El gal·lès antic (en gal·lés, Hen Gymraeg) és el nom donat a la llengua gal·lesa des de l'any 800 fins a la primeria del , quan va evolucionar cap al gal·lès mitjà.Koch, p. 1757. En el període anterior, quan es diferencià del britònic comú, al voltant del 550, se l'anomenà "gal·lès primitiu" o "gal·lès arcaic".Willis, p. 1.
Molts poemes i algunes proses s'han conservat d'aquest període, tot i que alguns se'n troben en manuscrits posteriors, per exemple, el text d'Y Gododdin. El text més antic que ha sobreviscut íntegrament en gal·lès antic és en una làpida a l'església de Tywyn, que dataria del s. VII. Un text en els Evangelis de Lichfield anomenat Surrexit Memorandum es creu que ha estat escrit al , però pot ser una còpia d'un text dels s. VI o VII.Encyclopaedia Wales; University of Wales Press; editor: John Davies; p. 577.Medieval Vision: The Visual Culture of Wales. University of Wales Press, Cardiff, 2003, p. 25.
L'ortografia del gal·lès antic és essencialment la de l'irlandés, ja que els irlandesos aprengueren llatí i l'escriptura llatina pels seus veïns bretons.Pierre-Yves Lambert, Les Littératures celtiques, Presses universitaires de France, collection Que sais-je ?, París, 1981.
Exemples compartius entre el gal·lès antic i el modern. Gal·lès anticGal·lès modernCatalàtirterralaumàdiuedfinalirelnouidnouguetigdespréscasodihitfinsdiddiabrautjudiciin ois oisouper sempre
Referències
Bibliografia
Categoria:Llengües europees mortes Categoria:Gal·lès