miniatura|5 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L'expressió “a la catalana” és la versió resumida de “a la manera catalana”, tracta temes heterogenis referents a Catalunya. S'aplica a diversos conceptes que poden anar des de receptes de cuina fins a entitats socials o polítiques, passant per les armes medievals o l'organització d'una galera medieval.
Humor en el sentit més ampli Enveja moderada " En el fondo de un barranco/ canta un negro con afán/ ay madre, quien fuera blanco/ aunque fuera catalán".
Pam i pipa Malgrat que el gest no té nom propi en castellà, a alguns països com l'Argentina o l'Uruguai l'anomenen “pito catalán”, com a fruit d'exportació cultural d'aquest «gest típic català» donat per immigrants catalans a aquests països.
Venjança Catalana Tot i el que puguin dir altres articles, la venjança catalana dels almogàvers cal reduir-la a dos fets puntuals: l'extermini de tots els habitants de Rodostó, ciutat que havia protagonitzat l'assassinat a traïció de Roger de Flor i els seus companys la persecució i carnatge dels alans que havien executat la traïció
Sense ignorar els probables abusos dels exèrcits conqueridors de l'època, els almogàvers no podien matar indiscriminadament a la gent que els donava de menjar. N'hi havia prou amb tenir-los sotmesos i atemorits amb l'escarment fet a Rodostó.
Aforismes
Els termes Catalunya, catalana i català (en llengües i grafies diverses) figuren alguns refranys derivats d'accions puntuals o de sentiments generalitzats per part d'un sector significatiu d'una determinada població. Els aforismes o les frases lapidàries poden ser encertades o desencertades, veritables o falses, permanents en el temps o efímeres. El fet és que moltes dites famoses sovint són esgrimides de forma literal, sense tenir en compte el seu significat autèntic ni el veritable abast temporal original. A continuació una petita mostra dels aforismes esmentats.
Justícia En un refranyer toscà es recull "Giustizia catalana"., indicant una "justícia" molt rigurosa, arbitrària o del tot injusta.
Venjança També sobre la venjança temible dels catalans hi ha frases de diferents regions pertanyents a l'actual Itàlia, que tenien un status polític diferent quan es va originar la frase.“Che ti raggiunga la vendetta dei catalani”.
Llengua parlada És notòria la frase de Jeroni Pujades: "Puix parla català, Déu li'n do glòria".
Laboriositat i tenacitat catalanes Una frase laudatòria i relativament coneguda exagera la capacitat dels catalans de treure fruit de terres molt pobres: "Los catalanes de las piedras sacan panes". L'origen d'aquesta dita diuen que fou un poema de Francisco Gregorio de Salas.
Aspectes legals Cònsols i Consolats catalans El tema dels consolats comercials catalans ha estat molt estudiat i pot consultar-se en l'article principal. Hi ha un tractat però, menys conegut -i en certa manera insòlit- que demostra una associació francesa-catalana sobre el consolat d'Alexandria el 1528. En molts apartats del tractat només s'esmenten els catalans, i són catalans els “funcionaris” encarregats de controlar les mercaderies. Una lectura atenta hauria de demostrar que els mercaders francesos foren acollits sota el Consolat de catalans d'Alexandria.
Dret català Música Escolania de Montserrat Guitarra
Algunes veus apunten que la guitarra va néixer a Catalunya. Per exemple, el 1487, el teòric musical flamenc Johannes Tinctoris va dir: “[…] aquest instrument inventat pels catalans que uns anomenen guitarra i altres, guiterna”. Tot i que l'instrument que descrivia s'assemblava més a un llaüt petit o a una guitarra morisca, que no pas a la guitarra que coneixem avui.De inventione et usu musice. JOHANNES TINCTORIS BRABANTINUS.
