LArnis, també conegut com a Kali o Eskrima/Escrima, és l'esport nacional i art marcial de les Filipines. Els tres termes són més o menys intercanviables per denominar els arts marcials tradicionals de les Filipines, els quals emfasitzen la lluita amb armes com bastons, ganivets, armes de tall, i diverses armes improvisades, així com amb "mà lliure" o tècniques sense armes. També es coneix com a Estoque i Garrote (termes provinents de l'espanyol). ALuzon també es coneix com a Arnis de Mano.
Els arts marcials indígenes que els espanyols van trobar el 1610 encara no es coneixien com a "Eskrima" en l'època. En aquells temps, aquest art marcial era coneguda com a Paccalicali-t (pronunciat pakkali-kalî) per als ibanags, Didya (més tard canviat per Kabaroan) per als ilocanos, Sitbatan o Kalirongan per als pangasinenses, Sinawali ("brandar") per als pampangueños, Calis o Pananandata ("ús d'armes") per als tagals, Pagaradman per als ilonggos i Kaliradman per als cebuans. El kuntaw i el silat són altres arts marcials separats també es practiquen en l'Arxipèlag Filipí.
Hi ha hagut campanyes per tal que l'arnis sigui nominat en el les Llistes de Patrimonis Culturals Immaterials de la UNESCO, juntament amb altres arts marcials filipins. Fins a l'any 2018, la Unesco ha inscrit 9 elements com a patrimoni immaterial relacionats amb les arts marcials. https://ich.unesco.org/en/lists?text=&term[]=vocabulary_ich-125&multinational=3&display1=inscriptionID#tabs
General esquerra|miniatura|Practicants notables de la variant Balintawak d'eskrima: (d'esquerra a dreta) "Chito" Velez, "Meo" de la Rosa, "Nene" Gaabucayan, "Anciong" Bacon, Ray la Victoria, "Bobby" Taboada i Teofilo Velez al Fort San Pedro, Ciutat de Cebu (c. 1976). Les fotos van ser preses per "Johnny" Chiuten. L'arnis també inclou el combat cos a cos, claus, i tècniques de desarmament. Tot i que en general, es posa l'èmfasi en armes l'ús d'armes per aquests arts, alguns sistemes tenen el focus primari en les mans buides i alguns sistemes de le vella escola ensenyen armes en absolut.Filipino Warrior Arts Research Society Macachor, Celestino S., Macachor met old practitioners who emphasized or practised only empty-hands forms when he was learning FMA and during research for his book with Dr. Ned Nepangue, Cebu Eskrima: Beyond the Myth.
A tots els efectes, arnis, eskrima i kali es refereixen tots a la mateixa família d'arts marcials filipins basats en armes, i en els sistemes de lluita. Tant Arnis com Eskrima són manlleus de l'espanyol:
Arnis prové darnés, "armadura" en espanyol antic. Es diu que deriva dels vestits utilitzats en les festes de Moros i Cristians, on els participants simulen lluites utilitzant armes de fusta. Arnes també és un terme espanyol arcaic per a "arma", com en la següent citació d'Ilustracion de la Deztreza Indiana per Francisco Santos de la Paz l'any 1712:
miniatura|Armes d'entrenament d'eskrima
Eskrima (escrit com Escrima) és un préstec filipí de la paraula esgrima. El seu cognat en francès és escrime. L'origen del terme Kali té múltiples teories:
Una teoria és que la paraula ve de tjakalele, un estil tribal de esgrima amb bastons d'Indonèsia. Aquesta teoria es fonamenta en les semblances entre les tècniques de tjakalele i eskrima, així com per la proximitat de Mindanao a Indonèsia. Segons Guro Dan Inosanto, Kali és un mot creuat de les paraules cebuanes "kamot", que significa "mà", i "lihok", que significa "moviment". En l'idioma dels ilocans, kali significa "cavar" i "apunyalar".Federico Lazo, "Kali Caused the Change of the Word Kali to the Words Arnis and Escrima", 2008, Filipino Martial Arts Digest Existeixen nombrosos termes similars de referència per als arts marcials com kalirongan, kaliradman, i pagkalikali. Aquests poden ser l'origen del terme kali o poden haver evolucionat a partir d'ell. Segons el Gran Mestre Vic Sanchez, el terme pangasinan Kalirongan significa "Karunungan ng Lihim" o "Saviesa d'allò Secret" o "Secret de les arts de lluita Secretes", o fins i tot "Saviesa de Kali". En el llibre KALI: History of a Forbidden Filipino Fighting Arts, Fred Lazo exposa que Kali era una paraula d'arrel antiga per designar una fulla de tall, i que les paraules filipines per a mà dreta (kanan) i mà esquerra (kaliwa) són contraccions dels termes "camí de la fulla" (kali daanan) i "sense fulla" (kali wala), ja que les armes s'acostumen a agafar amb la mà dreta, i la mà esquerra queda lliure.Federico Lazo, "Kali – A Filipino Fighting Art that Originated in Ancient Time", 2008, Filipino Martial Arts Digest En el llibre Cebuano Eskrima: Beyond the Myth, no obstant això, Ned Nepangue i Celestino Macachor argumenten que el terme Kali en referència a les arts marcials filipines no van existir fins al relat de Buenaventura Mirafuente en el prefaci del primer llibre publicat conegut sobre arnis, Mga Karunungan sa Larong Arnis de Placido Yambao, on el terme Kali es pren com l'arrel de l'art de la lluita art de les illes Filipines. Més probablement, Kali deriva del terme prehispànic filipí per designar les fulles i l'esgrima, Calis, documentat per Antonio Pigafetta, cronista de l'expedició de Fernão de Magalhães durant el seu viatge a través de les Visayas i en el diccionari d'espanyol antic a la llengua materna dels filipins que data des de 1612 fins a finals del , com en el Vocabulario de Lengua Tagala per Fr. Pedro de San Buenaventura. El terme calis en les seves diverses formes estava present en aquests documents en espanyol antic en ilocano, ibanag (calli-t; pronunciat kal-lî), en kapampangan, en tagalog, en bicolano (caris), en waray (caris), en hiligaynon, en cebuà (calix, baladao - "kalis balaraw/daga" i cales), i a Mindanao (calis – el kris, arma). En alguns d'aquests diccionaris, el terme calis es refereix a una espasa o ganivet kris o keris, mentre que en d'altres es refereix tant a les espases i ganivets i el seu ús com una forma d'esgrima amb bastons de lluita. Mentre que Mirafuente postula que el terme original era "Kali" i que la lletra "S" es va afegir més tard, el Gran mestre Remy Presas suggereix que la "S" va caure en temps moderns i actualment es coneix com a "Kali" en els cercles de la FMA.
Els practicants d'arnis s'anomenen arnisador (masculí, en plural arnisadores) i arnisadora (femení, en plural arnisadoras) pels qui criden seus arnis; o, si hom s'hi refereix com a eskrima, eskrimador (masculí, plural eskrimadores) o eskrimadora (femení, en plural eskrimadoras) pels qui criden el seu art eskrima. També hom s'hi refereix com a kalista o mangangali per als practicants de kali.
Orígens Com que l'arnis era un art normalment practicat per la classe pobra o més planera (en oposició a la noblesa o classes guerreres), la majoria de practicants van no tenir l'educació per tal crear cap mena de registre escrit. Això també es pot dir de molts arts marcials, però és especialment cert per l'arnis perquè gairebé tota la seva història està basada en anècdotes, en la transmissió oral o promocional. L'origen de l'arnis es remunta a les tècniques de combat nadiues durant els conflictes entre les diferents tribus i regnes filipines prehispàniques, tot i que la forma actual té influència espanyola, a partir de l'esgrima antiga que es va originar a Espanya al . També té altres influències, ja que els colons i els comerciants que viatjaven a través de l'arxipèlag malai van portar la influència del silat així com dels marcials xineses, àrabs, i índies.Mark V. Wiley (1997). Filipino Martial Culture. Tuttle Publishing. Sam Buot (1991-2009) 'Eskrima-Arnis, Martial Arts of the Philippines. Algunes parts localitzades de la població encara practiquen mètodes de lluita xinesos, coneguts com a kuntaw.
