L'Ametlla del Vallès és un poble de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany. És un dels municipis amb renda familiar disponible més alta de Catalunya.
Geografia Llista de topònims de l'Ametlla del Vallès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
La seva ubicació fa que tingui dos tipus de paisatge: la plana vallesana, eminentment agrícola, i un altre de més muntanyós, que arriba fins al cim del Puiggraciós, a tocar del Cingles de Bertí, amb uns 800 m d'alçada. El nucli urbà principal es troba al mig dels dos tipus d'orografia, i gaudeix d'un suau pendent.
Estructura administrativa L'estructura administrativa actual és fruit de la mateixa evolució urbanística de l'Ametlla al llarg dels segles.
El nucli urbà central agrupa tres zones, que fins a començaments del estaven separades: la Sagrera (a tocar de l'església); el Raval, vorejant l'antiga via romana de la Garriga a Caldes de Montbui; i Can Camp.
Els barris de Santa Creu i el Serrat, oficialment denominat el Serrat de l'Ocata, de forta expansió en els darrers 30 anys, eren originàriament petits nuclis de cases o urbanitzacions situats a la zona muntanyosa del nord i apartats del centre. La proximitat de l'ermita de la Santa Creu (desapareguda el ) en el primer cas, i de les de Sant Bartomeu de Mont-ras i Puiggraciós, en el segon, els garantien el culte.
La resta de barris: Can Plantada, Can Reixac, Mas Dorca, Mas Fabrera i Pinar i Portús, són fruit de la progressiva ampliació al voltant del que havien estat cases pairals aïllades ubicades a la zona sud del municipi, a la part de la plana.
Evolució demogràfica miniatura|Evolució demogràfica de l'Ametlla del Vallès
Les primeres dades de què es disposen són del 1375, any en què la població era d'uns 300 habitants. A finals del , mor la meitat de la població a causa de la pesta i se situa en 150 habitants, xifra que es mantindrà estable fins al . Des del 1553 puja progressivament fins al 1717, en què es comptabilitzen 469 persones. Després d'una petita davallada a finals del , la població torna a créixer fins als 882 habitants el 1857, quasi el doble que el segle anterior. Aquest fort creixement, fruit de la intensa explotació agrícola, té un declivi a finals del a causa de la fil·loxera, i arriba fins al 716 habitants el 1900.
El començà amb una suau progressió fins al 1920, amb 850 habitants (encara inferior a un segle abans). Al cens del 1930, la població ja se situa en 1.030 persones, influència segura de l'arribada dels estiuejants, un efecte que condicionà la vida i l'economia del poble. La població torna a estabilitzar-se fins al 1960. Entre 1960 i 1970 creix més d'un 25% i arribà als 1.432 habitants.
És a partir dels anys 70 quan s'inicià el creixement més fort, acompanyat del desenvolupament d'urbanitzacions al voltant d'algunes explotacions agrícoles que començaven a ser menys rendibles en un moment en què l'estabilitat econòmica de la societat fomentava el concepte de "segona residència". Així, molta gent provinent de l'àrea metropolitana de Barcelona, seguia l'exemple que 50 anys enrere havien practicat classes més benestants. La població de l'Ametlla ha crescut a una ràtio d'entre un 20 i un 30% cada cinc anys, de manera que ha multiplicat per 5 els 1.432 habitants de 1970, per situar-se en els 7.319 del 2006.
Política municipal Administració
Resultats de les eleccions municipals Després de la dictadura, a final dels anys 70 torna a haver-hi eleccions municipals democràtiques. A l'Ametlla, el darrer alcalde de nominació directa va ser Josep Aymerich i Cortillas entre 1974 i 1979, data de les primeres eleccions. En els seus darrers anys de mandat, ja es varen començar a constituir grups d'oposició municipal que actuaven sota denominacions legalment acceptades com ara "associació de veïns" o "associació de pares d'alumnes". Aquestes iniciatives populars, llavors dels futurs partits municipals, varen crear un sentiment de tractament subsidiari dels problemes municipals que ha caracteritzat el poble. Des del 1979 fins al 2006, hi ha hagut fins a 4 partits independents amb regidors electes i, un d'ells, va tenir l'alcaldia durant tres legislatures.
Eleccions 1979: Amb una alta participació, es presenten tres partits: CIU, amb Josep Badia, un dels ametlletans més populars; PSC i un grup independent amb Isidor Samper al front, que repetirà com a alcalde també el 1983, si bé en aquests comicis ho va fer sota les sigles de CiU i amb l'única oposició del PSC. Eleccions 1987: Apareix un nou grup, anomenat Autèntics Independents de l'Ametlla (AIA), que guanya l'alcaldia per majoria absoluta i té com a única oposició CiU, en haver quedat sense escons el PSC. Josep Garcia Martínez fou l'alcalde durant tres legislatures. Eleccions 1995: En aquestes eleccions, que també guanyà l'AIA, apareix un nou partit, el Grup Independent de l'Ametlla (GIA) que obté 2 escons i que, el 1997 s'alià amb CiU per tal de presentar una moció de censura contra l'alcalde d'AIA. Fins a les eleccions del 1999, l'alcaldia va ser ocupada alternativament pels caps de llista de CiU (Joan Pratdesaba) i del GIA (Albert Palay). Eleccions 1999: Els dos partits històrics (CiU i AIA) han anat minvant mentre creixien el PSC i el GIA, el darrer dels quals obtingué l'alcaldia en coalició amb CiU. L'alcalde va ser Albert Palay. Eleccions 2003: Es produeix una crisi que fa aparèixer nous grups. El GIA s'escindeix en dos: Veïns Independents de l'Ametlla (Vil'A) amb Albert Palay i GIA-ERC coalició entre la part del GIA que conservava les sigles i ERC, que mai no havia tingut llista a l'Ametlla. Apareix el Grup de Rellançament de l'Ametlla (GRA). Tant aquest tres partits com el PSC, CIU i AIA varen treure regidors. Finalment, governà el PSC en coalició amb AIA i GRA, si bé el regidor d'aquest grup va abandonar l'equip de govern el 2006. L'alcalde va ser Jordi Pousa, del PSC. Eleccions 2007: El progressisme es consolida amb més d'un 35% i torna a sortir escollit alcalde Jordi Pousa, del PSC. Governa en coalició amb l'AIA.
