miniatura|Estructura A-3 a CeibalSharer & Traxler 2006 p. 520. miniatura|Estela 11 a Ceibal El Ceibal, també conegut com a Ceibal (o Seibal, en anglès i alemany), és un jaciment arqueològic de la civilització maia del període clàssic, situat a la vora del riu La Pasión al departament de Petén, a Guatemala. Era la ciutat maia més gran de la conca del riu La Pasión.Sharer & Traxler 2006 p. 520.
La seua ocupació poblacional es remunta al període preclàssic i s'estén fins al clàssic terminal, amb un parèntesi significatiu.Sharer & Traxler 2006 p. 520.Kelly 1996, p. 154. La fase principal del seu poblament data del preclàssic tardà (400 ae) i continuà amb un declivi poblacional en el clàssic primerenc (200-600 de).
Ceibal es recuperà en el clàssic terminal, immediatament abans del seu abandó definitiu, i assolí un segon auge al voltant del 830 al 890 de,Sharer & Traxler 2006 p. 520. amb una població de 8.000 a 10.000 habitants.Sharer & Traxler 2006, p. 689Kelly 1996, p. 154. Les dates gravades a les esteles de Ceibal són inusualment tardanes, i encara es dedicaren monuments després que el col·lapse maia del període clàssic havia afectat la major part de la zona del Petén.Tourtellot & González 2005, p. 61. Molts dels monuments tardans de Ceibal mostren la influència artística del centre de Mèxic i de la regió costanera del golf de Mèxic.
Després de la catastròfica derrota que la ciutat sofrí al 735 per Dos Pilas, la capital del regne proper de Petexbatún, i la consegüent destrucció de monuments esculpits, es perdé també la història primerenca del lloc.Schele & Mathews 1999, p. 177. Ceibal fou reduït a un estat vassall fins a la destrucció del Regne de Petexbatún a la fi del s. .Sharer & Traxler 2006 p. 520. Amb l'arribada de Wat'ul Chatel des d'Ucanal, situat a l'est, s'instal·là una nova elit a Ceibal l'any 830 de, revitalitzant el lloc fins a inicis del s. , més enllà del col·lapse maia que havia afectat la major part de la zona.Sharer & Traxler 2006, p. 524.
Etimologia Ceibal és una paraula espanyola que significa 'lloc amb moltes ceibes' i es refereix al nom d'un campament fuster situat prop de les ruïnes en el moment del seu descobriment. Les publicacions en alemany i anglés solen utilitzar el nom de Seibal. Aquest canvi ortogràfic s'originà amb una publicació de Teoberto Maler al 1908, que utilitzà una forma germànica amb una essa inicial.Coe 1999, p. 9.Kelly 1996, p. 154.Schele & Mathews 1999, p. 175.Peabody Museum of Archaeology and Ethnology (1).
Ubicació Ceibal fou construït sobre penya-segats, a 100 m per sobre del riu La Pasión, un important afluent del riu Usumacinta.Sharer & Traxler 2006 p. 520.Tourtellot & González 2005, p. 60. Prop de 100 km aigües avall, el riu Pasión s'uneix al Salinas per formar l'Usumacinta, que flueix cap al nord al golf de Mèxic.Smith 1968, p. 82. El lloc es troba al nord de Guatemala, al departament de Petén, a 16 km a l'est de la ciutat de Sayaxché. Ceibal és a 27 km a l'est de Dos Pilas, l'antiga ciutat maia del clàssic tardà, i a 100 km al sud de Tikal.Martin & Grube 2000, p. 58 El llac Petén Itzá és a 60 km al nord de les ruïnes.
Ceibal es troba enmig de boscs tropicals, en una plana de terra calcària amb un terreny ondat i pla de manera intermitent.Smith 1968, p. 82.
Població Hi ha una mitjana de 436 estructures per km² al centre del lloc, i unes 244 estructures/km² en la perifèria.Sharer & Traxler 2006, p. 686. En el seu apogeu, en el preclàssic tardà, Ceibal tindria una població total de quasi 10.000 habitants, dels quals 1.600 vivien el centre del lloc i 8.000 en la perifèria.Sharer & Traxler 2006, p. 688. En el clàssic primerenc, la població sofrí un sever declivi, i sembla que la població caigué un 34% de la població màxima.Sharer & Traxler 2006, p. 690.Sharer & Traxler 2006, p. 689 En el clàssic tardà i terminal la població augmentà fins a un 85% del seu nivell del preclàssic tardà, un creixement demogràfic que sembla haver ocorregut sobtadament i que s'estengué a totes les parts del lloc, possiblement com a resultat de l'arribada de refugiats d'altres llocs al voltant del 830.Tourtellot & González 2005, p. 73.Webster 2002, p. 278. Això fou seguit per una davallada de la població en el postclàssic primerenc (900-1200 de) fins al 14% del nivell poblacional del preclàssic; poc després s'abandonà definitivament el lloc.
