La Fira Internacional del Calcer i Indústries Afins, més coneguda pel seu acrònim FICIA, va ser, com el seu nom indica, una fira sobre calçat i indústries relacionades. Es va celebrar anualment a la ciutat d'Elda, a la província d'Alacant, Espanya, entre els anys 1960 i 1991. Va ser la primera fira de calçat d'Espanya.
Elda, capital del calçat A Elda hi havia molt d'espart a les muntanyes que envoltaven la seua vall, però el producte de la recol·lecció es venia a altres poblacions entre les quals es trobaven Elx o Villena, a la província d'Alacant, però també a altres més allunyades de la zona de producció. Elda mai va desenvolupar la indústria espardenyera encara que, com en gairebé totes les poblacions de l'entorn, havien persones dedicades a confeccionar espardenyes o altres utensilis d'espart. Al van començar a sorgir per la població diversos sabaters de cadira, que artesanalment elaboraven les seves sabates, que més tard anirien a vendre a poblacions dels voltants. A final de segle, en el marc de la II Revolució Industrial, membres de la burgesia local decideixen apostar per una industrialització del món del calçat. Emprenedors com Rafael Romero Utrilles, que fundí en 1876 la que pot ser que sigui una de les primeres grans fàbriques de calçat de la província. Amb l'arribada de la llum elèctrica a la ciutat l'any 1900, la mecanització de les fàbriques fa que el desenvolupament del sector augmenti enorment, amb algunes empreses que arriben a contractar un miler de persones. Elda comença així la seva marxa com una de les ciutats pioneres en la fabricació de calçat a Espanya, que anirà creixent durant dècades fins a convertir-se en la ciutat de referència en la producció i exportació de la sabata espanyola.Amat Amer. J.M. "Industria del Calzado Eldense: Tres momentos clave" 2015 p.12
Creació de la Fira Després de la frenada econòmica que van suposar la guerra i postguerra, en la dècada de 1950 el calçat viu una nova època d'auge. Durant aquests anys, els empresaris eldenses acudeixen amb notable èxit a fires i exposicions de calçat, cuir i moda, on reben un gran acolliment en ciutats com París, Chicago, Nova York, Frankfurt, etc. Elda compta amb una gereració emprenedora, en la qual tant la patronal, com la premsa local, i altres personatges influents, comencen a estar d'acord que cal fer alguna cosa a la ciutat per augmentar les vendes i donar a conèixer el producte local, proposant l'empresari Oscar Santos, entre d'altres, la idea d'una fira.
Roque Calpena, regidor de Festes de l'ajuntament presidit per Antonio Porta, pren la iniciativa i és el principal impulsor de realitzar una fira de calçat a la ciutat. En 1959 es decideix dur a terme una experiència pilot, el I Certamen de la Indústria del Calçat d'Elda. Es tratar d'una petita fira limitada al producte local, en la qual es duen a terme exposicions i concursos sobre la qualitat de fabricació. Se celebra el 6 de setembre, coincidint amb l'inici de les Festes Majors de la ciutat, i s'acondiciona per a tal fi l'edifici de les Escoles Nacionals de Pare Manjón.
L'experiència va ser tan positiva que es va sol·licitar al govern el permís per celebrar una fira nacional, permís que va ser concedit en 1960 per la Direcció general d'Expansión Comercial del Ministeri d'Economia. D'aquesta manera, en aquest mateix any se celebra la I Fira Nacional del Calçat i Indústries Afins. Elda pren la iniciativa entre totes les ciutats sabateres del país, i és pionera creant el primer certamen espanyol del sector. El tràfec de visitants que va rebre va ser un èxit rotund. En la següent edició, en 1961, el Ministre de Comerç, Alberto Ullastres, acudeix al certamen eldense per avaluar si el mateix està a l'altura perquè el govern s'impliqui a ajudar i internacionalitzar l'esdeveniment, i acaba donant el vistiplau.
²Així doncs, en 1962 es du a terme la tan desitjada I Fira Internacional del Calçat i Indústries Afins, fet del qual el NODE es feia ressò obrint una de les seves edicions relatant l'esdeveniment. Elda es posava així per fi a l'altura de les grans capitals europees del calçat, i obre les portes al mercat i la inversió internacional. En 1963, es va començar la construcció d'un pavelló en els terrenys del fins llavors Estadi Municipal El Parc. Aquest recinte firal estava situat en la cèntrica Avinguda de Chapí, en ple pas de la carretera N-330 cap a Alacant. La fira sortia així del petit recinte de Pare Manjón, i s'inauguren en 1964, per a la seva 5a edició, unes grans instal·lacions de 10.000 m2 adaptades expressament per a tal fi. http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1031/1477151/
Desenvolupament El trasllat al palau firal obre una nova etapa. El recinte inicialment té dos edificis connectats entre si, el pavelló d'exposicions i un edifici d'oficines i serveis. El creixement de la fira és tal durant tota la dècada, que el recinte viu una obra d'ampliació cada any entre 1964 i 1970, passant així dels 3.000 m² de la primera fira, a prop de 40.000 m² de superfície. Econòmicament les xifres eren vertiginoses. Entre 1961 i 1970, el nombre de estands es va quintuplicar i el nombre de compradors estrangers va augmentar gairebé un 1.000%LA FICIA, esfuerzo colectivo. J.Mª Amat Amer. Gráficos pag.445
El teixit social referent al sector continua ampliant. El 1965 es crea el CEPEX, Centre Promotor per a Exportacions, que era qualificat pels mateixos fabricadors com a fira ambulant, que es dedicava a cercar clients exportadors a l'exterior. El 1971 neix així mateix l' INESCOP, Institut Español del Calçat i Connexes, que serà un centre pioner adaptat a la recerca d'avanços tecnològics aplicats a la indústria sabatera. Per altra banda, es projectava ampliar la torre d'oficines fins a nou plantes, i que inclogués un museu i un hotel, encara que no es va realitzar.
