Level 42 són una banda anglesa formada a l'Illa de Wight el 1979. Van tenir diversos èxits al Regne Unit i a tot el món durant els anys vuitanta i noranta.
El seu senzill més reeixit al Regne Unit va ser «Lessons in Love», que va arribar al número tres de la llista dels senzills del Regne Unit i al número 12 al gràfic dels Estats Units Billboard Hot 100, després del seu llançament el 1986. El single anterior, «Something About You», va ser llur single més reeixit als Estats Units, i va aconseguir el número 7 del gràfic de Billboard Hot 100.
Després de molt èxit com a banda d'estudi en directe i en la dècada de 1980, el perfil comercial de Level 42 va disminuir durant els primers anys 90 després d'una sèrie de canvis de personal i de canvis musicals. Després de dissoldre's el 1994, la banda es va reformar el 2001.
Història 1979–1980: Prehistòria i formació Mark King i els germans Gould (Phil i Rowland, aquest últim conegut generalment amb el sobrenom de "Boon") van ser tots criats a l'Illa de Wight i van tocar junts en diverses bandes durant la seva adolescència. Phil Gould va estudiar a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on va conèixer al teclat Mike Lindup en un curs de percussió. Els dos músics van trobar que compartien herois musicals: Miles Davis, John McLaughlin, Keith Jarrett i Jan Hammer.
Cap al 1979, Phil Gould i Mark King estaven amb seu a Londres i es van implicar en el projecte pop de Robin Scott, amb el simple nom d'M. Mentre treballaven amb M, van congeniar amb el teclista afro-francès Wally Badarou, que tocava sintetitzador en la cançó número u dels Estats Units de M " Pop Muzik ". A finals de 1979, Phil Gould va presentar mútuament en Mark King i Mike Lindup, i tots van començar a tocar junts en sessions d'assajos fetes per gust, sense planificació, desenvolupant el seu propi estil de fusió jazz-funk. El guitarrista original de la banda en desenvolupament va ser Dominic Miller (més tard es va trobar amb la fama tocant amb Sting), però va ser substituït per Boon Gould, quan va tornar a treballar als Estats Units.
Inicialment, els papers instrumentals eren flexibles, amb Boon Gould també tocant la guitarra baixa i el saxofon i Lindup duplicant els teclats i la bateria. Mark King era principalment un baterista (tot i que també tocava guitarra), però recentment havia venut el seu kit de bateria per pagar el transport de tornada al Regne Unit després d'un malaurat projecte europeu. Phil Gould i Boon Gould van establir-se (respectivament) com el bateria i el guitarrista més complets del quartet; King va optar per aprendre la guitarra baixa com a alternativa. En aquell moment, King treballava en una botiga de música de Londres. Un músic molt flexible i àgil aprenent, havia observat les exhibicions dels intèrprets visitants de funk americans fent la tècnica de la guitarra baixa "thumb-slap", tot desenvolupant el seu estil en qüestió de setmanes.
La banda en gestació (en aquell moment, completament d'execució instrumental) va prendre el nom Level 42 i es va establir en una formació de treball amb King (guitarra baixa, percussió), Lindup (teclats, percussió), Boon Gould (guitarra, saxofon) i Phil Gould (bateria). El nom de la banda és una referència a la novel·la The Hitchhiker's Guide to the Galaxy de Douglas Adams, en la qual "42" és la resposta a "la pregunta final de la vida, l'univers i el tot". Havent mantingut els llaços musicals amb Wally Badarou, Phil Gould i Mark King el van acomboiar a treballar amb Level 42. Tot i que mai es va unir formalment a la banda, Badarou es convertiria en un cinquè membre en tots els aspectes: co-escriptura de cançons, interpretació de teclats i sintetitzadors en l'estudi i en coproducció dels discos.
