Les llengües romàniques orientals són una branca lingüística que comprén les varietats parlades al sud i est de la línia Massa-Senigallia; les llengües romàniques orientals per tant serien el romanès, italià, sicilià i l'extint dàlmata, entre altres varietats parlades al centre i sud d'Itàlia i als Balcans. Mentre que les llengües romàniques situades al nord i oest de la línia com l'espanyol, portugués, francés, català, occità entre més varietats en pertandrien a la branca occidental.Renzi. Nuova introduzione alla filologia romanza. Bologna, Il Mulino. Pàg. 504.
Cal distingir dos termes per a les llengües romàniques orientals:
1) El terme es refereix a les varietats situades al sud i est de la línia Massa-Senigallia i la seua distribució abasta Romania, Moldàvia, determinades zones dels Balcans, centre i sud d'Itàlia i l'illa de Còrsega, que comparteixen certes isoglosses úniques dins la Romània, de manera que llengües com l'italià estàndard, napolità i sicilià també serien llengües romàniques orientals. 2) El terme es refereix únicament a les llengües balcanoromàniques, que inclou les llengües balcanoromaneses i el dàlmata, llengües romàniques utilitzades als Balcans.Sala, Marius (coord.), Enciclopedia limbilor romanice, București, Editura Științifică și Enciclopedică, 1989,
Isoglosses La principal característica és que conserven les oclusives sordes intervocàliques /p, k, t/ en contraposició al romànic occidental, que les sonoritza o perd. Usen exclusivament els plurals (-e, -i) derivats del plural nominatiu del llatí. Palatalització dels grups llatins (ci, ce) cap a un (/tʃ/) i els grups (ti, te) evolucionaren a (ts) i contrasta amb el romànic occidental, en què tots dos grups evolucionaren a (/s/, /z/ /θ/) respectivament.Alessio, G. 1954a, Concordanze lessicali e fonologiche tra i dialetti rumeni e quelli italiani meridionali, «Annali della Fac. di Lett. e Fil. di Bari» I, 3-53. També les llengües romàniques orientals són més conservadores en aspectes fonètics i gramaticals que les occidentals.Pierre Bec, Manuel pratique de philologie romane, París: Picard, 2 vol.
Exemples d'isoglosses Exemples de formació del plural: LlatíCatalàItaliàSiciliàRomanèsDàlmataStella, StellaeestelsstellestellestelestaleLibrorariallibreslibrilibrilibrilibriHomo, Homineshomesuominiominioaminijomini
Exemples de conservació d'oclusives sordes intervocàliques per llengües són:
{| class=wikitable style=text-align:center; ! Latí || Català || Italià || Napolità || Sicilià || Arromanès || Romanès || DàlmataLéxico básico dálmata en la base de datos lexicostática global |- | Capra || ca(b)ra || capra || cràpa || crapa || caprã || capră || cuopra |- | Saponem || sa(b)ó || sapone || sapune || sapuni || sãpune || săpun || sapaun |- | Iocare || ju(g)ar || giocare || jucà || jucari || jucari || juca || jocur |- | Carricare || carre(g)ar || caricare || carrecà || caricari || ncãrcari || încărca || cuoricur |- | Potere || po(d)er || potere || putè || putiri || putiri || putea || putar |- | Petra || pe(d)ra || pietra || preta || petra || pietrã || piatră || pitra |} </center>
Classificació Llengües balcanoromanesesGlottolog: llengües romàniques orientals. Romanès Inclou el moldau considerat una llengua separada del romanés. Varietats balcanoromaneses Alguns consideren que les llengües balcanoromaneses (armanès, meglenoromanès i istroromanès) són dialectes del romanés, ja que deriven del protoromanès; alguns lingüistes romanesos, però, consideren que les altres varietats són llengües a banda. Dàlmata (†)Glottolog lenguas italo-dálmatas Llengües italianes centremeridionals Toscà Cors A Sardenya es parla el gal·lurés i sasserés, que poden ser classificats com dialectes corsos. Italià estàndard A la Toscana també es parlen altres varietats locals que poden classificar-se com dialectes de l'italià estàndard. Italià central També anomenats dialectes italians centrals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua: se sol emprar la denominació genèrica de romanesc per a referir-se a aquestes varietats. Sovint es considera un dialecte de l'italià estàndard. Napolità o italià meridional També anomenats dialectes italians meridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol usar la denominació genèrica de napolità per a referir-se a aquestes varietats. Sicilià o italià extremomeridional També anomenats dialectes italians extremomeridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol emprar la denominació genèrica de sicilià per a referir-se a aquestes varietats.
Llengües romàniques extintes que degueren pertànyer a aquesta branca Morlac † Llengua romànica de Pannònia †
Notes
Referències