fou un artista multidisciplinar, considerat un precursor del dadaisme: nebot patern d'Oscar Wilde, fill d'expatriats britànics, germà d'Otho Lloyd, coetani de Jack Johnson (boxejador) i marit de la poeta Mina Loy, la seua trajectòria artística tingué lloc sobretot a París i Nova York, abans de desaparéixer en circumstàncies estranyes.
Biografia Nascut Fabian Avenarius Lloyd, sos pares eren Otho Holland Lloyd i Clara St. Clair-Hutchinson, ambdós de bona casa; el seu avi patern, Horace Lloyd, va ser conseller de la reina Victòria I del Regne Unit i sa tia, Constance Lloyd, estigué casada amb Wilde; com a ciutadà anglés estudià a un col·legi britànic, del qual l'expulsaren per agredir a un professor. Lloyd adoptà el nom artístic d'Arthur Cravan en arribar a París el 1909, en homenatge al poeta Arthur Rimbaud i referència al municipi de Cravans, lloc de procedència de la seua companya; Cravan utilitzà altres heterònims en la seua «revista» Maintentant, i també se l'ha identificat amb el pintor Édouard Archinard, del qual només se sap que expongué quaranta obres entre el 16 i el 28 de març del 1914 en la galeria Bernheim-Jeune.
De Maintenant eixiren cinc números entre 1912 i 1915, escrits, editats, autopublicats i venuts per ell mateix per tot París amb un carret de verdures: entre els continguts de la revista n'hi hagué crítiques ferotges al Salon des indépendants, a l'escriptor André Gide —aparentment com a venjança pel seu desdeny cap a Wilde; la crítica hauria afectat notablement a Gide— o a la pintora Marie Laurencin, l'amant de la qual, Guillaume Apollinaire, el reptà a un dol per haver escrit d'ella que «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran… en algun lloc per a ensenyar-li que l'art no és una pose davant de l'espill», una afirmació que concretà en un apèndix titulat "Primera clausura d'un incident": «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran astronomia en el teatre de varietats.»
El 1916, a Madrid, Cravan assistí al combat de boxeig de l'afroamericà Jack Johnson —ex campió del món— contra el jamaicà Frank Crocier, després del qual desafià Johnson a un combat: el duel tingué lloc el 23 d'abril del mateix any a la Monumental de Barcelona i, encara que no s'omplí, hi assistiren personalitats internacionals que en l'època residien a la ciutat, com son germà Otho, l'adés nomenada Laurencin, Olga Sacharoff, els Gleizes i els Delaunay; Johnson guanyà per KO al sext round, encara que segons els testimonis allò va ser una xarlotada i que, si haguera volgut, l'hauria noquejat molt abans. miniatura|esquerra|Boxejant, el 1910 L'últim combat de Cravan se celebrà el 15 de setembre del 1918 a la Ciutat de Mèxic: el programa incloïa dos combats més i varietats musicals i xarlotades, com era habitual en les places de bous de l'època; Cravan aplegà cap a les 14.30 acompanyat per Enrique Ugartechea Ursus, el primer lluitador de lluita lliure mexicana, que feu d'àrbitre; el seu adversari, Jim Smith, arribà un poc més tard, quan Cravan ja es veia guanyador per absència de contrincant com l'any 1910, en què guanyà dos títols de campió a França en no presentar-se els adversaris. Però Smith aplegà només mitja hora més tard que ell; la vesprada començà a les 15.30 amb un duel a cinc assalts entre Honorato Castro i Roberto Porras que acabà en empat tècnic, seguit d'un número còmic del Cuatazón Berinstain que no pogué acabar davant l'enuig del públic en imitar un retor; els promotors intentaren avançar l'eixida al ring d'Smith i Cravan —l'espectacle principal—, però ambdós es negaren: el combat començà a l'hora prevista, a vint assalts i sengles premis de vint mil i dos mil pesos mexicans per al guanyador i el finaliste. Encara que el blanc feia un pam més d'alçada que el negre i pesava vint kilos més, aquell prengué la iniciativa a l'atac, però sense poder trencar la seua defensa; Cravan, de braços més llargs, aconseguí tombar-lo un parell de voltes durant el primer assalt, però Smith canvià d'estratègia i aconseguí colpejar Cravan, que llavors passà a atacar i descuidà la defensa, la qual cosa precipità el desenllaç del combat a favor d'Smith, que el deixà KO als sis minuts de combat, mentre el públic xiulava i reclamava el retorn de les entrades. En repartir els diners del premi entre els seus mitgers, Cravan es quedà sense fons per a assegurar el seu passatge junt a Loy.
