Les festes de Sant Joan són les festes majors històriques que se celebren a Ciutadella, a Menorca, durant els dies 23 i 24 de juny i el diumenge immediatament anterior, l'anomenat Diumenge des Be.
És una festa cívico-religiosa que té origen en l'obreria medieval constituïda a l'ermita de Sant Joan de Missa, una ermita rural a uns sis kilòmetres de Ciutadella. Aquesta distància i el caire rural són les principals raons per les quals el cavall menorquí i els cavallers tenen una importància cabdal en la celebració de les festes.
L´estructura de les festes és la més tradicional de Menorca, rememorant de forma fefaent els estaments que composaven una obreria medieval de forma pràcticament ininterrompuda des del . Així la junta de caixers, que vetlla pel bon funcionament de les festes, està formada per un representant de la noblesa, que la presideix, el caixer senyor; un representat de l'església, el caixer capellà —també conegut com sa capellana—; el caixer casat o menestral, representant dels artesans; el caixer fadrí menestral o pagès, segons el bienni; i dos caixers pagesos, el de tramuntana i el de migjorn.
Història Al final del , o al començament del , es creu que començà a celebrar-se la festivitat en honor de sant Joan Baptista a cura de l’obreria constituïda a l'ermita de Sant Joan de Missa, nomenada per la Universitat de Ciutadella, d'on s'originaren les actuals festes de Sant Joan de Ciutadella. Les obreries eren les comissions que tenien cura de l’obra d’un edifici religiós o civil. Reflex de la societat de l’època, els seus membres pertanyien als diversos estaments: eclesiàstic, militar (en el cas de Ciutadella), pagès i menestral.
Just després de l'atac turc del 1558, conegut com Any de sa Desgràcia, tengué seu a la ciutat una dotació d’infanteria, una d’artilleria i una companyia de cavalls. Els càrrecs passaren de pares a fills i generació rere generació s’anaren integrant a la vida menorquina desenvolupant càrrecs de menestrals, ja que ja no podien viure de les rentes reials. Posteriorment se sumaria el grup de cavalleries de Menorca, les unitats pertanyents als senyors de cavalleria obligats per la Monarquia a tenir un cavall en defensa de l’illa. Aquest contingent a cavall participava a mostres i assajos per fer front a possibles atacs. Amb motiu de la diada de Sant Jordi, patró dels cavallers, aquest grup sortia i, per celebrar-ho, feien exercicis com el de córrer l’ensortilla. També sortíen per Carnaval i per Sant Joan. És ara impossible imaginar que altres nobles poguessin acompanyar al caixer senyor però hom ha de destacar la seva funció eminentment militar. De fet el 1713, quan els anglesos suprimiren aquestes cavalleries els nobles, no veren cap motiu per continuar sortint a la cualcada, cosa que posà en conflicte amb la població. Perduda la funció militar, les festes entrarien en una altra època. Aquest fet si més no sorprenent el que demostra és la vessant militar que en aquest segle i anteriors tenia el cavall i cavaller en sí.
Durant els anys 1654-1656, la festa se suspengué a causa de l'epidèmia de pesta que afectà tota l’illa. Segons tots els indicis, els jocs del Pla serien un afegitó de la festa que dataria de principis del . Sembla que a l'edat mitjana a Mallorca no eren prou poderoses les autoritats per poder organitzar justes medievals, de manera que sembla que tant a Mallorca com a Menorca aquests jocs es posaren de moda al , quan a Europa ja estaven en total decadència. Així els jocs del Pla s’emprarien per commemorar esdeveniments importants. miniatura|Ermita de Sant Joan de Missa. Al Menorca visqué una de les seves èpoques més convulses políticament parlant, en la mateixa centúria anà canviant de propietaris, alternat-se entre anglesos, francesos i espanyols, cosa que afectà tots els aspectes de la vida quotidiana i, és clar, les Festes de Sant Joan.
