Dell Comics és una filial de l'editorial americana Dell Publishing fundada l'any 1921 per George T. Delacorte, Jr. Des de 1929, Dell Publishing s'interessa per l'edició de còmic però cal esperar a 1936 perquè es llanci verdaderament a aquest mercat en expansió quan publica . A finals dels anys 1930, l'editorial s'associa a i a The Walt Disney Company per publicar adaptacions i de les històries originals dels personatges de la Disney. Esdevé llavors un editor important. Altres heroi de dibuixos animats són més endavant també adaptats en còmics així com diversos films o sèries televisades. Fins als anys 1950, Dell Comics és el primer editor de còmics amb títols venent-se diversos milions d'exemplars com (més de per cada número l'any 1953).
Si no es toca la introducció del Comics Code, l'organització d'autocensura del còmic o la desaparició de la companyia de distribució no l'afecta, experimenta no obstant una contínua erosió de vendes a la segona meitat de la dècada de 1950, que es veu amplificada per la decisió d'augmentar el preu dels còmics de cosa que perjudica la salut de l'empresa. El 1962, Dell va experimentar una greu crisi, ja que el propietari dels drets d'adaptació de la va decidir trencar el contracte que la vinculava a Dell. Dell intenta mantenir-se comprant drets sobre les noves sèries i llançant sèries originals, però això no és suficient per mantenir els seus lectors. Incapaç de recuperar la dinàmica d'abans, Dell es converteix en un editor secundari. El 1973, Dell Publishing va decidir tancar aquesta divisió.
Dell Comics va publicar còmics de diferents gèneres, però són les seves adaptacions les que el van convertir en l'editor més important durant l'edat daurada i l'edat de plata dels còmics. Gràcies al seu còmic estrella , centenars de personatges van ser provats abans de tenir els seus propis còmics. A més, en els còmics publicats per Dell apareixen per primer cop personatges com Oncle Garrepa o Pogo de Walt Kelly. A més de les adaptacions d'animals antropomorfs, també va tenir èxit gràcies a les seves adaptacions de sèries de televisió de westerns, però també gràcies a personatges com Tarzan.
Història Origen L'any 1921, George T. Delacorte, Jr., un advocat que havia decidit d'abandonar el seu ofici per llançar-se a l'edició, funda Corte Publishing Company, Inc. una societat d'edició de pulps, publicacions de qualitat d'edició molt dolenta però amb preu de venda molt baix ja que costen generalment 10 cèntims de dòlar. L'any 1929, la societat és reanomena com i Delacorte decideix llançar una nova revista anomenada que és el primer setmanari americà en publicar únicament còmics. Per això signa un contracte amb Eastern Color Printing que des de 1924 s'ocupa del color dels còmics que es publiquen a la premsa. El 16 de gener de 1929 apareix doncs el primer número de , constituït únicament de sèries inèdites, al preu de 10 cèntims. A aquest preu, la publicació no és rendible i des del tercer número el seu preu passa a . La revista torna a a partir del , preu que manté fins al seu últim número, el 36, publicat el 16 d'octubre de 1930. Com aquesta revista té format tabloide, no és considerat com el primer sinó només com un dels precursors del format.
El 1933, el propietari de Eastern Color, es va dirigir a Dell Publishing per provar una nova experiència en l'edició de còmics. Després de l'èxit dels primers còmics gratuïts titulats i i els que va servir regal publicitari, Eastern té la intenció d'embarcar en l'edició de còmics, però necessita una base financera que li pot proporcionar Dell Publishing. Convençut de la idea, Delacorte s'associa a Eastern i el maig de 1934 es publica (amb data de portada juliol de 1934) que no es ven a les botigues de diaris sinó als minoristes de grans distribuïdors com Woolworth's al preu de 10 cèntims. Es publiquen 35 000 exemplars d'una primera prova i en un mes es venen tots. Tot i això, no convenç a Delacorte, que prefereix retirar-se de l'aventura i abandona Eastern Color per publicar , sèrie 2, a partir de maig de 1934 .
Primers còmics alt=couverture en couleur d'un comics montrant un couple en voiture ayant renversé un policier|miniatura|Portada del primer número de The Funnies, octubre 1936 Al febrer de 1936, Dell va canviar de política i va llançar el seu primer comic book real anomenat distribuït per American News Company. Igual que altres còmics de l'època, el contingut consta de reimpressions de tires de còmic com Dick Tracy de Chester Gould o de Frank King. Després vindrà una nova versió de , aquesta vegada en format de i el 1937 . Aquests tres còmics són preparats per Max Gaines, sovint considerat l'inventor del .
