Edwidge Danticat (nascuda el 19 de gener de 1969) és una novelista i escriptora de contes haitiano-estatunidenca.
Infància i joventut Danticat va néixer a Port-au-Prince, Haití. Quan tenia dos anys, el seu pare André va emigrar a Nova York i dos anys després ho va fer la seva mare Rose. Van deixar Danticat i la seva germana petita, André amb els seus oncles. Quan va ser preguntada en una entrevista sobre la seva formació durant la infància, va explicar que s'havia format a través de la història oral, l'església i l'escola. Tot i que la seva educació formal havia estat en francès, la seva llengua materna era el crioll haitià.
Danticat va començar a escriure quan encara vivia a Haití als nou anys. Als 12 anys d'edat va anar a viure a un barri haitià-americà de Brooklyn, Nova York, amb els teus pares. Com a jove immigrant, la seva desorientació en el seu nou lloc de vida, la va fer tornar inconformista i va utilitzar la literatura com a escapament. Danticat no es va adonar del racisme fins que va anar a Universitat degut a la protecció de la seva comunitat. Dos anys més tard va publicar la seva primera obra en anglès, A Haitian-American Christmas: Cremace and Creole Theatre, a la revista Youth Connexions. Més tard va escriure una altra història sobre la seva experiència com a immigrant per a la revista New Youth Connexions, «A New World Full of Strangers». En la introducció de Starting with I, una antologia d'històries curtes de la revista, Danticat va escriure, «Quan hem vaig adonar del fet de la immigració, vaig sentir que la meva historia estava inacabada, per tant, vaig escriure un conte que posteriorment va esdevenir la meva primera novel·a, Breath, Eyes, Memory. Escriure per a New Youth Connections hem va donar veu. El meu silenci fou completament destruït, indefinidament.»Andrea Estepa (ed.), Starting with I: Personal Essays by Teenagers, Persea Books, 1997, p. xii.
Després d'obtenir la secundària al Clara Barton High School de Brooklyn, Nova York, Danticat va començar a estudiar a la Universitat Barnard de ciutat de Nova York. Tot i que al principi volia estudiar infermeria, el seu amor per l'escriptura la va portar a estudiar literatura francesa. El 1993 va obtenir un màster d'art en escriptura creativa a la Universitat de Brown.
Carrera professional El 1993, va guanyar un màster d'art en escriptura creativa a la Universitat de Brown amb la tesis titulada My turn in the fire - and abridged novel, que fou la base de la seva novela de 1994 Breath, Eyes, Memory.Theses & Dissertations Record from a Brown University website Quatre anys després va participar en una secció literària del programa televisiu d'Oprah Winfrey.Breath, Eyes, Memory by Edwidge Danticat from Oprah Winfrey's official website
El 1997 va ser nominada per la revista literària Granta com una de les vint millors escriptores joves estatunidenques."Two Blacks Named Among America's Most Promising Young Novelist", The Journal of Blacks in Higher Education, No. 12 (Summer 1996), p. 111.
Ha estat professora d'escriptura creativa de la Universitat de Nova York i de la Universitat de Miami. També ha treballat amb directors de cinema com Patricia Benoit i Jonathan Demme en projectes sobre art haitià i sobre Haití. Els seus contes han aparegut en més de 25 periòdics i en moltes antologies. La seva obra ha estat traduïda en moltes llengües com el japonès, francès, coreà, German, italià, castellà, i el suec.
Danticat és una forta defensora dels assumptes que afecten els haitians, tant els expatriats com els que viuen al país. El 2009, va parlar al documental sobre l'impacte de la globalització sobre cinc dones de diferents generacions Haitian Women Pillars of the Global Economy.
Vida personal Danticat es va casar amb Fedo Boyer el 2002. Tenen dues filles, Mira i Leila.Tot i que Danticat resideix en els Estats Units, encara considera Haití com la seva llar. També visita assíduament el seu país i sent com si mai l'hagués abandonat.
Temes miniatura|Danticat parla el 2019 A l'obra de Danticat hi destaquen tres temes principals: la identitat nacional, les relacions entre mare i filla i les polítiques de la diàspora.
Identitat nacional Estudiosos sobre l'obra de Danticat han examinat freqüentment el tema de la identitat nacional. A Breath, Eyes, Memory, Danticat explora la relació entre les dones i l'agenda nacionalista de l'estat [i] durant el règim de Duvalier. En tota la novel·la, dones de generacions de dones comproven les vagines de les seves filles penetrant-les amb els seus dits per a comprovar-ne la virginitat ratificant la violència i la victimització del cos de les dones negres (376–377) [i]. Així les dones que apareixen en aquesta obra replicaven el control i la violació de l'Estat amb aquests actes de violència contra el cos de la dona (375), també discutien el discurs masclista nacionalista que utilitzava els seus cossos com a armes mortals(387) [i]. Això es veu en el suïcidi de Martine, que es mostra com una exhibició tràgica de la llibertat, alliberant el seu cos i la ment dels seus traumes del passat [i]. A més, la novel·la demostra algunes dificultats inherents de crear una identitat diaspòrica, que es mostra a través de la lluita de Sophie entre l'afirmació del seu seu patrimoni i abandonant allò què percep com una traïció a la seva herència, cosa que suggereix la impossibilitat de crear una personalitat criolla resolta [ii]. Finalment, l'obra de Danticat, The Farming of Bones, parla sobre els supervivents de la massacre de 1937 i els efectes d'aquell trauma en la identitat haitiana [iv]. En general, Danticat informa sobre la història de la seva nació mentre diversifica les concepcions sobre el país a banda de la victimització [iii].'
Relacions materno-filials Breath, Eyes, Memory explora el tema central de les relacions materno-filials envers l'autoidentitat i l'autoexpressió [v]. Les experiències de Sophie donen veu a les de la mare, Martine. Aquesta va practicar el test de la virginitat a la filla quan va descobrir la seva relació amorosa amb Joseph. Després d'això, Sophie va iniciar un període d'autoodi en el qual no volia mostrar el seu cos ni al seu marit (80) [viii]. Sophie va patir de frigidesa en les seves relaciona íntimes amb el seu marit i bulímia, a més d'insomni (61–62) [v].
Polítiques de la diàspora Els investigadors han manifestat que l'obra de Danticat posa en evidència la seva relació amb la història haitiana i la seva identitat bicultural. A Breath, Eyes, Memory utilitza la «idea de tradicions mòbils» que creen nous espais per a la identitat haitiana als Estats Units més com una hibriditat feliç que com una criollització no problemàtica de Flatbush Brooklyn (28) [ix]. Danticat reconeix els seus predecessors en els pares icònics de la literatura haitiana creant una nova comunitat que rau en espais extranacionals (34) [ix]. Els personatges que crea sobreviuen en un entorn d'identitat transnacional.
La novel·la de viatges After the Dance: A Walk thorugh Carnival in Jacmel, Haiti (2002) també mostra la importància de la seva herència haitiana parlant sobre el carnaval i la Revolució haitiana. Danticat s'embarca en un viatge a través de la seva obra per a redescobrir les seves referències haitianes marcades pel seu lloc de privilegi a causa de la mobilitat.Chancy, M. J. A (2011). "Floating Islands: Spectatorship and the Body Politic in the Traveling Subjectivities of John Edgar Wideman and Edwidge Danticat". Small Axe: A Caribbean Journal of Criticism. 15: 24, 25. doi:10.1215/07990537-1443268. Ella és vista com una autora que escriu des de la perspectiva d'una retornada diaspòrica més que des d'una local, ja que afirma que «encara estic portant la meva màscara d'observadora des de la distància».Chancy (2011). "Floating Islands: Spectatorship and the Body Politic in the Traveling Subjectivities of John Edgar Wideman and Edwidge Danticat". Small Axe. 15: 32, 33. doi:10.1215/07990537-1443268.
Premis i honors Danticat ha guanyat premis de les revistes Essence i Seventeen, i el Harper's Bazaar l'ha considerada com una de les vint personalitats que han marcat una diferència. El The New York Times Magazine l'ha considerada una de les trenta personalitats que s'han de seguir i, així mateix, la revista Jane l'ha considerada una de les quinze dones de l'any.
