nom artístic d'Alberto Aguilera Valadez, va ser un cantant, compositor, productor discogràfic, filantrop i actor mexicà.
Són notables les seves contribucions a la música popular en castellà en diferents gèneres com belada, ranxera, bolero, pop, música del nord, rumba flamenca, huapango, música chicana, salsa, són de mariachi, banda sinaloense, disc, big band i fins a cançons de bressol que va escriure a cadascun dels seus fills. Va ser el principal bastió de la música regional mexicana contemporània en l'últim terç del segle XX fins al moment de la seva mort. Ha venut més de cent milions de discos com a solista, productor musical i al costat de l'espanyola Rocío Dúrcal. Les seves composicions han estat traduïdes a idiomes tan diversos com turc, alemany, francès, italià, tagal, japonès, grec, papiamento, portuguès i anglès.
Era conegut també per realitzar obres destinades a oferir les oportunitats de desenvolupament a la infantesa desafortunada, no sols a Mèxic sinó en altres països. Va ser benefactor de més d'un centenar de menors albergats en una escola anomenada «Semjase», creada per ell el 1987 en Ciudad Juárez, estat de Chihuahua.
Juan Gabriel va morir als 66 anys el 28 d'agost de 2016 a causa d'un infart agut de miocardi a Santa Monica, Califòrnia, Estats Units, mentre desenvolupava la seva gira «México es todo».
Infantesa Juan Gabriel va néixer Parácuaro, Michoacán, el dia 7 de gener de 1950, al carrer 5 de Maig, avui carrer Juan Gabriel. Va ser fill dels pagesos Gabriel Aguilera Rodríguez i Victoria Valadez Rojas. Va ser el menor d'un total de deu germans: Rosa, qui va morir gairebé nounada; Virginia, la seva única i consentida germana; José Guadalupe, Gabriel, Pablo, Miguel (ja mort) i tres Rafaeles, que també van morir molt nens.
Alberto tindria tres mesos de nascut quan el seu pare, practicant la tala i la crema per a preparar el terreny per a la sembra, va cremar un pasturatge a Parácuaro, però el vent va provocar que el foc comencés a envair altres propietats. A causa del seu patiment nerviós i a l'angoixa que li va ocasionar pensar en les conseqüències que aquest succés li implicaria, es va dirigir a l'afluent d'un riu on es va llançar però va ser rescatat i va entrar, posteriorment, en estat de xoc i va emmalaltir irremeiablement. Per això va ser internat a l'hospital psiquiàtric de La Castañeda, a Ciutat de Mèxic. Alguns testimonis conten que aquí va morir, però hi ha versions que va escapar
Temps després la seva mare va tenir problemes amb els seus cunyats, per la qual cosa va marxar del poble rumb a Apatzingán, després a Morelia i finalment a Ciudad Juárez (estat de Chihuahua), on Alberto va créixer. Allí l'esperava María Romero Mora, qui va ser patrona de l'àvia de l'artista. La senyora Romero els va permetre allotjar-se en una petita habitació de la casa.
Quatre anys després, amb tan sols 5 anys, Alberto va ingressar com a intern a l'Escola de Millorament Social per a Menors (en l'edifici que és avui l'Institut Tecnològic de Ciutat Juárez), on va romandre vuit anys, situació determinant en la seva vida, allunyat de la seva mare i en un món desconegut per a ell; va haver d'aprendre a madurar des de primerenca edat. En aquesta institució va conèixer la directora Micaela Alvarado, i a Juan Contreras, mestre de llauneria, qui li va ensenyar a treballar i a desenvolupar el seu sentit d'observació. Alberto sempre el va veure com un pare, mestre i amic; des d'aquest moment es convertiria en el seu protector. Aquest home va ensenyar-li a guanyar-se la vida, encara que potser el llegat més gran va ser l'ensenyar-li els amplis coneixements de música que posseïa així com a tocar la guitarra, gràcies a la qual va compondre la seva primera cançó, «La muerte de la paloma», als 13 anys. En homenatge a aquest mestre i al seu pare, adoptaria anys després el seu nom artístic, Juan Gabriel.