1980–1983: àlbums inicials (Level 42, The Early Tapes, The Pursuit of Accidents) Després que se'ls veiés junts, Level 42 va ser convidat a signar a Elite Records (una petita discogràfica independent) el 1980. També se'ls va animar a participar en la música vocal. Després d'haver considerat la contractació d'un cantant, el grup es va decidir a donar a King i Lindup el paper vocal. Els dos homes van desenvolupar un estil complementari, amb el falset de Lindup freqüentment utilitzat per a harmonies i cors, mentre que el profund tenor de King definia els versos (tot i que Lindup també cantaria cançons senceres de la seva autoria). Les lletres foren escrites generalment pels germans Gould mentre King, Badarou i Lindup es concentraven en la música de Level 42.
El senzill d'Elite Records "Love Meeting Love" va fer parar l'atenció de Polydor Records en la banda, amb els qui va signar el seu segon contracte de gravació. El 1981, van llançar el seu primer senzill de Polydor, "Love Games", que es va convertir en un èxit del Top 40 radiofònic. Després van tallar el seu àlbum debut aclamat per la crítica, que va ser un èxit immediat arreu d'Europa.
La banda es va establir ràpidament com a favorita dels concerts a l'escena britànica i europea del jazz-funk, per mor de l'experiència musical i les habilitats interpretatives dels quatre membres. Polydor va capitalitzar l'èxit de la banda publicant un segon àlbum, Early Tapes a darreries del mateix any. Es tractava d'una recopilació de material del període Elite Records (també es coneix el segon àlbum amb un nom alternatiu, Strategia).
El 1982, Level 42 va publicar el seu tercer àlbum The Pursuit of Accidents. Aquest va ser un nou desenvolupament de la fórmula de Level 42, mantenint les seves habilitats instrumentals de jazz-funk i estil, però també experimentant amb cançons pop. Sengles senzills de l'àlbum - "Weave Your Spell" i "The Chinese Way" - es van classificar en les llistes d'èxit. Aquest últim, en particular, es va alçar més amunt en els llistats i va aconseguir per a la banda un públic molt més ampli que abans.
1983–1985: Avançant cap al pop (Standing in the Light i True Colors) Un quart àlbum, Standing in the Light, va ser llançat el 1983. Produït per Larry Dunn i Verdine White (de Earth, Wind & Fire), aquest àlbum va començar una nova era per a la banda, sent menys experimental i menys jazzístic que els lliuraments anteriors. Els va proporcionar el seu primer èxit Top 10 britànic, "The Sun Goes Down (Living It Up)". Destaca que l'àlbum no presenta temes instrumentals, la banda se centra ara en les cançons. (no llançarien un altre tema instrumental en cap l'àlbum fins al Staring at the Sun, de 1988).
L'àlbum de 1984 True Colors va continuar el desenvolupament de la banda allunyant-se del jazz funk directe, desviant estilísticament el funk, el power pop, el rock de mig ritme i les balades malenconioses. Va originar els senzills "The Chant Has Begun" i "Hot Water". Aquest últim va ser un èxit del Top 20 a Gran Bretanya i el top 5 dels Països Baixos on la banda es va fer popular (la cançó va arribar també al número 7 a Bèlgica). Durant el mateix any, Mark King va llançar el seu primer àlbum en solitari Influences, en el qual va tocar la majoria dels instruments (amb una aparició com artista convidat de Drummie Zeb d'Aswad i amb Lindup convidat als teclats addicionals).
En aquest moment, Level 42 era conegut pel seu poder com a banda en viu (presentada a l'àlbum doble en directe A Physical Presence de 1985). Per als concerts en viu, la banda va afegir el saxofonista Krys Mach, que va girar amb el grup des de 1984 fins al 1988 i va contribuir a alguns enregistraments d'àlbums.
