La bandera de França consta de tres pals verticals del mateix gruix: blau vora el pal, blanc el centre i roig a l'aire. És coneguda com a bandera tricolor (drapeau tricolore) per excel·lència. El disseny va ser adoptat durant la Revolució Francesa, com a resultat de combinar la bandera de París (roig i blau) amb la bandera reial (blanc), combinació que sovint s'atribueix al Marquès de Lafayette, i ha estat la bandera nacional des de llavors, amb només petites variacions de to i proporció. Tot i que no va ser la primera tricolor, es va convertir en una de les banderes més influents de la història. L'esquema tricolor va ser adoptat posteriorment per moltes altres nacions d'Europa i d'altres llocs, i, segons l'Enciclopèdia Britànica, històricament ha estat "en oposició simbòlica als estendards reials autocràtics i clericalistes del passat".
Abans que s'adoptés la tricolor, el govern reial utilitzava moltes banderes, la més coneguda de les quals era un escut blau i flors de lis daurades (les Escuts Reials de França) sobre fons blanc, o bandera estatal. A principis de la Revolució Francesa, la milícia de París, que va tenir un paper destacat en la presa de la Bastilla, portava una escaravella blava i vermella, els colors tradicionals de la ciutat. Segons el general francès Gilbert du Motier, marquès de Lafayette, el blanc era el "color francès antic" i es va afegir a l'escaravella de la milícia per formar una escaravella tricolor, o nacional, de França.Marie Joseph Paul Yves Roch Gilbert Du Motier Lafayette (marquis de), Memoirs, correspondence and manuscripts of General Lafayette, vol. 2, p. 252.
Aquesta escarapeta va passar a formar part de l'uniforme de la Guàrdia Nacional, que va succeir la milícia i estava comandada per Lafayette. Els colors i el disseny de l'escarapeta són la base de la bandera tricolor, adoptada el 1790, originalment amb el vermell més a prop del pal de la bandera i el blau més allunyat. El 1794 es va adoptar un disseny modificat de Jacques-Louis David. La bandera blanca reial es va utilitzar durant la Restauració borbònica del 1815 al 1830; la tricolor es va recuperar després de la Revolució de Juliol i s'ha utilitzat des de llavors, excepte per una interrupció d'uns dies el 1848. Des del 1976, hi ha hagut dues versions de la bandera amb diferents nivells d'ús per part de l'estat: l'original (identificable pel seu ús del blau marí) i una amb un to blau més clar. Des del juliol del 2020, França ha utilitzat la variant més antiga per defecte, fins i tot al Palau de l'Elisi.
Durant molt de temps s'usaren tots tres colors en multitud de disposicions diverses, així entre els civils com en els regiments de l'exèrcit. Mentrestant, el 24 d'octubre de 1790 l'Assemblea Constituent oficialitzà la tricolor com a pavelló naval (pavillon national), amb tres pals verticals, roig, blanc i blau. El 15 de febrer de 1794, ja durant la Primera República Francesa, la Convenció reformà aqueix pavelló naval en la forma definitiva, és a dir, invertint la disposició del blau i el roig. El 1812 Napoleó adoptà el pavelló naval de 1794 com a bandera militar de terra, uniforme per a tots els regiments, en substitució de les diverses combinacions tricolors que s'hi usaven fins llavors.
Arran la restauració de la dinastia dels Borbons que seguí la desfeta de Napoleó, el 1814 i --després dels Cent Dies-- novament el 1815 la bandera tricolor va ser substituïda per la reial blanca amb la flor de lis que s'havia anat fent servir abans de la revolució. A aquelles alçades, però, la tricolor ja era percebuda popularment com a bandera nacional i s'identificava amb el llegat de la Revolució i de l'apogeu napoleònic, en contrast amb el simbolisme reaccionari del blanc borbònic.
Tanmateix, la revolució de 1830 va veure com Lluís Felip I de França, el rei-ciutadà que ascendia al tron, restablia la tricolor, ja com a bandera oficial de l'Estat (drapeau national), paper que ha conservat ininterrompudament des de llavors, malgrat els diversos canvis de règim.
Al pavelló naval els tres pals no són de fet d'igual mida, ja que de ser així el pal blanc més brillant apareixeria desproporcionadament gran a l'ull humà. La proporció hi és 30:33:37.
La bandera dels acadians es va basar en la francesa.
Colors L'article 2 de la constitució francesa de 1958 estableix que "l'emblema nacional és la bandera tricolor, blava, blanca, vermella", però llei ha especificat els tons d'aquests colors oficials. L'esquema de colors és: Model de color Blau Blanc Vermell Pantone Reflex Blue Blanc 032 RGB 0,85,164 255,255,255 239,65,53 CMYK 100-70-0-0 0-0-0-0 0-90-86-0 HTML #002654 #FFFFFF #ED2939
Banderes històriques
Referències
Categoria:Símbols de França França