El lici (𐊗𐊕𐊐𐊎𐊆𐊍𐊆 Trm̃mili) és una llengua morta, parlada pels habitants de Lícia, a Anatòlia, durant l'edat del ferro. La majoria de textos que se n'han conservat daten dels segles V i IV a.C.. La llengua va deixar de ser parlada pels volts del segle I a.C., degut a l'hel·lenització d'Anatòlia després de la conquesta d'Alexandre el Gran.
Àrea Lícia ocupava la regió compresa entre les ciutats actuals d'Antalya i Fethiye, al sud de Turquia. Es creu que "lukka" era un dels noms que els donaven els egipcis, el qual feien servir per a referir-se a una de les tribus dels pobles de la mar, i que segurament habitaven també la regió anomenada Lycaonia, situada a l'est, entre les ciutats d'Antalya i Mersin.
Descobriment i desxiframent alt=Payava (his name is Pamphylian) as depicted on his tomb. The Lycian inscription runs: “Payava, son of Ed[...], acquired [this grave] in the sacred [burial] area of the acropolis(?) of A[rttumba]ra (a Lycian ruler), when Lycia saw(?) S[alas](??) [as governor(?)]. This tomb I made, a 10 year [h]iti (project?), by means of Xanthian ahamas.” Payava may be the soldier at the right, honoring his ruler Arttumbara with a laurel wreath. 375-360 BC.|miniatura|Representació de Payava (o Pamfili) a la seva pròpia tomba. La inscripció en lici diu: "Pavaya, fill d'Ed[...], adquirí [aquesta tomba] a l'àrea [funerària] secreta de l'acròpolis(?) d'A[rttumba]ra (un governant lidi), quan Lícia va veure(?) S[alas](??) [com a governador(?)]. Jo vaig fer aquesta tomba, un [projecte(?)] de deu anys, per mitjà de Xanti ahamas." És possible que Payava sigui el soldat representat a la dreta i que estigui retent homenatge al seu senyor Arttumbara amb una corona de llorer (ca. 375-360 a.C.) = Klio 94/1 (2012) 18-44.
A partir de finals del segle XVIII, exploradors europeus van començar a realitzar expedicions arqueològiques a Àsia Menor. A la regió de Lícia hi van trobar inscripcions en un sistema d'escriptura desconegut, quatre de les quals van ser publicades el 1820. Al cap de quatre mesos, l'orientalista francès Antoine-Jean Saint-Martin es va servir d'una inscripció onomàstica bilingüe (en grec i en lici) per a desxifrar l'alfabet lici i determinar el significat d'algunes de les paraules. (archived at BnF Gallica). A partir de la dècada de 1880, un seguit d'expedicions austríaques van desenterrar més inscripcions, però cada intent d'interpretar-les resultava ser altament especulatiu, malgrat el desxiframent d'un parell de patrons gramaticals i la troballa d'inscripcions bilingües en grec.Neumann, Günther (1969), "Lydisch". In: Handbuch der Orientalistik, II. Band, 1. und 2. Abschnitt, Lieferung 2, Altkleinasiatische Sprachen, Leiden/Köln: Brill, p. 358-396: p. 360-371.
No va ser fins al desxiframent de l'hitita per part de Bedřich Hrozný l'any 1917, que es va poder interpretar el vocabulari lici a partir d'anàlisis comparatives i etimològiques. La descoberta de la inscripció trilingüe (en lici, grec i arameu) de Letòon l'any 1973 va permetre un avença en la traducció d'inscripcions, i des d'aleshores se n'han publicat diccionaris per autors com Craig MelchertMelchert, H. Craig (2004). A Dictionary of the Lycian Language. Ann Arbor: Beech Stave. o Günter Neumann.Laroche, Emmanuel (1979). "L'inscription lycienne". Fouilles de Xanthos. VI: 51-128.Neumann, Günter & Tischler, Johann (2007). Glossar des lykischen. Wiesbaden: Harrassowitz.
Fonts documentals miniatura|Llocs on s'han trobat inscripcions en lidi. Les fonts documentals del lici són les següents:Adiego (2007) page 764.Bryce (1986) page 42.Christiansen, Birgit (2019), Editions of Lycian Inscriptions not Included in Melchert’s Corpus from 2001, in:
172 inscripcions en pedra i en l'alfabet lici dels segles V i IV a.C. que inclouen:Bryce (1986) p. 50, 54. L'epitafi (o obelisc) de Xanthos, inscrit en una tomba en forma d'obelisc a Xanthos. A part del text en lici, també conté un poema de dotze versos en grec i un text més llarg en mili, llengua que també apareix en una tomba a Antiphellos. La distribució del nombre de versos és la següent: 138 en lidi, 12 en grec i 105 en mili La inscripció trilingüe de Letòon, en lici, grec i arameu. 150 inscripcions funeràries inscrites en làpides. 20 inscripcions votives. 100 inscripcions en numismàtiques a Xanthos del regne de Kuprili (485-440 a.C.) fins al regne de Pericle (380-360 a.C.).Bryce (1986) pages 51–52. Noms propis i toponímia en grec.
