El Daihatsu Mira (ダイハツ・ミラ), també conegut com a Mira Cuore, Cuore, Domino o Charade és una saga de models de kei car de la marca japonesa Daihatsu. Des del 2011 la gama va passar a dir-se Mira e:S amb la sortida de la vuitena generació i actualment no s'exporta fóra del Japó.
Història
+ Generacions Mira Cuore(1980-1985) 75px|1984 - 1991 Hatchback 3P Hatchback 5P Furgoneta 3P Mira II(1985-1990) 75px|1993 - 1996 Hatchback 3/5 P Furgoneta 3/5 P Furgoneta CamionetaNomés a Tailàndia i a les Filipines Mira III(1990-1994) 75px|2002 - 2006 Hatchback 3/5 P Furgoneta 3/5 P Furgoneta Mira IV(1994-1998) 75px|2008 - 2012 Hatchback 3/5 P Furgoneta 3/5 P Mira V(1998-2002) 75px|1984 - 1991 Hatchback 3/5 P Furgoneta 3/5 P Mira VI(2002-2006) 75px|1993 - 1996 Hatchback 3/5 P Furgoneta 3/5 P Mira VII(2006-2018) 75px|2002 - 2006 Hatchback 3P Hatchback 5P Furgoneta 3P Mira e:S I(2011-2017) 75px|2008 - 2012 Hatchback 5P Mira e:S II(2017-) 75px|2008 - 2012 Hatchback 5P
Primera generació (1980-1985) miniatura|Mira L55 miniatura|esquerra|Vista darrera del Mira L55 La primera generació del Mira va sortir el juliol de 1980 com a substitut del Daihatsu Max Cuore. Va estrenar-se amb el nom de "Daihatsu Mira Cuore" com a connexió amb el model al qual substituïa i, de fet, la denominació "Cuore" es va utilitzar al mercat europeu per a aquest model fins a la desaparició al continent de la marca. Des del 1982, la denominació "Cuore" va desaparèixer al model japonès. El nom tècnic d'aquesta generació és L55 o L60, depenent de la versió.
Complint les lleis per a kei car de l'època, el Mira va ser comercialitzat al Japó amb un motor de 547 centimetres cúbics. El 1983 van aparèixer les versions "Van 4x4" i la versió turbo del Mira, destinada només al mercat japonés i a la versió de turisme. Amb aquesta modificació al motor original, el cotxe aplegava als 130 quilometres/hora.
Exportació miniatura|Daihatsu Cuore grec El Mira, amb el nom de Cuore per a l'exportació, va ser el primer cotxe de Daihatsu amb bons nivells de vendes, en especial a Europa i al Con Sud. Per a una millor comercialització a Europa, Daihatsu va desenvolupar un nou motor de 617 centimetres cúbics lleugerament més potent que l'original i només equipable per a les versions d'exportació amb una velocitat màxima de 120 quilometres/hora. Aquesta versió va ser anomenada tècnicament "L 60". L'any 1982, Daihatsu va presentar una versió amb un nou motor de 635 CC més acord als costums automobilistics europeus. A Bèlgica, a petició del mercat, es va vendre la versió japonesa de 550 CC i la versió europea de 635 CC. A l'Argentina i al Xile, es van vendre amb un relatiu èxit des de 1980 (4.300 cotxes van ser enviats), però la crisi en aquests països va fer que l'exportació finalitzara el 1982.
Segona generació (1985-1990) miniatura|Mira Parco miniatura|esquerra|Mira TR-XX miniatura|Mira Walk-Trough miniatura|esquerra|Mira Michito La segona generació del Mira (L70) va ser llançada al mercat l'agost de 1985. Com a novetats respecte a l'anterior generació presentava una major llargària i un nou motor tricilíndric (l'anterior era de 2 cilindres). Tot i el nou motor, la cilindrada continuà sent la mateixa: 547 CC per les lleis dels Kei cars.
Com a l'anterior generació i només per al mercat japonés, es van desenvolupar versions "furgoneta" del Mira amb la mateixa carrosseria però amb un acabat més simple i amb el seients posterirors abatibles, deixant el pis totalment pla. Es va vendre també amb una versió 4x4. Com a novetat, el 1986 també es va introduir al mercat una versió van comercial de cinc portes. Tot i que en un inici aquestes versions comercials eren atomsfèriques, poc després del seu llançament es van poder adquirir en versió turbo amb transmissió manual de cinc velocitats i automàtica de 2. El març de 1986 ambé es van crear amb la base del Mira dues furgonetes d'abastiment anomenades "Walk-Trough" i "Mira Michito".
