Els residus electrònics (en anglès e-waste) o segons la nomenclatura europea residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE) són residus d'aparells trencats, irreparables o obsolets. Han assolit una xifra important a conseqüència de la ràpida proliferació de dispositius elèctrics i electrònics en tot els àmbits de l'activitat humana. A més l'obsolescència ràpida o planificada –pel progrés tecnològic o per mera voluntat d'accelerar-ne el consum i ergo el profit a curt termini– crea un problema major de gestió i costs mediambientals. Són residus que llençats sense tractament en un abocador es descomponen a poc a poc i que contaminen els aqüífers. Cremats en abocadors descontralats dispersen molts gasos tòxics o a efecte d'hivernacle. Contenen elements rars amb valor econòmic significatiu i tòxic alhora.
miniatura|150px|Logo obligatori per a aparells elèctrics i electrònics (AEE) que no caben pas al rebuig domèstic El volum de RAEE s'estimava el 2016 a 50 milions de tones al món amb un augment anual de 4 a 5%. El 2019 ja eren 53,6 milions de tones o bé una mitjana de 7,3 kg per habitant, una augmentació de 21% en cinc anys. El 2018, Espanya en va produir 320.622 tones, un creixement d'11,6% en un any. A Catalunya la xifra va ser d'uns 5,3kg per habitant l'any 2023. Segons l'informe de la Universitat de les Nacions Unides, el 2019, només 17% d'aquest volum de deixalles s'han registrat com recollits de manera correcte, del restant no se sap on va acabar, alhora que només 78 països que representen junts 71% de la població mundial sobre 180 tenien una forma de reglamentació, el 2014 eren 61 països i 44% de la població. En molts països la iniciativa política encara es limita a estratègies només programàtiques, voluntàries i legalment no vinculants.
Sota la pressió dels consumidors, de les organitzacions de protecció del medi ambient, els problemes del canvi climàtic, a molts països el legislador intervé per fomentar la reducció del volum de RAEE, facilitar-ne el reciclatge i la reparació, augmentar la responsabilitat dels productors, minvar l'ús de components tòxics, evitar l'exportació vers països amb normes laxes o sense recursos per al tractament, millorar les condicions dels treballadors a la producció i al moment del tractament dels residus etc.
A la Unió Europea, la prioritat és la prevenció de residus, la recuperació de primeres matèries i la preparació la reutilització. Per tal d'atènyer aquest objectiu, la normativa preveu entre d'altres, que els consumidors privats han de poder evacuar els residus sense cost i en llocs controlats. Cada estat membre ha de fixar per cada any els objectius de recollida selectiva. Aquesta recollida és la responsabilitat de les empreses que poden actuar individualment o participar en una organització de responsabilitat de productor en col·laboració amb altres empreses.
Els residus AEE al món Volum de residus per capita en volum Nombre de països amb normativa nombre
Àfrica miniatura|Tractament «informal» de RAEE a la ciutat d'Agbogbloshie a Ghana El 2019, Àfrica va produir 2,9 milions de tones de RAEE, de les quals només 0,9% va ser recollit i tractat. A la majoria de països la gestió dels residus electrònics està dominada per recol·lectors i recicladors en un florent sector informal. No hi ha gaire sistemes organitzats de recuperació ni tampoc de llicències o control de les empreses que recullen i desmantellen els RAEE. Els residus solen ser desmuntats manualment als badius per recuperar les plaques electròniques per a la revenda, la resta (cables, etc.) es crema a cel obert (per recuperar els metalls) i molta brutícia acaba en abocadors oberts.
Amèrica Els Estats Units d'Amèrica (EUA) no tenen legislació nacional sobre la gestió de residus electrònics, però vint-i-cinc estats i el Districte de Columbia han promulgat algun tipus de reglament. Les lleis varien en el seu abast i en si prohibeixen o no als consumidors llençar EAA als abocadors. En total, les lleis cobren els 75-80% de la població del país. Tot i això moltes zones, inclosos als estats que tenen reglamentació, no tenen oportunitats de recollida convenients. Al Canadà dotze províncies i territoris tenen una normativa, que és més severa que als Estats Units.
