miniatura , coneguda com la Lola, fou una líder sindical, militant de la CNT i de Mujeres Libres. Represaliada pel franquisme, fou un referent de la lluita obrera, feminista i veïnal.

Biografia Nascuda a la conca minera de La Unión, el 1924 tota la família va emigrar a Catalunya i es va instal·lar al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat. Tenia deu germans i estaven vinculats al moviment llibertari. El pare venia fruita al Born i ella l'acompanyava. Als 14 anys va buscar feina en el ram del tèxtil i va aprendre l'ofici de metxera.

El 1932, amb 17 anys, treballava a la fàbrica Trinxet, al barri de Santa Eulàlia de Provençana, s'afilià a la CNT i esdevingué una sindicalista molt activa. Freqüentava l'Ateneu de Santa Eulàlia i participava en vagues i mobilitzacions que reclamaven drets laborals i condicions de vida menys miserables. Per la seva participació en els piquets de vaga fou empresonada dues vegades durant la Segona República.

Estava unida sentimentalment a Francesc Pedra Argüelles, un destacat i precoç activista del moviment obrer que a l'edat d'onze anys havia liderat La vaga dels aprenents, i del qual hagué d'estar separada una dècada a causa de la Guerra Civil i l'exili. El 1939, la Lola fou detinguda pels seus antecedents i passà gairebé tres anys a la Presó de Dones de les Corts de forma irregular, sense acusació concreta i sense judici. Mentre estava presa morí el seu fill de dos anys i alguns dels seus germans. En recobrar la llibertat, quedà inscrita en les anomenades llistes negres que elaborava el Franquisme i que condemnaven els afectats a l'ostracisme laboral i a la misèria. Sobrevisqué anant a servir i cosint a casa.

Acabada la Segona Guerra Mundial, el seu company fou alliberat del camp de presoners de Magdeburg, on havia estat reclòs com a treballador esclau del nazisme. Tornà clandestinament a Catalunya i treballà molts anys amb documentació falsa en el sector del vidre. A punt d'arribar a la dècada de 1950 la parella va tenir un altre fill, Germà Pedra Peñalver, que a finals de la dècada de 1970 fou un pioner del MELH (Movimento Español de Liberación Homosexual), milità al PSC i fou regidor i diputat a la Diputació de Barcelona.

Establerts al barri de Pubilla Cases, des del 1959 la llar de Lola Peñalver i Francesc Pedra es convertí en un símbol de la resistència contra la dictadura franquista. A principis de la dècada del 1970 ella, que havia estat militant de l'organització femenina anarcosindicalista Mujeres libres, creà el primer grup d'alfabetització per a dones i participà activament en les lluites veïnals. Morí el 1986 als 71 anys. El seu marit, que va viure fins al 2000, mantingué la seva implicació social participant en grans mobilitzacions i coordinant l'associació de jubilats i pensionistes, i l'assemblea d'aturats. El 1994 donà tota la documentació a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat.

Reconeixements El 2006, en un petit espai enjardinat de la ciutat, entre els carrers Joventut i Mas, s'inauguraren els Jardins de Francesc Pedra i Lola Peñalver, en memòria de la parella que dedicà tota la vida a lluitar pels drets i llibertats de la gent treballadora.

Referències

Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Morts a l'Hospitalet de Llobregat Categoria:Sindicalistes hospitalencs Categoria:Polítics hospitalencs Categoria:Polítics de la Regió de Múrcia Categoria:Militants catalans de la CNT Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX