El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals. Ja que cada cultura té diversos valors establerts, els conservadors en diferents cultures tenen diferents metes. Alguns conservadors intenten preservar l'statu quo, mentre que uns altres intenten tornar als valors d'una època anterior, lstatu quo anterior.
En el context polític, es denomina conservadorisme opinions i posicionaments, generalment de centredreta i dreta, que afavoreixen tradicionsentenent tradicions en el sentit de creences i/o costums -tant religioses com socials i polítiques- que serien característiques d'un poble o nació i que són adversos als canvis bruscos considerats com radicals. En el social, els conservadors defensen valors familiars i religiosos. Generalment el conservadorisme s'associa al nacionalisme i el patriotisme. En l'aspecte econòmic, els conservadors històricament es van posicionar com proteccionistes –en oposició al lliurecanvisme econòmic–. Actualment aquesta associació és menys clara, ja que durant alguns dels partits conservadors van adoptar posicions liberals en fusionar-se amb partits d'aquesta tendència (el que s'ha vingut a anomenar conservadorisme liberal), aliats en la defensa de l'ordre socioeconòmic capitalista. Consegüentment, en l'actualitat en el conservadorisme polític coexisteixen diverses postures sobre l'aspecte econòmic.
Igualment, encara que molts conservadors contemporanis es defineixen com a partidaris de la democràcia, alguns altres proposen o defensen posicions monàrquiques.
Així, ja que en general mentre alguns cerquen mantenir les condicions presents d'altres cerquen tornar a situacions anteriors, existeix una certa confusió –fins i tot dins d'una mateixa cultura política– sobre els que serien, en un moment donat, «conservadors». Martin Blinkhorn, per exemple, pregunta: «Qui són els conservadors a la Rússia d'aquests dies? són els estalinistes irredempts o els reformadors que han acceptat les visions polítiques de dreta dels conservadors moderns, tal com Margaret Thatcher».
Ideals (en el social) Preferència per concepcions organicistes o naturalistes de la societat i els individus, en les quals la llei natural i el dret natural tenen un paper central.
Concepció de l'ésser humà com a part d'una comunitat moral.
Preferència a evitar els canvis abruptes i desordenats.
Valorització de la religió com a font de cohesió social i com a resposta a una necessitat humana profunda.
Preferència per l'"Ordre" establert, tant social com jurídica, el que s'expressa en l'ordre públic.
Preferència per les tradicions com a base estable de governabilitat.
Preferència pel nacionalisme.
Desconfiança per teories "metafísiques" de la societat.
Desconfiança de la capacitat del poble per governar-se.
(en l'econòmic) Preferència per la propietat privada prudència fiscal]. Tanmateix, el conservadorisme no és, en general, advers per principi a l'intervencionisme.De fet, alguns conservadors van tan lluny com a veure el mercat lliure com a intrínsecament oposat al conservadorisme -per exemple, Chilton Williamson Jr. autor de l'influent "The Conservative Bookshelf: Essential Works That Impact Today's Conservative Thinkers,(Cita del Press, 2004)- diu sobre la seva oposició al mercat lliure "És tradicional i és substancialment europea i catòlica... l'encíclica Rerum Novarum (que comença amb una secció sobre economia) representi el pensament tradicional que s'oposa al socialisme. Lleó XIII estava en favor de la propietat privada i considerava el socialisme com una heretgia... (però) "la propietat justa dels diners és diferent de l'ús just dels diners... Tal és l'economia de deures i drets d'acord amb la filosofia cristiana". El no està en favor d'una economia privada sense restriccions." - I alguns partidaris del liberalisme estan d'acord. Per exemple Jeffrey Tucker, vicepresident editorial del Ludwig von Mises Institute delimita (en relació amb l'observació de Williamson ) : "Té raó, sens dubte, que el conservadorisme i el mercat lliure són incompatibles; Mises i Hayeck ja ho van dir. " (ambdues citacions en anglès en el original) (generalment per promoure o defensar la indústria "nacional" o el desenvolupament d'activitats que es veuen com a essencials per al bé o interès nacional. Veure, per exemple: Dirigisme i Estat Social)
Inicis de la filosofia conservadora El terme "conservador" va ser introduït al vocabulari polític per Chateaubriand el 1819 per referir-se a qui s'oposava a la idees antecedents i resultants de la Revolució francesa o, mes en general, a les idees i principis que sorgiren durant la Il·lustracióThe Scary Echo of the Intolerance of the French Revolution in America Today I que en certa manera planejava la restauració de l'Antic Règim. Aquesta oposició, que va tenir diferents característiques específiques en diferents països, es va veure enfortida com a conseqüència dels esdeveniments d'aquesta revolució i subseqüents guerres. Així, per exemple Michael Sauter escriu: "Per concloure, el conservadorisme és un producte tant dels períodes prerevolucionaris com revolucionaris de França. Té diversos orígens i va aparèixer a diversos països de formes diferents. Però si hi ha una cosa que podem dir de la seva història és que la revolució francesa va generar un ímpetu per convertir el conservadorisme en un moviment. Aquells que havien fet campanya contra qualsevol canvi abans de 1789 sobtadament es van convertir en profetes."Michael Sauter en les seves conferències Història de les Civilitzacions (espanyol): Sessió 9: El Conservadorisme O, en les paraules d'un personatge modern que es considera conservador: "les arrels del mal són històriques genèticament les mateixes a tot el món occidental. L'any fatal és 1789, i el símbol de la iniquitat és el barret frigi dels jacobins. La seva heretgia és la negació de la personalitat i de la llibertat personal. La seva manifestació concreta és la democràcia de masses jacobines, totes les formes de col·lectivisme nacional i estatisme, el marxisme que produeix el socialisme i el comunisme, el feixisme i el nacional-socialisme. Esquerranismes en totes les seves varietats i manifestacions modernes, a les quals als EUA s'aplica, perversament, el bon terme liberalisme"Erik von Kuehnelt-Leddihn, (Leftism (1974), pp. 11-12.) citat per Donald W. Livingston en El conservadorisme de David Hume
Aquestes diferències d'expressió en diferents països i moments han portat a diverses temptatives de classificació. Com a exemples: conservadorisme anglès versus conservadorisme (europeu) continental. Conservadorisme alemany com a diferent del conservadorisme francès, italià, nord-americà, etc. Conservadorisme moderat o fins i tot centredreta versus conservadorisme reaccionari o extrem, etc. En el que segueix s'analitzés usant una barreja d'algunes d'aquestes visions.
