, nascut }, fou un escriptor japonès més conegut per les seves novel·les sobre fets històrics al Japó i al subcontinent del nord-est asiàtic, així com els seus assaigs històrics i culturals relatius al Japó i la seva relació amb la resta del món.

Carrera Shiba va prendre el seu nom de ploma de Sima Qian, el gran historiador de la dinastia Han (Shiba és la representació japonesa de Sima). Va estudiar mongol a l'Escola de Llengües Estrangeres (ara Escola d'Estudis Estrangers i , Text de referència. a la Universitat d'Osaka) i va començar la seva carrera com a periodista amb el Sankei Shimbun, un dels principals diaris del Japó. Després de la Segona Guerra Mundial Shiba va començar a escriure novel·les històriques. La revista Shukan Asahi (:ja:週刊朝日) va imprimir els articles de Shiba sobre els seus viatges al Japó en una sèrie que va suposar 1.146 lliuraments. Shiba va rebre el premi Naoki per la novel·la Fukurō no Shiro de 1959 ("El castell del mussol"). El 1993 Shiba va rebre l'Orde del Mèrit Cultural del Govern del Japó. Shiba va ser un autor prolífic que va escriure amb freqüència sobre el canvi dramàtic que va travessar el Japó durant les darreries del període Edo i el començament del període Meiji. Les seves obres més monumentals inclouen Kunitori Monogatari, Ryoma ga Yuku, Moeyo Ken i Saka no ue no Kumo; totes elles han generat dramatitzacions, sobretot, drames Taiga emesos en segments d'una hora durant tot un any a la televisió NHK. També va escriure nombrosos assajos publicats en col·leccions, un dels quals - Kaidō wo Yuku - és un treball de revistes de diversos volums que cobreix els seus viatges a través del Japó i del món. Shiba és molt apreciat per l'originalitat de les seves anàlisis d'esdeveniments històrics, i al Japó és l'autor de novel·la històrica més popular.

Ryōma ga Yuku Una de les obres més conegudes de Shiba, , és una novel·la històrica sobre Sakamoto Ryōma, un samurai que va contribuir a la restauració Meiji del Japó, després de la qual es van introduir valors i elements de la cultura occidental. al país, que va provocar un canvi dramàtic.El darrer període Edo va ser un moment molt confós quan el país es va dividir en dues faccions. El Japó havia prohibit el comerç internacional durant més de dos-cents anys i es va aïllar de la resta del món. Durant el període Edo, el govern japonès, que estava dirigit pel clan Tokugawa, havia acordat obrir el país al comerç amb els Estats Units i diversos països europeus. Tot i això, molta gent s'hi oposava i van iniciar un moviment anomenat Sonnō jōi ("reverenciar l'emperador i expulsar els bàrbars"). Creien que havien de plantar cara i lluitar contra els estrangers per protegir el país de la dominació forana. Els Tokugawa havien usurpat el poder polític de l'emperador, però aquest encara era considerat el símbol sagrat del Japó per a molts. Per protegir el país, la facció Sonnō-Jōi va intentar restaurar l'autoritat política de l'emperador derrocant el shogunat Tokugawa. Els partidaris d'aquestes dues institucions polítiques van causar una mena de guerra civil i els assassinats eren freqüents.

A Ryōma ga Yuku, Sakamoto Ryōma, el protagonista, comença com a membre de la facció Sonnō-Jōi, però a poc a poc s'adona que la gent ha d'adonar-se d'amb quina força han crescut altres països durant els dos segles japonesos de reclusió nacional. El Japó era gairebé impotent davant la tecnologia i la indústria ben desenvolupada de les potències occidentals contemporànies. Creia que el Japó necessitava adoptar elements de la cultura occidental per convertir-se en un país que pogués situar-se a un nivell d'igual a igual a les altres nacions.

Sakamoto Ryōma no era gaire conegut al Japó abans de la publicació de Ryōma ga Yuku. És la seva obra més venuda en japonès, amb un total de 21.250.000 exemplars.

Kaidō wo Yuku és una sèrie d'assajos de viatges publicats inicialment a Shūkan Asahi, una revista setmanal,Shukan Asahi , Asahi Shimbun des de 1971 fins a 1996. Shiba va escriure la sèrie amb perspectiva intercultural, fent observacions sobre la història, la geografia i la gent dels llocs que va visitar. Tot i que es tracta principalment de diferents zones del Japó, la sèrie inclou diversos volums també en terres estrangeres: Xina, Corea, països del Namban Irlanda, Països Baixos, Mongòlia, Taiwan i Nova York.

L'obra, que ja es troba disponible en forma de llibre de diversos volums, també es va convertir en sèries documentals i es va emetre a l'NHK, la cadena de televisió pública del Japó.

Saka no ue no Kumo Una altra obra ben coneguda, , és una història èpica històrica centrada en les carreres de dos ambiciosos germans, nascuts a Matsuyama,que s'obren pas fins a posicions de preeminència al nou període post Meiji. En ella, els germans Akiyama s'esforcen a construir un exèrcit japonès capaç de mantenir-se per si mateix en una regió inestable i la guerra russojaponesa es converteix en l'escenari central de la seva participació en la frenètica modernització i ascendència del Japó a la regió i, posteriorment, al món.

Saka no ue no Kumo és la segona obra més venuda de Shiba en japonès, amb un total de 14.750.000 exemplars.