Els avenços normatius a l'Amèrica Llatina requereixen temps i només uns pocs països han aconseguit establir lleis sobre residus electrònics. Manca una coordinació i harmonització de la normativa entre els països veïns. Mentrestant que a Nord-amèrica un sector d'empreses recicladores certificades s'ha desenvolupat, més enllà al sud de Mèxic, ell nombre de recicladors ha crescut considerablement, però la majoria de les empreses noves encara es troben a les beceroles.
Àsia miniatura|«El monstre del rebuig electrònic» al festival de les arts de Kala Ghoda a Bombai (2013) El 2019, Àsia va produir 24,9 milions de tones de RAEE, o 5,6 kg per capita, de les quals 11,7% són recollides de manera controlada. Disset països tenen una reglamentació ad hoc.
Els sistemes de gestió de residus electrònics que es troben a Àsia són força diversos. Van des de sistemes de gestió de residus electrònics molt avançats, com ara a Corea del Sud, Japó, Xina, Taiwan), fins a activitats informals que coexisteixen al costat del sistema avançat de reciclatge a la Xina, però que dominen la gestió de residus electrònics a altres parts d'Àsia, sobretot a l'Àsia central i occidental. Índia, té una llei des de 2011 i en altres països s'està preparant.
Des del 2000 la Xina està intentant d'evitar la importació de residus d'AEE. Però realment les lleis no funcionen perquè fins fa poc continuaven arribant-ne a Guiyu, una de les ciutats més perjudicades pels residus informàtics, de la província de Guangdong. És el principal abocador de residus informàtics de la Xina i d'arreu del món. El 2015 el país va importar 49,6 milions de tones de residus (AEE i altres), sovint de baixa qualitat, però el juliol de 2017 el govern va decidir prohibir la importació de tota una sèrie de residus de poc valor.
Europa El 2019, Europa va produir 12,0 milions de tones de RAEE, o 16,2 kg per capita, de les quals 42,5% són recollides de manera controlada. Trenta-set països tenen una reglamentació ad hoc.. Als Estats membres de la Unió Europea i a Noruega vigeix la directiva RAEE. Altres com Islàndia, Suïssa, Ucraina, Bòsnia, Sèrbia… tenen o desenvolupen una normativa semblant i compatible. Amb un grau de recollida controlada de 59% als països escandinaus i 54% al l'Europa occidental, tenen el rècord mundial. Tot i això, el tractament dels residus roman millorable. Encara s'exporten massa deixalles per a una reutilització que de vegades queda dubtosa. A més, malgrat la bona política de recollida selectiva, encara 0,6 milions de tones, sobretot de petit equip, –quasi el volum total d'Oceania– acaben al rebuig.
Des de 2015, Rússia ha començat aplicant el principi de la responsabilitat estesa del productor, però amb resultats restrets durant els primers anys, per manca d'eines de gestió i de control pels poders públics. Quasi no s'han creat fàbriques de reciclatge. El gener 2021 la duma federal ha publicat els primers esborranys de lleis més imperioses.
Oceania El volum total de 0,7 milions de tones de RAEE produïdes el 2019 pot semblar limitat, però amb 16,1 kg per capita el continent ateny el nivell del món occidental. Només Austràlia té una normativa que ofereix a 98% de la població un servei de recollida professional: sigui deixalleries permanents, sigui serveis al comerç de detall, sigui recollides punctuals en zones poc poblades. Per a televisors i ordenadors es vol obtenir un grau de reciclatge de 80% al 2027. Des de 2019 l'evacuació en abocadors és prohibit en tots els estats federals. Nova Zelanda està preparant la normativa. La situació és més complicada a la zona de les Illes del Pacífic. Com són petites entitats poc poblades, les solucions de grans estats o zones amb gran densitat de població no s'hi poden aplicar. S'ha creat el Programa Regional del Medi Ambient del Pacífic Pacific Regional Environment Programme per coordinar els esforços i establir una estratègia comuna.