La diferència fonamental entre el conservadorisme moderat i el reaccionari resideix en la seva visió del paper de la democràcia i altres institucions progressista o producte de l'il·luminisme. Per a la tradició moderada, potser més ben trobada en "el conservadorisme liberal d'Edmund Burke (1729-1797), a diferència del conservadorisme continental de la seva època, va acceptar la democràcia com a forma de govern".Juan Carlos Llosa Pazos: El conservadorisme en el temps Aquest conservadorisme "En els fets (....) va propiciar canvis de profund calat i transcendència (els drets polítics britànics, o els drets socials bismarckians).",Jorge Hurtado Jordá: Societat, Estat, potser mercat Aquesta versió del conservadorisme és, sovint, dita "liberal", així, per exemple, Rosemary Radford Ruether observa: "Hi ha un conservadorisme econòmic i polític, de lliure mercat, capitalisme lliure de qualsevol regulació del govern, usualment unit a un fort nacionalisme, com el número u del món, la qual cosa porta a prioritzar el suport per a la policia i un pressupost gran per a l'exèrcit. Aquest tipus de conservadorisme no és tradicionalment religiós o connectat amb el cristianisme.".Rosemary Radford Ruether Fonamentalismes Religiosos
Tanmateix es pot notar que va ser aquest mateix corrent moderat que va donar origen, posteriorment, a un conservadorisme fonamentalista, que Radford Ruether defineix com emanant del "fonamentalisme pròpiament protestant" (op. cit.) Aquesta versió ha trobat expressió generalment en el neoconservadorisme Juan Carlos Llosa Pazos: op cit el qual és representada per personatges tals com Leo Strauss al Irving Kristol, etc. i es caracteritza per l'adhesió en l'econòmic en neoliberalisme i a valors nacionalistes i religiosos tradicionals en el social i polític.
L'altre gran corrent del conservadorisme va aparèixer als països que van ser directament afectats pels desenvolupaments polítics i socials de la revolució francesa, "en rebuig d'aquesta, al liberalisme polític i en racionalisme de la Il·lustració, defensant les institucions de l'Antic Règim i declarant-se enemic de la secularització de la política i de la societat. El conservadorisme se sosté en tres valors: l'autoritat, la lleialtat i la tradició. Ret culte a l'espiritualitat i al valor de l'incommensurable." En aquest sentit, pot ser descrit com "reaccionari", cercant una reafirmació no sol de formes polítiques sinó socials anteriors, que es percebien com una restauració dels principis de l'autoritat monàrquica absoluta i del (generalment) catolicisme com a font única de valors i estabilitat social: "Els conservadors francesos oscil·laven cap a l'Església catòlica com una font d'estabilitat i tradició. L'Església va portar de tornada a la vida quotidiana un sentit de jerarquia i un ordre orgànic. (Sens dubte que aquí hi ha una connexió implícita al romanticisme.) Però a les regions catòliques d'Europa, especialment a França, Itàlia i Espanya, aquest tipus de conservadorisme religiós tindria una atracció inherent. Sauter, op cit
Conservadorisme en diferents països Conservadorisme anglès miniatura|esquerra|Edmund Burke (per Sir Joshua Reynolds)
Molts comentaristes apunten que l'origen del conservadorisme anglès es troba en les idees de Richard Hooker, teòleg de l'església anglicana, que desenvolupà seves idees a conseqüència de la Reforma. Hooker emfatitza la importància de la moderació a fi d'obtenir un equilibri polític en nom d'aconseguir harmonia social i el bé comú, donant així origen al que, a Anglaterra, s'anomena "alt conservadorisme", que pot ser vist com un "conservadorisme moderat" o fins i tot com una expressió del centredreta.
Un altre dels pensadors crucials del conservadorisme anglès va ser Edmund Burke. Al seu llibre Reflexions sobre la Revolució Francesa, Burke critica el racionalisme de l'il·luminisme i nega la possibilitat de fundar una societat en la capacitat emancipadora de la raó, projecte que considera utòpic. Com a resposta a aquestes postures del liberalisme del , Burke proposava la tornada a les tradicions fonamentals de la societat europea i els valors cristians basats en el naturalisme social. Aquesta posició es basa en la idea que no tots neixen iguals, amb equivalents capacitats o raó i, per tant, no podia confiar-se en un govern basat en la raó dels individus. Les tradicions, en canvi, contenien la capacitat provada de regular el funcionament social amb estabilitat. Tanmateix, Burke no nega la necessitat dels canvis socials, però en qüestiona la velocitat. Per a ell, l'ordre social roman i evoluciona a través d'un procés natural, com un tot orgànic.