Vegeu també Llista d'alcaldes de l'Ametlla del Vallès.
Història L'origen El territori de l'Ametlla del Vallès es troba en el vessant sud dels Cingles de Bertí i a tocar del Congost que, el , eren frontera i pas natural respectivament, entre la Gòtia i el territori dels sarraïns. Era una de les primeres terres a conquerir i, sobretot, a poblar civilment i eclesiàstica. El comte Guifré el Pilós encarregà la tasca conqueridora al seu germà Sunifred i fou la seva filla Emma, abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, qui n'impulsà la repoblació.
A la documentació corresponent al Concili de Barcelona de l'any 906, signat per l'arquebisbe de Narbona, diu textualment: "In pagament autem Vallensi Parrochiam Sancti Genessi in vila quae dicitur Amigdala", fent la primera referència oficial a la parròquia que esdevindrà la llavor de l'actual municipi, tot i ser possible que la seva creació fos uns anys abans.
El 4 de juliol del 932, en un acte promogut per Emma, es va procedir a la consagració de la parròquia de Sant Genís, presidida pel bisbe de Barcelona Teodoric. El document fa constar que aquest acte va tenir lloc a causa de la súplica de la religiosíssima Emma per misericòrdia de Déu, i el van firmar 25 persones de l'Ametlla, pel que es creu que hi hauria uns 150 habitants. En ell es fixaven ja els límits de la parròquia, que són gairebé els mateixos que els del terme municipal actual.
L'any 1059, el Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, donà en alou a Mir Geribert les terres que formarien la Baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús i una part de la de Santa Maria de Caldes actual.
Els propers cinc segles l'Ametlla restà sota la sobirania dels barons de Montbui.
No hi ha gaire informacions sobre l'Ametlla en el . No obstant això, és conegut que durant tot el segle la parròquia de Sant Genís va formar part de la Baronia de Montbui i que era sota la jurisdicció del senyor feudal del Castell de Montbui. Encara que no han perdurat fins a nosaltres els noms dels barons, sí que se sap que alguns dels senyors del Castell de Montbui ho van ser també del de la Roca del Vallès.
Canvi jurisdiccional Els esdeveniments de Catalunya al (guerra civil catalana entre Joan II contra la Generalitat i el Consell de Cent i la revolta dels Remences) també van afectar l'Ametlla. La Sentència de Guadalupe, que posava punt final a la revolta, modificava les condicions de tracte entre els senyors, propietaris de les terres, i els camperols; i alguns d'ells van passar a ser perseguits (a l'Ametlla ho va ser Jaume Plantada, de Can Plantada).
El 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció a l'Ametlla, quan la Baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona, que considerà l'indret com a "Carrer de Barcelona".D'aquella època resten a l'escut de l'Ametlla del Vallès els símbols heràldics de Barcelona La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va trigar a funcionar correctament. Aquest Consell estava format per un batlle (alcalde), 8 jurats (regidors), un clavari (agutzil) i setze prohoms, i es va anomenar Consell dels vint-i-sis.
Al , va créixer el fenomen del bandolerisme. Es pot destacar un elevat nombre de morts violentes a l'Ametlla (l'any 1580 n'hi va haver 5) durant tot el segle. La gran quantitat de cases de conreu aïllades facilitava els delictes dels bandolers. Per tal de defensar-se, els mateixos habitants s'organitzaren i entre els encarregats trobem Miquel Puigllunell del mas Puigllonell, com a cap de la desena parroquial, i Jaume Draper de Can Draper, com a general del Sometent del Consell de la Baronia, destinat a "perseguir els lladres i homes de mala vida". Cada parròquia va aportar 10 homes degudament ensinistrats.
Al es començà a recobrar la tranquil·litat, però els odis de la revolta camperola del segle anterior no havien cicatritzat, com es va demostrar el 25 d'agost (festivitat de Sant Genís) del 1635 amb l'assassinat de Jaume Plantada de Xammar, les famílies del qual (la natural i la política) eren les més influents en l'època a la localitat.
El 1637 es té constància de la intervenció de la Inquisició a l'Ametlla, i parla de l'excomunió major de Francesc Draper, que segons sembla, no havia complert les obligacions que se li atribuïen ni d'haver correspost a diverses lletres de comminació.
El 1640 es va produir a Catalunya la guerra dels Segadors, que va enfrontar les institucions catalanes al centralisme imperial espanyol. Les repercussions es van notar fins i tot als pobles més insignificants del país. El poble no es va veure afectat directament per la revolta, encara que se sap que a l'Ametlla es van allotjar companyies de soldats francesos i de soldats castellans.
Amb tot, es produí una època de bonança, que les famílies més adinerades del poble van aprofitar per construir grans masies. Les més importants remodelacions de l'època van ser fetes a Can Draper, els dos masos de Can Xammar de Baix i Can Plantada. Una altra bona mostra d'aquesta bonança data del 1679, quan es decideix construir una nova església, sent rector de la parròquia mossèn Joan Santmartí, arribat a l'Ametlla el 1670.
El final de la Baronia