El novembre del 1918, Cravan desaparegué després de fer-se a la mar amb una barqueta restaurada per ell mateix: Loy el buscà durant anys i, en entrevistes posteriors a la desaparició, reconegué que els seus millors records foren els del temps amb Cravan; encara que la hipòtesi més segura és que morira ofegat, la seua figura donà lloc a tota classe d'especulacions, entre les quals l'aparició a París d'un personatge anomenat Fabian Hope que assegurava posseir manuscrits inèdits d'Oscar Wilde;
Influència pòstuma El 1942, André Breton publicà un article sobre Cravan en la revista VVV, on el qualifica de «geni en brut»:
Abans de la dècada de 1960, durant la qual va ser mitificat per la generació Beat, se l'havia situat traficant marfil a l'Àfrica central o caçant balenes a l'Antàrtida, mentre altres versions asseguraven que havia mort d'una ganivetada a una sala de ball mexicana o en la travessia del Rio Bravo. El grup de música alcoià Arthur Caravan va prendre eixe nom en 2002 com a homenatge. El poeta Eduard Escoffet i el músic Pope el 2021 l'homenatgen amb la cançó Cravan en el projecte Barba Corsini.
miniatura|Posat en la revista Stadium (1916)
Bibliografia
Autoria Títol Editorial A. ISBN Detalls BORRÀS, Maria Lluïsa Arthur Cravan: une stratégie du scandale J.-M. Place 1996 biografia CRAVAN, Arthur Maintenant 1912-1915 J.-M. Place 1977 facsímil CRAVAN, Arthur Maintenant El Olivo Azul 2009 en castellà CRAVAN, Arthur Maintenant: seguido de crónicas y testimonios Caja Negra 2010 en castellà CRAVAN, Arthur Œuvres G. Lebovici 1987 antologia CRAVAN, Arthur Pas Maintenant. 35 lettres inédites à Sophie Treadwell Cent Pages 2014 correspondència GEARY/RICHARDSON Cravan Dark Horse Comics 2005 novel·la gràfica LOGUE, Antonia Shadow-Box Grove Press 1999 novel·la div. autors Itinerari. Humour Nero Barbieri Editore 2005 assaig MANINI, Jack Arthur Cravan Bamboo Édition 2018 novel·la gràfica SQUARZONI, Philippe Portrait inédit d'Arthur Cravan Le 9e Monde 2003 div. autors Arthur Cravan. Maintenant? Museu Picasso 2017 catàleg div. autors Arthur Cravan. Maintenant? Museu Picasso 2017 catàleg div. autors Arthur Cravan. Maintenant? Museu Picasso 2017 catàleg div. autors Arthur Cravan. Maintenant? Silvana Ed. 2017 catàleg
Filmografia A. Direcció Títol Gènere 1916 Cravan entrenant a Barcelona metratge 2002 Isaki Lacuesta Cravan vs. Cravan documental
Referències
Enllaços externs Excentriques.com Arthur Cravan France Culture Le scandale Arthur Cravan
Categoria:Crítics d'art suïssos Categoria:Escriptors suïssos en francès Categoria:Artistes de Lausana Categoria:Boxejadors francesos Categoria:Crítics d'art francesos Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Esportistes de Lausana Categoria:Esportistes del Vaud Categoria:Morts el 1918 Categoria:Escriptors suïssos del segle XX Categoria:Morts a Nou Mèxic Categoria:Morts a Colorado Categoria:Morts a Texas Categoria:Escriptors suïssos del segle XIX Categoria:Esportistes del cantó de Berna Categoria:Artistes del cantó de Berna Categoria:Suïcides francesos Categoria:Morts a l'estat de Tamaulipas Categoria:Morts a l'estat de Chihuahua Categoria:Morts a l'estat de Coahuila de Zaragoza Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX