Titus Flavi Clement (), més conegut com a Climent d'Alexandria () (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria. Entre els seus deixebles hi havia Orígenes i Alexandre de Jerusalem. Convertit al cristianisme, era un home educat que coneixia la filosofia i la literatura clàssiques gregues. Com demostren les seves tres grans obres, Clement va ser influït per la filosofia hel·lenística en major mesura que qualsevol altre pensador cristià del seu temps, i en particular, per Plató i els estoics. Les seves obres secretes, que només existeixen en fragments, suggereixen que coneixia l'esoterisme jueu precristià i el gnosticisme. En una de les seves obres va argumentar que la filosofia grega tenia el seu origen entre els no grecs, afirmant que tant Plató com Pitàgores havien estat ensenyats per erudits egipcis.
Climent se sol considerar com un Pare de l'Església. És venerat com a sant en el cristianisme copte, el catolicisme oriental, el cristianisme etíop i l'anglicanisme. Va ser venerat pel catolicisme occidental fins al 1586, quan el papa Sixt V va retirar el seu nom del martirologi romà per consell de Baroni. L'Església Ortodoxa Oriental va aturar oficialment qualsevol veneració de Climent d'Alexandria al .
Biografia Ni la data de naixement ni el lloc de naixement de Clement es coneixen amb cert grau de certesa. Es conjectura que va néixer cap al 150 dC. Segons Epifani de Salamina, va néixer a Atenes, però també hi ha una tradició de naixement alexandrí.
Els seus pares eren pagans i Climent es convertí al cristianisme. Al Protrepticus mostra un ampli coneixement de la religió grega i les religions mistèrica, que només podrien haver sorgit de la pràctica de la religió de la seva família.
Havent rebutjat el paganisme de jove a causa de la seva percepció de corrupció moral, va viatjar a Grècia, Àsia Menor, Palestina i Egipte. Els viatges de Climent eren principalment per una qüestió religiosa. A Grècia, es va trobar amb un teòleg jònic, que ha estat identificat com Atenàgores d'Atenes; mentre que a l'est, va ser ensenyat per un assiri, de vegades identificat amb Tatià, i un jueu, possiblement Teòfil de Cesarea.
Cap al 180 dC, Climent va arribar a Alexandria,Stromateis 1.1.11.2 on va conèixer a Pantè d'Alexandria, que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.Eusebius, Eccl. Hist. 6.13.2; 6.6.1 Eusebi suggereix que Pantaenus era el cap de l'escola, però existeix controvèrsia sobre si les institucions de l'escola es van formalitzar d'aquesta manera abans de l'època d'Orígenes. Climent va estudiar sota Pantaenus, i va ser ordenat al sacerdoci pel papa Julià abans del 189. En cas contrari, pràcticament no se sap res de la vida personal de Climent a Alexandria. Pot haver estat casat, una conjectura recolzada pels seus escrits.
Durant les persecucions severianes del 202 al 203, Climent va deixar Alexandria. El 211, Alexandre de Jerusalem va escriure una carta encomanant-lo a l'Església d'Antioquia,Eusebius, Eccl. Hist. 6.14.8 que pot implicar que Climent vivia a Capadòcia o Jerusalem en aquell moment. Es desconeix la data i el lloc de la seva mort.
Obres teològiques miniatura|Klementos Alexandreos ta heuriskomena (1715)
Trilogia Tres de les principals obres de Climent han sobreviscut complertes i són referides col·lectivament com la trilogia: el Protrepticus (Exortació) – escrit vers el 195 el Paedagogus (Tutor) – escrit vers el 198 el Stromata (Miscel·lànies) – escrit vers el 198 -203
Protrepticus miniatura|Els misteris òrfics s'utilitzen com a exemple dels falsos cultes del paganisme grec al Protrepticus.
El Protrepticus és, com el seu títol indica, una exhortació als pagans de Grècia perquè adoptin el cristianisme. Al seu si, Climent demostra el seu extens coneixement de la mitologia i la teologia paganes. És principalment important a causa de l'exposició de Climent de la religió com a fenomen antropològic. Després d'una breu discussió filosòfica, s'obre amb una història de la religió grega en set etapes. Climent suggereix que al principi, els humans van creure erròniament que el Sol, la Lluna i altres cossos celestials eren deïtats. La següent etapa de desenvolupament va ser l'adoració dels productes de l'agricultura, de la qual sosté que van sorgir els cultes de Demèter i Dionís. Els humans van pagar reverència a la venjança i van divinitzar els sentiments humans d'amor i por, entre d'altres. En la següent etapa, els poetes Hesíode i Homer intenten enumerar les deïtats; la teogonia d'Hesíode que dona el nombre de dotze. Finalment, els humans van arribar a una fase en què van proclamar altres, com Asclepi i Hèracles, com a divinitats. Sobre la idolatria, Climent sosté que els objectes de la religió primitiva eren fusta i pedra sense forma, i els ídols van sorgir així quan es van esculpir aquests elements naturals. Seguint a Plató, Climent és crític amb totes les formes d'art visual, suggerint que les obres d'art no són més que il·lusions i "joguines mortals".
Climent critica el paganisme grec al Protrepticus sobre la base que les seves divinitats són falsos i pobres exemples morals. Ataca les religions misterioses pel seu ritualisme i misticisme. En particular, els adoradors de Dionís són ridiculitzats per ell pels seus rituals basats en la família (com l'ús de joguines infantils en cerimònia). Suggereix en alguns punts que les deïtats paganes es basen en humans, però en altres ocasions suggereix que són dimonis misantròpics, i cita diverses fonts clàssiques en suport d'aquesta segona hipòtesi. Climent, com molts pares de les esglésies pre-nicenes, escriu favorablement sobre Euhemerus i altres filòsofs racionalistes, basant-se en que almenys veien els defectes del paganisme. No obstant això, la seva màxima lloança està reservada a Plató, les opinions apofàtiques de Déu prefiguren el cristianisme.
