El Tetrabiblos (; 'Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká () 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al ae1). Jones, 2010, 'Introduction' per Alexander Jones, p. xii. «El Tetrabiblos, un sobrenom, doncs no sabem el títol que li donà Ptolemeu; una conjectura creïble n'és Apotelesmatiká, que significa aproximadament ‘influències astrològiques'». per l'erudit alexandrí Claudi Ptolemeu (90 o 100-168 o 170 ae).
LAlmagest, també de Ptolemeu, era un text d'autoritats sobre astronomia, i el Tetrabiblos, el seu volum complementari.Tetrabiblos I. 1 (Loeb: p. 3). L'Almagest influí sobre l'astrologia i l'estudi dels efectes dels cicles astronòmics en els afers terrenals. Mentre que aquest fou reemplaçat com a autoritat astronòmica a causa de l'acceptació del model heliocèntric del sistema solar, el Tetrabiblos continuà sent una obra d'importància teòrica en l'estudi de l'astrologia.1). Tester, 1987, p. 57.
Ptolemeu defensà la filosofia de l'astrologia com un estudi de la natura, i a més esbossà les tècniques de la pràctica astrològica. Això ajudà a assegurar la tolerància teològica cap a l'astrologia en l'Europa Central, durant l'edat mitjana. També permeté que els ensenyaments ptolemeics sobre astrologia s'inclogueren a les universitats durant el Renaixement, la qual cosa comportà un impacte directe en els estudis de medicina i en les obres literàries. La posició d'autoritat intel·lectual d'aquesta obra s'esfondrà a la fi del quan els principis en què es fonamenta s'enfrontà a les crítiques, per antiquats i basats en la superstició.1). North, 1989 p. 248. Discutido por Boll en Studien uber Caludius Ptolemaus (Leipzig, 1984) p. 131 ss.
La importància històrica del Tetrabiblos pot ser constatada pels nombrosos comentaris antics, medievals i renaixentistes que s'hi s'han publicat. Fou copiat, comentat, parafrasejat, resumit i traduït a molts idiomes. L'última edició crítica en grec, de Wolfgang Hübner, es publicà per la Biblioteca Teubneriana al 1998.1). Ashmand, 2002 Introducción del traductor.
Visió general i influència Ptolemeu és referit com «el més famós dels astròlegs grecs» i com «una autoritat proastrològica de la més alta magnitud».Tester, 1987, p. 57.Rutkin, sense data, The Use and Abuse of Ptolemy's Tetrabiblos in Renaissance and Early Modern Europe. Citat per Jones, 2010 p. 135-147. Com a font de referència, el Tetrabiblos és descrit com si «quasi gaudís de l'autoritat de la Bíblia entre els escriptors astrològics des de fa mil anys o més».Robbins, 1940, Introducción del traductor, II, p. xii.Son frecuentes las analogías de importancia entre el Tetrabiblos de la astrología y la Biblia en el cristianismo. Véase, por ejemplo: L'obra aplegà comentaris quan fou publicada per primera vegada a Alexandria al de. Es traduí a l'àrab al i es descriu com «de lluny, la font més influent de l'astrologia islàmica medieval».Saliba, 1994, p. 67.
Després de la traducció del Tetrabiblos al llatí al l'astrologia ptolemaica s'integrà a la doctrina cristiana medieval per Albert el Gran i Tomàs d'Aquino. Aquesta acceptació teològica encoratjà l'ensenyament de l'astrologia ptolemaica a les universitats, generalment vinculada als estudis mèdics; cosa que feu que s'incorporara en obres literàries com la Divina Comèdia de Dante, que ajudà a modelar el paradigma moral, religiós i cosmològic de l'Europa occidental durant l'edat mitjana. El Tetrabiblos fou responsable en gran part d'establir els preceptes bàsics de l'astrologia renaixentistaWebster, 1979, p. 276. i era un llibre important en algunes universitats d'Europa durant el Renaixement. esquerra|miniatura|Gravat en fusta del que representa Ptolemeu. Extret de Les vrais portraits et vies des hommes illustres, foli 87. París, 1584 L'astrologia ptolemaica s'ensenyava a les universitats europees durant el però a meitat d'aquest segle hi hagué una lluita per mantenir-lo com una de les respectades ciències liberals. En aquest moment, el contingut del Tetrabiblos començà a arrossegar l'estigmatització com a part d'un «art diabòlica d'endevinació». Un crític del s. XVII escrigué: «cap art supersticiós està més preparat per fer avançar els propòsits del diable que l'astrologia de Ptolemeu».
