El Wu-Shu (en xinès tradicional, 武術; en xinès simplificat, 武术) és alhora una exposició i un esport de contacte complet derivat de les arts marcials xineses tradicionals. Va ser desenvolupat a la Xina a partir de 1949, en un esforç per estandarditzar la pràctica de les arts marcials tradicionals xineses, encara que els intents d'estructurar les diverses tradicions d'arts marcials descentralitzats es remunten a temps enrere, quan l'Institut Central Guoshu es va establir a Nanquín en 1928. El terme wushu és la paraula xinesa per les "arts marcials" (武 "Wu" = militar o marcial, 术 "Shu" = art). Actualment el wushu s'ha convertit en un esport internacional a través de la Federació Internacional de Wushu (IWUF), que realitza el Campionat Mundial de Wushu cada dos anys; els primers campionats del món es van celebrar el 1991 a Pequín i un dels seus màxims exponents és Yuan Wen Qing.
El Wushu competitiu es compon de dues disciplines: Taolu (套路; formes) i Sanda (散打; combat).
Més enllà de la Xina el Wu-Shu cada vegada és practicat a més indrets. Així a Espanya la seva presència comença a ser més important.
Disciplines El wu-shu competitiu es compon de dues disciplines: Taolu (套路; formes) i Sanda (散打; combat).
Taolu implica patrons d'arts marcials i acrobàcies per les quals els competidors són jutjats i reben punts d'acord a unes regles específiques. Les formes comprenen moviments bàsics (postures, puntades, cops de puny, equilibris, salts, escombratges i llançaments) basats en categories d'estils tradicionals xinesos d'arts marcials que poden canviar per a les competicions. Les Formes de competència tenen un límit de temps d'1 minut, 20 segons per a alguns estils de boxa externa i de cinc minuts per als estils interns. Els competidors de wu-shu contemporani estan entrenant cada vegada més en les tècniques aèries, com ara 540° 720° i fins i tot de 900 graus de gir en els salts i puntades per a afegir més dificultat i estil a les seves formes. La Sanda (a vegades anomenat San Da Lei Tai) és un mètode de lluita moderna i l'esport influenciat per la boxa tradicional xinès, pels mètodes de lluita xinesos anomenats Shuai jiao i per altres tècniques de combat xinès com Chin Na. Compta amb tots els aspectes de combat de wu-shu. La Sanda s'assembla molt a Kick-boxing o Muay Thai, però inclou més tècniques d. Les competicions de combat Sanda se celebren sovint al costat de les competicions de Taolu o formar competències.
Història En 1958, abans a les reformes dutes a terme per Mao Zedong durant la "Revolució Cultural", el govern va establir l'Associació de Wu-shu de la Xina (CWA) com una organització per a regular l'entrenament d'arts marcials. La Comissió Estatal Xinesa de Cultura Física i Esport va prendre la iniciativa en la creació de formes estandarditzades per a la majoria de les arts principals. Durant aquest període es va establir un sistema nacional de Wu-shu que incloïa formes estandarditzades, programes d'ensenyament i certificació d'instructors. El Wu-shu es va introduir tant a nivell preparatòria com universitari. Aquest nou sistema buscava incorporar elements comuns de tots els estils i formes, així com les idees generals de les arts marcials xineses. També buscava incorporar els conceptes estilístics com a fort, tou, interior, exterior, així com les classificacions basades en les escoles, com ara Shaolin (少林), Taiji (太极), Wudang (武当) i altres elements van ser, tots integrats en un sol sistema. El Wu-shu va esdevenir l'estàndard patrocinat pel govern per a la formació en arts marcials a la Xina. L'impuls de l'estandardització va continuar portant a l'adaptació general. L'any 1979, la Comissió Estatal de Cultura Física i Esports va crear un grup de treball especial per a l'ensenyament i pràctica del Wu-shu. El 1986, l'Institut Nacional de Recerca de la Xina de Wu-shu va ser establert com l'autoritat central per a la recerca i l'administració de les activitats de Wushu a la Xina.Wu Bin, Li xingdong and Yu Gongbao(1992), "Essentials of Chinese Wushu", Foreign Language Press, Beijing, ISBN 7-119-01477-3 El 1998 els canvis en les polítiques i actituds cap a l'esport en general van conduir a la clausura de la Comissió d'Esports de l'Estat (l'autoritat esportiva central). Aquest tancament va ser vist com un intent per despolititzar parcialment els esports organitzats i canviar les polítiques esportives xineses a un mercat amb major impulsat. p.15 Com a resultat d'aquests canvis en els factors sociològics dins de la Xina, tots dos estils tradicionals i els enfocaments moderns de Wu-shu estan sent promogudes per la Federació Internacional de Wu-shu, que va ser establert el 1990., archived from on 2007-06-14.