Des del Menorca roman definitivament baix el govern espanyol. Al tractat d’Amiens (1802), en l’article onzè, es diu que les forces angleses han de desocupar els ports i illes que havien ocupat en el Mediterrani, i Menorca tornà a mans espanyoles. No hi ha dubte que el període més conflictiu de les festes de Sant Joan fou el del Sexenni Revolucionari (1868-1974). El fet que revolucionà la societat ciutadellenca fou que dia 21 d’octubre de 1868 la Junta —govern que havia sorgit arrel del sexenni revolucionari— suprimí el càrrec de caixer senyor i, en lloc de presidir la colcada un membre de la noblesa local, ho faria un regidor de l’Ajuntament.
Les festes han estat suspeses o ajornades 16 ocasions. El 2020 i el 2021 per la Pandèmia de COVID-19, quan es va fer una celebració no oficial en aquest darrer any que va provocar brots de la infecció.
Els protagonistes S'anomena colcada al conjunt de genets que participen a la festa. Es composa de caixers, cavallers, el flabioler i els criats, tots homes.
El flabioler: és l’encarregat de guiar la colcada damunt un ase, conegut popularment com «sa somereta» i ha de tocar el tambor i el flabiol durant totes les festes. També és l’encarregat de posar la bandera a les peanyes quan es necessari i tornar-la al caixer fadrí. La seva vestimenta és igual a la del caixer casat, però sense fuet, amb el tambor i el flabiol. Els caixers. Són els membres de la junta de caixers, canvien cada dos anys i tenen un càrrec especial. Les figures que hi ha són: Caixer fadrí: és dos any menestral i dos anys pagès. Ha d’esser fadrí perquè representa els aprenents dins l'estructura gremial medieval. És l’encarregat de portar la bandera durant totes les festes, la rep del caixer senyor abans de sortir el diumenge des bé. L’ha de dur per la mà dreta agafant-la per la meitat de l’asta, per saludar ho ha de fer amb el cap. Té una gran responsabilitat ja que si la bandera toca el terra s’acaben les festes. Pel que fa a la vestimenta, va com el caixer casat quan és menestral i com els pagesos quan és del camp. Quan va dalt cavall no duu fuet.miniatura|Cavaller. Caixer menestral o casat: és el que representa els menestrals de Ciutadella, de manera que ha de tenir un ofici manual i tradicional: sabater, forner, pescador, manobre... No pot tenir un ofici liberal o modern, com per exemple la informàtica. Per suposat, ha d’estar casat i ha d’esser fill de menestrals. La bandera és de la seva responsabilitat en els moments en què no la duu el caixer fadrí. De fet, des del diumenge d’es bé la bandera s’exhibeix al balcó de casa seva i, la seva dona és l’encarregada d’entregar-la al caixer fadrí. La resta de l’any la bandera roman a càrrec de l’Ajuntament. Pel que fa a la vestimenta, duu calçons blancs, un fuet semblant al del caixer senyor, sense guants, amb pompó a les botes i espasí. Caixers pagesos: en participen dos, un de migjorn del municipi i un de la seva tramuntana. Representen als «camperols» i han d’esser «amos» —pagesos responsables d'una explotació agrícola menorquina, un lloc— i fills de pagesos. Forçosament han d’esser «amos» de llocs propietat del caixer senyor. Pel que fa a la vestimenta, duen corbatí negre i camisa blanca amb calçons curts i botes de colcar amb pompó i esperons, guardapit, frac, espasí curvilini i fuet, i no duen guants. En lloc de guindola porten capell de teula, similar a un capell normal però amb les ales laterals recollides cap a l'interior. Caixer senyor: designat per la comissió de Sant Joan formada a la vegada per antics caixers senyor. És el que representa la noblesa de Ciutadella, l’encarregat de vetllar pel bon funcionament de les Festes i el que designa la resta de caixers. Pel que fa a la vestimenta, duu unes «buldrafes» —tapall que es posa a damunt la part de darrera del cavall— i pistoleres amb el símbol de la seva família, un fuet amb plom d'argent, espasa de polit plom i guants blancs. No duu pompó a les botes. El cavall no duu flocs a la cua. Caixer capellà: ha d’esser un clergue natural de Ciutadella o almenys residir-hi. Representa l'estament clerical i es el responsable de la part religiosa de la festa. Originàriament, era qui duia els utensilis mèdics per si hi havia algun ferit. Pel que fa a la vestimenta, va tot de negre amb el coll clerical blanc i amb una capeta curta recollida a l’esquena. A les botes no duu pompó i porta guants blancs. No duu tampoc, ni espasa ni espasí a causa de la seva condició de religiós. El cavall no duu flocs a la cua. Els cavallers. Són els altres genets i els més nombrosos. No formen part de la Junta de Caixers. Han de treballar en el camp del terme municipal de Ciutadella, per la qual cosa també se'ls anomena amos. La seva vestimenta és negra, excepte la camisa que és blanca, i consisteix en: calçó curt i botes de muntar amb esperons, guardapits, frac, espasí i capell de teula. Criats. Són les persones que acompanyen i assisteixen el caixer senyor o el caixer capellà, a peu, en les festes de Sant Joan. L'ordre de la cualcada és: Flabioler; caixer fadrí; caixer casat; caixers pagesos, més jove i més vell; cavallers, de més jove a més vell; caixer senyor i caixer capellà.