Mort Shiba va patir una ruptura d'un aneurisma aòrtic abdominal i va caure en coma el 10 de febrer de 1996. Va morir dos dies després.

Llegat A la ciutat de Higashiōsaka (prefectura d'Osaka), es va inaugurar el 1996 un museuWeb del museu en memòria de l'escriptor, situat a la casa on va viure l'escriptor els seus últims anys. El museu consta de dues parts: ka casa de l'autor i el museu de nova construcció, inaugurat l'1 de novembre de 2001.

Al voltant de 20.000 llibres de la col·lecció personal de l'escriptor s'emmagatzemen a les prestatgeries d'11 metres d'alçada de la sala d'exposicions, dissenyada per Tadao Ando.

Obres Novel·les històriques Fukurō no Shiro (), 1959, sobre Ishikawa Goemon Kamigata Bushidō (), 1960 Kaze no Bushi (), 1961 Sen'un no Yume (), 1961, sobre Chōsokabe Morichika Fūjin no Mon (), 1962, sobre Kirigakure Saizō Ryūma ga Yuku (), 1963–1966, sobre Sakamoto Ryōma i Nakaoka Shintarō Moeyo Ken (), 1964, sobre Hijikata Toshizō Shirikurae Magoichi (), 1964 Kōmyō ga Tsuji (), 1965, sobre Yamauchi Kazutoyo i la seva dona Shiro o Toru Hanashi (), 1965 Kunitori Monogatari (), 1965, sobre Saitō Dōsan, Oda Nobunaga i Akechi Mitsuhide Hokuto no Hito (), 1966, sobre Chiba Shūsaku Niwaka Naniwa Yūkyōden (), 1966, Sekigahara (), 1966, sobre Shima Sakon, Ishida Mitsunari i Tokugawa Ieyasu Saigo no Shōgun (), 1966, sobre Tokugawa Yoshinobu Jūichi-banme no Shishi (), 1967 Junshi (), 1967, sobre Nogi Maresuke Natsukusa no Fu (), 1968, sobre Chōsokabe Motochika Shinshi Taikōki (), 1968, sobre Toyotomi Hideyoshi Yoshitsune (), 1968, sobre Minamoto no Yoshitsune Tōge (), 1968, sobre Kawai Tsugunosuke Musashi (), 1968, sobre Miyamoto Musashi Saka no Ue no Kumo (), 1969–1972, sobre Akiyama Yoshifuru, Akiyama Saneyuki, Masaoka Shiki Yōkai (), 1969, sobre Hino Tomiko i Ashikaga Yoshimasa Daitō Zenshi (), 1969, sobre Yui Shōsetsu i Zheng Chenggong Saigetsu (), 1969 Yo ni Sumu Hibi (), 1971, sobre Takasugi Shinsaku i Yoshida Shōin Jōsai (), 1971–1972, sobre Obata Kagenori Kashin (), 1972, sobre Ōmura Masujirō, Fukuzawa Yukichi i Ogata Kōan Haō no Ie (), 1973, sobre Tokugawa Ieyasu Harima-nada Monogatari (), 1975, sobre Kuroda Yoshitaka Tobu ga Gotoku (), sobre Saigō Takamori Kūkai no Fūkei (), 1975, sobre Kūkai Kochō no Yume (), 1979, sobre Shiba Ryōkai, Matsumoto Ryōjun i Seki Kansai Kōu to Ryūhō (), 1980 Hitobito no Ashioto (), 1981, sobre Masaoka Chūsaburō Nanohana no Oki (), 1982, sobre Takadaya Kahei Hakone no Saka (), 1984, sobre Hōjō Sōun Dattan Shippūroku (), 1987, sobre Nurhaci i Huang Taiji Col·leccions de narracions breus (selecció) Shiroi Kangiten (), 1958 Ōsaka Samurai (), 1959 Saigo no Igamono (), 1960 Kashin Koji no Genjutsu (), 1961 Oo, Taihō (), 1961 Ichiya Kanjo (), 1962 Shinsetsu Miyamoto Musashi (), 1962 Hanafusa Sukenobyōe (), 1963 Bakumatsu (), 1963 Shinsengumi Keppūroku (), 1964 Kibō no Hito (), 1964 Yotte Sōrō (), 1965 Toyotomi-ke no Hitobito (), 1967 Ōjō no Goeisha (), 1968 Kenka Sōun (), 1968 Kokyō Bōjigataku Sōrō (), 1968 Hitokiri Izō (), 1969 Bajō Shōnen Sugu (), 1970 Shiba Ryōtarō Tampen Sōshū (), 1971, edició completa de les seves narracions en 12 volums Mokuyōtō no Yakai (), 1977 Ore wa Gongen (), 1982 Gunshi Futari (), 1985 Armstrong-hō (), 1988 Persia no Genjutsushi (), 2001 Samurai wa Kowai (), 2005 Kayōtan (), 2009 Del 1973 al 2000 l'editorial Bungei Shunjū va publicar una edició completa de 68 volums.

Vegeu també Aleksei Nóvikov-Priboi

Referències

Categoria:Escriptors japonesos en japonès Categoria:Escriptors de novel·la històrica Categoria:Escriptors d'Osaka Categoria:Morts a Osaka Categoria:Novel·listes japonesos Categoria:Morts el 1996 Categoria:Escriptors japonesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors japonesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1923