Obres Llibres Breath, Eyes, Memory (novel·la, 1994; Palabra, ojos, memoria, 1998) Krik? Krak! (contes, 1996; ¿Kril? ¡Krak!, 1999) The Farming of Bones (novel·la, 1998) Behind the Mountains (novel·la juvenil, 2002, part de la sèrie First Person Fiction) After the Dance: A Walk Through Carnival in Jacmel, Haiti (llibre de viatges, 2002) The Dew Breaker (novel·la en contes, 2004) Anacaona: Golden Flower, Haiti, 1490 (novel·la juvenil, 2005, part de la sèrie The Royal Diaries) Brother, I'm Dying (crítica social, memòria, 2007) The Butterfly's Way (editora de l'antologia) Create Dangerously: The Immigrant Artist at Work (assaig, 2010; Crear en peligro: el trabajo del artista migrante, 2019) Eight Days: A Story of Haiti (llibre de fotografies, 2010) Tent Life: Haiti (assajos, hi contribueix, 2011) Haiti Noir (editora de l'antologia, 2011) Best American Essays, 2011 (editora de l'antologia, octubre de 2011) The Last Mapou (novel·la infantil, 2013) Claire of the Sea Light (novel·la, 2013; Claire de luz marina, 2021) Haiti Noir 2: The Classics (editora de l'antologia, gener 2014) Mama's Nightingale (llibre de fotografies, 2015) Untwine (novela juvenil, 2015) The Art of Death (biografia, 2017; El arte de la muerte. Escribir la última historia, 2024) My Mommy Medicine (llibre de fotografies, 2019) Everything Inside (contes, 2019; Todo lo que hay dentro, 2021)
Històries curtes
Pel·lícules Poto Mitan – Writer/Narrator, 2009 Girl Rising (Haiti) – Writer, 2013
Referències
Bibliografia Alexander, Simone A. James. "M/Othering The Nation: Women's Bodies As Nationalist Trope In Edwidge Danticat's Breath, Eyes, Memory." African American Review 44.3 (2011): 373–390. Bellamy, Maria Rice. "More Than Hunter Or Prey: Duality And Traumatic Memory In Edwidge Danticat's The Dew Breaker." MELUS: The Journal of the Society for the Study of the Multi-Ethnic Literature of the United States 37.1 (2012): 177–197. Burchell, Eileen. "As My Mother's Daughter: Breath Eyes Memory by Edwidge Danticat". Women in Literature: Reading through the Lens of Gender. Fisher, J., & E. Silber (eds). Connecticut: Greenwood Press, 2003 Counihan, Clare. "Desiring Diaspora: 'Testing' The Boundaries Of National Identity In Edwidge Danticat's Breath, Eyes, Memory". Small Axe: A Caribbean Journal of Criticism 37 (2012): 36–52. Dash, J. Michael. "Danticat and Her Haitian Precursors." Edwidge Danticat: A Reader's Guide. Charlottesville: University of Virginia, 2010. 26–38. Print. Hewitt, Heather. "At the Crossroads: Disability and Trauma in The Farming of Bones." MELUS. 31.3 (2006): 123–145. Print.
Marouan, M. (2013). Witches, Goddesses, and Angry Spirits: The politics of spiritual liberation in African diaspora women's fiction. Columbus: Ohio State University Press. Martin, W. Todd. "'Naming' Sebastian: Celebrating Men in Edwidge Danticat's The Farming of Bones." Atenea (AteneaPR) 28.1 (2008): 65–74. Web. MLA. University of Maryland College Park Lib., College Park, MD, October 24, 2013 Nesbitt, Nick. "Diasporic Politics: Danticat's Short Works." Edwidge Danticat: A Reader's Guide. Ed. Martin Munro. Charlottesville: University of Virginia, 2010. 73–85. Print
Enllaços externs
entrevista a Edwidge Danticat a Democracy Now!, video, audio i transcripció, 5 d'octubre de 2007. Novelist on "The Immigrant Artist at Work" – entrevista en vídeo a Democracy Now! Haitian-American prediu un "Ongoing Disaster" a Impoverished Haiti After Hurricane Matthew Edwidge Danticat per Garnett Cadogan a la revista BOMB Magazine
Categoria:Persones de Port-au-Prince Categoria:Novel·listes estatunidencs en anglès