La Fira com a tal, des de 1968, comença a celebrar dues edicions anuals, al març i al setembre, coincidint amb les presentacions de les campanyes d'hivern i estiu. A principi dels 70 no obstant, les vendes en la fira sofreixen un dur revés. Els Estats Units, que compren un 70% del calçat eldense, viuen hores baixes amb la crisi del petroli. Així mateix, els preus començaven a apujar i resultar menys competitius. Tots dos motius, sumats al projecte de l'estatunidenca Llei Mills, que pretenia limitar el volum d'importacions de manufactures, van ser una gran garrotada per a les vendes de FICIA. No obstant això, es va aconseguir superar aquell període de crisi i als anys 1980 el creixement tornà a ressorgir. En 1980 la fira es desdoblega, d'una banda se celebren les fires de calçat, rebatejades com FICC, Fira Internacional de Calçat i Connexes. Per una altra banda, es crea el certamen MODATECC, orientat a novetats tecnològiques sobre la moda, que també celebrarà dos certàmens anuals, a la primavera i a la tardor.
El 1983 i 1984 s'arriben a batre records en volum de participació en la fira, vivint de nou tota la seua esplendor comercial. El 1986, atès que el palau firal d'Elda és l'únic de la província d'Alacant, es crea IFA, la Institució Firal Alacantina. D'aquesta forma es comencen a celebrar a Elda set fires anuals: dues edicions de FICC, dues edicions de MODATECC i una de FIRAUTO, FIRALACANT i MACO.
Crisi i Desaparició Durant la primera etapa de crisi dels anys 70, moltes veus comencen a anar en contra d'Elda com a ubicació per a la fira. Al·leguen que és una ciutat petita, i sense els serveis necessaris per donar acolliment als milers de visitants que rebia el certamen, tals com a pocs hotels o restaurants, manca d'aparcament. Altres fabricants nacionals parlen de la idoneïtat de traslladar la fira a una gran ciutat, com Madrid o València, o a altres amb més capacitat comercial i properes a l'aeroport, com Alacant i Elx.
El 1980, malgrat el fet que les xifres d'Elda tornen a augmentar i a ser com en els millors anys, altres empresaris engeguen a Madrid la I Oferta Nacional del Calçat Español, que més endavant s'anomenaria Setmana del Calçat de Madrid. En 1987 comença a celebrar-se EXPOCALZADO en el palau firal de IFEMA, a Madrid. Durant aquests anys comença el que va ser anomenat com a guerra de les fires. Les desavinençes en el si de FICE, la federació nacional, eren constants, així com amb empresaris eldenses. Al certamen de la capital, se li afegeixen altres exposicions més, a València i Barcelona, i al mateix temps, altres fabricants de diferents zones es plantejaven dur a terme les seves pròpies fires, com a Elx o les Balears. A més a més, les instal·lacions sofreixen un incendi en 1987 que crema una planta d'un dels pavellons, i està a punt d'estendre's a tot el complex.
A final de la dècada, les pressions d'Alacant, Elx i el govern valencià perquè Elda cedeixi l'organització d'IFA són constants. El 1990 l'alcalde socialista Roberto García Blanes i el regidor d'indústria J. Pascual Azorín cedeixen, i Firalacant es desplaça per primera vegada a Alacant, a un escenari provisional. El cap de govern autonòmic, Juan Lerma, deixa entreveure en una visita a Elda que recolza el trasllat de les fires, declarant "Els empresaris han de muntar les seves fires allà on puguin vendre". L'alcalde d'Elda acaba donant el seu suport a la compra per part d'IFA d'un pavelló de l'empresa Mamut en Torrellano, prop de l'aeroport, amb la condició que les fires de calçat es segueixin celebrant a Elda.FICIA, un esfuerzo colectivo. JM Amat Amer, pag.383
El març de 1991 se celebra la 55 edició de FICC-FICIA, al mateix temps que Firauto es trasllada al nou pavelló il·licità. El govern local intenta convèncer a totes les institucions de construir un nou palau firal en el vessant de Bateig, junt a l'acabada d'estrenar autovia. Al maig se celebrava la 24 edició de MODATECC, sent aquesta la última fira celebrada a Elda. El 21 de setembre de 1991, camions i grues van entrar en el palau firal d'Elda per carregar tot el mobiliari, fent el tancament a la FICIA per sempre. Al novembre del mateix any, MODATECC se celebra ja en Mamut, consumant-se així el trasllat a Torrellano de la IFA i de totes les fires creades a Elda, des d'aquell certamen local creat 32 anys enrere, el 1959, pel ja jubilat Roque Cálpena.
La Fundació FICIA