Esdeveniments de Taolu Contemporani esquerra|miniatura|250x250px|Un esdeveniment Jian Dual (coreografia) Els esdeveniments de Wu-shu es realitzen utilitzant moltes rutines obligatòries o rutines lliures. Les rutines obligatòries són aquelles rutines que han estat ja creades per a l'atleta, la qual cosa resulta que cada atleta realitza bàsicament el mateix conjunt d'aquestes arts. Les rutines lliures són rutines que un atleta crea amb l'ajut del seu entrenador, seguint certes regles segons els diferents graus de dificultat. A més dels esdeveniments per a les rutines lliures, algunes competicions de wu-shu també compten amb esdeveniments duals i grupals. L'esdeveniment dual, també dita Duilian (对 练), és un esdeveniment en el qual hi ha un combat simulat amb armes o sense armes, o fins i tot amb les mans contra les armes. L'esdeveniment Dual sol ser espectacular i les accions són coreografiades per endavant. L'esdeveniment de grup, també conegut com jiti (集体), requereix un grup de persones per a dur a terme junts en el qual la sincronització de les accions és crucial. En general, l'esdeveniment de grup permet també la música instrumental per a acompanyar la coreografia durant l'actuació. La catifa utilitzada per a l'esdeveniment de grup també és major que la utilitzada per a les rutines individuals. Anteriorment, les competicions de wu-shu internacionals utilitzaven majorment rutines obligatòries, mentre que les competicions d'alt nivell a la Xina amb major freqüència utilitzaven rutines lliures. No obstant això, després dels Jocs Mundials de Wu-shu a Macau l'any 2003 es va decidir optar per rutines lliures en la competència internacional amb nandu (难度; moviments de dificultat) integrant una qualificació en escala de 10 on es pot aconseguir un màxim de 2 punts de nandu. Existeix certa controvèrsia sobre la inclusió del Nandu en el wu-shu, perquè molts dels moviments creats per a les demostracions no són originalment els moviments utilitzats en aquests estils. A més el nombre de lesions que han resultat de la inclusió del Nandu han fet que moltes persones qüestionen la seva inclusió. Els que fan costat als nous requisits de dificultat segueixen la premissa que aquests moviments ajuden al progrés de l'esport i milloren la qualitat física general dels atletes.
Mans Lliures Changquan (长拳 o Puny Llarg) es refereix al llarg abast en estils de wu-shu com els Cháquán (查 拳), Huáquán (华 拳), Hóngquán (洪拳; "puny d'inundació"), i Shaolin Kungfu (少林 拳 Shàolínquán), però aquesta forma de wu-shu és un estil modernitzat derivada dels moviments d'aquests i altres estils tradicionals. Changquan és la forma més habitual que podem trobar de wu-shu, i inclou la velocitat, la potència, la precisió i la flexibilitat. El Changquan és difícil de realitzar, ja que requereix una gran flexibilitat i capacitat atlètica, i amb freqüència es practica des d'una edat primerenca. Tots els moviments de nandu han de fer-se dins de 4 passos o no comptaran per als punts de nandu.
Nanquan (南拳 o Puny del Sud) es refereix als estils de wu-shu originaris del sud de la Xina (és a dir, al sud del riu Yangtze, incloent Hongjiaquan (Hung Gar) (洪 家 拳), Cailifoquan (Choy Li Fut) (蔡李佛 拳) i Yongchunquan (Wing Chun) (咏春拳). Molts són coneguts per moviments atlètics vigorosos amb posicions baixes, molt estables i intrincats moviments de la mà. Aquesta forma de wu-shu és un estil modern derivat dels moviments d'aquests i altres estils tradicionals del sud. Nanquan requereix típicament menys flexibilitat i té menys acrobàcies que Changquan, però també requereix una major estabilitat de les cames, una generació d'energia a través de les cames i la coordinació del maluc. Aquest esdeveniment va ser creat el 1960. Tots els moviments de nandu han de fer-se dins de 4 passos o no comptaran per a la seva puntuació.International Wushu Federation. Wushu Sport.