1985–1987: fama mundial (World Machine i Running in the Family) i escissió de la formació original miniatura|Mark King -baix i percussió- a l'entrada d'un hotel de San Francisco, Califòrnia (gener 1986) Per aquesta època, la banda estava ben establerta en el seu so principal pop / R&B, com es demostra en el seu proper àlbum d'estudi, World Machine, llançat posteriorment el 1985. L'hàbil execució de baix de King i els ritmes maquinaris dels teclats de Lindup i Badarou eren com a plantilles de cançons pop com ara "Something About You" i "Leaving Me Now", que van ser tots dos Top 20 del Regne Unit (ensems Top 40 dels Països Baixos).
Significativament, "Something About You" també va ser el primer (i únic) Top 10 dels Estats Units l'any següent; també assolint el Top 5 de Canadà i el Top 20 d'Itàlia i Nova Zelanda. "Leaving Me Now" va ser el segon èxit d'aquest àlbum, que va assolir el número 15 del Regne Unit, però va tenir menys èxit a Europa. Els elements d'arrels musicals del grup Level 42 encara es podrien trobar al funky "Coup d'État" i "Dream Crazy" de la versió britànica de l'àlbum, així com una llarga pista instrumental anomenada "Hell", que també es va gravar durant les sessions de World Machine (aquesta darrera pista no va veure la llum del mercat musical fins a principis dels anys 2000 com a descàrrega MP3 al Napster original). miniatura|Phil Gould, bateria de L42 en San Francisco, gener de 1986 World Machine va obtenir crítiques positives per part de la crítica, amb el periodista d'AllMusic William Cooper, en una crítica retrospectiva, descrivint-la com "un dels àlbums pop més fins de mitjans dels anys 80". Durant la gravació de l'àlbum, les tensions entre Phil Gould i Mark King van començar a aparèixer sobre la direcció musical, la producció i la seva relació personal. Aquest xoc va provocar que Gould deixés la banda durant una setmana. El bateria d'Allan Holdsworth, Gary Husband, es va plantejar com a possible reemplaçament, però la disputa de Gould i King es va reparar posteriorment i el grup va continuar gaudint del seu principal èxit fins a la data.
Llançat a principis de 1986 (i inicialment gravat per mantenir el ritme de posicions en les llistes europees de la banda mentre la banda girava pels Estats Units), "Lessons in Love" va ser un èxit internacional i es va convertir en el "singuel" més venut de Level 42. Permeté aconseguir a la banda el seu primer número u a Dinamarca, Alemanya, Suïssa i Sud-àfrica, augmentant considerablement la popularitat de la banda. També va situar-se al número 2 a Itàlia, Països Baixos i Suècia, número 3 al Regne Unit i Irlanda, número 4 a Àustria, núm. 10 a Noruega, núm. 12 als EUA el 1987, núm. 18 a Nova Zelanda i núm. 22 a França).
"Lessons in Love" es va convertir en el senzill principal de l'àlbum Running in the Family de 1987, que es va enregistrar per aprofitar-ne l'embranzida. Amb la banda ara en el punt àlgid del seu èxit, l'àlbum va afegir més brillantor al so pop polit de Level 42 (tot i afegir la inquietud de Phil Gould). Altres senzills de l'àlbum van continuar i es van basar en el perfil existent de la banda: "To Be With You Again" (núm. 6 als Països Baixos i a Irlanda), la balada "It's Over" (núm. 3 a Irlanda i núm. 7 als Països Baixos) i la pista del títol Running In The Family que hi donava títol (núm. 1 a Dinamarca, núm. 3 als Països Baixos, núm. 4 a Irlanda, núm. 5 a Suïssa, núm. 7 a Noruega i núm. 9 a Nova Zelanda). L'àlbum en si va ser un gran èxit internacional, arribant al Top 10 de nombrosos països.
Ja com un dels grups líders britànics, Level 42, va tocar al concert del Prince's Trust el juny de 1987, amb Eric Clapton a la guitarra principal per a una interpretació de "Running in the Family". King i Lindup també van actuar amb artistes com Ben E. King a "Stand By Me", George Harrison i Ringo Starr a "While My Guitar Gently Weeps".