També s'ha teoritzat que l'art filipí de l'arnis pot tenir arrels a l'Índia i que va arribar a les Filipines a través de la gent que viatjava a través d'Indonèsia i Malàisia cap a les Filipines. El silambam, un art marcial de l'Índia basat en l'atac amb pals i bastons, va influir molts arts marcials d'Àsia, com el silat. Així, l'arnis pot compartir el seu origen amb aquests sistemes; alguns moviments de l'arnis són similars a alguns estils de lluita Silambam amb pal curt (kali o kaji) o amb altres armes.
Al principi de l'arribada dels espanyols a les Filipines, ja van observar arts marcials basades en armes que eren practicats pels nadius, els quals poden estar o no relacionats amb l'arnis d'avui en dia. Els registres escrits més antics sobre la cultura i vida filipines, inclosos els arts marcials, provenen dels primers exploradors espanyols. Algunes expedicions primerenques van lluitar contra tribus nadiues armades amb pals i ganivets. L'any 1521, Fernão de Magalhães va ser mort a Cebu a la batalla de Mactan per les forces de Datu Lapu-Lapu, el cap de Mactan. Algun arnisadores mantenen que Lapu-Lapu va matar Magalhães en un combat amb espasa, tot i que l'evidència històrica diu el contrari. L'únic testimoni de la batalla del qual es té constància fou el cronista Antonio Pigafetta, que diu que Magalhães fou apunyalat a la cara i al braç amb llances, i superat per múltiples guerrers que el van tallar i apunyalar: miniatura|Fotografia de finals del amb revolucionaris filipins, coneguts com a Katipuneros. A causa dels conflictes que històricament hi ha hagut en l'arxipèlag Filipí, on els regnes portuaris estaven sovint en guerra els uns amb els altres, els guerrers eren forjats en les moltes guerres que tenien lloc a les illes. Així, durant l'era precolonial, aquesta zona geogràfica va adquirir reputació pels seus mercenaris, que eren contractats arreu del sud-est asiàtic. Els Luções (guerrers de Luzon) van ajudar el rei de Birmània en la seva invasió de Siam l'any 1547. De manera simultània, els guerrers de Luzon van lluitar al costat del rei de Siam, i es van enfrontar el mateix exèrcit d'elefants del rei de Birmània en la defensa de la capital siamesa a Ayuthaya. L'anterior soldà de Malaca va decidir recuperar la seva ciutat de mans dels portuguesos amb una flota de vaixells de Lusung l'any 1525.The former sultan of Malacca decided to retake his city from the Portuguese with a fleet of ships from Lusung in 1525 AD. SOURCE: Barros, Joao de, Decada terciera de Asia de Ioano de Barros dos feitos que os Portugueses fezarao no descubrimiento dos mares e terras de Oriente , Lisbon, 1777, courtesy of William Henry Scott, Barangay: Sixteenth-Century Philippine Culture and Society, Quezon City: Ateneo de Manila University Press, 1994, page 194.
Pinto va anotar que hi hi havia un cert nombre de Luções en les flotes islàmiques que van anar a lluitar amb els portuguesos en les Filipines durant el . El Sultan d'Aceh va encarregar a un d'ells (Sapetu Diraja) la tasca de defensar la plaça d'Aru, al nord-est de Sumatra, l'any 1540. Pinto també diu que un d'ells va ser anomenat dirigent dels malais que eudaven a les Illes Moluques després de la conquesta portuguesa de 1511. Pigafetta va anotar que un d'ells era al capdavant de la flota de Brunei l'any 1521. Un famós lluitador de Luzon és Regimo de Raja, qui va ser nomenat com Temenggung (en jawi: تمڠݢوڠ) o Cap i Governador Suprem General pels portuguesos.
Hi ha opinions divergents sobre fins a quin grau el domini espanyol en les Filipines va influir en l'arnis. El fet que existeixi un gran nombre de tècniques i que els noms dels arts (arnis/arnes, eskrima/esgrima, garrote, estoque, etc.) tingui noms espanyols suggereixen una influència. Alguns argumenten, tanmateix, que els noms espanyols en els arts marcials simplement reflecteix el fet que l'espanyol era la lingua franca de les Filipines fins a principis del , i que influència militar espanyola real va ser limitada.