Jean-Charles Pichegru (16 de febrer de 1761 – 5 d'abril de 1804) va ser un distingit general de les Guerres Revolucionàries. Sota el seu comandament, les tropes franceses van esclafar l'oposició a Bèlgica i els Països Baixos abans de lluitar al front del Rin. Les seues posicions reialistes el van portar a ser despullat dels càrrecs i a ser empresonat a Cayenne (la Guaiana Francesa) durant el Colp del 18 de fructidor el 1797. Després d'escapar a l'exili a Londres i unir-se al personal d'Alexander Korsakov, va tornar a França i va tramar la Conspiració Pichegru per a traure a Napoleó del poder, cosa que va conduir al seu arrest i mort. Malgrat la seva defecció, el seu cognom és un dels noms inscrits sota l'Arc del Triomf, a la Columna 3.
Referències . Per la seua banda, cita com a referències: Alan Schom, Napoleon Bonaparte Louis Fauche-Borel, Mémoires J.M. Gassier, Vie du général Pichegru, París, 1815 Comte de Montgaillard, Mémoires concernant la trahison de Pichegru, 1804 G. Pierret, Pichegru, son prods et sa mon, 1826 Anne Jean Marie René Savary, Mémoires sur la mort de Pichegru, París, 1825
Bibliografia Attar, Frank, La Révolution française déclare la guerre à l'Europe. Attar, Frank, Aux armes citoyens ! Naissance et fonctions du bellicisme révolutionnaire.
Categoria:Generals francesos Categoria:Morts a París Categoria:Persones del Jura Categoria:Suïcides francesos Categoria:Nascuts el 1761