El Combahee River Collective (en català: Col·lectiu del riu Combahee) va ser una organització feminista negra i lèsbica que va operar a Boston entre 1974 i 1980.Manning Marable, Leith Mullings, eds. Let Nobody Turn Us Around: Voices of Resistance, Reform, and Renewal, Combahee River Collective Statement, Rowman and Littlefield, 2000, , p524 Principalment coneguda per la seva declaració de principis, Combahee River Collective Statement (Declaració del Col·lectiu del riu Combahee)Texto completo de la declaración: Documento Combahee River Collective Statement un document clau per a la història del feminisme negre contemporani i el desenvolupament de conceptes d'identitat com els que utilitzaven les organitzacions polítiques i els teòrics socials.M. E. Hawkesworth, Maurice Kogan. Encyclopedia of Government and Politics, 2nd ed. Routledge, 2004, p577Harriet Sigerman. The Columbia Documentary History of American Women Since 1941, Columbia University Press, 2003, p316 https://catarsimagazin.cat/la-declaracio-del-collectiu-del-riu-combahee-40-anys-despres/
Principis a la NBFO L'escriptora Barbara Smith i altres delegades que van assistir al primer congrés regional (1973) de la National Black Feminist Organization (NBFO, en català: Organització Nacional del Feminisme Negre) a Nova York, van realitzar el treball preliminar pel Combahee River Collective amb els seus esforços per construir una secció de la NBFO a Boston.Angela Bowen. Combahee River Collective, Encyclopedia of Lesbian, Gay, Bisexual and Transgender History in America, October 2005 issueBettye Collier-Thomas, Vincent P. Franklin. Sisters in the Struggle: African American Women in the Civil Rights Movement, NYU Press, 2001, p292
En el seu assaig de 2001 From the Kennedy Commission to the Combahee Collective, la historiadora i professora d'estudis afroamericans Duchess Harris afirma que al 1974 el col·lectiu de Boston es va adonar que el seu punt de vista sobre el canvi social era més radical que el de la NBFO, i com a conseqüència el grup va decidir establir-se pel seu compte com Combahee River Collective.Harris, Duchess. From the Kennedy Commission to the Combahee Collective, in Sisters in the Struggle" eds: Collier-Thomas et al., New York University Press, 2001, , p294 Les membres del col·lectiu, especialment Barbara Smith i Demita Frazier, creien que era crític que l'organització s'orientés cap a les necessitats de les lesbianes negres, a més d'organitzar-se en representació de les feministes negres.
Nom del col·lectiu El nom del col·lectiu va ser suggerit per Barbara Smith que volia nomenar al col·lectiu en honor d'un esdeveniment històric significatiu per a les dones afroamericanes. El nom commemora una operació militar planejada i liderada per Harriet Tubman el 2 de juny de 1863 al riu Combahee, un riu d'aigües negres de la regió de Port Royal a Carolina del Sud. L'acció va alliberar a més de 750 esclaus, en l'única campanya militar de la història dels Estats Units planejada i dirigida per una dona.Anne C. Herrmann, Abigail J. Stewart. Theorizing Feminism: Parallel Trends in the Humanities and Social Sciences, Westview Press, 2001, , p29 Aquest succés era conegut per Smith per un exemplar del llibre Harriet Tubman, Conductor on the Underground Railroad d'Earl Conrad.
Desenvolupament de la declaració La declaració del Col·lectiu del riu Combahee va ser desenvolupada per «un grup de feministes negres […] involucrades en el procés de definir i aclarir la nostra política, mentre […] es realitza treball polític amb el nostre propi grup i en coalició amb altres organitzacions i moviments».Combahee River Collective, "A Black Feminist Statement," en Capitalist Patriarchy and the Case for Socialist Feminism, ed. Zillah R. Eisenstein.
Les membres del col·lectiu van descriure haver tingut un sentiment d'haver creat alguna cosa que no havia existit prèviament. Demita Frazier va descriure els inicis del col·lectiu com al d'un «pastís sense recepta», en el sentit que les dones involucrades havien de crear des de zero el sentit i el propòsit del grup.Smith, Barbara. Doing it from Scratch: The Challenge of Black Lesbian Organizing, in The Truth that never Hurts: Writings on Race, Gender and Freedom, ed: Barbara Smith, Rutgers University Press, , p172 En l'assaig de Barbara Smith de 1995 Doing it from Scratch: The Challenge of Black Lesbian Organizing (en català: Començar de zero: el desafiament de l'organització lèsbica negra), que pren prestada la declaració de Frazier, es descriuen les activitats inicials del col·lectiu com a la «creació de consciència i treball polític sobre multitud de temes», juntament amb la construcció de «xarxes d'amistat, comunitat i una rica cultura de dones negres on no havia existit abans.»
Procés d'escriptura de la declaració A mitjans de la dècada de 1970, les membres del Combahee River Collective es reunien al centre per a dones de Cambridge (Massachusetts).Grant, Jaime M. (ed: Bonnie Zimmerman), Lesbian Histories and Cultures, Routledge, p184 El col·lectiu va organitzar retirs pel nord-est dels EUA entre 1977 i 1979 per discutir temes de preocupació del feminisme negre. L'escriptora Alexis De Veaux, biògrafa de la poeta Audre Lorde, va comentar que l'objectiu d'aquests retirs era «institucionalitzar el feminisme negre» i desenvolupar «una separació ideològica amb el feminisme blanc», a més de discutir «les limitacions de la fixació del feminisme blanc amb la preeminència del gènere com a opressió.».De Veaux, Alexis. Warrior Poet: A Biography of Audre Lorde,W. W. Norton & Company, 2004 , p218
El primer 'retir del feminisme negre' es va realitzar al juliol de 1977 a South Hadley. El seu objectiu era avaluar l'estat del moviment, compartir informació sobre el treball polític de les participants, i parlar sobre les possibilitats i els problemes per organitzar a les dones negres. «Vint feministes negres […] van ser convidades i se'ls va demanar que portessin còpies d'alguns escrits rellevants per al feminisme negre (articles, pamflets, periòdics, els seus propis treballs creatius…) per compartir-los amb el grup. Barbara Smith, Demita Frazier i Beverly Smith, que havien organitzat els retirs, esperaren que aquests proporcionarien estímul polític i rejoveniment espiritual.»
