Maria Magdalena de Pazzis Sureda Montaner (Palma, 25 de febrer de 1907 – Gènova 11 de maig de 1939) va ser una escultora i pintora. La seva obra mostra clares tendències expressionistes amb influència oriental.
Biografia Pazzis era filla de la pintora Pilar Montaner Maturana i del mecenes Joan Sureda Bimet i tenia una germana bessona, Susanna, a més de dos germans, Jacobo i Pedro, grans amics seus. Els Sureda-Montaner van tenir 14 fills, 3 dels quals no van sobreviure al naixement. De caràcter rebel i curiós, la seva vida i la seva obra van estar marcades per una infància feliç a Mallorca, l'abandó de la seva única filla -obligada per sa mare, en ser fruit d'un estupre- el matrimoni forçat amb Fernando Esteban -funcionari de correus destinat a Osca-, la tuberculosi que va sofrir durant més de la meitat de la seva vida, la Guerra Civil espanyola i les relacions tumultuoses que finalment la van conduir al suïcidi.
Formada entre 1931 i 1935 en els tallers d'escultura de Tomás Vila, Aurelio Cabrera i Dionisio Pastor, Pazzis Sureda estaria fortament vinculada a les activitats artístiques desenvolupades en Ca's Potecari (Gènova, Mallorca), on es donaven cita pintors i artistes mallorquins i forans, com Jacobo Sureda, Eleanor Sackett, Llorenç Villalonga, Archie Gittes, Cicely Foster, George Copeland, Adolf Fleischmann, Frederick O’Hara, Francisco Biscaí López-Arteaga, Melanie Pflaum, Irving Pflaum, Pedro Sureda, o Jean Georges Cornelius.
La seva relació amb el pintor i litògraf Frederick O’Hara i un viatge que va fer amb ell i el matrimoni format per Archie i Cecily Guittes pel nord d'Àfrica deixarien una intensa empremta en la seva pintura i en les escultures realitzades en els anys que van precedir la Guerra Civil Espanyola. En aquest viatge per Marroc Fred O'Hara li proposà matrimoni i ella acceptà, posant-se d'acord amb el seu marit Fernando per iniciar els tràmits del divorci. Durant la seva curta vida va deixar una obra apassionada i molt dispersa.
Recreacions L‘escriptor Albert Vigoleis Thelen va incloure Pazzis a la novel·la Die insel des zweiten Gesichts, considerada com una de les obres mestres del s. XX, on l'autor descriu l'estada a Mallorca entre l'agost de 1931 i l'octubre de 1936. Tota la família Sureda hi apareix i Pazzis és presentada com una artista, com una dona activa, vitalista i decidida. La novel·la, publicada l'any 1953, després de la seva mort, fou escrita de manera coetània als fets que descriu.
La seva vida va inspirar la novel·la Bolero, de Melanie Pflaum, i un sonet del poeta Jaume Pomar.
La docusèrie Desconeguts d'IB3 Televisió li dedicà el tercer episodi, emès l'1 de març de 2017, "Pazzis Sureda, talls d'ombra".
Referències
Bibliografia Bauzá, F. (2009). La Vida Somiada; El llegat intel·lectual de Don Joan Sureda Bimet. Edicions La Foradada. Valldemossa. . Bosch, M.C. (2010). Pilar Montaner, Memòries. Arxiu Municipal de Palma, Palma. . Bosch, M.C. (2011). Pilar Montaner i Joan Sureda, Epistolari i literatura. Arxiu Municipal de Palma, Rúbrica. Palma. . Pflaum M. (1956). Bolero. William Heinemann Ltd., Londres. Pomar J. (2010). Llibre de l'Exili. El Gall Editor, Pollença. .
Categoria:Pintors palmesans contemporanis Categoria:Morts a Palma Categoria:Morts el 1939 Categoria:Escultors palmesans contemporanis Categoria:Pintors mallorquins del segle XX Categoria:Pintors balears morts al segle XX Categoria:Pintors balears nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1907