Alfabet L'alfabet lici té un total de vint-i-nou lletres, les quals es mostren a la taula següent, amb transcripció a l'alfabet llatí, a l'alfabet fonètic internacional i a l'alfabet grec: Grafia líciaTranscripcióabgdiwzhθj (y)klmnupκ (c)rsteãẽm̃ñτqβχFonema representat (AFI)/a//β//ɣ//ð//i/, /ĩ//w//t͡s//h//θ//j//kʲ/, /ɡʲ//l/, /l̩~əl//m//n//u/, /ũ//p/, /b//k/?, /kʲ/?, /h(e)/?/r/, /r̩~ər//s//t//e//ã//ẽ//m̩/, /əm/, /m.//n̩/, /ən/, /n.//tʷ/? /t͡ʃ/?/k/, /g//k/? /kʷ/?/q/Equivalent grecΑΒΓΔΕϜΖΗΘΙΚΛΜΝΟΠϘΡΣΤΨ
Classificació El lici és una llengua indoeuropea de la branca anatòlica i que forma un subgrup amb el luvi per les següents característiques:Adiego (2007) page 765.
Assibilació de les palatals indoeuropees: *h₁éḱwos ("cavall") en PIE passa a á-zú-wa en luvi i a esbe en lici. Substitució del cas genitiu amb adjectivació dels noms a través dels sufixos -ahi o -ehi (en luvi, -assi). Pretèrit actiu format a partir de formes medials secundàries de l'indoeuropeu: PIE *-to esdevé -ta en luvi i -te o -de en lici i indica la tercera persona del singular. PIE *-nto esdevé -nta en luvi i -(n)te en lici a la tercera persona del plural.
Aquest subgrup luvi també inclou llengües com el cari, el sidètic, el mili i el pisidi, i deriven d'una varietat anatòlica de l'Edat del Bronze i contemporània a l'hitita que també rep el nom de luvi.
El mili també rep el nom de lici B, ja que a l'antiguitat totes dues llengües (lici i mili) rebien el nom de "lici". Són considerades, però, dues llengües diferents.
Morfologia Substantius i adjectius Tant els substantius com els adjectius tenien formes singulars i plurals i dos gèneres gramaticals (animat i inanimat). Per al genitiu s'emprava un sufix possessiu morfològicament adjectival. Els substantius es poden classificar en cinc declinacions: d'arrel en -a, d'arrel en -e, d'arrel en -i, d'arrel mitxa i d'arrel consonàntica: (in Russian)
Nombre i casTerminaciólada 'muller, senyora'tideimi 'fill, nen'tuhes 'nebot, neboda'tese 'promesa'atlahi 'propi'animatinanimatarrel en -aarrel en -i/-earrel consonànticainanimatadjectiu*SingularNominatiu -Ø, -s -~, -Ø, -yẽladatideimituhes(tese)atlahiAcusatiu -~, -u, -ñladã, ladutideimituhesñatlahiErgatiu— ?Datiu -iladitideimituhesiatlahiLocatiu -a, -e, -i(lada)(tideime)tesi(atlahi)Genitiu -Ø, -h(e); Possessiu: -(e)he-, -(e)hi-(Poss.:) laθθiSingular i PluralAblatiu-Instrumental -di(ladadi)(tideimedi)tuhediPluralNominatiu~-i -aladãitideimituhẽitasaAcusatiu -sladastideimisErgatiu— -ẽtitesẽti, tesetiDatiu/Locatiu -e, -aladatideimetuheteseatlaheGenitiu -ẽ, -ãiladãi (?)tideimẽ * atlahi és un adjectiu derivat mitjançant el sufix possessiu/genitiu de la paraula atla ("persona").
Pronoms Pronom demostratiu El paradigma del pronom demostratiu ebe ("això") és el següent:Neumann, Günther (1969), "Lydisch". In: Handbuch der Orientalistik, II. Band, 1. und 2. Abschnitt, Lieferung 2, Altkleinasiatische Sprachen, Leiden/Köln: Brill, p. 358-396: p. 386. CasSingularPluralanimatinanimatanimatinanimatNominatiuebeebẽebẽiebeijaAcusatiuebẽ, ebeñnẽ, ebẽñniebeis, ebeijesDatiu/LocatiuebehiebetteGenitiu(Possessive:) ebehiebẽhẽAblatiu/Instrumental ? ?
