, nom complet amb patronímic Aleksandr Vassílievitx Gauk, , Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya. GND - 2012—2016 Identificador de la Biblioteca Nacional de França. Plataforma de dades oberta - 2011 Gauk, Aleksandr Vassílievitx // Gran Enciclopèdia Soviètica: [en 30 t.] / Ed. A. M. Prokhorov - 3a edició. - M.: Enciclopèdia soviètica, 1969. fou un director d'orquestra i compositor rus i soviètic, Artista del Poble de la RSFSR (1954).
Biografia Va estudiar al Conservatori de Petrograd en classes de composició d'Aleksandr Glazunov, Alexander Matveevich Zhitomirsky,SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1597. ( Vassili Kalafati, Jāzeps Vītols, Mikhaïl Txernov i direcció de Nikolai Txerepnín.
El 1917 es va convertir en el director del teatre de drama musical de Petrograd, des del 1923 fins al 1931 va treballar al Teatre d'Òpera i Ballet de Leningrad (va dirigir principalment actuacions de ballet).
Entre 1930 i 1934 va dirigir l'Orquestra Simfònica de la Filharmònica de Leningrad, i el 1936 es va convertir en el primer director titular de la recentment creada Orquestra Simfònica Acadèmica Estatal de l'URSS, que va dirigir fins al 1941. Finalment, entre 1953 i 1963, va dirigir l'Orquestra Simfònica de la Ràdio i Televisió de l'URSS.
Gauk va dur a terme activitats d'ensenyament actives; va impartir classes als conservatoris de Leningrad (1927–1933 i 1946–1948), Tbilisi (1941–1943), Moscou (1939–1963, des del 1948 - professor). Entre els seus estudiants es poden esmentar Ievgueni Mravinski, Aleksandr Mélik-Paixàiev, Konstantín Simeónov, Eduard Grikurov, Nikolai Rabinóvitx, Ievgueni Svetlànov, Guennadi Provàtorov. És autor de diverses composicions originals: simfonies, concerts per a piano i arpa i orquestra, piano i obres de cambra, orquestració d'obres de Mikhaïl Glinka (La cançó patriòtica), Piotr Ilitx Txaikovski (Les estacions) i Modest Mússorgski (l'òpera inacabada El casament).
Creativitat Gauk tenia un bon sentit del conjunt orquestral i les característiques de l'estil de l'obra. Sota la seva gestió, les composicions de Khatxaturian, Miaskovski, Xaporin, Xostakóvitx, Ovtxínnikov i altres compositors contemporanis (molts dels quals eren representats per primer cop) sonaven juntament amb el repertori clàssic (composicions de Händel, Bach, Berlioz). El 13 de novembre de 1945 va ser Gauck qui va dirigir la restaurada Simfonia núm. 1 de Rakhmàninov, que no havia estat interpretada durant gairebé cinquanta anys. Va actuar en gires a diferents països. El 1954 se li va atorgar el títol d'Artista del Poble de la RSFSR.
El 1975 es va publicar el llibre "Memòries, articles seleccionats, memòries dels contemporanis d'Aleksandr Gauk", , dedicat a la vida i obra del destacat director soviètic.
Bibliografia
Referències
Enllaços externs Biografia al web belcanto.ru
Categoria:Directors d'orquestra russos Categoria:Músics d'Odessa Categoria:Alumnes del Conservatori de Sant Petersburg Categoria:Morts a Moscou Categoria:Professors del Conservatori de Moscou Categoria:Directors d'orquestra ucraïnesos Categoria:Compositors soviètics Categoria:Nascuts el 1893 Categoria:Morts el 1963 Categoria:Compositors russos morts al segle XX Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors ucraïnesos morts al segle XX Categoria:Directors de l'Orquestra Simfònica Acadèmica Estatal de Rússia