Governants coneguts S'ha pogut identificar aquests governants: NomTítol o àliesRegnatYich'aak B'alam"Arpa de jaguar"c.735–747+Martin & Grube 2000, p. 61, 63.Ajaw B'otGovernant D, Ah-Bolon-AbtaTourtellot & González 2005, p. 68.771–?Sharer & Traxler 2006, p.409Wat'ul ChatelTourtellot & González 2005, p. 68-9.Aj B'olon Haab'talSharer & Traxler 2006, p. 524.830–889+totes les dates són d. C.
Història L'ocupació poblacional del lloc es remunta al preclàssic mitjà; disminueix en el preclàssic tardà fins al clàssic primerenc, amb una nova expansió en el clàssic terminal tardà, abans de ser abandonat per complet.
Preclàssic Ceibal es poblà en el preclàssic, al voltant del 900 ae. Arribà al poblament màxim en el preclàssic tardà, al voltant del 200 ae. La ceràmica trobada en els nivells més profunds del lloc daten del preclàssic mitjà i pertanyen a la fase Xe de la zona oriental del Petén, de la qual se sap molt poc. Un dipòsit cruciforme a l'estil olmeca, el contingut del qual era un sagnador i fulles de destrals de jade, és semblant als trobats a l'àrea nuclear olmeca de la zona costanera del golf de Mèxic, i és probable que aquests objectes foren fabricats a La Venta. Aquest dipòsit data del 900 ae.Schele & Mathews 1999, p. 176.Sharer & Traxler 2006, p. 288-9Coe 1999, p. 54.Sharer & Traxler 2006, p. 202.Adams 1996, p. 82.
El primer assentament en el preclàssic mitjà es limitava principalment al Conjunt A. En el preclàssic tardà, després del 300 ae, l'assentament s'anà ampliant per incloure el Conjunt D. A la fi del preclàssic tardà (o Protoclàssic), Ceibal tingué una caiguda poblacional que, fins ara, no té explicació.Smith 1968, p. 82.Smith 1968, p. 84.
Clàssic primerenc Durant el clàssic primerenc, la decadència, que s'havia iniciat en el preclàssic tardà per raons desconegudes, continuà fins al punt que el lloc fou pràcticament abandonat al voltant del 300 de.Smith 1968, p. 84.Schele & Mathews 1999, p. 176.
Clàssic tardà Ceibal ressorgí en el clàssic tardà, amb una expansió de l'ocupació poblacional vinculada a la gran ciutat de Tikal.Martin & Grube 2000, p. 227. Al voltant del 650 de, nous habitants es traslladaren a la ciutat per fundar un nou regne.Schele & Mathews 1999, p. 176. Se'n feren noves construccions en els conjunts A i D, amb un èmfasi particular en el Conjunt D que esdevingué una part important del centre cerimonial.Smith 1968, p. 84. Tots els monuments erigits pels governants responsables d'aquesta nova ocupació en el clàssic tardà foren desfigurats quan la ciutat sofrí una derrota catastròfica al s. .Schele & Mathews 1999, p. 177.
La primera referència a Ceibal en inscripcions glífiques es trobà a l'Estela 15 de Dos Pilas, i data del 13 d'octubre de 721; diu que Ceibal s'involucrà en la guerra de llarga durada entre les grans ciutats de Tikal i Calakmul i els seus respectius aliats i vassalls. Dos Pilas era una ciutat recentment fundada per Tikal a la zona del Petexbatún, per tal d'exercir control sobre el riu La Pasión, una estratègia que fracassà quan Calakmul prengué el control del regne incipient.Schele & Mathews 1999, p. 176-177.
