Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la costa de la serra de Tramuntana. Limita a l'est amb Calvià, al nord-est amb Estellencs i amb el Mediterrani al nord, oest i sud. El municipi està format per cinc nuclis de població: Andratx, el Port d'Andratx, s'Arracó, Sant Elm i el Camp de Mar. És un dels municipis de Mallorca amb més percentatge de residents estrangers, aproximadament una quarta part de la població.
Durant l'edat moderna, Andratx fou molt castigat per les incursions pirates. Durant anys se celebrà una festa de Moros i Cristians que commemora l'atac de 1578, que es va perdre i els anys noranta es recuperà, traslladada a Sant Elm.
Etimologia El topònim dAndratx apareix documentat a partir dels primers anys de la Conquesta, sota una gran varietat de formes ortogràfiques, les quals, no obstant això, remeten totes a una mateixa fonologia, [əndɾ'aʧ], que coincideix amb la pronúncia actual.
Pel que fa a l'origen del topònim, es tracta amb tota certesa d'un topònim anterior a la Conquesta. Hom ha assenyalat la semblança entre aquest topònim i el d'Andarax, el qual, tanmateix, és d'origen desconegut. Joan Coromines proposà de relacionar-lo amb els finals en -tx de Crestatx, Felanitx, Mortitx i tants d'altres, per als quals proposa un mot romanç en plural la s del qual hauria palatalitzat en la parla dels mossàrabs i que hauria desplaçat l'accent. D'aquesta manera, Andratx seria el llatí *antras ‘coves’, plural de *antra, femení creat a partir del neutre plural de antrum.
Símbol L'escut d'Andratx representa un sol radiant amb rostre humà sobre fons blau, símbol vinculat a la seva posició geogràfica com a darrer lloc de Mallorca on es pon el sol.
Aquest sol presenta una expressió seriosa i està envoltat per setze raigs —vuit rectes i vuit flamígers—, evocant una antiga rondalla recollida per mossèn Alcover segons la qual els andritxols es queixaven que el sol els enlluernava tant a l'anada com a la tornada de Palma.Documentat ja al per Jeroni de Berard i el cardenal Despuig, l'escut ha mantingut aquest símbol central al llarg del temps.
Entitats de població
Andratx té habitants, coneguts com a andrixols. El llinatge mallorquí més comú a Andratx és Alemany. A més, també són molt corrents Pujol, Ensenyat (Enseñat), Palmer, Calafell, Porcel i Bonet. Els més habituals, sense tenir en compte l'origen, són García, Sánchez, López, Martínez i Alemany.
El municipi d'Andratx es caracteritza per una estructura territorial diversa que inclou tant àrees del nucli principal amb denominacions pròpies com diversos nuclis tradicionals i zones de creixement més recent. Dins el nucli urbà d'Andratx, es distingeixen sectors amb identitat pròpia com el Collet Roig, la Coma, el Cós, la Font de la Vila, el Pantaleu, el Pou Amunt i Son Jofre, que conserven noms històrics i una configuració urbana lligada al creixement progressiu del poble al llarg dels segles.
A més del centre urbà, el terme municipal inclou nuclis com s'Arracó, el Port d'Andratx i Sant Elm, que mantenen una identitat pròpia. Paral·lelament, el desenvolupament urbanístic vinculat sobretot al turisme i la segona residència ha donat lloc a la consolidació de nous nuclis com Cala Moragues, Camp de Mar, Biniorella, Can Borràs i Montport, molts dels quals situats a zones costaneres.
Demografia Al , la població va augmentar progressivament, passant de 4.609 habitants el 1842 a més de 7.000 a finals de segle, amb un pic de 7.512 habitants l'any 1900. Aquesta tendència es va revertir al llarg de la primera meitat del , amb una disminució constant que va portar la població a 5.569 el 1940 i fins i tot a un mínim de 4.303 habitants el 1950.