Components perillosos dels aparells elèctrics i electrònics (AEE) Plom
Els compostos de plom són tòxics i han produït l'enverinament de treballadors pel seu ús inadequat o per exposició excessiva. Actualment l'enverinament per plom és rar a causa des de la prohibició com a pigment en pintures i tubs d'aigua. Provoca mal de cap, vertigen, migranyes, cefalea, psicosi, deliris de grandesa i insomni
La indústria preveia canvis costosos per a la soldadura sense plom de components electrònics, ja que les alternatives conegudes tenien punts de fusió més elevats (260 °C en comptes de 215 °C), que requereixen materials diferents per armar circuits integrats. Es temia que el sobreescalfament també afectés la fiabilitat dels semiconductors. Malgrat totes les prediccions de catàstrofes industrials, la tecnologia s'ha adaptat i es van desenvolupar aliatges de soldadura nous, que es van adverar fiables. A més es van crear mètodes d'encolatge que ja no necessiten temperatures elevades.
Mercuri
El mercuri produeix vapors tòxics i corrosius, més pesats que l'aire. És nociu per inhalació, ingestió i contacte. Producte molt irritant per a la pell, ulls i vies respiratòries. Els efectes immediats que pot produir per inhalació són: mal de gola, mal de cap, nàusees, pèrdua de gana i debilitat muscular. Per contacte amb ulls i pell: envermelliment, irritació. Per ingestió: vòmits, diarrea, pèrdua de gana i debilitat muscular. L'exposició perllongada o repetida pot provocar lesions en ronyons, cervell i sistema nerviós i la malaltia de Minamata.
Es fa servir entre d'altres en fluorescents d'ús domèstic i industrial i en làmpades descàrrega de vapor de mercuri. El risc d'intoxicació és gran durant tot el cicle de vida. Es trenquen fàcilment, també en l'ús quotidià i aleshores el mercuri pot alliberar-se de manera descontrolada. Pel desenvolupament d'enllumenat d'estat sòlid (LED) també en aplicacions industrials, va reduir el risc, tot i que encara necessiten petites quantitats de mercuri. Ans al contrari dels fluorescents, en l'ús normal per l'estat sòlid, no posen gaires riscs per als consumidors o els treballadors de les deixalleries, només s'ha d'evitar llençar-les en la natura on es poden descompondre a poc a poc.
A la Unió Europa, l'ús en piles, bateries i acumuladors n'és prohibit des de 2016, excepte en unes rares aplicacions molt particulars al camp militar o mèdic.
Cadmi
El cadmi és un metall pesant que produeix efectes tòxics en els organismes vius, inclòs en concentracions molt petites. La toxicitat que presenta és similar a la del mercuri, possiblement s'enllaça amb residus de cisteïna. La metalotioneina, que té residus de cisteïna, s'enllaça selectivament amb el cadmi. Els humans s'exposen al cadmi per via oral (per aigua i aliments contaminats) o per inhalació. Encara que les exposicions perllongades són extremadament rares actualment, la ingestió d'altes dosis és causa de severes irritacions de l'estómac, vòmit i diarrea i la seva inhalació causa greus irritacions en els pulmons. Causen major preocupació els efectes de les exposicions baixes al cadmi i a llarg termini.
Crom hexavalent Generalment, no es considera que el crom i els compostos de crom (III) siguin, especialment, un risc per a la salut; es tracta d'un element essencial per a l'ésser humà, però en altes concentracions resulta tòxic. Els compostos de crom (VI) són tòxics si són ingerits, la dosi letal és d'uns pocs grams. En nivells no letals, el Cr (VI) és carcinogen. La majoria dels compostos de crom (VI) irriten els ulls, la pell i les mucoses. L'exposició crònica a compostos de crom (VI) pot provocar danys permanents als ulls. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana des de 1958 una concentració màxima de 0,05 mg/litre de crom (VI) en l'aigua de consum.
Bifenil polibromat (PBB)