Derrota miniatura|Part del relleu a l'Estela 16 de Dos Pilas, amb el glif emblema de Ceibal i la cara de Yich'aak B'alam L'any 735 Ucha'an K'in B'alam, tercer rei de Dos Pilas, atacà Ceibal i capturà Yich'aak B'alam. El rei captiu no fou executat, sinó més aviat esdevingué vassall del seu més poderós veí.Sharer & Traxler 2006 p. 520.Martin & Grube 2000, p. 58, 61. Coe 1999, p. 130.Schele & Mathews 1999, p. 177. Per celebrar la victòria sobre Ceibal, Ucha'an K'in B'alam alçà monuments a Dos Pilas, Aguateca i Ceibal. A l'Estela 2 d'Aguateca Yich'aak B'alam és representat sota els peus d'Ucha'an K'in B'alam.Sharer & Traxler 2006, p. 407. A Ceibal es construí una escalinata glífica per marcar el nou estatus de la ciutat com a vassalla de Dos Pilas. Ucha'an K'in B'alam ordenà també la destrucció dels glifs en els monuments anteriors de Ceibal; algunes inscripcions trobades a Dos Pilas i Aguateca fan esment de la destrucció dels glifs que representaven la història prèvia de Ceibal, amb frases com "destruïren l'escriptura" i "tallaren l'escriptura de les estàtues que s'havien fet".
Yich'aak B'alam continuà governant Ceibal com a vassall de K'awiil Chan K'iinich, el següent rei de Dos Pilas, que presidí els ritus a Ceibal els anys 745 i 747.Sharer & Traxler 2006, p. 408. Ceibal tornà a ser independent a la fi del s. , després de la destrucció del Regne de Dos Pilas.Sharer & Traxler 2006 p. 520. Ajaw B'ot pujà al tron al 771, marcant la restauració de Ceibal com a capital d'un regne independent.Sharer & Traxler 2006, p. 409. Després del 800 de Ceibal caigué en un hiat de trenta anys durant el qual no s'hi erigiren nous monuments.Schele & Mathews 1999, p. 178.
Clàssic terminal esquerra|miniatura|Detall de l'Estela 11 de Ceibal: el rei Wat'ul ChatelTourtellot & González 2005, p. 66; Schele & Mathews 1999, p. 182. Amb la seua independència començà un nou període d'auge, afavorit per la situació a la vora del riu La Pasión, una important ruta comercial; durant un període breu Ceibal fou una capital regional prominent. L'arquitectura i la ceràmica que daten d'aquesta època demostren els vincles amb el nord de la península de Yucatán i la costa del golf de Mèxic.Sharer & Traxler 2006, p. 521. Les 17 esteles esculpides entre els anys 849 i 889 mostren una barreja d'estils maies i forans, entre ells un senyor amb una màscara amb bec que representa Ehecatl, la deïtat del vent del centre de Mèxic, amb una banderola de discurs a l'estil mexicà eixint-li de la boca. Algunes esteles tenen una afinitat estilística amb els murals pintats de Cacaxtla, un lloc al centre de l'estat mexicà de Tlaxcala. Aquest estil híbrid sembla indicar que els nous governants de Ceibal eren nobles maies que s'adaptaren a les condicions polítiques canviants, adoptant una mescla de símbols procedents de les terres baixes maies i del centre de Mèxic.Sharer & Traxler 2006, p. 522.Coe 1999, p. 154. Algunes esteles amb estil forà, fins i tot porten glifs calendàrics que no són maies. Els canvis que Ceibal experimenta en aquesta època estan associats amb el comerç al llarg del riu controlat pels chontals. Els maies chontals eren comerciants i guerrers procedents de la costa del golf de Mèxic, que mostra una barreja de les característiques de la cultura maia i d'altres cultures.Sharer & Traxler 2006, p. 528-9.
Els texts glífics de Ceibal indiquen que la revitalització de la ciutat fou patrocinada per una nova aliança de les ciutats d'El Caracol i Ucanal a l'est, dos indrets que encara no havien estat afectats pel col·lapse maia.Sharer & Traxler 2006, p. 522. És probable que tractaren de reobrir l'antiga ruta comercial sobre els rius La Pasión i Usumacinta i que se sentiren atrets per la ubicació de Ceibal a la vora del riu i les seues bones defenses naturals.Sharer & Traxler 2006, p. 522-3. La refundació de Ceibal es feu l'any 830 amb el governant Wat'ul Chatel com a vassall del rei Chan Ek' Hopet d'Ucanal.Sharer & Traxler 2006, p. 523. Al 849, el nou rei dedicà un nou edifici i esteles, supervisats pels reis Jewel K'awil de Tikal i Chan Pe de Calakmul. Wat'ul Chatel construí un nou temple amb estales, amb una disposició innovadora, al sud de la plaça Central del Conjunt A. L'Estructura A-3 es compon d'una piràmide radial baixa, els monuments esculpits de la qual tenen una disposició original.Schele & Mathews 1999, p. 179.