L'agost de 1987 el Mira va rebre una petita reforma, amb un nou paraxocs i graella frontal, així com uns altres canvis que donaven una imatge més moderna al cotxe. Quatre mesos després es presentà la nova versió 4x4 turbo. El 1988 es va realitzar una edició limitada de 500 Mira Sedan TR-XX Limited. La producció d'aquesta generació va finalitzar el març de 1990, quan el govern va fer una reforma de la llei de kei car.
Exportació miniatura|esquerra|Miracab (1990-1995) miniatura|Mira P1 Per a la versió d'exportació (L80) es va desenvolupar un motor tricilíndric de 847 CC. Al setembre de 1986 va aparèixer una versió especial per al mercat suís amb un motor adaptat de 796 CC conforme a les lleis de cilindrada cantonals de cilindrada, algunes de les quals ho limitaven fins als 800 CC.. For the Swiss tax codes, see p. 96–97.
Quan al Japó es deixà de produir aquesta generació, Daihatsu de Tailàndia va segir fabricant la segona generació, afegint a més una versió camioneta anomenada Mira P1 de 1990 a 1995. Aquest model es va fer enormement popular, fent que les ventes de Daihatsu a Tailàndia pujaren un 50 percent. Com a resultat d'això, l'empresa va presentar el Mira P4, una versió familiar del Mira 3 portes allargat, realment derivada del P1. Després, es desenvolupà una camioneta de quatre places anomenada Miracab i una versió allargada del model estàndard anomenada Mira Mint.
Tot i que originalment van fer servir motors amb cilindrada japonesa, aquests vehicles tailandesos no poden considerarse veritables kei cars per la seua llargària. A més, els darrers models van tindre motors 850 CC com els d'exportació. La crisi financera del sud-est asiàtic va fer que Daihatsu aturara les seues vendes a Tailàndia després que les comercialitzacions dels seus vehicles baixaren dels 4.000 exemplars al 1995 als 160 al 1997. La producció s'aturà el febrer de 1998 i en març Daihatsu va deixar completament el mercat Tailandès.
Tercera generació (1990-1994) miniatura|Mira L200 5P miniatura|esquerra|Mira L200 3P miniatura|Mira Walk-through II La tercera generació del Mira (L200), la més popular del model, va ser llançada al mercat el març de 1990 conforme a les noves lleis sobre kei car que permetien per primera vegada motors de fins a 660 centimetres cúbics. Igual que la seua generació passada, el Mira L200 va vendre's en diferents carrosseries.
Com ja venia sent costum i era comú en altres models de kei cars, el Mira es va vendre en versió comercial van i en versió de turisme, ambdues en tres i cinc portes. També es va comercialitzar una furgoneta comercial d'abastiment amb una alta carrosseria que es trobava al màxim d'allò permés per la llei de Kei cars: 2 metres.
Cap al 1993 el Mira va rebre una reforma menor que modificava l'aspecte dels fars posteriors, la graella frontal, el capot i els seients davanters. Aquesta nova versió va estar disponible al Japó des de l'agost de 1992 i suposà alguns canvis a la gama. Els models automàtics amb turbo ara rebrien una transmissió de quatre velocitats. Poc després, va aprèixer el model RV-4. Aquest model, amb pretensions de crossover seguia la moda dels Recreational Vehicles molt popular al Japó dels 90. Com a model pretessament crossover o SUV que era, va rebre diferents moldures per a la carrosseria, una suspensió lleugerament elevada, un portaequipatges al sostre, uns para-xocs especials així com una roda de recanvi exterior a la porta posterior.
El Mira podia estar equipat amb una transmissió automàtica de tres velocitats o una de manual amb cinc. Una versió amb tracció a les quatre rodes coneguda com a L210 es va vendre com a turisme i comercial, però només amb la transmissió manual.
Exportació miniatura|Cuore 3P europeu miniatura|esquerra|Perodua Kancil (1994-2009) El Mira va exportar-se als mercats estrangers amb el nom de "Cuore", com ja venia sent costum i amb la denominació tècnica de L201 per diferenciar-lo del L200. A la regió del Benelux i Europa central es va vendre tant la versió turisme com la van, afavorits per les regulacions legals de cilindrada. El 1994, quan aquest model ja havia finalitzat la seua producció, la marca malàisia Perodua va començar a produir-lo com el seu primer model amb el nom de Perodua Kancil fins a l'any 2009 amb diferents reformes a la llarga del temps.
Quarta generació (1994-1998) miniatura|Mira L500 3P miniatura|esquerra|Mira Moderno Parco 5P miniatura|Mira Classic 5P miniatura|esquerra|Mira TR-XX 3P La quarta generació del Mira (L500) va començar la seua producció el setembre de 1994. El disseny de la nova generació va ser alterat lleugerament, però tot i això va seguir tenint una imatge similar a l'anterior generació (L200).
L'octubre de 1995 es va introduir al mercat domèstic el "Mira Moderno", una gama diferent basada en el mateix model i que es diferenciava d'aquest per estar destinat a la funció de turisme i no de vehicle comercial. El Mira Moderno va rebre un lleuger canvi estètic el maig de 1996, mentres que la resta de variants del model ho va rebre el maig de 1997. L'agost de 1997 va arribar a la gama el Mira Classic, una variació del model amb un lleuger estil vintage. El Mira Classic estava disponible amb motors atmosfèrics de 40 cavalls a la versió 2WD i 55 cavalls a la 4WD o amb un motor amb turbocompressor de 64 cavalls. El gener de 1998 va presentar-se una versió del Mira Moderno de Hello Kitty feta en col·laboració amb Sanrio i que duia detalls de la coneguda marca a la carrosseria, incloent colors pastels per a aquesta i la clau d'engegament amb la forma de la gateta.
Aquesta generació va ser el primer kei-car de Daihatsu amb un motor de quatre cilindres de la nova serie de motors JB. Quan el model duia aquest motor, el codi d'identificació passava a ser L502. La transmissió manual de quatre velocitats va desaparèixer deixant a una nova caixa automàtica de quatre velocitats que s'afegia a la de tres que ja existia.
Exportació miniatura|Cuore 3P neerlandés (1996) Al mercat no domèstic el L500 es va nomenar L501 Cuore, ja que tot i que el Mira de tercer generació ja no es fabricava al Japó, a l'estranger es seguia venent convivint ara amb la nova generació L500. A Europa es va vendre aquesta generació amb uns lleugers canvis estètics amb el nom de Daihatsu Cuore, nom que venia sent costum des de la primera generació. A Austràlia aquesta generació va ser comercialitzada amb el nom de Charade Centro. El model va ser produït al Pakistà entre l'any 2000 i el 2012 només en carrosseria de cinc portes. També va ser comercialitzat als mercats sud-americans i del sud-est asiàtic amb el nom de Cuore i diferents motors de més de 660 centimetres cúbics.
Cinquena generació (1998-2002) miniatura|Mira L700 5P miniatura|esquerra|Mira L700 Van La cinquena generació del Mira va començar a produir-se a la tardor de 1998 i internament es va anomenar L700, tot i que les versions 4WD van rebre el codi L710. La motorització per al model domèstic va seguir sent de 590 cc per tal de complir les normes dels kei cars. La transmissió al mercat domèstic va ser de caixa CVT de tres o quatre velocitats. El model va ser comercialitzat en carrosseria de cinc portes destinada als compradors particulars i en carrosseria de tres portes o van, destinada als negocis.
Mira Gino miniatura|Mira Gino
El 1999 començà la producció del Mira Gino, una versió d'estil vintage del model de cinquena generació que venia a substituir al Mira Classin, de la quarta. L'equipament del Mira Gino era pràcticament igual al de la versió comú i només es distinguía per la seua carrosseria d'estil retro. Al principi, el Mira Gino només era comercialitzat amb una motorització de 590 centimetres cúbics, però hi hagué un motor de 1.0 cc desenvolupat per la marca per al mercat exterior que també va estar disponible al Japó breument sota el nom de Mira Gino 1000.
Exportació miniatura|Cuore europeu 3P miniatura|esquerra|Perodua Kelisa