Violins, Lutiers i la família Amati Segons algunes proves sembla versemblant que el fundador de la dinastia Amati era català i es deia Amat.How, when and where the specific technological features of the violin family appeared. Christian Rault, Michaelstein, 2007
Cordes catalanes Hi ha referències molt antigues dels corders de viola mallorquins i catalans. A València també n'hi havia, sens dubte. Cordes elaborades a partir de budells de xai i pèl de cuca. Malgrat que pugui semblar un producte senzill la fabricació de cordes musicals de materials orgànics implica una tecnologia molt sofisticada. La denominació anglesa de "catlins" (catalanes), es relaciona amb les cordes de llaüt més gruixudes, les més difícils de produir. L'exportació de cordes musicals fou molt important.
Rumba catalana Literatura
Tot i que l'article principal ofereix una bona mostra del tema, no és inútil recordar els millors elogis i les pitjors qualificacions de dos escriptors en castellà.
Miguel de Cervantes Saavedra "...así me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extrangeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos, y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única".
"Los corteses catalanes, gente enojada, terrible; pacífica, suave; gente que con facilidad da la vida por la honra, y por defenderlas entrambas se adelantan a si mismos, que es como adelantarse a todas las naciones del mundo".
Francisco de Quevedo Pel seu paper de fidel del comte d'Olivares, Quevedo va prendre clarament posicions contra la política catalana de la seva època, sobretot al final de la seva vida. Així alguns autors i crítics han considerat que era anticatalanista, arran de frases com: En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra.. Per la seva defensa alguns altres argumenten que aquesta frase pertany a la seva darrera obra, La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero, que va escriure des de la presó per complaure Felipe IV i el Comte Duc d'Olivares, a fi d'adular-los i que l'alliberessin. Una altra frase exemplar contra els catalans: “Son los catalanes el ladrón de tres manos, que para robar en las iglesias, hincado de rodillas, juntaba con la izquierda otra de palo, y en tanto que viéndole puestas las dos manos, le juzgaban devoto, robaba con la derecha”. La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero. 1641, pamflet contra la revolta catalana de 1640: Son los catalanes aborto monstruoso de la política. Libres con señor; por esto el Conde de Barcelona no es dignidad, sino vocablo y voz desnuda. Tienen príncipe como el cuerpo alma para vivir; y como éste alega contra la razón apetitos y vicios, aquellos contra la razón de su señor..."
Ramaderia Ruc català. "Catalan donkey"-
Guarà català "Catalonian jack".
Productes vegetals industrials Suro. "Catalan cork".
Cuina i gastronomia Begudes miniatura|Ampolla de rom Bacardí. Aiguardent Aiguardent català al "salvatge oest" L'escriptor de novel·les d'aventures Thomas Mayne Reid, esmenta en diverses obres l'aiguardent català: "...Fortunately, I carried with me a flask of Catalan brandy..." ("...Per sort portava un flascó d'aiguardent català...". Reid indica, en una ocasió, el color d'aquell aiguardent: “...golden Catalan...”. A Mèxic. Un escriptor francès, Gabriel Ferry, en una obra de ficció que recull set anys d'estada a Mèxic, parla del “Catalonian refino” i d'un coltell català: “The American was just finishing a bottle of Catalonian refino while the Mexican slowly sipped some iced tamarind water...”... “... The banker had on the table by him a Catalonian knife, with an edge as keen as a razor...”. El terme "refino" indica la varietat més refinada d'aiguardent. I, l'esment d'un ganivet fabricat a Catalunya, suposa un nivell d'exportacions a Mèxic d'eines de tall catalanes important o una fama reconeguda. En llibres de cuina mexicans, l'aiguardent de referència és català. Amb alguna recepta amb aiguardent de Castella. També hi ha llibres "històrics" que parlen del "catalán refino".
Vichy Catalan
Begudes fredes Francesc Franco de Xàtiva Francesc Micó
Embotits Botifarra catalana, varietat de botifarra, en determinats contextos anomenada simplement catalana.
Productes vegetals Els productes vegetals que inclouen termes geogràfics -concrets o genèrics- relacionats amb els Països Catalans són molt nombrosos. També són nombrosos els productes que, sense cap referència geografica directa en la denominació, són originaris del territori esmentat i que impliquen un reconeixement indirecte (per exemple: les olives arbequines, les ametlles llarguetes o marcones, el raïm Macabeu…etc).