A partir de la dècada de 1970, Andratx va iniciar una etapa de recuperació demogràfica, en paral·lel al creixement del turisme i el desenvolupament del sector serveis. El creixement es va intensificar especialment a partir dels anys 80, amb un fort increment de la població atribuïble tant al creixement natural com a l'arribada de població procedent d'altres regions i de l'estranger. L'any 2001 la població ja superava els 7.700 habitants i es va duplicar gairebé en les dues dècades següents, arribant als 11.780 habitants el 2021.
Geografia Llista de topònims de Andratx (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). Andratx s'ubica a l'extrem sud-occidental de l'illa de Mallorca, entre la mar Mediterrània i les muntanyes de la serra de Tramuntana. Amb una extensió de 81,5 km², el terme municipal presenta una gran diversitat paisatgística, resultat de la combinació entre relleu muntanyós, valls agrícoles, litoral escarpat i petits nuclis urbans i rurals dispersos.
Relleu i geologia
La part septentrional del municipi forma part del sistema muntanyós de la serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en la categoria de paisatge cultural. El relleu és abrupte i rocós, amb cims destacats com la Mola de l'Esclop (927 m), també coneguda com sa Madona pel seu perfil característic, el Puig de Garrafa (532 m) i altres elevacions que superen els 400-500 metres. La seva disposició nord-est a sud-oest respon a l'estructura geològica de la Serra, caracteritzada per encavalcaments formats durant la compressió alpina.
El subsòl del municipi es divideix en diverses unitats tectòniques superposades, principalment:
Unitat tectònica de Banyalbufar (nord): amb materials del Triàsic, incloent dolomies i materials del Muschelkalk i lutites del Keuper. Unitat de Teix-Tomir (centre-nord): formada per bretxes i calcàries del Juràssic inferior, sovint dolomitzades, i calcaris massius més moderns. Unitat d'Alfabia-Es Barraca (sud): conté una successió completa des del Triàsic superior fins al Cretaci inferior, amb plegaments ben desenvolupats.
La composició litològica inclou calcàries, dolomies, margues, bretxes i sediments volcànics, dipositats en antics ambients marins litorals. A les zones costaneres i muntanyoses abunden les formacions càrstiques, com avencs i dolines, mostra de la solubilitat de les roques carbonatades.
La xarxa hidrogràfica de la zona està formada per torrents de muntanya molt encaixats, de fort pendent i poc desenvolupament longitudinal, que només porten aigua en èpoques de fortes precipitacions. A la vessant nord destaquen el torrent d'Estellencs i el torrent Corral, que originen les cales d'Estellencs i les Ortigues, amb penya-segats que superen els 300 m. A la vessant sud, els torrents més rellevants són el torrent de la Pedrera, el torrent de na Foradada (que travessa el poble de Peguera) i el torrent de les Penyes, que continua com a torrent des Saluet fins a la seva desembocadura a la badia d'Andratx, després de rebre afluents com el torrent de l'Estret. La presència d'aigua subterrània és significativa, i tradicionalment s'han aprofitat fonts naturals com les de Son Fortuny o Font de la Tanca per al proveïment local.
Valls i zones agrícoles El sector central i meridional del municipi presenta una sèrie de valls fèrtils com la vall d'Andratx, la vall de s'Arracó i la vall de Sant Elm, separades per contraforts muntanyosos. Aquestes valls han estat històricament aprofitades per al conreu de secà (ametlers, garrovers, figueres, cereals) i per a horts de regadiu, gràcies a la presència de fonts i sínies. Les valls estan tancades per muntanyes però obertes cap a la mar, la qual cosa ha afavorit la comunicació entre interior i costa. Aquest territori fragmentat explica la distribució dispersa de petits nuclis de població.
Litoral
La costa d'Andratx és molt retallada i presenta uns 23 quilòmetres de longitud. Presenta nombroses cales i entrants com Cala Llamp, Cala Marmassen, Cala d'Egos, Cala Conills, Cala en Basset, i punts capdavanters com el Cap Andritxol o la Punta de na Foradada. Les platges més conegudes són Camp de Mar, Sant Elm i Cala Fonoll, que combinen sorra i roca.