El 1938, Dell es va associar amb l'editorial per publicar obres per a joves els personatges dels quals són creacions de Disney. Aquesta associació a tres es desenvolupa per a la publicació de còmics en què els personatges de Disney fan aparicions recurrents. El principi de col·laboració és el següent: Dell té cura del finançament, Western de l'aspecte creatiu i de la impressió i és Western qui posseeix els drets d'edicions. Tot i això, aquest acord només es formalitza 29 novembre 1944. El document signat en aquesta data confirma la relació comercial entre les dues empreses que estava vigent des de diversos anys, però que només s'havia formalitzat amb un cop de mà. Així, el 1939, Dell llança un nou còmic titulat que difereix enormement dels altres còmics publicats en aquell moment. Ja no es tracta d'una antologia i cada número es dedica a un sol personatge que se suposa que atrau el lector més que els còmics. El títol apareix poques vegades a la portada. Els personatges sovint canvien d'un número a un altre i el ritme de publicació és important ja que molts còmics surten sovint el mateix mes, mentre que altres editors prefereixen una periodicitat bimestral o fins i tot mensualment per a creacions importants com Superman de National Comics, actual DC Comics. Així, els còmics de Four Color arriben als 1.354 números i permet veure si els personatges són prou populars per tenir els seus propis còmics. L'èxit d'aquesta fórmula és tal que permet a Dell prescindir de la publicitat durant més de deu anys.
La postguerra Període d'èxit Dell es converteix en l'editor més important de l'època i els seus còmics representen un terç de les vendes totals. El 1954, Dell ven més de 300 millions de còmics entre tots els títols, alguns dels quals se'n venen cada mes prop d'un milió de còpies. Cap d'aquests còmics narra les aventures dels superherois ni segueixen la moda d'històries de terror o criminals. Per contra, Dell apunta a un públic infantil i utilitza personatges dels dibuixos animats de Disney (dins de ) de Warner Bros. o de Walter Lantz. En aquests còmics es publiquen les aventures de l'ànec Donald i la seva família. Donald és, per primera vegada, l'heroi d'una aventura a l'octubre de 1942. Es publica en el nº9 de dibuixat per Carl Barks, que signa els seus primers còmics amb un personatge de la família dels ànecs. A octobre de 1947 Barks presenta en el nº178 la primera aventura en què apareix l'Oncle Garrepa. La família Duck no és l'única que s'utilitza en còmics d'animals antropomòrfics de Dell, ja que Mickey està present, i també altres personatges com Dumbo o Li'l Bad Wolf. A banda de les creacions de Walt Disney, les de Walter Lantz com Andy Panda o Woody Woodpecker, o les de la Warner Bros. (Bugs Bunny, ànec Daffy, etc.) també s'adapten sense assolir la qualitat de les produccions Disney. Dell també gaudeix d'èxit amb les seves adaptacions de pel·lícules i sèries de televisió. La primera adaptació d'un programa de televisió data de finals de 1949 i presenta les aventures del titella Howdy Doody.
Els còmics de Dell són els més reeixits, molt per davant dels de DC Comics, Timely o Fawcett Comics. Així, hereva titular de la , existent des del 1933, ven constantment més de 3 milions exemplars durant l'any 1953. Dell ven tant durant aquests anys que el juny de 1954, Walt Disney compra simbòlicament el còmic de 2,5 mil milions d'impressions de la companyia i el 1955, més de la meitat dels còmics publicats als Estats Units són publicats per Dell.
Subcomissió del Senat sobre delinqüència juvenil Els còmics, tot i el seu èxit, van ser aviat criticats per les associacions de pares i després de la guerra s'intensifica la lluita contra la suposada immoralitat del còmic. A la dècada de 1950, els còmics van ser acusats de molts mals, incloent-hi la delinqüència, especialment a les sèries de terror com les de la EC Comics o les policíaques com les de Lev Gleason Publications. Per jutjar aquesta qüestió, l'Estat Federal va decidir investigar i establir, el 1953, un subcomitè del Senat sobre delinqüència juvenil. Moltes persones són entrevistades entre abril i juny de 1954 inclosa Helen Meyer, vicepresidenta de Dell Comics. Ella nega totes les acusacions explicant que no tots els còmics són iguals i que els còmics publicats per Dell no s'assemblen en res als còmics de terror ni als còmics policials que són condemnats per associacions de pares. Dell només distribueix còmics infantils i els caràcters amb llicència no es poden utilitzar de manera que perjudiquin els propietaris. Helen Meyer presenta els còmics de Dell, condemna els d'altres editors però rebutja la participació de Dell en l'òrgan d'autocensura de la indústria del còmic creat abans que la subcomissió tregui les conclusions. De fet, acceptar participar en això significaria que tots els còmics, inclosos els de Dell, són similars i tenen els mateixos valors. Els còmics Dell, en lloc de portar el segell dels , porten a la contraportada un text que explica que els còmics de Dell no poden ser dolents per als seus fills. A la portada hi ha una frase pronunciada per Helen Meyer davant el subcomitè : « còmics Dell són bons còmics ".Els còmics Dell són bons còmics L'absència del segell de Comics Code no dificulta la circulació dels còmics i la American News Company continua distribuint-los. Dell va aconseguir no patir la crisi de la indústria del còmic arrel de la instauració del i les moltes fallides d'editors on l'horror o la policia eren el negoci. Aquestes desaparicions d'editorials impliquen les de diversos distribuïdors, cosa que comporta una concentració en aquest sector. Quan American News Company, que estava en una posició de monopoli en aquesta zona, també es veu obligada a deixar d'operar l'agost de 1955, molts editors han de trobar urgentment un reemplaçament i alguns no aconsegueixen superar aquesta nova crisi. Dell aleshores prefereix crear la seva pròpia companyia de distribució per als seus còmics i evitar dificultats.
Crisi i finalització