El segon retir es va realitzar al novembre de 1977 a Franklin Township, Nova Jersey; i el tercer i el quart es van programar per al març i juliol de 1978. «Després que aquests retirs es realitzessin es va animar a les participants a escriure articles sobre la dona del tercer món per Conditions, una revista editada per Lorraine Bethel i Barbara Smith.» La importància de la publicació es va ressaltar en el cinquè retir, realitzat al juliol de 1979, i el col·lectiu va discutir contribuir amb articles de temàtica històrica lèsbica per a dues revistes, Heresies i Frontiers.
«Les participants en el sisè retir […] van discutir articles de l'exemplar de maig/juny de 1979 de The Black Scholar titulats col·lectivament El debat del sexisme negre [...]. A més, van discutir de la importància d'escriure per Essence per recolzar un article del número de setembre de 1979 titulat "Sóc lesbiana", de Chirlane McCray, que […] va ser membre de Combahee».
El setè retir es va realitzar a Washington D.C., al febrer de 1980. La declaració final es va basar en aquesta discussió del col·lectiu i va ser redactada per les activistes Smith, Frazier i Smith.
Impacte polític, social i cultural de la declaració La declaració del col·lectiu del riu Combahee és considerada dels documents més rellevants i convincents produïts pel feminisme negre, i Harriet Sigerman, autora de The Columbia Documentary History of American Women Since 1941 qualifica les solucions que proposa la declaració per als problemes socials com la discriminació racial i sexual, l'homofòbia i la política classista de «polifacètiques i interconnectades».Harriet Sigerman. The Columbia Documentary History of American Women Since 1941, Columbia University Press, 2003, pp316–317
M. E. Hawkesworth i Maurice Kogan es refereixen a aquesta declaració en la seva obra Encyclopedia of Government and Politics com «el que amb freqüència es veu com a la declaració definitiva respecte a la importància de la política d'identitat, particularment per a la gent la identitat de la qual està marcada per múltiples opressions entrellaçades.»
S'acredita a Smith i al Combahee River Collective l'encunyació del terme política d'identitat, que la van definir com «una política que sorgeix de les nostres experiències materials objectives com a dones negres».Harris, Duchess. From the Kennedy Commission to the Combahee Collective: Black Feminist Organizing, 1960–1980, en Sisters in the Struggle: African American Women in the Civil Rights-Black Power Movement, eds: Bettye Collier-Thomas, V. P. Franklin, NYU Press, 2001, , p300 En el seu assaig From the Kennedy Commission to the Combahee Collective: Black Feminist Organizing, 1960–1980, Duchess Harris reconeix els mèrits de «les expressions polítiques plurals de les feministes negres en el Combahee River Collective, definint la naturalesa de la política d'identitat en la dècada dels 1980 i 1990, i desafiant a les primeres apel·lacions i doctrines "existencialistes"».
El col·lectiu va desenvolupar una anàlisi multidimensional que reconeix una simultaneïtat d'opressions, i rebutja classificar les opressions segons la raça, la classe i el sexe.Thompson, Becky. 'A Promise and a Way of Life: White Antiracist Activism', University of Minnesota Press, , p148 Segons l'escriptora i acadèmica Angela Davis, aquesta anàlisi estava influenciada pels moviments inicials del marxisme negre i el nacionalisme negre, i era de naturalesa antiracista i anticapitalista.Davis, Angela. 'The Angela Y. Davis Reader', John Wiley, , 1998, p313.
Declaració del Col·lectiu del Riu Combahee (1977) Opressions entrellaçades La declaració estableix «el compromís per lluitar activament contra l'opressió racial, sexual, heterosexual i de classe» i descriu la seva tasca especial com «al desenvolupament de l'anàlisi i la pràctica integrats basats en el fet que els principals sistemes d'opressió estan entrellaçats». Concloent que:«la síntesi d'aquestes opressions crea les condicions de les nostres vides».
Alliberament de les dones negres El col·lectiu va recalcar la creença fonamental i compartida que les dones negres són inherentment valuoses i que el seu alliberament és una necessitat no associat a les de ningú més, sinó per la seva pròpia necessitat com a persones autònomes; i expressen un compromís especial per treballar en aquestes lluites en les quals la raça, el sexe i la classe són factors simultanis d'opressió.
Importància del feminisme negre El grup veia al feminisme negre com el moviment polític lògic per a combatre les opressions múltiples i simultànies que afecten a totes les dones negres; i creia que «la política més profunda i potencialment radical ve directament de la nostra pròpia identitat.»
La declaració descriu «el feminisme negre contemporani com a resultat d'incomptables generacions de sacrifici personal, militància, i treball de les nostres mares i germanes, com ara Sojourner Truth, Harriet Tubman, Frances E. W. Harper, Ida B. Wells Barnett i Mary Church Terrell, (a més de milers i milers de dones desconegudes).» El treball d'aquestes hauria estat ocultat «per les forces reaccionàries externes, el racisme i l'elitisme del moviment feminista».
Problemes per organitzar a les feministes negres