Pronoms personals El demostratiu ebe "això" també es feia servir també amb el significat d'"ell"/"ella": Nombre i casẽmu, amu 'jo'ẽmi- 'meu'eb(e)- 'ell, ella, això/allò'ehbi(je)- 'seu/seua'epttehe/i-, eb(e)ttehe/i- 'llur'animatinanimatanimatinanimatSingularNominatiuẽmu, amuẽmiebeehbiehbijẽebttehiAcusatiuebñnẽGenitiu(Possessive:) ehbijehiDatiuemuehbiebttehiAblatiu/instrumentalehbijediPluralNominatiuehbiehbijaebttehiAcusatiuẽmisehbisebttehisGenitiuDatiu/Locatiuebtteehbijeepttehe
Altres pronoms A les inscripcions trobades també hi aparèixen els següents pronoms:
Pronoms relatius o interrogatius: ti-, 'qui, quin'; teri o ẽke, 'quan'; teli, 'on'; km̃mẽt(i)-, 'quant, quants'.
Pronoms indefinits: tike-, 'algú, algun'; tise, 'cap, res'; tihe, 'cap'.
Un pronom reflexiu: -ti.
Numerals Els numerals que fins ara s'han trobat són els següents: {| class=wikitable ! !nombre cardinal ! 'x cops''' ! 'x anys !també |- |dos |[kbi-] |tupm̃me-, 'dos cops, un parell' |kbisñne/i-, 'dos anys' |kbihu, 'dos cops'; kbijẽt(i)-, 'doble'; kbi-, kbije-, '(un) altre'; kbisñtãta, 'vint' |- |tres |teri- |trppem-, 'tres cops(?)' |trisñne/i-, 'tres anys' |(en mili:) trisu, 'tres cops' |- |quatre |mupm̃m[- |mupm̃m[-, 'four, fourfold'
|vuit |aitãta
|nou |nuñtãta
|dotze |qñnãkba
|(en mili:) qñnãtb'isu, 'dotze cops' |- |vint |kbisñtãta
Verbs Com en les altres llengües anatòliques, els verbs en lici es conjugaven en temps de present-futur i de pretèrit per totes tres persones, tant en singular com en plural, i també es conjugaven en imperatiu. Se n'han pogut distingir fins a dotze, de conjugacions, tot i que la majoria segueixen el patró ensenyat a continuació (tant el color marró com la sigla MP indiquen formes mediopassives):Billings, Nils Oscar Paul. "Finite verb formation in Lycian" (thesis), Leiden 2019. Veu activaVeu mediopassivaprñnawa-(ti)(t)ta-(di)a(i)-(di)(h)ha-(ti)si-(?)terminacióterminació'construir''col·locar''fer''alliberar''mentir' (MP)Present/futurSingular1 -u (-w)-xani, -xãnisixani2 ??3 -di, -(t)ti, -i, -e-ẽni, -tẽniprñnawati(t)tadiadi, edihadi, hatisijẽni, sijeni, sitẽniPlural1 ??2(-tẽni ?)?3~-ti, -(i)ti, -ñti~-tẽni (?)tãti (tẽti)aiti(h)hãti, (h)hatisitẽni (?)PretèritSingular1 -(x)xa, -xã, -ga, -ax(a)-xagã, -xaga (?)prñnawaxã, -waxataxaaxa, aga, axã, agã; (MP:) axagã, axaga3 -tẽ, -(t)te, -dẽ, -de(-tte ?)prñnawatẽ, -wate (-wetẽ, -wete)tadẽ, tade (tetẽ ?)adẽ. ade (ede, ada)hadẽ, hadePlural1 ??3~-tẽ, -(i)tẽ, -(i)te, ~-te, -ñtẽ, -ñte?prñnawãtẽ, -wãte; prñnewãtẽteteaitẽ, aitehãtẽ, hãteImperatiuSingular1 -lu (?)Only attested in Lycian B.?2 -Ø?3 -(t)tu, -du, -u(-tẽnu ?)tatuhaduPlural2(-tẽnu ?)(-tẽnu ?)3~-tu(~-tẽnu ?)tãtu, tatuParticipi actiu (passiu?)Singular -mi, ~-mi, -me, -maPlural -mi(acc. neutr.:) eim̃(acusatiu:) hm̃misInfinitiu -ne, ~-ne, -na, ~-na?(t)tãne, tane, ttãnahane, hãne, hhãna Un sufix -s- (cognat amb el grec i amb el llatí -/sk/-) indicava una acció iterativa del verb.Billings (2019), p. 116-118.
Referències
Bibliografia Adiego, I.J. (2007). "Greek and Lycian". In Christidis, A. F., Arapopoulou, M., & Chritē, M. (Eds.). (2007). A history of ancient Greek: from the beginnings to late antiquity. Cambridge University Press. Bryce, Trevor R. (1986). The Lycians in Literary and Epigraphic Sources''. The Lycians. Vol. I.. Copenhagen: Museum Tusculanum Press. .
Vegeu també Isoglossa centum-satem Llengües anatòliques Llengües indoeuropees Protoindoeuropeu
Categoria:Llengües anatòliques Categoria:Lícia Categoria:Llengües fragmentàries