La posició intel·lectual de l'astrologia s'ensorrà aviat a finals del ; però l'impacte històric del Tetrabilos sobre la cultura mundial continua atraent l'atenció dels estudiosos de la filosofia clàssica i de la història de les ciències de l'antiguitat. També es manté com un text influent per als practicants de l'astrologia occidental moderna. Les traduccions en anglés les publicaren als s. XVIII, XIX i XX. L'astròleg humanista de la primeria del XX, Dane Rudhyar, opinava que l'astrologia de la seua època «s'originà quasi totalment en l'obra de l'astròleg alexandrí Claudi Ptolemeu».Rudhyar, 1936, p. 4. El llibre comença amb una explicació del marc filosòfic de l'astrologia que té com a objectiu respondre als arguments dels crítics que qüestionen la validesa del tema. Sobre aquest tema, Lynn Thorndike, en el seu History of magic and experimental science (Història de la màgia i de la ciència experimental), escriu: «Només els contraris a l'astrologia semblen haver romàs ignorants del Tetrabiblos».
Ptolemeu no fou qui generà les tècniques astrològiques que presenta en el Tetrabiblos. La seua contribució fou ordenar sistemàticament el material, per demostrar que l'astrologia es basa en principis lògics i jeràrquics. Les influències astrològiques es refereixen, sovint, als efectes meteorològics en els canvis humorals, que se suposava que eren el resultat dels cicles celestials que portaven transformacions en l'atmosfera correlacionats amb els efectes de la calor, del fred, la humitat i la sequedat.Tester, 1987, p. 60.
El text grec fou traduït a l'àrab, després al llatí, i retraduït des d'aquest a moltes llengües modernes.1). Ruis Piniés, Mònica; Gómez Muns, Susana (2016). Homenaje a Mercè Comes. — Coordenadas del Cielo y de la Tierra. Homenatges. Vol. 43. Barcelona, España: Universitat de Barcelona. p. 27 . ISBN 9788447536559. OCLC 964680267. La primera traucció a l'anglés aparegué al s. XVIII, però a la fi del s. XIX l'astròleg nord-americà Luke Broughton assegurà que tenia almenys mitja dotzena de diferents traduccions a l'anglés en el seu poder.Elements of Astrology (1898) p. 7. Broughton describe su valor para los astrólogos como «uno de los mejores libros que el estudiante debe leer y que es el más esencial» p. v.
Títol i data de composició miniatura|Capítol d'obertura de la primera edició impresa del Tetrabiblos de Ptolemeu, transcrita al grec i al llatí per Joachim Camerarius, 1535. Nuremberg, Baviera, Alemanya Els títols en grec Tetrabilos i en llatí Quadripartitum que signifiquen ‘quatre llibres' són els sobrenoms tradicionals per a una obra que en alguns manuscrits grecs és denominada , /Mathematiké tetrábiblos Sýntaxis/ ‘Tractat matemàtic en quatre llibres'. Frank Eggleston Robbins, editor de la traducció a l'anglés publicada al 1940, considerava probable que aquest fos el títol utilitzat pel mateix Ptolemeu, encara que molts altres manuscrits grecs usen el títol /Tá prós Sýrom apotelesmatiká/ 'Pronòstics en honor de Sirus'. Un antic comentari anònim sobre l'obra afirma que alguns consideraven que el terme «Tetrabliblos» era un nom fictici.Jones, 2010, 'Introduction' por Alexander Jones, p. xii. «El Tetrabiblos; nuevamente un apodo pues no sabemos el título que le dio Ptolomeo; pero una conjetura creíble es “Apotelesmatiká” que significa aproximadamente ‘influencias astrológicas'».Robbins, 1940. Introducción del traductor, II, p. x–xi.