Taijiquan (太极拳, T'ai chi chuan) és un estil de wu-shu famós pels seus moviments relaxats, lents, sovint vist com un mètode d'exercici per a les persones majors, i a vegades coneguda com a " T'ai chi " als països occidentals que no estan familiaritzats amb el wushu. Aquesta forma de wu-shu és una recopilació moderna basada en l'estil Yáng (杨) de Taijiquan, però incloent també els moviments dels estils Chén (陈), Wú (吴), Wǔ (武) i Sūn (孙). El Taiji contemporani competitiu és diferent de l'estil tradicional, ja que sol implicar postures difícils d'equilibri, salts i salts amb trepitjo. El Tai ji modern competitiu requereix un bon equilibri, flexibilitat i força.
Armes curtes miniatura|Un dao, com es veu al wu-shu contemporani. Dao (刀 o un ganivet) es refereix a qualsevol espasa/sabre corb d'un sol costat. Aquesta rutina de wu-shu és un mètode de Changquan per a utilitzar un dao en forma de fulla de salze retallat (柳叶 刀).
Nandao (ganivet Estil 南 刀 o el sud) es refereix a una rutina realitzada amb una espasa d'un tall de fulla corba basat en les tècniques de Nanquan. L'arma i les tècniques sembla estar basat en les espases de papallona de Yongchunquan, un estil del sud conegut. En la forma de wu-shu, la fulla s'ha allargat i canviat de manera que només s'utilitza una en lloc d'un parell. Aquest esdeveniment va ser creat en 1992.
Jian (剑 o una espasa de doble tall) es refereix a qualsevol espasa de fulla de doble tall, però aquesta forma de wu-shu és un mètode Changquan per a utilitzar el jian.
Taijijian (太极 剑 o arma de doble tall de Taiji) és un esdeveniment usant el jian basat en mètodes de Taijiquan jian tradicionals.
Armes llargues Gun (棍 o garrot) es refereix a un garrot llarg (fet en fusta de cera blanca) tan alt com la nina d'una persona que ho utilitza dempeus amb els braços estesos cap amunt, però aquesta forma de wu-shu és un mètode Changquan d'usar el garrot de fusta de cera blanca.
Nangun (南 棍 o garrot del sud) és un mètode de Nanquan per a utilitzar el garrot. Aquest esdeveniment va ser creat en 1992.
Qiang (枪 o llança) es refereix a una llança flexible, amb pèl de cavall vermell unit a la punta de la llança, però aquesta forma de wu-shu és un mètode de Changquan d'utilitzar el qiang.
Altres rutines de taolu La majoria de les rutines utilitzades en l'esport són noves recopilacions, modernitzades de les rutines tradicionals. No obstant això, les rutines preses directament dels estils tradicionals, inclòs els estils que no són part dels esdeveniments estàndard, es pot realitzar en la competència, sobretot a la Xina. Aquestes rutines generalment no cullen tants punts com les seves contraparts modernes, i es realitzen en esdeveniments separen dels esdeveniments de rutina obligatòries. Entre aquestes, les rutines més comunes inclouen:
Baguazhang (八卦 掌) – Palma de Vuit Trigrames Bajiquan (八极拳) – Puny/Boxa de Vuit Extrems Chaquan (查 拳) – Puny/Boxa Cha Changquan (长拳) – Puny Llarg Chuojiao (戳 脚) – peus empenyent Di Tang Quan (地 躺 拳) – Puny/Boxa Propensa a la terra Fanziquan (翻 子 拳) – Puny/Boxa de caiguda Houquan (猴拳) – Puny/Boxa de mico Huaquan (华 拳) – Puny/Boxa Hua Nanquan (南拳) – Puny/Boxa del Sud Paochui (炮 捶) – Golde de Canó Piguaquan (劈挂 拳) – Puny/Boxa de Chop-Hitch Shequan (蛇 拳) – Puny/Boxa de Serp Tantui (弹腿) – Cama de Primavera Tanglanquan (螳螂拳) – Puny/Boxa del Pregadeu religiós Tongbeiquan (通 背 拳) – Puny/Boxa a través de l'esquena