Després d'anys d'aprenentatge en el Centre de Millorament i de viure amb la constant absència de la seva mare, a la qual només veia alguns caps de setmana, Juan Gabriel decideix escapar quan va complir 13 anys. Aprofitant que era l'encarregat de tirar les escombraries de l'escola, va marxar i no va tornar mai. En sortir d'aquest lloc va viure un temps amb Juan Contreras i es van dedicar a vendre al carrer artesanies de fusta, vímet i llanda que tots dos fabricaven. Quan va complir 14 anys va tornar amb la seva mamà i la seva germana per a dedicar-se a la venda de burritos (menjar tradicional) a Ciudad Juárez, per a més tard anar a buscar una oportunitat a diferents ciutats.
Carrera musical Inicis com a Juan Gabriel Alberto anhelava que la gent ho escoltés i coneguessin les més de cent cançons que ja havia compost. Així va viatjar, el 1968 http://www.eleconomistaamerica.com/nacional-eAm-mx/noticias/7999385/12/16/Juan-Gabriel-amo-a-Tijuana-y-fue-tijuanense-en-1968.html a Tijuana, Ensenada (municipi de Baixa Califòrnia), Rosarito, fins i tot a Lake Elsinore, Califòrnia, on no va tenir èxit. Anys més tard, va tornar a Tijuana per a tenir l'oportunitat de treballar en el bar Nic Teja, on es va trobar amb San Sussie, una amiga argentina que va conèixer a Ciudad Juárez. En aquest lloc va conèixer a José Alfredo Jiménez i a Alicia Juárez. Junts van veure actuar a Grace Renat. Temps després va tornar a Juárez, on va tenir per fi l'oportunitat de treballar en el Bar Noa Noa, de David Bencuomo, qui li va brindar el seu suport i li va donar l'oportunitat de cantar acompanyat pels Presoners del Ritme, cantant cançons pròpies i d'altres autors.
Juan Gabriel, que en aquells dies usava el nom artístic de Lluna, es va guanyar el reconeixement de. Va viatjar a la Ciutat de Mèxic, on va obtenir l'oportunitat de fer cors per a artistes com Angélica María, Leo Dan i Roberto Jordan dins de RCA Records. Estant en la disquera considerada la catedral del disc, s'hi va trobar novament amb José Alfredo Jiménez.
Va tornar a Ciudad Juárez per a treballar una temporada al Centre Nocturn Malibú, on guanyava cada nit 2 dòlars. Amb l'ajuda de la senyora Mcflurry, qui finançava els seus gelats, va tornar a la Ciutat de Mèxic. En aquesta ocasió, en cerca d'una discogràfica, va ser acusat falsament de robatori i, a causa de la seva edat, reclòs a la Penitenciària de Lecumberri. Des d'aquest lloc li escrivia cartes a la seva mare. Després de 18 mesos va aconseguir la llibertat, ajudat per la cantant Enriqueta Jiménez, coneguda com «La Prieta Linda», qui va advocar per ell davant el director del penal, qui va accedir a una revisió del seu cas. Al no haver-hi proves fefaents de la seva culpa, va sortir lliure. Va ser precisament «La Prieta Linda» la primera artista que va gravar un tema de l'autoria d'Alberto Aguilera, «Noche a noche».
Fou dut davant el director de RCA Records, qui el va escoltar i va enviar amb els productors musicals Eduardo Magallanes i Enrique Okamura, els qui li van fer les primeres proves i li van estendre el seu primer contracte professional per a iniciar la que seria la seva primera producció discogràfica.
La seva veu és de tenor lleuger amb facilitat per als aguts aconseguint el Do 5 o Do sobreagut dins, del seu rang vocal. Així mateix facilitat per a realitzar el falset, com es pot distingir per exemple en la cançó Silencio porque Silencio i Hoy Por Fin.
Anys 1970 La primera etapa de la seva carrera va iniciar el 4 d'agost de 1971, quan Alberto Aguilera va deixar el nom artístic Adán Luna pel de Juan Gabriel, Juan en honor del seu mentor i mestre en Ciutat Juárez, Juan Contreras i Gabriel recordant al seu pare, Gabriel Aguilera. Va emprendre la producció del seu disc El alma joven, amb deu temes de la seva autoria i amb arranjaments de Chucho Ferrer, Pocho Pérez i Eduardo Magallanes.
DImmediatament va aconseguir posicionar en el primer lloc de popularitat el tema No tengo dinero. La versió instrumental d'aquest tema, gravada amb l'Orquestra Simfònica de Londres a Anglaterra va vendre un milió de còpies. A Amèrica Llatina va tenir gran acceptació; va vendre 2 milions de discos i va gravar aquest tema en japonès i portuguès. També va ser gravada per Bata Illic en alemany, en aquesta mateixa època.
