fou un eclesiàstic, catedràtic i senador valencià.
Provinent d'una família benestant, va fer els seus estudis al Seminari de Tortosa i al de Sogorb, i posteriorment a la Universitat de València, en la qual es va doctorar el 1825 i on va obtenir successivament tres càtedres de Dret Canònic a partir de 1830. El 1831 fou ordenat sacerdot a Tarragona. Degut a les seves idees tan conservadores, va perdre la càtedra el 1840 i no li va ser retornada fins a la caiguda d'Espartero i amb el Partit Moderat al poder. Va ser cridat a Madrid, al costat de Jaume Balmes, per a preparar les bases per al nou concordat amb la Santa Seu.
El 1848 fou nomenat bisbe de Lleida, i del 1850 al 1857 ho fou de Barcelona. En aquesta època destacà per tenir una obsessió contra el liberalisme. S'enemistà amb el capità general de Catalunya Juan Zapatero.
Participà en l'elaboració de la constitució de 1856, en què demanava intolerància de cultes, fet que li ocasionà un confinament de prop de dos anys a Cartagena.
Després del Bienni Progressista, el 1857 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, càrrec que ocupà fins a la mort. Va reformar-hi la demarcació parroquial i hi creà les parròquies de la Trinitat i de Sant Francesc, que segregà de la Catedral.
El 1858 va ingressar a la cambra alta espanyola en qualitat de senador per dret propi. Amb la seva gestió política, aconseguí la construcció del port de Vinaròs.
Va rebre les distincions de primat de les Espanyes i les grans creus del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III i de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
Va morir a Tarragona, després d'una malaltia, el 14 d'abril de 1864 i va ser enterrat a la capella de l'anunciació de la Catedral de Tarragona.
Obra miniatura|Monument dedicat a Costa i Borràs a Vinaròs Va atacar les doctrines liberals en el fullet Las Postdatas, on mantenia diàlegs ficticis entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim.
El seu tradicionalisme el portà a defensar la llengua catalana en la predicació i el catecisme. Publicà Catecismo de la doctrina cristiana (1867), Observaciones sobre el presente y el porvenir de la Iglesia en España (1856) i una pastoral, en català, sobre la vaga general de Barcelona del 1854, recollits a les Obras completas, publicades a Barcelona postumament en sis volums el 1865.
Referències
Bibliografia Anònim, "Necrología del Excmo. E Ilmo. Sr. [...]", Tarragona, Imprenta de los Sres. Puigrubí y Arís, 1864 J. A. Balbás, "Castellonenses ilustres. Apuntes biográficos", Castelló, J. Armengot, 1883 VV. AA., "Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana". Barcelona, José Espasa, 1924 A. Osorio, Diccionario político español; histórico y biográfico (Desde Carlos IV a 1936), Buenos Aires, Mundo Atlántico, 1945 J. Vives, “Costa y Borrás, José”, en Q. Aldea Vaquero, T. Marín Martínez y J. Vives Gatell (dirs.), "Diccionario de Historia Eclesiástica de España, vol. I", Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Enrique Flórez, 1972, pàg. 637.
Enllaços externs "Obras de José Domingo Costa y Borrás... V1" al Fons de literatura jurídica antiga (Universitat Pompeu Fabra) "Obras de José Domingo Costa y Borrás... V2" al Fons de literatura jurídica antiga (Universitat Pompeu Fabra)
Categoria:Arquebisbes valencians Categoria:Bisbes de Lleida Categoria:Bisbes de Barcelona Categoria:Arquebisbes de Tarragona Categoria:Bisbes del segle XIX Categoria:Senadors valencians al Senat espanyol Categoria:Professors de la Universitat de València Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Morts a Tarragona Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Religiosos valencians contemporanis Categoria:Polítics vinarossencs Categoria:Professors universitaris valencians Categoria:Religiosos vinarossencs Categoria:Polítics valencians morts al segle XIX Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1805