Programa Dia des Be (diumenge anterior) miniatura|Cavaller ,o amo, aixecant un cavall menorquí. A les 9.00 h es produeix el primer toc de Fabiol (conegut a altres pobles com flabiol) al palau del caixer senyor i comença la sortida del be i la comitiva, formada per la Junta de Caixers. Al llarg del dia recorren els carrers del centre històric de Ciutadella, es visita l'Ajuntament, el palau episcopal, "Foc i Fum", l'Hospital Geriàtric, les entitats socials, les cases senyorials i les posades dels cavallers. El motiu és convidar-los a assistir a les festes el dia 23 i 24 de juny. Quan la Junta de Caixers i l'home des Be ja han fet totes les visites i el recorregut previst, té lloc la beguda de caixers a cal caixer casat. Després es fa l'acomiadament del caixer capellà i del caixer senyor. La jornada acaba entrada la nit.
L'ambient santjoanenc comença el vespre anterior del dia des be quan s'exposa el be a la cotxera del caixer pagès. La cotxera està oberta bona part de la nit i gairebé tot Ciutadella el va a visitar. Sobretot, els fillets i filletes ciutadellencs són els primers a anar allà. Encara que oficialment les festes de Sant Joan comencen amb el primer toc a cal caixer senyor a les 9 h, el be i la junta de caixers menys el caixer senyor i la capellana surten a les 8 h de cal caixer pagès.
Dia 23 Conegut com es dissabte de Sant Joan, la festa comença a les 14:00 h amb el primer toc a cal caixer senyor (que cada bienni el canvien, igual que la resta de la junta), precedit d'es replec dels caixers muntant els seus cavalls. Tot seguit fan es caragol des Born —fer la cavalcada tres voltes a la plaça del Born, on el caixer senyor i el caixer capellà han d'entrar al galop amb el seu cavall—. Després van a Sant Joan de Missa, on se celebra una missa a l'ermita, i fan una beguda. Més tard, quan el sol ja s'ha post, els cavallers tornen cap a poble i fan ses corregudes de sa plaça —acte en què la colcada recorre tres vegades el tram entre la plaça Nova i la Catedral, i viceversa—, i després el caragol de Santa Clara —fer la cavalcada dues o tres voltes a una illeta de cases devora el convent de Santa Clara—.
Dia 24 El dia de Sant Joan, el fabioler va a demanar permís a cal caixer senyor per començar el replec, i, llavors, va a cercar la bandera a cal caixer casat, on l'havia deixada el vespre anterior. Quan ja estan tots reunits, comença el caragol de Santa Clara. Tot seguit, devallen al Pla, per fer "els jocs des pla" del matí. A continuació es repeteix el caragol de Santa Clara. Després els caixers van a "sa beguda de sa Capellana". El capvespre, van a demanar permís a l'ajuntament per realitzar els jocs des Pla del vespre. Quan ja han acabat, tornen a fer el caragols de ses voltes i de Santa Clara. Van a deixar es caixer senyor, i tot seguit es realitza es darrer toc, on s'acaba sa festa.miniatura|Jaleo als Jocs des Pla. Dia 25