No hi ha una data sòlidament establerta per a la compilació del Tetrabiblos, però Ptolemeu revela en el seu «Proemi» que l'escrigué després de completar l'Almagest. L'evidència dins de l'Almagesto revela que el treball astronòmic no s'acabà abans d'aproximadament el 145 de, la qual cosa demostra que Ptolemeu escrigué el Tetrabiblos cap al final de la seua vida, en algun moment entre lAlmagest i la seua mort, en general datada al voltant del 168 de.N. T. Hamilton y N. M. Swerdlow, 'From Ancient Omens to Statistical Mechanics', en Berggren y Goldstein, 1987, sostienen que fue en el 150 d. C. (p. 3–13); Grasshoff, 1990, sostiene que las observaciones en el Almagesto cubren el período entre 127-141 d. C. (p. 7).Pecker, 2001, p. 311. La mayoría de las fuentes modernas fechan el tiempo más probable de vida de Ptolomeo c. 90-c. 168.Robbins dice que entre el 100 y el 178 ('Introduction', I p. viii). Mark Smith también apunta a las cifras dadas por Robbins: «Se dice que vivió hasta los 78 años y sobrevivió al reinado del sucesor de Antonio Pío: Marco Aurelio (161-180). Estas dos afirmaciones, si son ciertas, nos conducirían a fechar la muerte de Ptolomeo no solo en algún momento dentro de ese lapso, sino que probablemente hacia el final.
Llibre I: principis i tècniques Capítols d'obertura El text comença amb la dedicació a «Syrus», un personatge no identificat a qui Ptoeomeu dedicava totes les seues obres.Ashmand, 1822, 'Preface' p. xxiv, Nota al peu 4 En aquest, Ptolemeu distingeix dos tipus d'estudi astronòmic: el primer, l'astronomia pròpiament dita, que descriu els cicles i moviments astronòmics; el segon: l'astrologia, que investiga els canvis que tals moviments provoquen. Afirma que cadascuna té la seua pròpia ciència i la primera és desitjable per dret propi «malgrat que no aconsegueix el resultat donat per la segona». Això es pren per demostrar l'opinió de Ptolemeu sobre que l'astronomia i l'astrologia són estudis complementaris, de manera que mentre l'astrologia és menys autosuficient i factual, el seu ús fa la pràctica de l'astronomia més útil.<ref name="Lx1">Lehoux, 2006, nota al peu 28: «Les versions més antigues de la història de l'astronomia tendien a fer un gran èmfasi en la separació de Ptolemeu entre astrologia i astronomia en dos llibres, lAlmagest i el Tetrabiblos, com si açò indicara que Ptolemeu tenia dubtes sobre el cos de coneixement de l'astrologia. Ptolemeu, però, hi és clar, fins quan és “menys segur”: l'astrologia és “més útil” que l'astronomia.»</ref> Encara que els termes «astronomia» i «astrologia» s'usaven indistintament en els texts antics, això també demostra la definició primerenca de dos temes diferenciats que foren discutits extensament per Ptolemeu en dos treballs separats.Evans y Berggren, 2006, p. 127)
Ptolemeu declara que havent tractat el tema anterior, l'astronomia, en el seu propi tractat, «ara parlarà del segon mètode menys autosuficient d'una manera pròpiament filosòfica, de manera que aquell que l'objectiu del qual siga la veritat mai podrà comparar les seues percepcions amb la seguretat de la primera». En això, i en altres observacions introductòries, revela la seva opinió que la predicció astrològica és extremament difícil i fàcilment subjecta a error, però satisfactòriament assolible a aquells que en tenen l'habilitat i experiència necessàries, i de massa benefici com per ser rebutjada simplement perquè, de vegades, s'hi poden cometre errors.Tetrabiblos I. 2 (Loeb: p. 19): «[…] no convendría desechar todo pronóstico de este carácter porque a veces se puede estar equivocado, pues no desacreditamos el arte del piloto por sus muchos errores. Pero como cuando las afirmaciones son grandes y también cuando son divinas, debemos acoger lo que es posible y pensar lo suficiente».
Arguments filosòfics de Ptolemeu