles grups humans més antics que no presenten descendents masculins actuals, ja que l'homo sapiens hauria aparegut fa entre 200.000 a 150.000 anys.Robert Sanders (2003): «160,000-year-old fossilized skulls uncovered in Ethiopia are oldest anatomically modern humans», UC Berkeley: l'11 de juny de 2003. El poblament d'Amèrica per grups més antics en dates anteriors a fa 70.000 anys hauria de ser realment improbable, ja que només a l'oest d'Àsia s'han trobat fòssils més antics de la data genèticament limitant de 70.000 anys fora d'Àfrica. (Aquestes restes són atribuïbles a primerencs homo sapiens i tenen una antiguitat de 90.000 anys, però la seua relació amb els humans moderns encara es discuteix).Chris Brown: «The battle over the emergence of modern humans in Eurasia», en New Archaeology, 2002. Igualment, un desplaçament directe d'Àfrica a Amèrica d'aquests grups es creu que seria tècnicament impossible d'acord amb el nivell de desenvolupament cultural conegut d'aquests grups humans que existiren a Àfrica i per les condicions climàtiques a què encara no s'havia adaptat.
Cromosoma "Y" amerindi Tot i que, com exposen els genetistes argentins Néstor Bianchi i Verónica Martínez, «les anàlisis d'herència uniparental en comunitats indígenes sud-americanes evidenciaren que prop del 90% dels amerindis actuals deriven d'un únic llinatge patern fundador que colonitzà Amèrica des d'Àsia a través de Beríngia fa uns 22.000 anys» i aquests resultats concorden amb la teoria "des de Beríngia" proposada per Bonatto i Salzano (1997), és important ressaltar que es troben altres llinatges paterns entre els amerindis, però quasi exclusivament a Amèrica del Nord, per la qual cosa no són compatibles amb el poblament primerenc del continent.Bianchi, Néstor Oscar; i Martínez Marignac, Verónica Lucrecia: «Aportació de la genètica i antropologia molecular als drets dels indígenes argentins per la possessió de terres», en Genètica i drets dels indígenes. Buenos Aires: Prodiversitas.
L'haplogrup Q3 és absolutament dominant. Uns altres haplogrups aparentment més antics, com l'haplogrup P, F i DE, s'han trobat en algunes ètnies; fonts més recents, però, creuen que el més probable és que aquests llinatges siguen producte del mestissatge després de la invasió europea.
ADN mitocondrial Els estudis genètics sobre l'ADN mitocondrial (ADNmt) sobre l'actual població d'indígenes americans han mostrat semblances entre els indígenes americans i les recents poblacions d'Àsia i Sibèria.Chris Brown (2002): «Paleoamerican origins». . EUA: Smithsonian Institution, 2002. L'antiguitat de les variants americanes dels haplogrups A, C i D s'ha calculat entre els 35000 i 20000 anys ae.Theodore Schurr (2002): «A molecular anthropological perspective on the peopling of the Americas», en Athena Review, 2002. Per a l'haplogrup B alguns estudis obtenen xifres menors, per la qual cosa s'ha proposat la hipòtesi de migracions diferenciades.
La distribució dels haplotips A, B, C i D a Amèrica no és uniforme.Xochimi, Citlalin: People of the Red Brown Earth. Al sud de Sud-amèrica en predominen C i D, per la qual cosa alguns experts creuen que eren els característics de les primeres migracions. En canvi, B és molt comú al nord-oest de Sud-amèrica, Centreamèrica i el sud-oest d'Amèrica del Nord, la qual cosa suggereix una migració diferenciada per la costa del Pacífic. L'haplotip A sembla l'últim arribar a Amèrica, majoritari entre els esquimals i na-dene, es troba en tota Amèrica del Nord i Centreamèrica i al nord de Sud-amèrica, fins a l'Amazònia, on és minoritari i on, en canvi, D aconsegueix freqüències altes. D és quasi absent a Centreamèrica i només és freqüent a la part nord d'Amèrica del Nord, l'Amazònia i especialment al sud de Sud-amèrica, la qual cosa suggereix que fou dut per les primeres migracions i per l'última (esquimal), però no per migracions antigues amb predomini de B ni per altres intermèdies amb predomini de A.
Haplogrup X Una recent recerca genètica revelà que els actuals indígenes nord-americans a més presentaven un llinatge mitocondrial anomenat «haplogrup X», que podria indicar un origen europeu.Interscience Per a aquest llinatge, l'anàlisi de l'ADN mitocondrial indica la possible arribada d'una població a costes orientals d'Amèrica del Nord fa al voltant de 15.000 anys. Aquesta anàlisi dona fonament a la teoria de l'antropòleg nord-americà Bruce Bradley i l'arqueòleg del Smithsonian Institute, Dennis Stanford, que plantejaren el 1999 l'existència d'una remota immigració europea a Amèrica, a més de les migracions asiàtiques, i que es basa en les similituds entre la indústria lítica solutriana, i la cultura Clovis.«Clovis and solutrean: is there a common thread?», de James M. Chandler.
Miroslava V. Derenko i Ilia A. Zakharov, però, remarquen que la troballa de l'haplogrup X en pobladors de les muntanyes d'Altai al sud de Sibèria no pot explicar-se a partir de presència europea recent i l'estudi de les seqüències d'ADN mostra que la variant X d'Altai és molt antiga i concorda amb la predominança a la regió dels altres quatre haplotips característics dels nadius americans (A, B, C i D). La separació de la variant de X americana es produí en el Paleolític i no procedeix de cap de les variants europees conegudes, sinó que se'n relaciona amb una trobada a l'Iran.
Casos pre-Clovis Actualment hi ha una quantitat d'importants jaciments arqueològics en què científics de tot el món descobrint troballes i presentant possibles proves que resulten incompatibles amb la teoria del poblament tardà (Clovis), que evidenciarien un poblament primerenc del continent americà. Aquestes dates pre-Clovis proposades estan lluny de ser reconegudes per gran part de la comunitat científica, sobretot a causa de crítiques en els mètodes o procediments de datació, per això encara n'hi ha controvèrsia.Dillehay, Thomas 2000, The Settlement of the Americas. , Cap II: Debating the Archaeology of th First Americans Així, tot i que n'hi ha dates més antigues proposades, actualment la data pre-Clovis més antiga reconeguda és de 14800 anys ae al jaciment de monte Verde II, a Xile.
Els més destacats en són:
Topper Ubicació: al llarg del riu Savannah, al comtat d'Allendale, Carolina del Sud, Estats Units. Antiguitat humana postulada: entre 50000 i 37000 ae. Científic: Albert Goodyear. Observacions: n'hi ha crítiques sobre el procediment de datació.
Pedra Furada Ubicació: a l'est de Piauí, Brasil. Antiguitat humana proposada: entre 32000 i 60000 ae. Arqueologia: instruments de pedra com ganivets i raspadors. Fòssils humans: un crani incomplet i 29 dents, en sediments que, segons el mètode de termoluminescència, daten de fa 14.100 anys i segons el mètode de luminescència òptica, de fa 24.000 anys.Evelyne Peyre, Jean Granat i Niède Guidon (2009): «Dentes e crânios humanos fósseis do Garrincho (Brasil) e o povoamento antigo da América», en FUMDHAMentos, VIII: pàg. 62-69. Científics: Niède Guidon, Guaciara dos Santos. Observacions: les principals crítiques sostenen que els instruments de pedra trobats podrien tenir un origen geològic natural.
Conca del Valsequillo Ubicació: conca del riu Valsequillo, a Puebla (Mèxic). Restes: petjades humanes sobre cendra volcànica. Antiguitat humana proposada: 40000 ae. Científica: Silvia González.Who were they and where did they come from? Footprints found in a Mexican quarry promise to change everything we thought we knewPetjades mexicanes (anglés) .Petjades dels primers americans (anglés). Observacions: datacions més recents afirmen que l'antiguitat de la roca volcànica és de 0,6 a 1,3 milions d'anys, i es descarta la presència d'éssers humans en aquesta època.«Petjades humanes de fa 40.000 anys a Amèrica», article en espanyol al lloc web Portal Ciència.
Buttermilk Creek Ubicació: Comtat de Bell (Texas). Antiguitat humana postulada: 15500 ae al lloc Debra L. Friedkin i 16000 ae al lloc Gault.Waters, Michael R. et al. (2018) "Pre-Clovis projectile points at the Debra L. Friedkin site, Texas—Implications for the Late Pleistocene peopling of the Americas; Science Advances 4(10). Williams, Thomas J. et al. (2018) "Evidence of an early projectile point technology in North America at the Gault Site, Texas, USA; Science Advances 4(10). Científics: Michael B. Collins, Thomas J. Williams, Michael R. Waters.