Els penya-segats del litoral tenen una gran riquesa ecològica, amb zones de difícil accés que afavoreixen la nidificació d'aus marines com la gavina corsa (Larus audouinii), el virot petit (Puffinus mauretanicus) i el falcó marí (Falco eleonorae). També són hàbitat d'espècies vegetals endèmiques com la rapa blava (Convolvulus valentinus subsp. mauritanicus) i el sempreviva (Limonium spp.).
Entorn natural
center|miniatura|950x950px|La Dragonera vista des de la Trapa A l'extrem occidental del municipi, separada de la costa per l'estret pas conegut com el Freu de la Dragonera, s'alça l'illa de la Dragonera, de 288 hectàrees i 4 km de longitud. Declarada Parc natural el 1995, és un espai de gran valor ecològic. No hi ha població permanent, però es conserven elements patrimonials com les torres de vigilància, un antic far i restes agrícoles dels segles -. Per la seva part, el Freu fou declarat Reserva marina el 2016.
La Dragonera acull espècies endèmiques com el dragó de Dragonera (Podarcis lilfordi gigliolii), subespècie exclusiva de l'illa, i una flora rica amb comunitats halòfiles i garrigues costaneres. És també un lloc de pas i nidificació per a nombroses aus. L'illa es pot visitar mitjançant excursions organitzades des del port de Sant Elm.
També cal destacar la contrada de la Trapa, que pertany al Grup d'Ornitologia Balear el qual duu a terme una tasca important per la recuperació de la zona dels terribles incendis forestals que sofrí durant 1994 i 2013.
Clima El clima no és diferent del de la resta de Mallorca, típicament mediterrani. Els estius són càlids i els hiverns temperats. Les precipitacions tampoc no són gaire abundants i oscil·len entorn dels 500 mm anuals. El percentatge d'humitat és elevat.
Història Antiguitat La zona d'Andratx ha estat habitada des d'època prehistòrica, com ho evidencien diversos jaciments talaiòtics i coves sepulcrals localitzats al terme municipal, per exemple el talaiot del Puig de Castellot o la cova de Son Bosc. Durant el període clàssic, els romans ocuparen l'illa de Mallorca al segle II aC i fundaren assentaments; Andratx apareix esmentat en fonts romanes amb el nom d'Andrachium, i s'hi han trobat monedes i restes de ceràmica romanes en el seu territori. Després de la caiguda de l'Imperi, la dominació vàndala i l'Imperi Romà d'Orient, Mallorca passà a mans musulmanes l'any 902. En època andalusina (903-1229), Andratx formava part del juz de Ahwaz al-Madina, al districte occidental de l'illa. Els musulmans aprofitaren els recursos agraris de la zona construint xarxes de regadiu en algunes valls fèrtils, però la costa patia incursions constants de pirates normands i altres pobladors, fet pel qual els nuclis habitats es mantenien més aviat terra endins.
Conquesta i edat mitjana miniatura|El Pantaleu i Sant Elm L'any 1229, el rei Jaume I d'Aragó conquerí Mallorca i l'illa fou repoblada amb colons catalans. Cal destacar l'illot del Pantaleu, el primer indret de Mallorca on desembarcà el rei Jaume I i on es celebrà la primera missa. Andratx s'organitzà inicialment com una alqueria o vila sota domini feudal. El topònim apareix documentat ja en els primers anys posteriors a la Conquesta, esmentat en el Llibre del Repartiment. Jaume I atorgà les terres d'Andratx al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, però poc després la possessió passà a un règim de pariatge entre la Corona i el senyor feudal local. Així, a partir de 1323 s'establí la Baronia del Pariatge d'Andratx, en què el rei de Mallorca i el baró (descendent del bisbe de Barcelona) es repartien la jurisdicció i les rendes del terme. La vila d'Andratx esdevingué la capital d'aquesta baronia. Aquest règim bipartit es va mantenir durant segles, fins a l'abolició dels senyorius el 1811, quan Andratx quedà integrat plenament en l'administració moderna liberal.