Victorine-Louise Meurent (també Meurant) (París, 18 de febrer de 1844 – Colombes, 17 de març de 1927) va ser una pintora francesa i també una model de pintors. Tot i que és més coneguda com la model favorita d'Édouard Manet, va posar per a altres pintors i també va ser una artista per dret propi que va exposar regularment al prestigiós Saló de París. El 1876 les seves pintures van ser seleccionades per a ser incloses en l'exposició a concurs del Saló, quan precisament l'obra de Manet no hi era.

Biografia Nascuda a París en una família d'artesans (el seu pare treballava en el bronze, mentre que la seva mare era capellera), Meurent va començar a fer de model als setze anys per guanyar-se la vida. I també tocava la guitarra als cafès que freqüentaven els intel·lectuals i artistes de Paris. Meurent també tocava el violí, va arribar a fer classes de tots dos instruments i va cantar en cafè-concerts.

Model per a pintors Es va iniciar com a model a l'estudi de Thomas Couture i potser va estudiar art. Va modelar per primera vegada per a Manet el 1862, en concret per a la seva pintura La cantant de carrer. Es destacava sobretot per la seva petita estatura, cosa que li va valer el sobrenom de «la crevette» (la gambeta) i pel seu cabell vermell, que es mostra molt brillant a l'aquarel·la de Manet Olympia, que s'exposa al Museu del Louvre.Ross King, The Judgement of Paris, p.37

El nom de Meurent es manté per sempre associat a les obres mestres de Manet de 1863 El dinar campestre i Olympia, que inclouen retrats nus d'ella. Però també modelà per a Edgar Degas i el pintor belga Alfred Stevens, tots dos íntims amics de Manet. Es diu que la seva relació amb Stevens va ser particularment estreta.esquerra|miniatura|Retrat, c. 1862|206x206px

Manet va continuar utilitzant Meurent com a model fins a principis de la dècada de 1870, quan va començar a prendre classes d'art i es va sentir interessada per l'estil de pintura més acadèmica, al qual ell s'oposava. L'últim quadre de Manet en què Meurent apareix és Gare Sant-Lazare (que cal no confondre amb la pintura de Monet del mateix nom), pintat el 1873, el qual és sovint esmentat com The Railway (El Ferrocarril).

Al llarg de la dècada de 1880 continuà modelant per a Norbert Goeneutte, un artista més conegut pels seus aiguaforts, i per a Toulouse-Lautrec, que va arribar a presentar-la com a «Olympia».

Carrera com a pintora El 1875 Meurent va començar a estudiar amb el retratista francès Étienne Leroy. L'any següent, Meurent presentava per primer cop treballs propis al Saló de París, que van ser acceptats,Dictionnaire général des artistes de l'École française depuis l'origine des arts du dessin jusqu'à nos jours : architectes, peintres, sculpteurs, graveurs et lithographes. p.80 Gallica BnF mentre que l'obra presentada per Manet va ser rebutjada pel jurat, aquell any. Bourgeoise de Nuremberg au XVIe siècle, l'entrada de Meurent a l'Académie des Pretendents-Arts de 1879, va ser penjada a la mateixa sala que l'entrada de Manet.Salon des artistes français 1879, no.2128; Gallica BnF Obra de Meurent també va ser inclosa a les exposicions de 1885 i 1904. En total, Meurent va exposar al Saló sis vegades.

Meurent va ser introduïda a la Société des Artistes Français el 1903, amb el suport de Charles Hermann-Leon i Tony Robert-Fleury, el fundador de la Société. Cap al 1906, Meurent havia marxat de París cap a Colombes, on visqué amb una dona anomenada Marie Dufour durant la resta de la seva vida. Meurent morí el 17 de març de 1927.

Obra miniatura|Le jour des rameaux, c. 1880, de Victorine Meurent, Musée municipal d'Art et d'Histoire, Colombes Es creia que tota la seva obra s'havia perdut, però se'n conserva un quadre, de Meurent, Le Jour des Rameaux o Palmell de diumenge, que va ser recuperada el 2004 i ara s'exposa al Museu de Colombes.

Retrats d'ella en l'obra de Manet

En l'obra d'Alfred Stevens

Personatge en la literatura i el cinema En obres en anglès, la vida de Victorine Meurent ha inspirat algunes novel·les històriques i apareix com a personatge en diverses altres obres.

L'escriptor irlandès George Moore la va incloure a la seva autobiografia ficcionada, Memoirs of My Dead Life (1906) com una dona de mitjana edat que manté una relació lèsbica amb una famosa cortesana.

Com a protagonista, apareix a les següents novel·les: Mademoiselle Victorine: A Novel (2007), de Debra Finerman A Woman with No Clothes On (2008), de V. R. Main Paris Red (2015), de Maureen Gibbon - sobre la relació de Meurent amb Manet Victorine (2020), de Drema Drudge

Altres obres on apareix com a personatge son les següents novel·les i novel·letes: Sacré Bleu (2012), de Christopher Moore. Colors of the Immortal Palette, de Caroline M. Yoachim. The Dream Collector: Sabrine & Vincent van Gogh (2024), de R.W. Meek The Paris Novel (2024), de Ruth Reichl, on la protagonista cerca les pintures perdudes de Meurent a la Paris dels anys 1980s.

En cinema, Meurent apareix com a personatge a la pel·lícula Intimate Lives: The Women of Manet [Vides íntimes. Les dones de Manet], també coneguda com a Manet in Love [Manet enamorat, 1998]. El seu personatge és interpretada per Shelley Phillips.

Referències

Bibliografia Friedrich, Otto. Olympia: Paris en l'Edat de Manet, Nova York: Touchstone, 1993. Lipton, Eunice. Àlies Olympia. . 1992. Principal, V R. Una Dona Sense Roba Damunt. London: Delancey Premsa, 2008. . 2008. Seibert, Margaret Mary Armbrust. 1986. Una Biografia de Victorine-Louise Meurent i La seva Funció en l'Art d'Édouard Manet. Diss. L'Ohio Estatal U., 1986.

Enllaços externs The Naked Truth, by V R Main

Categoria:Pintors parisencs Categoria:Alumnes de l'Académie Julian Categoria:Morts el 1927 Categoria:Morts a Colombes Categoria:Pintors francesos morts al segle XX Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1844