A continuació s'ofereix una llista de productes vegetals comestibles.
Safrà. El seu conreu a Catalunya i l'exportació foren molt importants en època medieval.EL CULTIU I EL COMERÇ DE SAFRÀ A CATALUNYA DURANT L'EDAT MITJANA. PERE VERDÉS PIJUAN. Departament de Ciències Històriques: Estudis Medievals. Institució Milà i Fontanals - CSIC. Barcelona. "Zafferano catalano". "Catalan saffron". Raïm "Catalanu". Prunes pruna catalana toscana verda pruna catalana groga "susina catalana" pruna catalana violada
Receptes de cuina en obres estrangeres antigues miniatura|Crema cremada. Crema catalana. "Mangiar bianco alla catalana".LIBRO DE ARTE COQUINARIA COMPOSTO PER LO EGREGIO MAESTRO MARTINO. "Cibarium album catellionicum". 1592. "Pollastri allà cathelana". 1846. 1878. Perdrix a la catalane. Crema catalana. "Formaggio allà catalana". "Mirausto allà catalana". "Zucche alla catelana". "Brogne catelane". Fideus. Macarrons. "Macheroni ala catelana". Menjar blanc. 1560: "Mangiar bianco ala catelana". 1596. Giovanne de Rosselli. Epulario, il quale tratta del modo del cucinare ogni sorte di carne, uccelli ... Et di piu insegna far sapori, torte, pastelli...'' Parla de diverses receptes "a la catalana". "Per cuocere starne al modo catelano".
Tèxtil La confecció dels teixits és un tema molt extens i relacionat amb altres temes significatius. Qualsevol exposició només és un esborrany resumit. El resum podria començar a la Tarraconense en època romana. Plini el Vell parlava de la qualitat local dels teixits de lli. Una passada ràpida parlant de les robes de llana, de seda, de fil, de cotó, de cànem i d'espart dels temps anteriors a la Revolució Industrial a Catalunya exigiria esmentar dotzenes de termes i dedicar molt d'espai per a explicar-los una mica. Des d'aquell període, exposar breument la indústria tèxtil consolidada (amb fàbriques, telers mecànics i obrers) tampoc no seria gens fàcil.
En aquest apartat es presenten únicament alguns exemple puntuals, recollits de forma aleatòria.
Exemples 1490.Leonardo da Vinci posseïa "un catelano rosato" (Leonardo da Vinci: Codex madrid II, foli 4 verso, llistat de roba "in cassa al munistero").Leonardo, La Gioconda y Martorell. José Luís Espejo.
Catalana (prenda de vestir) "Catelano"? Flassada catalana. "Castaloine" "Casteloigne" "...una coperta di Catalogna finíssima...". Barretina. Bonnet catalan. "Red-capped and red-girdled Catalan fishermen". Catalonian bonnet. Cappello catalano.
1850."Mante Catalane, en una revista de modes. 1866. "Catalan", mena de barret en una revista de modes. "Catalogne".L'origine de la catalogne : éclairage linguistique. Claude Poirier. "Saya catalana". Cotonia
El cordill català en una novel·la de Hemingway En l'obra "El vell i el mar", Ernest Miller Hemingway parla del "...bon cordill català...". La cita elogia, de forma implícita, la indústria catalana dels corders i cordillers. També indica l'ús del cordill com a llinya a l'illa de Cuba.The Old Man and the Sea; Ernest Hemingway : "...good Catalan cordel...".
Farmàcia 1565. Herba escurçonera contra picades d'escurçó. 1686. Pharmacopoea cathalana siue Antidotarium barcinonense restitutum et reformatum.
Tecnologia Farga catalana Terrat a la catalana Volta catalana 1872. Pasta mineral catalana per a esmolar navalles d'afaitar. 1875. Descripció i estudi de fargues catalanes. Paper. "Papier catalan" (1840).