Van seguir els discos incursionant en la balada amb èxits com Me he quedado solo, 1, 2, y 3 y me das un beso, No se ha dado cuenta, Será mañana; aquest tema el va portar a participar en el Festival OTI i, encara que no va ser el triomfador.
Ja començaven les seves cançons a ser interpretades per altres cantants: Estela Núñez amb Lágrimas y lluvia y Vuelve, Roberto Jordán amb No se ha dado cuenta i Donde, Angélica María amb Tú sigues siendo el mismo, Las palomas, que eren balades ranxeres, Lupita de Alessio amb Juro que nunca volveré, Mónica Ygual amb Cuando te vayas de mi lado.
El 1974 va presentar el seu primer disc, acompanyat pel Mariachi Vargas de Tecalitlán; es va llançar com a primer senzill el tema Se me olvidó otra vez, que es convertiria en un dels temes ranxers més populars. També arribaren al cim Esta noche voy a verla, Ases y tercia de reyes i Que sea mi condena.
La dècada dels setanta va marcar diverses fites en el panorama musical després de llançar èxits en ranxeres i balades com Siempre en mi mente, Juro que nunca volveré, El Noa-Noa, Inocente, pobre amigo, La diferencia, Mi fracaso, Buenos días, señor Sol, En esta primavera, La muerte del palomo, Ya para qué, entre d'altres. El seu primer viatge amb avió el va realitzar a Veneçuela i va ser rebut pel president Carlos Andrés Pérez.
Planejà l'ingrés triomfal de Rocío Dúrcal a la música vernacla amb el disc Rocío Dúrcal canta a Juan Gabriel el 1977, amb el senzill Fue tan poco tu cariño. Aquest va ser l'inici d'una cadena d'èxits musicals que es va prolongar durant dues dècades. Amb produccions especialment preparades per a l'espanyola, on va recórrer la balada, el bolero i la ranxera. Dúrcal va portar al cim temes com Quédate conmigo esta noche, Tarde, Tú que fuiste, Olvidémonos, Fue un placer conocerte, Siempre, La Guirnalda, Te sigo amando, Costumbres, Me gustas mucho i el clàssico popular Amor eterno, un rèquiem amb música vocal.
En aquesta mateixa dècada Lucha Villa va triomfar amb temes com Inocente, pobre amiga, Juro que nunca volveré, La diferencia, Te voy a olvidar, No discutamos i Hoy que tú ya no estás.
Artistes com Raphael, Vicente Fernández, Lupita D'Alessio, María Victoria, Pedro Vargas, Lola Beltrán, Amalia Mendoza i Cornelio Reyna el van versionar.
Va realitzar enregistraments dels seus grans èxits en anglès, portuguès i japonès. Va gravar també cinc pel·lícules entre 1974 i 1981: En esta primavera, Nobleza ranchera, El Noa Noa, Es mi vida, aquestes dues últimes biogràfiques, i Del otro lado del puente.
Anys 1980 Del disc Recuerdos, gravat a Londres, van sorgir els discs He venido a pedirte perdón (1980), Con tu amor (1981), No me vuelvo a enamorar, Ya lo sé que tú te vas, Si quieres, Insensible, totes elles part del seu disc de boleros Cosas de enamorados (1982); Caray, No vale la pena, Yo me voy, del disc Todo (1983); Querida (1984), del disc Recuerdos II Déjame vivir, a duo amb Rocío Dúrcal (1985); Te lo pido por favor, Hasta que te conocí; Yo no sé que me pasó, del disc Pensamientos (1986); Debo hacerlo (1987), etc.
Conjuminat als seus èxits com a intèrpret, va continuar component cançons reeixides per a altres cantants. Angélica María va gravar "Cómo, cuándo y por qué" i "No volverás a verme" (1980); Aida Cuevas va triomfar el 1983 amb "Quizás mañana"; Rocío Dúrcal va aconseguir la seva primera nominació al Grammy amb el tema Amor eterno (1984), i posteriorment, el 1986, amb temes com Quédate conmigo esta noche i La guirnalda; Lucha Villa va triomfar a Mèxic i Amèrica Central amb No discutamos, Tú a mí no me hundes i Ya no me interesas (1986); Daniela Romo arribà als primers llocs amb temes com De mí enamórate i Dímelo; Lucía Méndez va fer el mateix amb Un alma en pena (1988).