La figura d'Orfeu és destacada en tota la narrativa del Protrepticus, i Climent contrasta el cant d'Orfeu, que representa la superstició pagana, amb el Logos diví de Crist. Segons Climent, només mitjançant la conversió al cristianisme es pot participar plenament en el Logos, que és la veritat universal.
Paedagogus miniatura|esquerra|Crist, el Logos encarnat, és el Paedagogus del títol de l'obra.. El títol d'aquesta obra, traduïble com a "tutor", es refereix a Crist com el mestre de tots els humans i presenta una metàfora extensa dels cristians com a nens. No és simplement instructiu: Climent té la intenció de mostrar com el cristià hauria de respondre de forma autèntica a l'Amor de Déu. Seguint Plató (La República 4: 441), divideix la vida en tres elements: caràcter, accions i passions. El primer tractat al Protrepticus, dedica el Paedagogus a les reflexions sobre el paper de Crist en ensenyar als humans a actuar moralment i a controlar les seves passions. Malgrat la seva naturalesa explícitament cristiana, l'obra de Climent parteix de la filosofia estoica i la literatura pagana; només Homer és citat més de seixanta vegades a l'obra.
Tot i que Crist, com un ésser humà, està fet a imatge de Déu, ell sol comparteix la semblança de Déu Pare. Crist és alhora sense màcula i apàtic i, per tant, esforçant-se per imitar Crist, es pot aconseguir la salvació. Per a Climent, el pecat és involuntari i, per tant, irracional [άλογον], eliminat només mitjançant la saviesa del Logos. La guia de Déu per allunyar-se del pecat és, doncs, una manifestació de l'amor universal de Déu per la humanitat. El joc de paraules en λόγος i άλογον és característic de l'escriptura de Climent i pot estar arrelat a la creença epicuria que les relacions entre paraules reflecteixen profundament les relacions entre els objectes que signifiquen.
Climent defensa la igualtat de sexes, basant-se que la salvació s'estén a tots els humans per igual. Inusualment, suggereix que Crist no és ni femella ni home, i que Déu Pare té aspectes tant femenins com masculins: l'eucaristia es descriu com a llet del pit (Crist) del Pare. Climent dona suport a que les dones tenen un paper actiu en el lideratge de l'església i proporciona una llista de dones que considera inspiradores, que inclou figures bíbliques i clàssiques gregues. S'ha suggerit que les opinions progressistes de Climent sobre el gènere tal com s'exposaven al Paedagogus estaven influïdes pel gnosticisme, no obstant això, més endavant en l'obra, argumenta contra els gnòstics que la fe, no el coneixement esotèric [γνῶσις], és necessària per a la salvació. Segons Climent, és gràcies a la fe en Crist que s'il·lumina i es coneix Déu.
Al segon llibre, Climent proporciona regles pràctiques per viure una vida cristiana. Argumenta contra la excessiva alimentació i a favor de les bones maneres de taula. Tot i prohibir l'embriaguesa, promou el consum d'alcohol amb moderació després de . Climent defensa una manera de viure senzilla d'acord amb la innata senzillesa del monoteisme cristià. Condemna els mobles i la roba elaborats i costosos, i defensa la música i els perfums excessivament apassionats, però Climent no creu en l'abandonament dels plaers mundans i defensa que el cristià hauria de ser capaç d'expressar l'alegria per la creació de Déu mitjançant l'alegria i la festa. S'oposa al port de garlandes, perquè la recollida de les flors mata finalment una bella creació de Déu, i la garlanda s'assembla a la corona d'espines. Climent tracta el sexe amb certa durada. Argumenta que tant la promiscuïtat com l'abstinència sexual no són naturals i que l'objectiu principal de la sexualitat humana és la procreació. Argumenta que s'haurien d'evitar l'adulteri, el coit amb dones embarassades, el concubinatge, l'homosexualitat i la prostitució, ja que no contribuiran a la generació de descendents legítims.
En el seu tercer llibre, Climent continua seguint una línia similar, condemnant els cosmètics al considerar que s'ha de procurar embellir l'ànima, no el cos. Climent també s'oposa a la tintura del cabell masculí i a la depilació masculina com a efeminada. Aconsella escollir acuradament la companyia, per evitar ser corromputs per persones immorals i, tot i que argumenta que la riquesa material no és pecat en si mateixa, és massa probable distreure-la de la riquesa espiritual infinitament més important que es troba en Crist. L'obra acaba amb seleccions d'escriptures que donen suport a l'argument de Climent i, després d'una oració, les lletres d'un himne.
Stromata miniatura|Climent descriu la Stromata com un treball sobre diversos temes que brollen al text com les flors en un prat.
El contingut de la Stromata, tal com indica el seu títol, són diversos. Es discuteix el seu lloc a la trilogia: Climent tenia intenció inicialment d'escriure el Didascul, una obra que complementaria l'orientació pràctica del Paedagogus amb una escolarització més intel·lectual en teologia. La Stromata és menys sistemàtica i ordenada que les altres obres de Climent, i André Méhat ha teoritzat que estava pensat per a un lector esotèric limitat. Tot i que Eusebi va escriure dels vuit llibres de l'obra, només en sobreviuen set. Foci, que va escriure al , va trobar diversos textos annexats als manuscrits dels set llibres canònics, cosa que va portar Daniel Heinsius a suggerir que el vuitè llibre original s'ha perdut i va identificar el text que es pretenia que pertanyia al vuitè llibre com a fragments dels Hypotyposes.